Pasqual Mas

De Wikipedia, la enciclopedia libre
(Redirigido desde «Pascual Mas»)

Pascual Mas i Usó (Almazora, Comunidad Valenciana, España, 1961) es un filólogo y escritor en valenciano y español.

Biografía[editar]

Estudió Filología Hispánica en la Universidad de Valencia , donde se licenció en 1985 con un estudio sobre Alejandro Arboreda y el teatro barroco valenciano. En 1991 consiguió en la misma universidad el grado de doctor con una tesis sobre las Academias literarias.

Fundó y dirigió la revista internacional de teatro de calle Fiestacultura[1]​ (1999-2011), publicación europea dedicada a esta clase de teatro de calle y es colaborador de Xarxa Teatre. Algunas obras suyas han sido traducidas al castellano, al francés y al rumano.

Actualmente trabaja en la Universidad de Jaume I de Castellón , en la Universidad de Valencia y en el instituto IES Vila-Roja de Almassora, su pueblo natal.


Obra[editar]

Pasqual Mas es autor de libros[2]​ de narrativa, poesía y teatro en valenciano y de numerosos estudios y ediciones críticas, tanto en valenciano como en español, publicados en Alemania, España, Estados Unidos y Francia. Sus estudios se han centrado en el Teatro Barroco Valenciano, Max Aub y Antonio Muñoz Molina.

Narrativa[3][editar]

  • 1993 La confessió. Camacuc, Valencia.
  • 1998 Salt en fals. Bromera, Alcira.
  • 2000 Pavana per a un home sense nom. Set i Mig, Benicull (Pavana para un hombre sin nombre, Ellago, Castellón, 2007).
  • 2000 Històries de la Frontera. Brosquil, Valencia. (En la frontera. Neopatria, Alcira, 2015)
  • 2001 La cara oculta de la lluna. Bromera, Valencia.
  • 2002 L’amo del desert.
  • 2003 Contracontes. Brosquil, Valencia.(Contracuentos Germania, Alcira, 2011)
  • 2004 Màssimes. Emboscall, Vic.
  • 2004 Diva. Tàndem, Valencia. Traducción al castellano: La Pajarita Roja Editores, Castellón, 2017.
  • 2008 Ecos de Berlín. Emboscall, Vic.
  • 2010 L'ombra del fénix. Documenta Balear, Palma de Mallorca.
  • 2012 Metrópoli. Tabarca, Valencia.
  • 2014 Tombatossals segle XXI. Unaria, Castellón.
  • 2016 Un miracle sense importància. Neopàtria. Alzira
  • 2022 La mundana comèdia. El Toll. Almansa.

Poesía[editar]

  • 1986 Bitàcola. Sant Feliu de Llobregat, Ayuntamiento
  • 1994 Els mots comunicants. Germania, Benicull.
  • 2001 Tauromàquia. Club Taurino Castellón.
  • 2002 Biblioteca de Guerra. Brosuil, Valencia.
  • 2002 Intermezzo. Emboscall, Vic. (Traducido al francés y al español, 2003).
  • 2003 Nòmada. Viena, Barcelona.
  • 2006 Perversió del Tròpic. L'Aljamia, Sagunto. (Traducido al francés y al español, 2006).
  • 2011 Metralla. Amirac, Vila-real.
  • 2021 Tierra ocupada. Modernidad Líquida, Benicàssim (Edición bilingüe catalán-castellano).
  • 2022 Geòrgiques. Bromera, Alzira.

Teatro[editar]

  • 2001 Estratègia per a una ciutat d’ombres. Toulouse Lautrec. Germania, Benicull de Xúquer.
  • 2009 Proserpina. Estrenada por Xarxa Teatre en la Inauguración del LV Festival de Mérida.

Estudios[editar]

  • 1987 La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío: Alejandro Arboreda. Alfons el Magnànim, Valencia.
  • 1993 Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención. Universitat de Valencia.
  • 1993 De las Academias a la Enciclopedia. Alfons el Magnànim, Valencia. (VVAA)
  • 1993 Diccionario de literatura española e hispanoamericana.Alianza, Madrid.(VVAA)
  • 1996 Academias y justas literarias barrocas valencianas. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 1997 La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Completa. Sociedad Castellonense de Cultura. (Con Javier Vellón)
  • 1997 Xarxa Teatre. Quinze anys. Diputación de Castellón.VVAA.
  • 1998 Poesia Acadèmica valenciana del Barroc. Editition Reichenberger, Kassel.
  • 1999 La representació del Misteri a Castelló. Diputación de Castellón.
  • 1999 Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de académicos. Edition Reichenberger, Kassel.
  • 2000 Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). Flamarion, París (VVAA)
  • 2002 Beltenebros de Antonio Muñoz Molina. Síntesis, Madrid.
  • 2002 A la deriva. Germania, Alzira.
  • 2006 La calle del teatro. Hiru, Ondarribia.
  • 2006 Castelló, del carrer al paper. Ajuntament de Catelló de la Plana.
  • 2009 Justas valencianas del Barroco. Biblioteca valenciana, Valencia.
  • 2011 Miguel Egual poeta i traductor almassorí del segle XVIII, Almasora Literària.
  • 2012 Manual d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
  • 2013 Estratègies d'escriptura creativa, Germania. Alzira.
  • 2014 Gestión cultural. Innovaciones y tendencias, Tirant lo Blanc. Valencia.
  • 2014 Teatro de calle actual, Amargord, Madrid.
  • 2014 Escribir narrativa creativa, Unaria, Castellón.
  • 2019 Conversaciones de Teatro de calle, Amargord, Madrid.
  • 2019 Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub, Diputació de Castelló.
  • 2023 Poetes de l'exili de 1939. València, Academia Valenciana de la Llengua[4]​.

Ediciones[editar]

  • 1991 Manuel Vidal y Salvador: "La colonia de Diana". Edition Reichenberger, Kassel (VVAA)
  • 1992 José Ortí y Moles: "Aire, tierra y mar son fuego". Edition Reichenberger, Kassel(VVAA)
  • 1994 José Ortí y Moles: Academia a las Señoras (1698).Edition Reichenberger, Kassel
  • 1995 El mito de Edipo en la comedia baroca española. Alejandro Arboreda: "No hay resistencia a los hados. (VVAA)
  • 1997 Alejandro Arboreda: El más Divino Remedio y aurora de san Jinés. Peter Lang, New York.
  • 1998 Max Aub. Antología Traducida. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1998 Antonio Folch de Cardona: Lo mejor es lo mejor. Edition Reichenberger, Kassel*
  • 1999 Guia de lectura de “Antología Traducida” de Max Aub. Fundación Max Aub, Segorbe.
  • 1999 La famosa representación de la Asunción. Diputación de Castellón.
  • 1999 Gaspar Mercader, Obra dramática, Edition Reichenberger, Kassel*
  • 2001 Max Aub. Obra Poética Completa. I. Poesía. IVEI, Valencia (VVAA)
  • 2005 Max Aub. Antología traducida. Visor, Madrid.
  • 2008 La famosa representación de nuestra Señora a los cielos. Institut Valencià de la Música, Valencia
  • 2008 Max Aub, Lamentos del Sinaí. Visor, Madrid.

Premios y reconocimientos[editar]

  • 1985 Premi Martí Dot de Poesia. Sant Feliu de Llobregat.
  • 1992 Premi Extraordinari Tesis Doctoral. Universidad de Valencia.
  • 1999 Premi Ciutat de Sagunto de Novela. Ayuntamiento de Sagunto (Valencia).Premis Ciutat de Sagunt
  • 2000 Premi Ciutat de Vila-real de Teatre. Ayuntamiento de Villarreal (Castellón).Premis Ciutat de vila-real
  • 2000 Premi Enric Valor de Novela. Diputación Provincial de Alicante.
  • 2000 Medalla de Plata del Ayuntamiento de Almazora.
  • 2002 Premi 25 d’abril de Poesia. Benissa.
  • 2003 Premi Josep Pascual Tirado. Narrativa. Castellón.
  • 2004 Premi Ulisses. Narrariva. Castellón.
  • 2005 Premio Artes Escénicas. Feria de Teatro de Lejona.
  • 2007 Premio Baltasar Porcel de Novela. Andrach.
  • 2016 Premio de narrativa Ciudad de Carlet.
  • 2021 Premi Ibn Hafaja de Poesia. Ciutat d'Alzira.[1]

Referencias[editar]

  1. http://www.fiestacultura.com/
  2. Beatriz Arquimbau Costa, Narrativa i territori. Personatges i espais en les novel·les de Pasqual Mas i Usó. Tesis de Licenciatura. Universitat Jaume I. 2011. 118 pp. Adolf Piquer, La identitat narrativa valenciana en el segle XX. València, Institució Alfons el Magnànim, 2020.
  3. Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «OBRAS LITERARIAS». www.cervantesvirtual.com. Consultado el 4 de mayo de 2024. 
  4. Mas i Usó, Pasqual. «Poetes valencians de l'exili de 1939». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consultado el 24 de noviembre de 2023. 

Enlaces externos[editar]