Diferencia entre revisiones de «Distritos de Barcelona»

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Contenido eliminado Contenido añadido
SeroBOT (discusión · contribs.)
m Revertidos los cambios de 195.53.238.58 (disc.) a la última edición de SeroBOT
Etiqueta: Reversión
m Corrección de nombres oficiales de los barrios.
Etiqueta: Revertido
Línea 19: Línea 19:
|-
|-
| align="center" | 1
| align="center" | 1
| align="left" |<center> '''[[Distrito de Ciudad Vieja (Barcelona)|Ciudad Vieja]]'''
| align="left" |<center> '''[[Distrito de Ciutat Vella (Barcelona)|Ciutat Vella]]'''
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte I.svg|100px]]
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte I.svg|100px]]
| align="center" | 4,11
| align="center" | 4,11
| align="center" | 103&nbsp;429
| align="center" | 103&nbsp;429
| align="center" | 25&nbsp;159,09
| align="center" | 25&nbsp;159,09
| align="left" | [[El Raval]] (1), [[Barrio Gótico de Barcelona|Barrio Gótico]] (2), [[La Barceloneta]] (3) y [[San Pedro, Santa Catalina y la Ribera]] (4)
| align="left" | [[El Raval]] (1), [[Barri Gòtic de Barcelona|Barri Gòtic]] (2), [[La Barceloneta]] (3) y [[Satn Pere, Santa Caterina y la Ribera]] (4)
| align="left" |[[Jordi Rabassa i Massons|Jordi Rabassa]] ([[Barcelona en Comú]])
| align="left" |[[Jordi Rabassa i Massons|Jordi Rabassa]] ([[Barcelona en Comú]])
|-
|-
| align="center" | 2
| align="center" | 2
| align="left" | <center>'''[[Distrito del Ensanche|Ensanche]]'''
| align="left" | <center>'''[[Distrito del Eixample |Eixample]]'''
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte II.svg|100px]]
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte II.svg|100px]]
| align="center" | 7,46
| align="center" | 7,46
| align="center" | 265&nbsp;910
| align="center" | 265&nbsp;910
| align="center" | 35&nbsp;625,67
| align="center" | 35&nbsp;625,67
| align="left" | [[Fort Pienc|El Fort Pienc]] (5), [[Barrio de la Sagrada Familia (Barcelona)|Sagrada Familia]] (6), [[La Derecha del Ensanche]] (7), [[La Antigua Izquierda del Ensanche]] (8), [[La Nueva Izquierda del Ensanche]] (9) y [[Barrio de San Antonio (Barcelona)|San Antonio]] (10)
| align="left" | [[Fort Pienc|El Fort Pienc]] (5), [[Barrio de la Sagrada Familia (Barcelona)|Sagrada Familia]] (6), [[La Dreta de l'Eixample]] (7), [[Antiga Esquerra de l'Eixample]] (8), [[Nova Esquerra de l'Eixample]] (9) y [[Barri de Sant Antoni (Barcelona)|Sant Antoni]] (10)
| align="left" |[[Jordi Martí Grau|Jordi Martí]] ([[Barcelona en Comú]])
| align="left" |[[Jordi Martí Grau|Jordi Martí]] ([[Barcelona en Comú]])
|-
|-
Línea 42: Línea 42:
| align="center" | 184&nbsp;091
| align="center" | 184&nbsp;091
| align="center" | 8118,32
| align="center" | 8118,32
| align="left" | [[Pueblo Seco]] (11), [[La Marina del Prat Vermell]] (12), [[La Marina de Port]] (13), [[La Font de la Guatlla]] (14), [[Hostafrancs]] (15), [[La Bordeta (Barcelona)|La Bordeta]] (16), [[Sants-Badal]] (17), [[Sants]] (18), [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]] (*) y [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (*)
| align="left" | [[Poble Sec]] (11), [[La Marina del Prat Vermell]] (12), [[La Marina de Port]] (13), [[La Font de la Guatlla]] (14), [[Hostafrancs]] (15), [[La Bordeta (Barcelona)|La Bordeta]] (16), [[Sants-Badal]] (17), [[Sants]] (18), [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]] (*) y [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (*)
|[[Marc Serra Solé|Marc Serra]] ([[Barcelona en Comú]])
|[[Marc Serra Solé|Marc Serra]] ([[Barcelona en Comú]])
|-
|-
Línea 51: Línea 51:
| align="center" | 81&nbsp;974
| align="center" | 81&nbsp;974
| align="center" | 13&nbsp;607,11
| align="center" | 13&nbsp;607,11
| align="left" | [[Barrio de Les Corts|Les Corts]] (19), [[La Maternidad y San Ramón]] (20) y [[Pedralbes]] (21)
| align="left" | [[Barrio de Les Corts|Les Corts]] (19), [[La Maternitat y Sant Ramon]] (20) y [[Pedralbes]] (21)
|Xavier Marcé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|Xavier Marcé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|-
|-
| align="center" | 5
| align="center" | 5
| align="left" | <center>'''[[Distrito de Sarriá-San Gervasio|Sarriá-San Gervasio|]]'''
| align="left" | <center>'''[[Distrito de Sarrià-Sant Gervasi|Sarrià-Sant Gervasi|]]'''
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte V.svg|100px]]
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte V.svg|100px]]
| align="center" | 19,91
| align="center" | 19,91
| align="center" | 149&nbsp;260
| align="center" | 149&nbsp;260
| align="center" | 7497,11
| align="center" | 7497,11
| align="left" | [[Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes]] (22), [[Sarriá]] (23), [[Las Tres Torres]] (24), [[Sant Gervasi-Bonanova]] (25), [[Sant Gervasi-Galvany]] (26) y [[El Putxet i el Farró ]] (27)
| align="left" | [[Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes]] (22), [[Sarrià]] (23), [[Les Tres Torres]] (24), [[Sant Gervasi-Bonanova]] (25), [[Sant Gervasi-Galvany]] (26) y [[El Putxet i el Farró ]] (27)
|[[Albert Batlle]] ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|[[Albert Batlle]] ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|-
|-
Línea 69: Línea 69:
| align="center" | 121&nbsp;798
| align="center" | 121&nbsp;798
| align="center" | 29&nbsp;082,62
| align="center" | 29&nbsp;082,62
| align="left" | [[Vallcarca y los Penitentes]] (28), [[El Coll]] (29), [[La Salud (Barcelona)|La Salud]] (30), [[Villa de Gracia]] (31) y [[Camp d'en Grassot i Gràcia Nova]] (32)
| align="left" | [[Vallcarca y Penitents]] (28), [[El Coll]] (29), [[La Salut (Barcelona)|La Salut]] (30), [[Vila de Gràcia]] (31) y [[Camp d'en Grassot i Gràcia Nova]] (32)
|[[Eloi Badia i Casas|Eloi Badia]] ([[Barcelona en Comú]])
|[[Eloi Badia i Casas|Eloi Badia]] ([[Barcelona en Comú]])
|-
|-
Línea 78: Línea 78:
| align="center" | 171&nbsp;495
| align="center" | 171&nbsp;495
| align="center" | 14&nbsp;342,64
| align="center" | 14&nbsp;342,64
| align="left" | [[Baix Guinardó]] (33), [[Can Baró]] (34), [[El Guinardó]] (35), [[La Font d'en Fargues]] (36), [[El Carmelo]] (37), [[La Teixonera]] (38), [[Sant Genís dels Agudells]] (39), [[Montbau]] (40), [[El Valle de Hebrón]] (41), [[La Clota]] (42) y [[Horta (Barcelona)|Horta]] (43)
| align="left" | [[Baix Guinardó]] (33), [[Can Baró]] (34), [[El Guinardó]] (35), [[La Font d'en Fargues]] (36), [[El Carmel]] (37), [[La Teixonera]] (38), [[Sant Genís dels Agudells]] (39), [[Montbau]] (40), [[La Vall d'Hebron]] (41), [[La Clota]] (42) y [[Horta (Barcelona)|Horta]] (43)
|Rosa Alarcón ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|Rosa Alarcón ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|-
|-
Línea 87: Línea 87:
| align="center" | 170&nbsp;669
| align="center" | 170&nbsp;669
| align="center" | 21&nbsp;198,48
| align="center" | 21&nbsp;198,48
| align="left" |[[Vilapicina y La Torre Llobeta]] (44), [[Porta (Barcelona)|Porta]] (45), [[Turó de la Peira]] (46), [[Can Peguera]] (47), [[La Guineueta]] (48), [[Canyelles (barrio)|Canyelles]] (49), [[Les Roquetes]] (50), [[Verdún (Barcelona)|Verdún]] (51), [[La Prosperitat]] (52), [[La Trinitat Nova]] (53), [[Torre Baró]] (54), [[Ciudad Meridiana]] (55) y [[Vallbona (barrio)|Vallbona]] (56)
| align="left" |[[Vilapicina y La Torre Llobeta]] (44), [[Porta (Barcelona)|Porta]] (45), [[Turó de la Peira]] (46), [[Can Peguera]] (47), [[La Guineueta]] (48), [[Canyelles (barrio)|Canyelles]] (49), [[Les Roquetes]] (50), [[Verdun (Barcelona)|Verdun]] (51), [[La Prosperitat]] (52), [[La Trinitat Nova]] (53), [[Torre Baró]] (54), [[Ciutat Meridiana]] (55) y [[Vallbona (barrio)|Vallbona]] (56)
|Marga Marí-Klose ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|Marga Marí-Klose ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|-
|-
| align="center" | 9
| align="center" | 9
| align="left" | <center>'''[[Distrito de San Andrés (Barcelona)|San Andrés]]'''
| align="left" | <center>'''[[Distrito de Sant Andreu (Barcelona)|Sant Andreu]]'''
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte IX.svg|100px]]
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte IX.svg|100px]]
| align="center" | 6,59
| align="center" | 6,59
| align="center" | 149&nbsp;821
| align="center" | 149&nbsp;821
| align="center" | 22&nbsp;724,25
| align="center" | 22&nbsp;724,25
| align="left" |[[La Trinitat Vella]] (57), [[Baró de Viver]] (58), [[El Buen Pastor (Barcelona)|El Buen Pastor]] (59), [[San Andrés de Palomar|San Andrés]] (60), [[La Sagrera]] (61), [[Congrés i els Indians]] (62) y [[Navas (barrio)|Navas]] (63)
| align="left" |[[La Trinitat Vella]] (57), [[Baró de Viver]] (58), [[El Bon Pastor (Barcelona)|El Bon Pastor]] (59), [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]] (60), [[La Sagrera]] (61), [[Congrés i els Indians]] (62) y [[Navas (barrio)|Navas]] (63)
|[[Lucía Martín]] ([[Barcelona en Comú]])
|[[Lucía Martín]] ([[Barcelona en Comú]])
|-
|-
Línea 105: Línea 105:
| align="center" | 238&nbsp;315
| align="center" | 238&nbsp;315
| align="center" | 22&nbsp;943,58
| align="center" | 22&nbsp;943,58
| align="left" |[[El Campo del Arpa del Clot]] (64), [[El Clot]] (65), [[El Parc i la Llacuna del Poblenou]] (66), [[La Villa Olímpica del Poblenou]] (67), [[Pueblo Nuevo (Barcelona)|Pueblo Nuevo]] (68), [[Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou]] (69), [[El Besós y el Maresme]] (70), [[Provençals del Poblenou]] (71), [[San Martín de Provensals]] (72) y [[La Verneda y la Paz]] (73)
| align="left" |[[Camp de l'Arpa del Clot]] (64), [[El Clot]] (65), [[El Parc i la Llacuna del Poblenou]] (66), [[La Vila Olímpica del Poblenou]] (67), [[Poblenou (Barcelona)|Poblenou]] (68), [[Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou]] (69), [[El Besós y el Maresme]] (70), [[Provençals del Poblenou]] (71), [[Sant Martín de Provençals]] (72) y [[La Verneda y la Pau]] (73)
|David Escudé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|David Escudé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]])
|}
|}
<small>
<small>
(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el [[Ayuntamiento de Barcelona]] como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de [[El Pueblo Seco]] (Parque de Montjuic) y la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) respectivamente, a efectos organizativo/administrativos como las secciones censales, áreas estadísticas básicas, barrios y distritos.
(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el [[Ayuntamiento de Barcelona]] como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de [[El Poble Sec]] (Parc de Montjuic) y la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) respectivamente, a efectos organizativo/administrativos como las secciones censales, áreas estadísticas básicas, barrios y distritos.
</small>
</small>


Línea 128: Línea 128:
* V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.
* V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.


En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: Lonja, San Pedro, Universidad y San Pablo. Más adelante, en 1878, se establecieron 10 distritos: I-La Barceloneta, II-Borne, III-Lonja, IV-Atarazanas, V-Hospital, VI-Audiencia, VII-Instituto, VIII-Universidad, IX-Hostafranchs y X-Concepción.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=21}}
En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: Llotja, Sant Pere, Universitat y Sant Pau. Más adelante, en 1878, se establecieron 10 distritos: I-La Barceloneta, II-Born, III-Llotja, IV-Drassanes, V-Hospital, VI-Audiència, VII-Institut, VIII-Universitat, IX-Hostafranchs y X-Concepció.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=21}}


Entre finales del {{siglo|XIX||s}} y principios del {{Siglo|XX}} se [[Agregaciones municipales de Barcelona|agregaron]] a la Ciudad Condal diversos [[Antiguos municipios de Barcelona|municipios limítrofes]]: en 1897 [[Sants]], [[Les Corts]], [[San Gervasio de Cassolas]], [[Villa de Gracia|Gracia]], [[San Andrés de Palomar]] y [[San Martín de Provensals]]; en 1904, [[San Juan de Horta]]; en 1921, [[Sarriá]]; en 1924, [[Collblanc]] y la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]; y en 1943 [[El Buen Pastor (Barcelona)|El Buen Pastor]] y el [[Baró de Viver]], segregados de [[Santa Coloma de Gramanet]]. Se realizó entonces una nueva reordenación administrativa, nuevamente con 10 distritos: I-Barceloneta y Pueblo Nuevo, II-San Pedro, III-Lonja y Audiencia, IV-Concepción, V-Atarazanas y Hospital, VI-Universidad, VII-Sans, Las Corts y Hostafranchs, VIII-Gracia y San Gervasio, IX-Horta y San Andrés del Palomar, X-San Martín de Provensals.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=23}}
Entre finales del {{siglo|XIX||s}} y principios del {{Siglo|XX}} se [[Agregaciones municipales de Barcelona|agregaron]] a la Ciudad Condal diversos [[Antiguos municipios de Barcelona|municipios limítrofes]]: en 1897 [[Sants]], [[Les Corts]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[Vila de Gràcia|Gràcia]], [[Sant Andreu de Palomar]] y [[Sant Martí de Provençals]]; en 1904, [[Sant Joan d'Horta]]; en 1921, [[Sarrià]]; en 1924, [[Collblanc]] y la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]; y en 1943 [[El Bon Pastor (Barcelona)|El Bon Pastor]] y el [[Baró de Viver]], segregados de [[Santa Coloma de Gramenet]]. Se realizó entonces una nueva reordenación administrativa, nuevamente con 10 distritos: I-Barceloneta y Poblenou, II-Sant Pere, III-Llotja y Audiència, IV-Concepció, V-Drassanes y Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts y Hostafranchs, VIII-Gràcia y Sant Gervasi, IX-Horta y Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí de Provençals.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=23}}


En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=25}}
En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=25}}
Línea 139: Línea 139:
=== La Barcelona de los barrios ===
=== La Barcelona de los barrios ===
[[Archivo:Mapa Barris Barcelona.jpg|thumb|250px|Barrios de Barcelona.]]
[[Archivo:Mapa Barris Barcelona.jpg|thumb|250px|Barrios de Barcelona.]]
En [[2005]] el Ayuntamiento barcelonés, con [[Joan Clos]] como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como ''La Barcelona dels barris'' (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de [[El Clot]] (del que se segregó el barrio de [[El Campo del Arpa del Clot|El Campo del Arpa]]), [[Sants]] (del que se segregó el barrio de [[Sants-Badal|Badal]]), La Izquierda del Ensanche (dividida entre [[La Nueva Izquierda del Ensanche|La Nueva]] y [[La Antigua Izquierda del Ensanche]]) o el [[Pueblo Nuevo (Barcelona)|Pueblo Nuevo]] (fragmentado en cinco barrios). Y, por el contrario, algunas pequeñas unidades vecinales cohesionadas no vieron realizadas sus aspiraciones de convertirse en barrios con reconocimiento oficial, como Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.
En [[2005]] el Ayuntamiento barcelonés, con [[Joan Clos]] como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como ''La Barcelona dels barris'' (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de [[El Clot]] (del que se segregó el barrio de [[El Camp de l'Arpa del Clot|El Camp de l'Arpa]]), [[Sants]] (del que se segregó el barrio de [[Sants-Badal|Badal]]), La Esquerra de l'Eixample (dividida entre [[La Nova Esquerra de l'Eixampe|La Nova]] y [[L'Antiga Esquerra de l'Eixample]]) o el [[Poblenou (Barcelona)|Poblenou]] (fragmentado en cinco barrios). Y, por el contrario, algunas pequeñas unidades vecinales cohesionadas no vieron realizadas sus aspiraciones de convertirse en barrios con reconocimiento oficial, como Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.


== Administración ==
== Administración ==
[[Archivo:Sarria Seu Districte.JPG|150px|thumb|Casa de la Villa de [[Sarriá]], antigua alcaldía del municipio y hoy sede del Distrito.]]
[[Archivo:Sarrià Seu Districte.JPG|150px|thumb|Casa de la Vila de [[Sarrià]], antigua alcaldía del municipio y hoy sede del Distrito.]]
Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en [[idioma catalán|catalán]]: ''Consell Municipal de Districte''). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de [[Barcelona]]. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.<ref>{{Cita web |url=http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |título=Copia archivada |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |fechaarchivo=2 de septiembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110902232627/http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |deadurl=yes }}</ref>
Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en [[idioma catalán|catalán]]: ''Consell Municipal de Districte''). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de [[Barcelona]]. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.<ref>{{Cita web |url=http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |título=Copia archivada |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |fechaarchivo=2 de septiembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110902232627/http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |deadurl=yes }}</ref>



Revisión del 13:43 16 dic 2023

Los diez distritos de Barcelona.

Los distritos municipales son la unidad territorial más grande dentro de la ciudad Barcelona. En la organización territorial actual, que data de 1984, el municipio se divide administrativamente en diez distritos, que a su vez se subdividen en un total de 73 barrios. En conjunto, ocupan una superficie de 101,35 km² (39 mi²).

Los distritos son territorios en los que se materializa la descentralización política y administrativa del Ayuntamiento de Barcelona, ya que tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica en determinados ámbitos.

Los 10 distritos y 73 barrios

Los 10 distritos y 73 barrios de Barcelona tienen denominación numérica y también nominal. La Barcelona histórica corresponde a los distritos 1 y 2: Ciudad Vieja es el núcleo urbano más antiguo de la ciudad y el Ensanche es la extensión de la ciudad que siguiendo el Plan Cerdá, se realizó en el siglo XIX, tras el derribo de las murallas. A su alrededor, una corona formada por los distritos cuyas fronteras se ajustan, en cierta medida, a los que fueron los antiguos municipios independientes del Pla de Barcelona, anexionados a la ciudad a finales del siglos XIX y principios del XX. Es el caso de los distritos de Sants Montjuïc (antiguo municipio de Santa María de Sants), Les Corts (antiguo municipio de Les Corts de Sarrià), Sarriá-San Gervasio (antiguos municipios de Sarriá y de San Gervasio de Cassolas), Gracia (antigua Villa de Gracia), Horta-Guinardó (antiguo municipio de Horta), San Andrés (antiguo municipio de San Andrés de Palomar) y San Martín (antiguo municipio de San Martín de Provensals). A estos nueve distritos se suma el de Nou Barris, que en 1984 (año en que se estableció la actual división territorial) era el más joven de la ciudad, pues estaba integrado por múltiples barriadas obreras que, con motivo del desarrollismo, habían ido creciendo en la falda de Collserola desde los años 1950.

Distrito
Imagen
Superficie km²[1]
Población (2019)[2]
Densidad hab/km²
Barrios (nº)
Regidor
1
Ciutat Vella
4,11 103 429 25 159,09 El Raval (1), Barri Gòtic (2), La Barceloneta (3) y Satn Pere, Santa Caterina y la Ribera (4) Jordi Rabassa (Barcelona en Comú)
2
Eixample
7,46 265 910 35 625,67 El Fort Pienc (5), Sagrada Familia (6), La Dreta de l'Eixample (7), Antiga Esquerra de l'Eixample (8), Nova Esquerra de l'Eixample (9) y Sant Antoni (10) Jordi Martí (Barcelona en Comú)
3
Sants-Montjuïc
22,68 184 091 8118,32 Poble Sec (11), La Marina del Prat Vermell (12), La Marina de Port (13), La Font de la Guatlla (14), Hostafrancs (15), La Bordeta (16), Sants-Badal (17), Sants (18), Zona Franca (*) y Montjuïc (*) Marc Serra (Barcelona en Comú)
4
Les Corts
6,02 81 974 13 607,11 Les Corts (19), La Maternitat y Sant Ramon (20) y Pedralbes (21) Xavier Marcé (PSC)
5
Sarrià-Sant Gervasi|
19,91 149 260 7497,11 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (22), Sarrià (23), Les Tres Torres (24), Sant Gervasi-Bonanova (25), Sant Gervasi-Galvany (26) y El Putxet i el Farró (27) Albert Batlle (PSC)
6
Gracia
4,19 121 798 29 082,62 Vallcarca y Penitents (28), El Coll (29), La Salut (30), Vila de Gràcia (31) y Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (32) Eloi Badia (Barcelona en Comú)
7
Horta-Guinardó
11,96 171 495 14 342,64 Baix Guinardó (33), Can Baró (34), El Guinardó (35), La Font d'en Fargues (36), El Carmel (37), La Teixonera (38), Sant Genís dels Agudells (39), Montbau (40), La Vall d'Hebron (41), La Clota (42) y Horta (43) Rosa Alarcón (PSC)
8
Nou Barris
8,05 170 669 21 198,48 Vilapicina y La Torre Llobeta (44), Porta (45), Turó de la Peira (46), Can Peguera (47), La Guineueta (48), Canyelles (49), Les Roquetes (50), Verdun (51), La Prosperitat (52), La Trinitat Nova (53), Torre Baró (54), Ciutat Meridiana (55) y Vallbona (56) Marga Marí-Klose (PSC)
9
Sant Andreu
6,59 149 821 22 724,25 La Trinitat Vella (57), Baró de Viver (58), El Bon Pastor (59), Sant Andreu (60), La Sagrera (61), Congrés i els Indians (62) y Navas (63) Lucía Martín (Barcelona en Comú)
10
San Martín
10,39 238 315 22 943,58 Camp de l'Arpa del Clot (64), El Clot (65), El Parc i la Llacuna del Poblenou (66), La Vila Olímpica del Poblenou (67), Poblenou (68), Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou (69), El Besós y el Maresme (70), Provençals del Poblenou (71), Sant Martín de Provençals (72) y La Verneda y la Pau (73) David Escudé (PSC)

(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el Ayuntamiento de Barcelona como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de El Poble Sec (Parc de Montjuic) y la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) respectivamente, a efectos organizativo/administrativos como las secciones censales, áreas estadísticas básicas, barrios y distritos.

Mapa de barrios y distritos

Historia

Plano de Barcelona dividido en distritos y barrios aprobado en sesión de 31 de octubre de 1878, grabado anónimo.

Orígenes y antecedentes

La Barcelona medieval estaba dividida en cinco «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere y Raval (siglo XV).[3]

En 1769 se hizo una reforma por la que se crearon cinco cuarteles subdivididos cada uno en ocho barrios:[4]

  • I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta y 3º de la Barceloneta.
  • II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere y Portal Nou.
  • III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes y Sant Gaietà.
  • IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria y Sants Just i Pastor.
  • V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.

En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: Llotja, Sant Pere, Universitat y Sant Pau. Más adelante, en 1878, se establecieron 10 distritos: I-La Barceloneta, II-Born, III-Llotja, IV-Drassanes, V-Hospital, VI-Audiència, VII-Institut, VIII-Universitat, IX-Hostafranchs y X-Concepció.[5]

Entre finales del siglo XIX y principios del XX se agregaron a la Ciudad Condal diversos municipios limítrofes: en 1897 Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar y Sant Martí de Provençals; en 1904, Sant Joan d'Horta; en 1921, Sarrià; en 1924, Collblanc y la Zona Franca; y en 1943 El Bon Pastor y el Baró de Viver, segregados de Santa Coloma de Gramenet. Se realizó entonces una nueva reordenación administrativa, nuevamente con 10 distritos: I-Barceloneta y Poblenou, II-Sant Pere, III-Llotja y Audiència, IV-Concepció, V-Drassanes y Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts y Hostafranchs, VIII-Gràcia y Sant Gervasi, IX-Horta y Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí de Provençals.[6]

En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.[7]

Los distritos de 1984

En los años 1980, tras la dictadura franquista, el nuevo consistorio democrático inició un proceso de reorganización de los distritos municipales, con el objetivo de primar la descentralización de la administración y la participación ciudadana. Tras un largo período de estudio y debate, en enero de 1984 se aprobó la actual organización en diez distritos. La nueva división se hizo atendiendo a criterios socioculturales e históricos de la ciudad, ya que la mayoría de los distritos corresponden, en gran medida, a los antiguos municipios independientes anexionados a Barcelona durante los siglos XIX y XX, y que todavía conservan su propia personalidad y una importante cohesión interna.

La Barcelona de los barrios

Barrios de Barcelona.

En 2005 el Ayuntamiento barcelonés, con Joan Clos como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como La Barcelona dels barris (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de El Clot (del que se segregó el barrio de El Camp de l'Arpa), Sants (del que se segregó el barrio de Badal), La Esquerra de l'Eixample (dividida entre La Nova y L'Antiga Esquerra de l'Eixample) o el Poblenou (fragmentado en cinco barrios). Y, por el contrario, algunas pequeñas unidades vecinales cohesionadas no vieron realizadas sus aspiraciones de convertirse en barrios con reconocimiento oficial, como Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.

Administración

Archivo:Sarrià Seu Districte.JPG
Casa de la Vila de Sarrià, antigua alcaldía del municipio y hoy sede del Distrito.

Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en catalán: Consell Municipal de Districte). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de Barcelona. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.[8]

Véase también

Referencias

Bibliografía

Enlaces externos