Usuario:José Giménez/Taller
EL DIA MUNDIAL DEL PARDAL[editar]
Arran de la iniciativa internacional de Nature Forever Society , Eco-Sys Action i altres organitzacions que vetllen per la conservació de la fauna per tot el món es celebra el dia 20 de Març el Dia Mundial del Pardal. El projecte té com a objectiu conscienciar als ciutadans de la situació actual de desaparició progressiva del pardal comú. Aquest fenomen és realment greu, ja que entre 1980 i 2015 a Europa la població d'aquests ovípars ha disminuït en un seixanta-quatre per cent i s'estima que si aquesta tendència persisteix l'espècie serà condemnada a l'extinció aproximadament cap a l'any 2100. (Dades oficials de EBCC/RSPB/BirdLife/Statistics Netherlands). A Espanya, segons informació de SEO/BirdLife (Seguiment d'aus comuns reproductores, Programa Sacre, a Espanya 1998-2016) la població del pardal comú ha patit un canvi del -5,44%. Segons informació oficial del Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC), la tendència de la població del pardal comú, entre 2002 i 2015, correspon al decreixement del 3%. (Report del programa SOCC número 14, maig 2016 [1]). L'organització SEO/BirdLife (Societat Espanyola d'ornitologia) també ha contribuït a la difusió de la condició decadent d'aquests ovípars a través de la seva iniciativa, "Au de l'any", que estableix cada any un au diferent com l'oficial per tal d'expressar les amenaces que recauen sobre la mateixa i fonamentar recerques per tal de millorar la qualitat de vida de l'espècie en qüestió. Així, es va fer una votació on els altres candidats van ser l'aufrany comú (Neophron percnopterus) i el sisó comú (Tetrax Tetrax), i on finalment el pardal comú (Passer Domesticus) va ser escollit establint-se l'Au de l'any 2016. La directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruíz, ha presentat la campanya "Bo per al pardal, bo per a tothom", on argumenta que el seu declivi ens exposa un problema amb la qualitat ambiental a nivell global ja que aquesta és una espècie lligada fortament amb l'espècie humana. També defensa que la seva condició alarmant té una causa directa en la pèrdua de biodiversitat a pobles i ciutats, i que els ciutadans hem d'incorporar, gestionar i protegir els espais verds.
EL PARDAL COMÚ[editar]
Descripció i taxonomia[editar]
El pardal comú conegut amb el nom científic Passer Domesticus és una espècie d'au pertanyent a la família Passeridae de l'odre dels Passeriformes. Té una mida aproximada de 16 centímetres, un pes mitjà de 30 grams i una longevitat d'uns 13 anys en captiveri i entre 3 i 7 en llibertat. És un ocell petit però compacte, amb un cap comparativament gran i de forma arrodonida. Té un bec ben desenvolupat de forma cònica i llargària de entre 1.1 i 1.5 cm, una cua petita de 5.2 a 6.5 cm, unes potes curtes i cada ala abasta valors de 6.7 a 8.9 cm. El plomatge dels pardals majoritàriament està format per les diverses tonalitats de gris i marró. L'espècie té la particularitat del dimorfisme sexual, és a dir, hi ha característiques que depenen del sexe de l'individu. Així, el mascle presenta una petita coroneta d'un gris fosc a la part superior del cap i la part anterior és de color castany. L'esquena és d'un marró vermellós, la part superior de la qual és d'un color marró clar amb ratlles negres i la part inferior, junt amb la gropa i la cua, estan recobertes d'una tonalitat entre marró i gris. El bec, la gola i els espais entre els ulls són negres mentre que la part baixa del tronc és blanca o gris, igual que les galtes, les orelles i les ratlles a la base del cap. A més, presenta unes petites marques post oculars. En contraposició amb el mascle, la femella té una mida més petita, amb el color marró clar com a majoritari. La femella no presenta marques negres ni coroneta gris i la part inferior del tòrax i el cap són marrons amb ratlles més fosques a les ales. El bec és d'un marró grisós, que es torna més fosc al canviar al plomatge en l'època de reproducció. Les cries són similars a la femella adulta i no és poden distingir els mascles de les femelles pel plomatge fins almenys la primera sessió de reproducció. En general les cries tenen els trets característics de les femelles però amb un marró més pàl•lid a la part superior i més fosc a la inferior. Majoritàriament les cries femelles presentaran unes galtes blanques mentre que els mascles les tindran més fosques, i a més, aquests tindran les marques post oculars blanques característiques dels mascles adults. Els becs d'ambdós sexes al llarg del primer any de vida presentaran una tonalitat d'un groc suau. Tots els pardals, independentment del sexe i l'edat, canvien el plomatge a la segona part de l'estiu, fent que a la època hivernal siguin indistingibles entre si.
Actualment el pardal està estès arreu del món, present a tots els continents i a gran part de les illes oceàniques. No es troba a la Xina, al Japó, a Indonèsia, a parts de Siberia i a les zones tropicals, fredes i àrides d'Àfrica. A Espanya té una distribució homogènia tant a la Península Ibèrica com a Balears, Ceuta i Melilla. La seva presència globalitzada és deu gràcies a la seva fàcil adaptació a conviure amb els éssers humans i a sobreviure a una àmplia gamma de condicions, entre les quals destaca la seva forta immunologia a malalties en comparació amb altres espècies. Els pardals estan en una situació de dependència amb els éssers humans. Així, l'hàbitat és aquella zona on hi ha presència humana ja que tenen més facilitat per trobar aliment i a aquells hàbitats sense humans la població de pardals és molt baixa o nul•la. L'hàbitat preferent dins de les ciutats segons un estudi de Bristish Trust for Ornitology correspon a cases amb jardins ja que hi ha una gran facilitat per a trobar aliment i molts llocs als quals poden establir el seu niu. Fora de les ciutats, la major part de la població és trobada a sectors agriculturals, especialment a aquelles zones ramaderes i agrícoles no intensives.
Els pardals són omnívors i la seva dieta varia amb l'edat de l'individu i a l'època d'alimentació de les cries. Els pardals adults mengen petites llavors, blat de moro, civada i blat. A la primavera i a l'estiu canvien la dieta a la pròpia de les cries, que té una composició proteica major. Aquesta es una dieta animal que es basa en la ingesta de insectes i aranyes. Encara que aquesta es la seva alimentació base, és un animal molt adaptable i aprofitarà qualssevol tipus de menjar que trobi. Així, a les ciutats en menjarà les deixalles llençades als contenidors i farà ús de gastròlits presents al seu sistema digestiu per tal de digerir els objectes més durs de la seva dieta, com per exemple la closca dels ous.
Depredació[editar]
Els depredadors principals dels pardals són els gats(Churcher & Lawton 1987[2]), tant els domèstics (Felis silvestris catus) com les subespècies silvestres (Felis silvestris silvestris, Felis silvestris ornata i Felis silvestris lybica). A més, són presa freqüent d'aus rapinyaires i còrvids, destacant el gènere dels Accipiter (principalment Accipiter nisus) i el Merlin (Falco columbarius). Els pardals joves, aquells que pertanyen al període des del naixement fins a la primera sessió de cria, són els més vulnerables ja que hi ha diverses espècies que fan depredació al niu. Les espècies més destacades són la rata negra (Ratttus rattus) i la serp "bastarda" (Malpolon monspenssulanus). La resta d'espècies animals que incorporen al pardal comú a la seva dieta són: Eliomys quercinus, Mustela nivalis, Mus musculus, Jynx torquilla, Elaphe scalaris, Pica pica, Garrulus glandarius, Tyto alba, Athene noctua, Strix aluco, Asio otus, ,Hieraaetus pennatus, Falco subbuteo, Circus pygargus i Falco peregrinus.
Relació amb els éssers humans[editar]
Aquesta espècie animal té un àmplia relació amb els éssers humans, que va començar aproximadament entre l'any deu i sis mil abans de Crist, amb el començament de l'era del Neolític. Quan els humans van començar a estabilitzar la seva presència en una zona determinada, els pardals salvatges de la zona també s'hi van establir. Això és deu, entre diverses raons, en que els ocells tenen més facilitat per a establir els seus nius al voltant dels edificis i poden utilitzar parts de les nostres deixalles com a font d'aliment. Per tant, els pardals són una espècie sedentària que sofreix una dependència directa amb els humans. S'ha pogut observar al llarg de l'historia que les zones de les quals els homes marxen, també són abandonades pels pardals amb el temps.
CAUSES DEL DECLIVI[editar]
La radiació electromagnètica[editar]
Un estudi[3] d'Alfonso Balmori I Örjan Hallberg suporta la hipòtesi de que la radiació dels camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil són una de les causes de la disminució de la població de pardals.
L'estudi es va basar en un control de la grandària de la població de Pardals a Valladolid en funció de la intensitat del camp elèctric mitjà (radiofreqüències i microones, rang: 1 MHz-3GHz). Es van realitzar 40 visites entre Octubre de 2002 i Maig de 2006 a 30 zones amb un àrea delimitada, on es va fer un mostreig que va consistir en el recompte de tots els pardals de la zona sense fer diferenciació per edat o sexe i en la medició de la intensitat de camp amb un mesurador portàtil de banda ample. Es pot observar que les zones amb una intensitat de camp electromagnètic baix, entre 0 i 1 V/m, són les que tenen una densitat de població elevada i que a les àrees amb una intensitat major a 2 V/m el nombre de pardals és nul (Imatge 1). La informació d'aquest i altres estudis suggereixen que els pardals prefereixen viure en zones amb una intensitat mitjana baixa i tendeixen a allunyar-se d'aquells llocs amb elevats nivells de senyals electromagnètics.
Aquesta tendència a evitar zones amb contaminació electromagnètica és pot exemplificar amb l'estudi del seguiment a la Plaza de la Libertad, on és va instal•lar al Gener del 2005 una picoantena amb una intensitat mitjana superior a 3 V/m, i es va retirar al Març del mateix any. Es va observar un declivi dràstic del nombre de pardals quan és va posar en funcionament l'antena i que, al desactivar-la, el nombre va augmentar abundantment.
Un altre exemple rau a la població de pardals al Regne Unit, ja que aquesta ha patit un declivi molt important a les ciutats, però a les ciutats petites i els pobles el nombre d'individus s'ha mantingut invariable. Aquest fet s'explica amb el elevat nombre d'antenes de telefonia i ús dels telèfons mòbils a les ciutats, que produeixen una contaminació electromagnètica important, no controlada pel govern ja que, fins fa poc, el límit era 20 vegades major. Els pobles, en canvi, no tenen més d'una estació base de telecomunicacions mòbil, fet que produeix que la intensitat de camp mitjana sigui molt baixa.
També podem apreciar que el nombre mitjà de pardals varia al llarg de l'any, obtenint un nombre màxim a l'hivern i el mínim a la primavera (Imatge 2). La tendència poblacional del pardal fa un declivi anual del 5%, fet amb el qual s'esperaria la seva extinció cap al 2020.
Hem vist que la radiació electromagnètica produeix un declivi als pardals de la zona però, com els afecta exactament?
A través de la informació de diversos estudis s'ha arribat a la conclusió que la radiació electromagnètica afecta a biomolècules com l'ADN (Goodman i Blank,2002[4]; Lai y Singh[5], 1995; Reflex, 2004), té una influència al sistema immunitari (Galeev, 2000[6]), a l'èxit reproductiu (Davoudi i Fernie, 2002[7]; Fejes, 2005[8]; Panagopoulos, 2007[9]), al cervell i al sistema nerviós(Kramarenko, Tan i Salford, 2003[10]) i al desenvolupament intrauterí i avortaments involuntaris(Berman, 1990[11]; Magras i Xenos, 1997[12]). A més, la contaminació electromagnètica els afecta de manera indirecta, ja que disminueix la quantitat d'insectes, que són la principal font d'aliment de les cries.
Agricultura intensiva[editar]
L'any 1962 es va instaurar la Política Agrària Comú (PAC) amb la intenció d'augmentar la producció alimentària i millorar les condicions de vida dels agricultors, per tal de abaixar els preus del productes i fer-los assequibles per tots els ciutadans.
La PAC és va aplicar homogèniament per tota Europa i s'ha adaptat a l'evolució de les polítiques agriculturals europees i mundials. Així, ha incorporat les fites de seguretat alimentària, desenvolupament rural, cohesió dels territoris i qualitat dels productes. Actualment, un objectiu molt important que tracten és la conservació de la biodiversitat silvestre i els paisatges i comunitats rurals (Oñate 2005[13][14]).
Per tal de possibilitar un augment de producció agrícola és va aplicar el procés d'intensificació agrària[15]. La intensitat d'aquesta activitat varia entre països i regions ja que tenen polítiques diferents, però els canvis proposats per la PAC en la qüestió de l'ús del sòl i les pràctiques agràries són molt similars (Pain i Dixon 1997[16]) i és poden agrupar en tres grups:
-Canvis del camp de cultiu: intensitat en l'ús de maquinària agrícola, augment de dosis i freqüència d'aplicació de fertilitzants i fitosanitaris i selecció de varietats de cultiu d'elevat rendiment que milloren la productivitat. Aquestes mesures provoquen una uniformitat en l'espai abarcat i temps d'establiment, creixement i maduració dels cultius i, a més, fomenten l'eliminació de les rotacions de cultiu i guaret, fet que el transforma amb el temps en un cultiu de regadiu.
-Canvis a nivell de paisatge: Modifiquen els paisatges agraris per tal de fer-los més simples i uniformes i s'augmenta l'àrea total de terreny per a cultivar per tal d'abastir l'economia de escala.
-Canvis a nivell regional: Fonament d'ús d'un únic tipus de cultiu en una gran àrea, a partir de la substitució de les àrees on prèviament és regia un sistema de producció mixta o zones amb baixa productivitat a causa de limitacions naturals.
La intensificació agrària té molts avantatges en el desenvolupament de la població i en el progrés de la societat, però alhora comporta una greu pèrdua de biodiversitat silvestre. A Europa, a aquest procés se'l considera el responsable directe dels declivis generalitzats a totes les espècies d'ovípars lligades a hàbitats i ambient agraris. Aquestes aus han patit una pèrdua poblacional als darrers anys, a diferència de les espècies d'altres hàbitats que no han tingut aquest declivi (p.e. Pain y Pienkowski 1997[17]; Krebs et al. 1999[18]; Sanderson et al. 2005[19]; Donald et al. 2001; 2006[20]).
Els efectes sobre les aus han estat especialment estudiats (EBCC, 2011), gràcies principalment a la seva fàcil detectabilitat, claredat taxonòmica i la seva consideració com a bons indicadors de l'estat dels ecosistemes (Gregory et al 2005[21]). A més, els efectes de l'augment d'intensitat agrària també afecten a altres grups taxonòmics, ja que s'ha registrat pèrdues a les poblacions de plantes (Marshall et al. 2003[22]; Storkey 2006[23]), invertebrats (p.e. Aebischer 1991[24]; Kromp 1999[25]; Sunderland i Samu 2000[26]; Weibull et al. 2000[27] ;Östman et al. 2001[28]), altres organismes terrestres (Kladivko 2001) i mamífers (p.e. Harris i Woollard 1990[29]).
La pèrdua de biodiversitat en general és causada per dos factors:
-La optimització del cultiu, que incrementa la proporció de producció neta però alhora disminueix la fracció disponible per a la part no cultivada provocant una reducció poblacional de flora i fauna (Haberl et al. 2004, Firbank et al. 2007).
-Simplificació i homogeneïtzació del paisatge agrari a causa de la intensificació de cada parcel•la, que afecta negativament a la diversitat d'hàbitats i nínxols.
Els factors més importants que caracteritzen el procés d'intensificació agrària són l'ús abusiu de fertilitzants i pesticides. L'aplicació de fertilitzants al sòl incrementa la producció neta però, a partir d'un cert valor (on comença la sobreestimulació), ja no s'hi augmenta més i apareixen diversos desavantatges. Els més destacables són la susceptibilitat de les plantes a diversos patògens i l'acumulació de nitrats en les productes per al consum, que provoquen la transformació de l'hemoglobina de la sang en metahemoglobina, causant una falta d'oxigen i fins i tot la mort, i a la formació als organismes de nitrosamina, un compost cancerigen (García Rollán, 1990).
L'ús massiu de pesticides també te un fort impacte ambiental, que va ser criticat per primera vegada per la zoòloga nord-americana Rachel Louise Carson al seu llibre Primavera Silenciosa. A la seva obra denuncia els efectes perjudicials de l'ús massiu de productes químics com pesticides, centrant-se especialment en el cas del DDT.
L'autora ens explica que el diclor difenil dicloroetà (DDT), és un insecticida que comporta greus efectes en el medi ambient i que el si es continuava utilitzant tots els aus del món estarien condemnats a l'extinció. Gràcies a la seva crítica, la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) la va prohibir oficialment a l'any 1972.
Segons Juan Carlos del Moral, coordinador de l'àrea d'estudi i seguiment de l'avifauna de la Organització Espanyola d'Ornitologia (SEO/BirdLife), un dels majors problemes que afecten avui dia als pardals junt amb totes les espècies d'ocells lligades a ambients agrícoles en general, és l'ús de les noves generacions de insecticides i pesticides, assenyalant concretament la família dels neonicotinoides.
Aquests productes derivats de la nicotina són actualment un dels més utilitzats a nivell mundial i estan eliminant la base de la cadena tròfica, ja que fulminen tot tipus d'insectes que formen part de la dieta d'aus i petits mamífers.
Els neonicotinoides actuen al sistema nerviós central dels insectes, provocant paràlisis que condueix a la mort en poques hores. Segons l'EPA (Agència de Protecció Ambiental dels EEUU) aquests insecticides presenten un nivell de toxicitat entre ll (moderadament perillós) i lll (lleugerament perillós), fet que explica que en mamífers tenen una toxicitat baixa. En insectes la toxicitat és molt major ja que els productes bloquegen una ruta neuronal específica no present en mamífers (receptor d'acetilcolina nicotínic postsinàptic).
Arran de diversos estudis defensen que els neonicotinoides estan relacionats amb el desordre del col•lapse del colònies apícoles s'han fet restriccions d'aquests productes a certs països.
Contaminació ambiental[editar]
La contaminació ambiental és un procés produït a través de la introducció d'elements químics, físics o biològics al medi ambient que desestabilitzen l'equilibri ecològic posant en risc moltes espècies d'animals i plantes i que té un efecte devastador en la salut humana.
Existeixen molts contaminants que afecten al medi ambient, com per exemple diòxid i monòxid de carboni, sofre i nitrogen, hidrocarburs i petroli.
Un dels elements més significatius que tenen un efecte negatiu sobre el medi ambient són els metalls pesants, com el Mercuri (Hg) i Plom (Pb). Aquests productes apareixen amb el cicle geològic i a través de les activitats antropogèniques, tal com els processos d'industrialització i aquells relacionats amb l'ús del petroli.
Aquests metalls afecten a tot tipus d'aus, tot suprimint el seu sistema immunitari, incrementant el nivell d'agressivitat enfront d'altres passeriformes territorials, empitjoren el sistema endocrí i provoquen diverses disfuncions reproductives.
Els pardals són una de les espècies ovípares que s'utilitzen com a bioindicador de la quantitat de metalls pesants gràcies a la seva fàcil detecció i el fet de que tenen una distribució globalitzada i alta taxa reproductiva, són sedentaris i estan lligats a ambients urbans.
Altres factors[editar]
Als darrers anys s'ha produït un increment en les poblacins d'espècies ovípares locals, com els coloms, i exòtiques, com la cotorra argentina. Aquests aus competeixen amb els pardals a l'hora d'aconseguir menjar i llocs per a establir-ne els nius.
A més, la neteja en les ciutats també redueix significativament la quantitat d'aliment disponible i tenen una major dificultat per a trobar llocs aptes per a nidificar, a causa de la generalització de les noves edificacions de ciment on no hi ha espai suficient per a crear un niu estable i la tala de les branques d'arbres vells, que són localitzacions ideals per a nidificar.
Finalment, a aquesta progressiva dificultat per a trobar aliment i localitzacions aptes per a nidificar, s'afegeix l'auge de la població dels seus depredadros: els gats de carrer (Felis Catus)
CONSEQÜÈNCIES DEL DECLIVI[editar]
Els pardals són animals lligats als éssers humans que serveixen com a bioindicador de la qualitat de vida de l'entorn. Per tant, el seu declivi generalitzat reflecteix un empitjorament del medi ambient que afecta negativament a moltes espècies de plantes i animals, inclosa l'espècie humana.
Per començar, la desaparició tant dels pardals com d'altres ocells produeix un augment significatiu de la població d'insectes, que poden arribar a constituir plagues, les quals acaben amb les collites i provoquen problemes de fam. Un exemple històric el trobem en la tragèdia de "La Gran Fam de la Xina", que va començar amb el decret promulgat per Mao Zedong on volia acabar amb les quatre grans plagues (pardals, mosques, mosquits i ratolins). Va aplicar una política que incloïa a tots els ciutadans on es volia exterminar a l'espècie dels pardals. Això s'explica amb el fet que a l'època es creia que els pardals només menjaven llavors i que, si els mataven, es podria alimentar a aproximadament 60000 persones més. Al cap d'un any, a la Xina es va retirar el decret quan es van adonar que la desaparició dels ocells va provocar diverses plagues d'insectes, on destaca la plaga de les llagostes (Família dels Acrididae), que van alimentar-se de les collites provocant seriosos problemes de fam en la població xinesa.
Un altre efecte derivat de la desaparició dels ocells és l'auge de la població de rates, les quals històricament ja han protagonitzat la transmissió de malalties en humans, on destaca el cas de la Pesta Negra que aproximadament ha provocat 200 milions de morts. Actualment, les rates són les transmissores de moltes altres malalties, com la Leptospirosi, Coriomeningitis limfocítica i l'Hantavirus.
A més, com que els pardals estan relacionats amb les pol•linitzacions al estar en contacte directe amb les llavors, el seu declivi provoca una pèrdua de biodiversitat.
Finalment, el fet que els pardals estan desapareixent reflexa unes pràctiques humanes inapropiades, que tenen efectes negatius tant en el medi ambient com en els propis humans. Aquestes pràctiques tenen diverses conseqüències: desertificació del sól, contaminació, radiació electromagnètica i el desastre de les colònies apícoles.
Desertificació[editar]
La desertificació és el procés d'empobriment i degradació de geoecosistemes terrestres com a resultat de variacions climàtiques i actuacions humanes. Aquest fenomen s'ha agreujat als darrers anys principalment a causa de la intensificació agrària, l'ús desmesurat de fertilitzants i pesticides i l'extracció abusiva, contaminació i salinització de les aigües subterrànies.
Aquest procés es realment greu, ja que des de 1977 aproximadament 105 milions d'hectàrees han sigut esterilitzades. La principal conseqüència sobre els éssers humans derivada de la desertificació és una menor producció dels cultius, fet que provoca problemes econòmics i de fam.
Contaminació[editar]
La contaminació provoca greus problemes de salut pública a nivell mundial, i la seva importància depèn de la naturalesa del contaminant i del temps d'exposició. Els productes poden tenir efectes tòxics (alteren el funcionament del sistema nerviós central), cancerígens (provoquen diversos tipus de càncer), mutàgens (impliquen variacions en l'ADN) i teratògens (provoquen malformacions i defectes congènits).
La contaminació de l'aire es causada principalment per les emisions de monòxid i diòxid de carboni i sofre i de plom, i al estar en contacte amb aire amb un elevat contingut en aquests productes químics es produeix una irritació del sistema respiratori i dels ulls. La Organització Mundial de la Salut estima que es podrien prevenir aproximadament 700 mil morts a països pobres amb una reducció d'aquestes emissions.
La contaminació de l'aigua provoca milers de morts diàriament, ja que conté diversos patògens relacionats amb malalties diarreiques greus, com la amebiasi, la disenteria bacil•lar, la febre tifoide, la malària i la salmonel•losi, entre altres.
La contaminació del sòl es basa en l'acumulació de deixalles sòlides i compostos químics, que provoquen malalties gastrointestinals (com la amebiasi, còlera i tifoide) i respiratòries (com la laringitis i faringitis). A més, aquesta acumulació crea condicions ideals per a la formació de plagues de rates, mosques, puces, mosquits, fongs i bacteris, que són els focs principals d'infecció de malalties en humans.
Finalment, segons la OMS afirma que els efectes greus sobre la salut com els càncers no tenen relació amb la contaminació electromagnètica causada per les radiacions dels telèfons mòbils i les seves estacions.
Per altra banda, s'ha comprovat que la radiació prolongada i continua pot provocar en alguns individus amb una sensibilitat especial uns efectes menors, com maldecaps, nerviosisme, alteracions del somni o dificultat per a conciliar-lo i marejos, depenent de la intensitat de radiació.
Col•lapse de les colònies apícoles[editar]
L'ús dels neonicotinoides com a insecticides és una de les principals causes que provoquen la mort en molts individus en les colònies d'abelles. Per això s'han començat a prohibir aquests productes, ja que la desaparició de les abelles causaria un greu impacte econòmic i de fam ja que gran part dels cultius no serien pol•linitzats i s'aturaria la producció de mel.
Efecte hivernacle[editar]
L'efecte hivernacle és un procés en el que la radiació tèrmica emesa per la superfície del planeta és absorbida pels gasos d'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni, el metà i els òxids de nitrogen. Aquest procés es causat per activitats humanes, principalment la sobreexplotació dels boscos i la crema de combustibles fòssils.
Les conseqüències més greus sobre el medi ambient són l'escalfament global (aproximadament 0,2ºC cada 10 anys), la reducció de la superfície de les glaceres i un impacte negatiu en la ramaderia i agricultura pels canvis en les precipitacions.
MESURES PREVENTIVES[editar]
Per a aturar el declivi dels pardals i evitar-ne la seva extinció s'han d'aplicar diverses mesures preventives tant a nivell d'organització estatal com individual.
Mesures a nivell d'estat[editar]
Ø Regularitzar i estabilitzar el creixement demogràfic i l'ús del territori i els recursos naturals per tal d'establir un desenvolupament sostenible.
Ø Fer controls de la qualitat ambiental, establir límits de contaminació a cada regió i assegurar-se que no són excedits.
Ø Inculcar valors ecològics (reduir, reutilitzar i reciclar les deixalles), eliminar tant com es pugui les fonts de contaminació greus, reduir l'ús i desaprofitament d'energia i promoure la introducció de tecnologia neta.
Ø Aplicar polítiques estrictes sobre les pràctiques agrícoles per tal d'eliminar-ne les inadequades, com l'ús abusiu de pesticides i fertilitzants.
Ø Introducció de més zones verdes a les ciutats i fonamentar les iniciatives que volen prevenir males pràctiques sobre el medi ambient.
Mesures dels ciutadans[editar]
Ø Conscienciar-se sobre les pràctiques que es duen a terme al país, exigir més qualitat i sostenibilitat sobre el medi ambient en els sistemes d'explotació i alimentació.
Ø Mobilitzar-se contra els productes agraris inadequats i suportar les entitats que denuncien les males pràctiques.
Ø Crear nius artificials i punts d'alimentació addicionals, per tal d'assegurar que els pardals tenen cobertes les necessitats bàsiques.
- ↑ Catorzè informe anual del programa de Seguminet d'Ocells Comuns a Catalunya. Maig 2016.
- ↑ P. B. Churcher, J. H. Lawton (1987). «Predation by domestic cats in an English village».
- ↑ El declive urbano del Gorrión Común (Passer domesticus): Un posible vínculo con la Radiación Electromagnética.
- ↑ Evidence for Stress Response. 2002.
- ↑ [file:///C:/Users/Jose/Downloads/520-988-1-SM%20(8).pdf2w Efectos de las radiaciones electromagnéticas de la telefonía móvil sobre los insectos].
- ↑ The effects of microwave radiation from mobile telephones on humans and animals.
- ↑ Electromagnetic Biology and Medicine.
- ↑ Is there a relationship between cell phone use and semen quality?.
- ↑ MOBILE TELEPHONY RADIATION EFFECTS ON LIVING ORGANISMS.
- ↑ Nerve cell damage in mammalian brain after exposure to microwaves from GSM mobile phones. Salford LG1, Brun AE, Eberhardt JL, Malmgren L, Persson BR..
- ↑ 8 CrossRef citations 0 Altmetric Original Articles The effects of poor ventilation, low temperatures, type of feed and sex of bird on the development of ascites in broilers. Production parameters U. Bendheim , E. Berman , I. Zadikov & A. Shlosberg.
- ↑ RF Radiation–Induced Changes in the Prenatal Development of Mice.
- ↑ Agricultura y aves.Propuestas para la conservación de aves esteparias.
- ↑ Reflexiones en torno a la PAC.
- ↑ Efectos de la Intensificación Agraria sobre la Biodiversidad en agro-ecosistemas europeos..
- ↑ Farming and birds in Europe: the common agricultural policy and its implications for bird conservation [1997].
- ↑ Relationships between recent changes in lowland British agriculture and farmland bird populations: an overview.
- ↑ The second Silent Spring?.
- ↑ Further evidence of continent-wide impacts of agricultural intensification on European farmland birds, 1990–2000.
- ↑ Agricultural intensification and the collpase of Europe's farmland bird populations.
- ↑ Developing indicators for European birds.
- ↑ The role of weeds in supporting biological diversity within crop fields.
- ↑ A functional group approach to the management of UK arable weeds to support biological diversity. W.
- ↑ A review of the abundance and diversity of invertebrate and plant foods of granivorous birds in northern Europe in relation to agricultural change.
- ↑ The effect of arable field margin composition on invertebrate biodiversity.
- ↑ «Effects of agricultural diversification on the abundance, distribution, and pest control potential of spiders: a review». Parámetro desconocido
|publicació=ignorado (ayuda); Parámetro desconocido|nom=ignorado (se sugiere|nombre=) (ayuda) - ↑ «Diversity of butterflies in the agricultural landscape: the role of farming system and landscape heterogeneity». Parámetro desconocido
|publicació=ignorado (ayuda) - ↑ «Species composition in agroecosystems: The effect of landscape, habitat, and farm management». Parámetro desconocido
|publicació=ignorado (ayuda); Parámetro desconocido|nom=ignorado (se sugiere|nombre=) (ayuda) - ↑ «Home-range analysis using radio-tracking data–a review of problems and techniques particularly as applied to the study of mammals». Parámetro desconocido
|publicació=ignorado (ayuda); Parámetro desconocido|nom=ignorado (se sugiere|nombre=) (ayuda)