Diferencia entre revisiones de «Distritos de Barcelona»
m Revertidos los cambios de 195.53.238.58 (disc.) a la última edición de SeroBOT Etiqueta: Reversión |
m Corrección de nombres oficiales de los barrios. Etiqueta: Revertido |
||
Línea 19: | Línea 19: | ||
|- |
|- |
||
| align="center" | 1 |
| align="center" | 1 |
||
| align="left" |<center> '''[[Distrito de |
| align="left" |<center> '''[[Distrito de Ciutat Vella (Barcelona)|Ciutat Vella]]''' |
||
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte I.svg|100px]] |
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte I.svg|100px]] |
||
| align="center" | 4,11 |
| align="center" | 4,11 |
||
| align="center" | 103 429 |
| align="center" | 103 429 |
||
| align="center" | 25 159,09 |
| align="center" | 25 159,09 |
||
| align="left" | [[El Raval]] (1), [[ |
| align="left" | [[El Raval]] (1), [[Barri Gòtic de Barcelona|Barri Gòtic]] (2), [[La Barceloneta]] (3) y [[Satn Pere, Santa Caterina y la Ribera]] (4) |
||
| align="left" |[[Jordi Rabassa i Massons|Jordi Rabassa]] ([[Barcelona en Comú]]) |
| align="left" |[[Jordi Rabassa i Massons|Jordi Rabassa]] ([[Barcelona en Comú]]) |
||
|- |
|- |
||
| align="center" | 2 |
| align="center" | 2 |
||
| align="left" | <center>'''[[Distrito del |
| align="left" | <center>'''[[Distrito del Eixample |Eixample]]''' |
||
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte II.svg|100px]] |
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte II.svg|100px]] |
||
| align="center" | 7,46 |
| align="center" | 7,46 |
||
| align="center" | 265 910 |
| align="center" | 265 910 |
||
| align="center" | 35 625,67 |
| align="center" | 35 625,67 |
||
| align="left" | [[Fort Pienc|El Fort Pienc]] (5), [[Barrio de la Sagrada Familia (Barcelona)|Sagrada Familia]] (6), [[La |
| align="left" | [[Fort Pienc|El Fort Pienc]] (5), [[Barrio de la Sagrada Familia (Barcelona)|Sagrada Familia]] (6), [[La Dreta de l'Eixample]] (7), [[Antiga Esquerra de l'Eixample]] (8), [[Nova Esquerra de l'Eixample]] (9) y [[Barri de Sant Antoni (Barcelona)|Sant Antoni]] (10) |
||
| align="left" |[[Jordi Martí Grau|Jordi Martí]] ([[Barcelona en Comú]]) |
| align="left" |[[Jordi Martí Grau|Jordi Martí]] ([[Barcelona en Comú]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 42: | Línea 42: | ||
| align="center" | 184 091 |
| align="center" | 184 091 |
||
| align="center" | 8118,32 |
| align="center" | 8118,32 |
||
| align="left" | [[ |
| align="left" | [[Poble Sec]] (11), [[La Marina del Prat Vermell]] (12), [[La Marina de Port]] (13), [[La Font de la Guatlla]] (14), [[Hostafrancs]] (15), [[La Bordeta (Barcelona)|La Bordeta]] (16), [[Sants-Badal]] (17), [[Sants]] (18), [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]] (*) y [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (*) |
||
|[[Marc Serra Solé|Marc Serra]] ([[Barcelona en Comú]]) |
|[[Marc Serra Solé|Marc Serra]] ([[Barcelona en Comú]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 51: | Línea 51: | ||
| align="center" | 81 974 |
| align="center" | 81 974 |
||
| align="center" | 13 607,11 |
| align="center" | 13 607,11 |
||
| align="left" | [[Barrio de Les Corts|Les Corts]] (19), [[La |
| align="left" | [[Barrio de Les Corts|Les Corts]] (19), [[La Maternitat y Sant Ramon]] (20) y [[Pedralbes]] (21) |
||
|Xavier Marcé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
|Xavier Marcé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
||
|- |
|- |
||
| align="center" | 5 |
| align="center" | 5 |
||
| align="left" | <center>'''[[Distrito de |
| align="left" | <center>'''[[Distrito de Sarrià-Sant Gervasi|Sarrià-Sant Gervasi|]]''' |
||
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte V.svg|100px]] |
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte V.svg|100px]] |
||
| align="center" | 19,91 |
| align="center" | 19,91 |
||
| align="center" | 149 260 |
| align="center" | 149 260 |
||
| align="center" | 7497,11 |
| align="center" | 7497,11 |
||
| align="left" | [[Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes]] (22), [[ |
| align="left" | [[Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes]] (22), [[Sarrià]] (23), [[Les Tres Torres]] (24), [[Sant Gervasi-Bonanova]] (25), [[Sant Gervasi-Galvany]] (26) y [[El Putxet i el Farró ]] (27) |
||
|[[Albert Batlle]] ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
|[[Albert Batlle]] ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 69: | Línea 69: | ||
| align="center" | 121 798 |
| align="center" | 121 798 |
||
| align="center" | 29 082,62 |
| align="center" | 29 082,62 |
||
| align="left" | [[Vallcarca y |
| align="left" | [[Vallcarca y Penitents]] (28), [[El Coll]] (29), [[La Salut (Barcelona)|La Salut]] (30), [[Vila de Gràcia]] (31) y [[Camp d'en Grassot i Gràcia Nova]] (32) |
||
|[[Eloi Badia i Casas|Eloi Badia]] ([[Barcelona en Comú]]) |
|[[Eloi Badia i Casas|Eloi Badia]] ([[Barcelona en Comú]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 78: | Línea 78: | ||
| align="center" | 171 495 |
| align="center" | 171 495 |
||
| align="center" | 14 342,64 |
| align="center" | 14 342,64 |
||
| align="left" | [[Baix Guinardó]] (33), [[Can Baró]] (34), [[El Guinardó]] (35), [[La Font d'en Fargues]] (36), [[El |
| align="left" | [[Baix Guinardó]] (33), [[Can Baró]] (34), [[El Guinardó]] (35), [[La Font d'en Fargues]] (36), [[El Carmel]] (37), [[La Teixonera]] (38), [[Sant Genís dels Agudells]] (39), [[Montbau]] (40), [[La Vall d'Hebron]] (41), [[La Clota]] (42) y [[Horta (Barcelona)|Horta]] (43) |
||
|Rosa Alarcón ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
|Rosa Alarcón ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 87: | Línea 87: | ||
| align="center" | 170 669 |
| align="center" | 170 669 |
||
| align="center" | 21 198,48 |
| align="center" | 21 198,48 |
||
| align="left" |[[Vilapicina y La Torre Llobeta]] (44), [[Porta (Barcelona)|Porta]] (45), [[Turó de la Peira]] (46), [[Can Peguera]] (47), [[La Guineueta]] (48), [[Canyelles (barrio)|Canyelles]] (49), [[Les Roquetes]] (50), [[ |
| align="left" |[[Vilapicina y La Torre Llobeta]] (44), [[Porta (Barcelona)|Porta]] (45), [[Turó de la Peira]] (46), [[Can Peguera]] (47), [[La Guineueta]] (48), [[Canyelles (barrio)|Canyelles]] (49), [[Les Roquetes]] (50), [[Verdun (Barcelona)|Verdun]] (51), [[La Prosperitat]] (52), [[La Trinitat Nova]] (53), [[Torre Baró]] (54), [[Ciutat Meridiana]] (55) y [[Vallbona (barrio)|Vallbona]] (56) |
||
|Marga Marí-Klose ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
|Marga Marí-Klose ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
||
|- |
|- |
||
| align="center" | 9 |
| align="center" | 9 |
||
| align="left" | <center>'''[[Distrito de |
| align="left" | <center>'''[[Distrito de Sant Andreu (Barcelona)|Sant Andreu]]''' |
||
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte IX.svg|100px]] |
| align="center" | [[Archivo:Barcelona districte IX.svg|100px]] |
||
| align="center" | 6,59 |
| align="center" | 6,59 |
||
| align="center" | 149 821 |
| align="center" | 149 821 |
||
| align="center" | 22 724,25 |
| align="center" | 22 724,25 |
||
| align="left" |[[La Trinitat Vella]] (57), [[Baró de Viver]] (58), [[El |
| align="left" |[[La Trinitat Vella]] (57), [[Baró de Viver]] (58), [[El Bon Pastor (Barcelona)|El Bon Pastor]] (59), [[Sant Andreu de Palomar|Sant Andreu]] (60), [[La Sagrera]] (61), [[Congrés i els Indians]] (62) y [[Navas (barrio)|Navas]] (63) |
||
|[[Lucía Martín]] ([[Barcelona en Comú]]) |
|[[Lucía Martín]] ([[Barcelona en Comú]]) |
||
|- |
|- |
||
Línea 105: | Línea 105: | ||
| align="center" | 238 315 |
| align="center" | 238 315 |
||
| align="center" | 22 943,58 |
| align="center" | 22 943,58 |
||
| align="left" |[[ |
| align="left" |[[Camp de l'Arpa del Clot]] (64), [[El Clot]] (65), [[El Parc i la Llacuna del Poblenou]] (66), [[La Vila Olímpica del Poblenou]] (67), [[Poblenou (Barcelona)|Poblenou]] (68), [[Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou]] (69), [[El Besós y el Maresme]] (70), [[Provençals del Poblenou]] (71), [[Sant Martín de Provençals]] (72) y [[La Verneda y la Pau]] (73) |
||
|David Escudé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
|David Escudé ([[Partido de los Socialistas de Cataluña|PSC]]) |
||
|} |
|} |
||
<small> |
<small> |
||
(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el [[Ayuntamiento de Barcelona]] como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de [[El |
(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el [[Ayuntamiento de Barcelona]] como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de [[El Poble Sec]] (Parc de Montjuic) y la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) respectivamente, a efectos organizativo/administrativos como las secciones censales, áreas estadísticas básicas, barrios y distritos. |
||
</small> |
</small> |
||
Línea 128: | Línea 128: | ||
* V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels. |
* V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels. |
||
En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: |
En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: Llotja, Sant Pere, Universitat y Sant Pau. Más adelante, en 1878, se establecieron 10 distritos: I-La Barceloneta, II-Born, III-Llotja, IV-Drassanes, V-Hospital, VI-Audiència, VII-Institut, VIII-Universitat, IX-Hostafranchs y X-Concepció.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=21}} |
||
Entre finales del {{siglo|XIX||s}} y principios del {{Siglo|XX}} se [[Agregaciones municipales de Barcelona|agregaron]] a la Ciudad Condal diversos [[Antiguos municipios de Barcelona|municipios limítrofes]]: en 1897 [[Sants]], [[Les Corts]], [[ |
Entre finales del {{siglo|XIX||s}} y principios del {{Siglo|XX}} se [[Agregaciones municipales de Barcelona|agregaron]] a la Ciudad Condal diversos [[Antiguos municipios de Barcelona|municipios limítrofes]]: en 1897 [[Sants]], [[Les Corts]], [[Sant Gervasi de Cassoles]], [[Vila de Gràcia|Gràcia]], [[Sant Andreu de Palomar]] y [[Sant Martí de Provençals]]; en 1904, [[Sant Joan d'Horta]]; en 1921, [[Sarrià]]; en 1924, [[Collblanc]] y la [[Zona Franca (Barcelona)|Zona Franca]]; y en 1943 [[El Bon Pastor (Barcelona)|El Bon Pastor]] y el [[Baró de Viver]], segregados de [[Santa Coloma de Gramenet]]. Se realizó entonces una nueva reordenación administrativa, nuevamente con 10 distritos: I-Barceloneta y Poblenou, II-Sant Pere, III-Llotja y Audiència, IV-Concepció, V-Drassanes y Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts y Hostafranchs, VIII-Gràcia y Sant Gervasi, IX-Horta y Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí de Provençals.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=23}} |
||
En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=25}} |
En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.{{Harvnp|AA.VV.|1999|p=25}} |
||
Línea 139: | Línea 139: | ||
=== La Barcelona de los barrios === |
=== La Barcelona de los barrios === |
||
[[Archivo:Mapa Barris Barcelona.jpg|thumb|250px|Barrios de Barcelona.]] |
[[Archivo:Mapa Barris Barcelona.jpg|thumb|250px|Barrios de Barcelona.]] |
||
En [[2005]] el Ayuntamiento barcelonés, con [[Joan Clos]] como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como ''La Barcelona dels barris'' (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de [[El Clot]] (del que se segregó el barrio de [[El |
En [[2005]] el Ayuntamiento barcelonés, con [[Joan Clos]] como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como ''La Barcelona dels barris'' (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de [[El Clot]] (del que se segregó el barrio de [[El Camp de l'Arpa del Clot|El Camp de l'Arpa]]), [[Sants]] (del que se segregó el barrio de [[Sants-Badal|Badal]]), La Esquerra de l'Eixample (dividida entre [[La Nova Esquerra de l'Eixampe|La Nova]] y [[L'Antiga Esquerra de l'Eixample]]) o el [[Poblenou (Barcelona)|Poblenou]] (fragmentado en cinco barrios). Y, por el contrario, algunas pequeñas unidades vecinales cohesionadas no vieron realizadas sus aspiraciones de convertirse en barrios con reconocimiento oficial, como Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí. |
||
== Administración == |
== Administración == |
||
[[Archivo: |
[[Archivo:Sarrià Seu Districte.JPG|150px|thumb|Casa de la Vila de [[Sarrià]], antigua alcaldía del municipio y hoy sede del Distrito.]] |
||
Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en [[idioma catalán|catalán]]: ''Consell Municipal de Districte''). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de [[Barcelona]]. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.<ref>{{Cita web |url=http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |título=Copia archivada |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |fechaarchivo=2 de septiembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110902232627/http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |deadurl=yes }}</ref> |
Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en [[idioma catalán|catalán]]: ''Consell Municipal de Districte''). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de [[Barcelona]]. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.<ref>{{Cita web |url=http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |título=Copia archivada |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |fechaarchivo=2 de septiembre de 2011 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110902232627/http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,290652295_303652223_1,00.html |deadurl=yes }}</ref> |
||
Revisión del 13:43 16 dic 2023
Los distritos municipales son la unidad territorial más grande dentro de la ciudad Barcelona. En la organización territorial actual, que data de 1984, el municipio se divide administrativamente en diez distritos, que a su vez se subdividen en un total de 73 barrios. En conjunto, ocupan una superficie de 101,35 km² (39 mi²).
Los distritos son territorios en los que se materializa la descentralización política y administrativa del Ayuntamiento de Barcelona, ya que tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica en determinados ámbitos.
Los 10 distritos y 73 barrios
Los 10 distritos y 73 barrios de Barcelona tienen denominación numérica y también nominal. La Barcelona histórica corresponde a los distritos 1 y 2: Ciudad Vieja es el núcleo urbano más antiguo de la ciudad y el Ensanche es la extensión de la ciudad que siguiendo el Plan Cerdá, se realizó en el siglo XIX, tras el derribo de las murallas. A su alrededor, una corona formada por los distritos cuyas fronteras se ajustan, en cierta medida, a los que fueron los antiguos municipios independientes del Pla de Barcelona, anexionados a la ciudad a finales del siglos XIX y principios del XX. Es el caso de los distritos de Sants Montjuïc (antiguo municipio de Santa María de Sants), Les Corts (antiguo municipio de Les Corts de Sarrià), Sarriá-San Gervasio (antiguos municipios de Sarriá y de San Gervasio de Cassolas), Gracia (antigua Villa de Gracia), Horta-Guinardó (antiguo municipio de Horta), San Andrés (antiguo municipio de San Andrés de Palomar) y San Martín (antiguo municipio de San Martín de Provensals). A estos nueve distritos se suma el de Nou Barris, que en 1984 (año en que se estableció la actual división territorial) era el más joven de la ciudad, pues estaba integrado por múltiples barriadas obreras que, con motivo del desarrollismo, habían ido creciendo en la falda de Collserola desde los años 1950.
(*) La Zona Franca y Montjuic están catalogados por el Ayuntamiento de Barcelona como áreas de interés especial. Aun así, ambos territorios están asignados a los barrios de El Poble Sec (Parc de Montjuic) y la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) respectivamente, a efectos organizativo/administrativos como las secciones censales, áreas estadísticas básicas, barrios y distritos.
Mapa de barrios y distritos
Historia
Orígenes y antecedentes
La Barcelona medieval estaba dividida en cinco «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere y Raval (siglo XV).[3]
En 1769 se hizo una reforma por la que se crearon cinco cuarteles subdivididos cada uno en ocho barrios:[4]
- I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta y 3º de la Barceloneta.
- II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere y Portal Nou.
- III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes y Sant Gaietà.
- IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria y Sants Just i Pastor.
- V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme y Àngels.
En 1847 se hizo una nueva reforma en que la ciudad quedó dividida en cuatro distritos: Llotja, Sant Pere, Universitat y Sant Pau. Más adelante, en 1878, se establecieron 10 distritos: I-La Barceloneta, II-Born, III-Llotja, IV-Drassanes, V-Hospital, VI-Audiència, VII-Institut, VIII-Universitat, IX-Hostafranchs y X-Concepció.[5]
Entre finales del siglo XIX y principios del XX se agregaron a la Ciudad Condal diversos municipios limítrofes: en 1897 Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar y Sant Martí de Provençals; en 1904, Sant Joan d'Horta; en 1921, Sarrià; en 1924, Collblanc y la Zona Franca; y en 1943 El Bon Pastor y el Baró de Viver, segregados de Santa Coloma de Gramenet. Se realizó entonces una nueva reordenación administrativa, nuevamente con 10 distritos: I-Barceloneta y Poblenou, II-Sant Pere, III-Llotja y Audiència, IV-Concepció, V-Drassanes y Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts y Hostafranchs, VIII-Gràcia y Sant Gervasi, IX-Horta y Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí de Provençals.[6]
En 1933 se hizo una nueva reformulación, igualmente con diez distritos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts y Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera y Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot y Poblenou. Estos distritos fueron ampliados en 1949 con dos más: XI-Las Corts y XII-Sagrada Familia.[7]
Los distritos de 1984
En los años 1980, tras la dictadura franquista, el nuevo consistorio democrático inició un proceso de reorganización de los distritos municipales, con el objetivo de primar la descentralización de la administración y la participación ciudadana. Tras un largo período de estudio y debate, en enero de 1984 se aprobó la actual organización en diez distritos. La nueva división se hizo atendiendo a criterios socioculturales e históricos de la ciudad, ya que la mayoría de los distritos corresponden, en gran medida, a los antiguos municipios independientes anexionados a Barcelona durante los siglos XIX y XX, y que todavía conservan su propia personalidad y una importante cohesión interna.
La Barcelona de los barrios
En 2005 el Ayuntamiento barcelonés, con Joan Clos como alcalde, se planteó de la necesidad de impulsar una nueva división administrativa, con nuevas unidades territoriales dentro de los distritos municipales, con el objetivo de mejorar la distribución de los equipamientos y los servicios de proximidad. El proyecto fue bautizado como La Barcelona dels barris (La Barcelona de los barrios). Tras varios meses de estudios y debates, el mapa de 73 barrios fue aprobado en diciembre de 2006. La decisión no estuvo exenta de polémica, ya que fueron segmentados algunos de los barrios históricos considerados por las asociaciones de vecinos como una única unidad, caso de El Clot (del que se segregó el barrio de El Camp de l'Arpa), Sants (del que se segregó el barrio de Badal), La Esquerra de l'Eixample (dividida entre La Nova y L'Antiga Esquerra de l'Eixample) o el Poblenou (fragmentado en cinco barrios). Y, por el contrario, algunas pequeñas unidades vecinales cohesionadas no vieron realizadas sus aspiraciones de convertirse en barrios con reconocimiento oficial, como Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.
Administración
Los distritos municipales de Barcelona tienen autonomía y capacidad de decisión y gestión económica, y se rigen por un Consejo Municipal de Distrito (en catalán: Consell Municipal de Districte). Cada Consejo Municipal de Distrito, integrado por 15 concejales, se configura en proporción del número de votos que cada partido recibe, en cada distrito, en las elecciones municipales de Barcelona. Así, sucede que, aunque el gobierno de la ciudad recaiga en un determinado partido, uno o varios distritos sean gobernados por otra formación política. Los Consejos de Distrito se reúnen, cada dos meses, en sesiones plenarias públicas. El órgano ejecutivo de cada distrito es la Comisión de Gobierno, que está presidida por un regidor de Distrito.[8]
Véase también
- Ayuntamiento de Barcelona
- Llano de Barcelona
- Urbanismo de Barcelona
- Antiguos municipios de Barcelona
- Agregaciones municipales de Barcelona
- Odonimia de Barcelona
Referencias
- ↑ Superficie por distritos 2018. Ayuntamiento de Barcelona.
- ↑ Cifras oficiales de población a 1 de enero de 2019. Ayuntamiento de Barcelona.
- ↑ AA.VV., 1999, p. 18.
- ↑ AA.VV., 1999, p. 20.
- ↑ AA.VV., 1999, p. 21.
- ↑ AA.VV., 1999, p. 23.
- ↑ AA.VV., 1999, p. 25.
- ↑ «Copia archivada». Archivado desde el original el 2 de septiembre de 2011. Consultado el 8 de agosto de 2011.
Bibliografía
- AA.VV. (1999). Els Barris de Barcelona I. Ciutat Vella, L'Eixample (en catalán). Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2768-3.
- Ajuntament de Barcelona (2007). Barcelona barri x barri. El nou mapa de barris de la ciutat. Barcelona: El Periódico de Catalunya. Depósito Legal B.12752-2007.
- Huertas Claveria, Josep Maria; Fabre, Jaume (1976). Tots els barris de Barcelona. Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-1180-5.
- VVAA (2000). Alberch, Ramon, ed. Els barris de Barcelona. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2772-1.