Usuario:Mcapdevila/Humor

De Wikipedia, la enciclopedia libre
The Posthumous Papers of the Pickwick Club. Quatre personatges principals: Tracy Tupman, Nathaniel Winkle, Samuel Pickwick i Augustus Snodgrass.

Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs indicats poden ser generals o particulars. En aquest darrer cas dedicats a un gènere, un autor, una època o una cultura determinada.[1]​[2]​[3]​[4]​[5]​[6]​[7]​

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8]​[9]​ cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i molts altres .

Antigues civilitzacions[editar]

Segons alguns testimonis, hi ha exemples d'humor en texts sumeris [2]​ i assiris.[10]​ També hi ha documents gràfics i escrits en la cultura de l'Antic Egipte.[11]​

Antiga Grècia[editar]

Una de les formes més conegudes d'humor és la comèdia grega.[12]​ Cal tenir en compte també l'existència d'un llibre d'acudits d'aquell període (Philogelos) i les representacions gràfiques divertides que s'han conservat en la ceràmica pintada.[3]​

Aristòtil va tractar de la comèdia a la seva Poètica[13]​[14]​ i feu nombroses referències a l'humor (humor refinat, aplicat amb moderació en moments escaients; humor groller, exagerat i expressat en ocasions inoportunes).[15]​

Antiga Roma[editar]

De manera semblant als grecs, els romans conrearen la comèdia. Cal destacar dos autors: Plaute [16]​ i Terenci.[17]​

Un gènere satíric nou, l'epigrama, fou inventat i practicat per Marc Valeri Marcial. Alguns dels seus poemes són una mostra d'humor al més alt nivell.[18]​[19]​

L'única novel·la llatina conservada íntegrament, Les Metamorfosis de Luci Apuleu, presenta diverses anècdotes còmiques.[20]​

Un altre gènere d'invenció romana fou la sàtira. Si més no en el nom ("satura" en llatí).[21]​

Època medieval[editar]

Les obres amb aspectes humorístics formen una part petita, però significativa, de la literatura medieval. Hi ha estudis diversos[22]​ sobre aspectes concrets de l'humor en aquest període. Les obres (i els autors) més importants han estat comentades i citades pels especialistes:

Humor oral[editar]

De l'humor oral de l'època considerada hi ha nombroses referències i pocs documents conservats. Alguns predicadors empraven figures i històries amenes (a vegades de tons prou pujats) en els seus sermons religiosos. La idea era, probablement, atraure l'atenció dels fidels divertint-los una mica entre els feixucs consells morals i teològics.

Una mena d'humor oral estable el produïen els bufons en les corts reials i castells nobiliaris. Es tractava d'una comicitat a dues bandes: el bufó exposava acudits o donava rèpliques enginyoses, però era la víctima fàcil de facècies i crítiques dels altres.

L'humor itinerant anava a càrrec de trobadors, goliards i còmics ambulants.

Escultura[editar]

En l'escultura en pedra (capitells i gàrgoles) i obres de fusta tallada de l'arquitectura religiosa i civil hi ha exemples de representacions escatològiques i eròtiques que alguns relacionen amb l'humor.[25]​[26]​[27]​

{{Panoràmica|Colegiata de Cervatos - Canecillos sobre la portada.jpg|800px| Colegiata de San Pedro de Cervatos.}}

Manuscrits[editar]

En tota mena de manuscrits, incloent les obres religioses (que eren les més nombroses) hi ha mostres d'humor gràfic o notes còmiques. Els dibuixos poden trobar-se en les caplletres, els motius de decoració o en els marges de pàgina. La denominació genèrica i plural de tot el que no forma part del text principal són les "marginalia".[28]​ Els motius "humorístics" són sovint escatològics, representacions de monstres i bèsties fantàstiques, o pornogràfics.[29]​[30]​[31]​[32]​

Cartes privades[editar]

[33]​

[34]​

Anècdotes[editar]

Hi ha algunes notes biogràfiques de persones famoses que expliquen anècdotes humorístiques o frases ocurrents o enginyoses. Exemples:

  • L'astrolabi del marquès de Villena.[35]​
  • La carta a mossèn Gralla de la seva muller: "..Mossèn Gralla, lo meu N no menja palla..".[36]​

Edat Moderna[editar]

En aquesta època hi ha dos canvis íntimament relacionats: la difusió de la impremta a Europa i el Renaixement. Aquests canvis determinen una revolució en la producció d'obres humorístiques (o amb continguts parcialment humorístics) i en el consum i concepte social de l'humor.[37]​ L'humor simple i barroer medieval es transforma en un humor més sofisticat i refinat.[38]​ L'humor que acompanya, de forma evident o subtil, algunes obres considerades “serioses” facilita la seva comprensió i les situa de forma més encertada en una escala de valors. Una obra “completament” seriosa podria dir-se que se situa en un nivell superior, intocable i inabastable.[7]​

L'humanista Giovanni Pontano, membre actiu de la cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols - en la seva obra De Sermone- va definir l'home ideal d'aquella època: “vir doctus et facetus” (“Home savi i divertit”).[39]​[40]​

Retorn als clàssics[editar]

[41]​

Humanistes i cortesans[editar]

Època barroca[editar]

[44]​

Humoristes[editar]

Un humorista és una persona que es dedica professionalment a la producció d’obres escrites o gràfiques, o a fer intervencions públiques amb finalitats humorístiques. Un humorista no és un còmic tot i que hi ha casos en què es poden combinar ambdues professions. També són freqüents els exemples de produccions humorístiques parcials entre activitats de caràcter general referides a una mateixa persona.

Les llistes que es presenten a continuació recullen una sèrie de personatges reconeguts, ordenats per data de naixement. No són, ni ho podrien ser, llistes exhaustives.

Humorisme literari[editar]

Gravat d’Aubrey Beardsley (1896).

Molts autors literaris conrearen l'humorisme. Alguns de forma gairebé exclusiva. Altres en forma parcial o limitada. La llista que s'ofereix és només representativa. Els exemples discutibles poden estar justificats (en l'article) o no.

Era cristiana[editar]

Any 1000[editar]

Any 1500[editar]

Any 1600[editar]

Any 1700[editar]

Any 1800[editar]

Any 1900[editar]

Humorisme teatral[editar]

L'escena dramàtica compta amb moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar les obres de teatre (comèdies o tragicomedies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.

Humorisme gràfic[editar]

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els Fets del ¡Cu-Cut!

Caricaturistes[editar]

Humorisme cinematogràfic[editar]

El maquinista de la General.

Els films amb elements humorístics poden ser de diversos graus. Pel fet que les comèdies cinematogràfiques acostumen a ser el resultat de diverses persones (societat productora, productor, director, guionista, actors, redactor de diàlegs, maquillatge, efectes especials, etc.) treballant en equip, la llista d’humoristes cinematogràfics queda substituïda per una llista de pel·lícules ordenades per l’any de la seva estrena. En cada cas, l’article pot recordar els responsables més importants (particularment el director i els actors més importants), que haurien de consultar-se en l’article específic del film.

Referències[editar]

  1. ↑ Paul McDonald. Humanities-Ebooks. ISBN 978-1-84760-238-1 https://books.google.com/books?id=AVsIAQAAQBAJ&pg=PA12.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  2. ↑ a b Salvatore Attardo. SAGE Publications. ISBN 978-1-4833-6471-1 https://books.google.com/books?id=PpztBQAAQBAJ&pg=PA68.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  3. ↑ a b A. Foka; J. Liliequist. Springer. ISBN 978-1-137-46365-4 https://books.google.com/books?id=cva_CQAAQBAJ&pg=PT165.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  4. ↑ Elisabeth Cheauré; Regine Nohejl. transcript Verlag. ISBN 978-3-8394-2858-0 https://books.google.com/books?id=oUXqBQAAQBAJ.  Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  5. ↑ Alfred Guy Kingan L'Estrange. tredition. ISBN 978-3-8472-1117-4 https://books.google.com/books?id=q58F9bLDDg8C.  Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  6. ↑ Georges Minois. Fayard. ISBN 978-2-213-64859-0 https://books.google.com/books?id=hjekPxL8B4AC.  Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  7. ↑ a b Luca Stanchieri. FrancoAngeli. ISBN 978-88-464-9378-1 https://books.google.com/books?id=AYYWRH03gCUC&pg=PA199.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  8. ↑ GDLC. Humor.
  9. ↑ DCVB: Humor.
  10. ↑ Fred E. H. Schroeder. Popular Press. ISBN 978-0-87972-147-3 https://books.google.com/books?id=7OZciq66Ya4C&pg=PA37.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  11. ↑ John A. Wilson. University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-14822-9 https://books.google.com/books?id=JQx0AQAAQBAJ&pg=PA146.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  12. ↑ S. Douglas Olson; Stuart Douglas Olson. OUP Oxford. ISBN 978-0-19-928785-7 https://books.google.com/books?id=uvUTDAAAQBAJ&pg=PA83.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  13. ↑ Aristotle; Professor of Greek Richard Janko; Richard Janko. University of California Press. ISBN 978-0-520-05303-8 https://books.google.com/books?id=Tm6QMMNWMBoC.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  14. ↑ Amélie Rorty. Princeton University Press. ISBN 0-691-01498-1 https://books.google.com/books?id=JrGxE3-YUMYC&pg=PA380.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  15. ↑ Daniel E. Lee, Psy.D. Daniel E. Lee, Psy.D. ISBN 978-1-243-53846-8 https://books.google.com/books?id=CF46DwAAQBAJ&pg=PA215.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  16. ↑ . C. Scribner https://books.google.com/books?id=FqROAQAAMAAJ&pg=PA272.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  17. ↑ Evangelos Karakasis. Cambridge University Press. ISBN 978-1-139-44445-3 https://books.google.com/books?id=_TmZm95U5nkC.  Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  18. ↑ Marcus Valerius Martialis; Martial. University of California Press. ISBN 978-0-520-04240-7 https://books.google.com/books?id=fZWq0MP5XQUC.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  19. ↑ Martial. G. Bell & Daldy https://books.google.com/books?id=LzXgAAAAMAAJ&pg=PR9.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  20. ↑ Apuleius. apud Van der Eyk et Vygh https://books.google.com/books?id=3-FjAAAAcAAJ&pg=PA676.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  21. ↑ Quintus Ennius. B. G. Teubner https://books.google.com/books?id=YVs-AAAAcAAJ&pg=PR82.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  22. ↑ Jeannine Horowitz; Sophia Menache. Labor et Fides. ISBN 978-2-8309-0734-6 https://books.google.com/books?id=xaNXcBRgQY8C.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  23. ↑ Norman Furlong. CUP Archive. GGKEY:R49W9TJZDR9 https://books.google.com/books?id=4kc4AAAAIAAJ&pg=PA23.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  24. ↑ Shawn R. Tucker. Wipf and Stock Publishers. ISBN 978-1-63087-846-7 https://books.google.com/books?id=ZST1BgAAQBAJ&pg=PA10.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  25. ↑ Gregory I. Halfond. Routledge. ISBN 978-1-317-02419-4 https://books.google.com/books?id=yIC1CwAAQBAJ&pg=PA241.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  26. ↑ Thomas A. Fudgé. Palgrave Macmillan US. ISBN 978-1-137-56610-2 https://books.google.com/books?id=KO5NDQAAQBAJ&pg=PA106.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  27. ↑ Erotismo en el arte románico y medieval. Enrique Martínez-Salanova.
  28. ↑ Elected Fellow of the British Academy in 1993 and Director and Manuscript Expert Peter Beal; Peter Beal. OUP Oxford. ISBN 978-0-19-926544-2 https://books.google.com/books?id=TekTDAAAQBAJ&pg=PA247.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  29. ↑ Naughty nuns, flatulent monks and other surprises of sacred medieval manuscripts. Hunter Oatman-Stanfor.
  30. ↑ Alixe Bovey. University of Toronto Press. ISBN 978-0-8020-8512-2 https://books.google.com/books?id=8rytlDZ4xdgC&pg=PA5.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  31. ↑ Jennifer E. Boyle; Helen J. Burgess. Taylor & Francis. ISBN 978-1-317-44476-3 https://books.google.com/books?id=_DBEDwAAQBAJ&pg=PT294.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  32. ↑ Justin Edwards; Rune Graulund. Routledge. ISBN 1-134-10598-3 https://books.google.com/books?id=hVgpt3OLGbEC&pg=PA43.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  33. ↑ Ian Mortimer. Simon and Schuster. ISBN 978-1-4391-1290-8 https://books.google.com/books?id=NF_8YUhO7CUC&pg=PA63.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  34. ↑ Roy Martin Haines. McGill-Queen's Press - MQUP. ISBN 978-0-7735-2432-3 https://books.google.com/books?id=29IPHAaX_HAC&pg=PA7.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  35. ↑ MEDICIÓN DE ALTURAS EN TIEMPO DE DON ENRIQUE DE VILLENA. JOSEP M." MII.LÁS VALLICROSA
  36. ↑ Philippe de Commines (sieur d'Argenton). Iuan Meursio https://books.google.es/books?id=UhVMAAAAcAAJ&pg=RA1-PA79&redir_esc=y#v=snippet&q=no%20menja%20palla&f=false.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  37. ↑ Funny Times – a Look at Renaissance Humour. Conference at the University of Leicester.
  38. ↑ Barbara C. Bowen. Summa Publications, Inc. ISBN 978-0-917786-65-5 https://books.google.com/books?id=cYwZ2-CgRpwC&pg=PR16.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  39. ↑ Giovanni Gioviano Pontano. Ex officina Sigismundi Mayr https://books.google.com/books?id=ecbPEtSSzC0C.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  40. ↑ . Presses Univ. du Mirail. ISBN 978-2-85816-957-3 https://books.google.com/books?id=-JyH6qZwgjUC&pg=PA11.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  41. ↑ E.P. Goldschmidt. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-16706-2 https://books.google.com/books?id=7WBsAAAAQBAJ&pg=PA37.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  42. ↑ Baldassare Castiglione. Apresso G. Alberti https://books.google.com/books?id=gM8DAAAAcAAJ.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  43. ↑ Luis Milán. Impr. y estereotipia de Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra) https://books.google.com/books?id=HFReAAAAcAAJ.  Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  44. ↑ Harm den Boer. Rodopi. ISBN 90-5183-398-9 https://books.google.com/books?id=4rnu6OXoWJEC&pg=PA12.  Parámetro desconocido |pàgines= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |any= ignorado (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda); Falta el |título= (ayuda)
  45. ↑ La farce de Maître Pathelin. Librairie des bibliophiles. 1876. pp. 17-. 
  46. ↑ Antonio de Guevara (1673). Menosprecio de Corte y Alabanza de Aldea, aviso de privados, y doctrina de Cortesanos, Arte de Marear, y Trabajos de la Galera. Viuda de Melchor Alegre. pp. 2-. 
  47. ↑ Tassoni (Alessandro) (1834). La secchia rapita: poema eroicomico. presso G. Moro. pp. 173-. 
  48. ↑ Alessandro Tassoni (1825). La secchia rapita. J. M. Richardson. pp. 15-. 
  49. ↑ Cyrano de Bergerac; P. L. Jacob (1858). Œuvres comiques, galantes et littéraires. Delahays. 
  50. ↑ Addison's humorous essays, selected from the 'Spectator'.. 1863. 
  51. ↑ Tobias Smollett (1776). The Adventures of Peregrine Pickle: In which are Included, Memoirs of a Lady of Quality. In Four Volumes. .... R. Baldwin. [sic] and Robinson and Roberts; and T. Becket and T. Cadell. pp. 295-. 
  52. ↑ Charles Dickens (1866). Posthumous Papers of the Pickwick Club. Chapman and Hall. 
  53. ↑ The Monthly Review. R. Griffiths. 1837. pp. 153-. 
  54. ↑ Revue britannique: ou Choix d'articles traduits des meilleurs écrits périodiques de la Grande-Bretagne. Revue britannique. 1872. pp. 280-. 
  55. ↑ Hymns Ancient & Modern Ltd (November 1981). ThirdWay. Hymns Ancient & Modern Ltd. pp. 14-. 
  56. ↑ Stephen Lambe (15 September 2012). The Three Men in a Boat Companion: The Thames of Jerome K. Jerome. Amberley Publishing Limited. ISBN 978-1-4456-1574-5. 
  57. ↑ Video: LA SEÑORITA DE TREVÉLEZ de CARLOS ARNICHES.
  58. ↑ Josep Maria Folch i Torres (1983). Les Formidables aventures d'en Pere Fi. La Llar del Llibre. ISBN 978-84-7279-156-5. 
  59. ↑ Brian Taves (18 de mayo de 2006). P.G. Wodehouse and Hollywood: Screenwriting, Satires and Adaptations. McFarland. ISBN 978-0-7864-8443-0. 
  60. ↑ Salvador Pániker (1966). Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós. pp. 87-. GGKEY:6PKZDBY98G0. 
  61. ↑ Alan R. Perry (23 February 2008). Don Camillo Stories of Giovannino Guareschi: A Humorist Potrays the Sacred. University of Toronto Press. ISBN 978-1-4426-9239-8. 
  62. ↑ Giovannino Guareschi (1 June 2013). Il destino si chiama Clotilde. Bur. ISBN 978-88-586-3173-7. 
  63. ↑ Gaetana Marrone; Paolo Puppa (26 December 2006). Encyclopedia of Italian Literary Studies. Routledge. pp. 900-. ISBN 978-1-135-45530-9. 
  64. ↑ Helen Fielding (12 November 2013). El diari de Bridget Jones. Grup 62. ISBN 978-84-297-7272-2. 
  65. ↑ Kevin Starr (28 November 2002). The Dream Endures: California Enters the 1940s. Oxford University Press. pp. 462-. ISBN 978-0-19-992393-9. 
  66. ↑ Wheeler W. Dixon (1994). Re-Viewing British Cinema, 1900-1992: Essays and Interviews. SUNY Press. pp. 96-. ISBN 978-0-7914-1861-1. 
  67. ↑ Ed Andreychuk (18 April 2005). Burt Lancaster: A Filmography and Biography. McFarland. pp. 60-. ISBN 978-1-4766-0649-1. 
  68. ↑ Michel Chion (2003). The Films of Jacques Tati. Guernica Editions. pp. 31-. ISBN 978-1-55071-175-2. 

Obtenido de «https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuario:Mcapdevila/Humor&oldid=155981440»