Festivitat dels Maios

La festivitat dels Maios, també coneguda com Els Maios, o com Festes de Maig, és una festa popular d'origens ancestrals.↵Aquesta celebració primaveral generalment es feia coindicir amb el primer diumenge de dit mes. Antigament tenia connotacions de rituals totèmiques a la divinat primaveral o dels arbres, que s'han anat perdent amb el pas del temps.↵La celebració d'aquesta festa és comú en molts països d'Europa, on existeixen variants similars de la mateixa festivitat.

Origens

Els origens d'aquesta festa es remunten a les antigues civilitzacions dels fenicis i dels grecs que manifestaven la seva adoració als déus, i el que açò significavan en festes commemoratives d'exaltació en esdeveniments que per a aquells homes tenien transcendencia, com els canvvis d'estacions. La festa dels Maios fenícia destacava la primavera. Aquestes costums van ser assimilades per noves civilitzacions preromanes, com la Celta. La festivitat Celta de Beltane marca el començamenent de la temporada de l'estiu pastoral, quan es trasladava el bestiar a les muntanyes. D'ací l'adoració dels fenòmens terrenals: terra, mar i aire. Una de les principals activitats de la festivitat consistia en encendre fogueres a les muntanyes amb rituals i signficiats polítics.

Aquesta tradició va ser assimilida pels romans en la seva adoració a multitut de déus. També van assimilar aquesta tradició dels Maios en honor a la arribada de la primavera i les primeres flors de l'any, el dia que correspon amb l'actual primer dia de maig. Tot poble romà tenia a més dels dus oficials els propis autòctoms. En Hispania s'adorava a la deesa Bona Dea, també anomenada Maia o Faun, de esa de la fertilitat en la mitología romana, amb la que es celebrava l'arribada de la primavera. Segurament aquesta tradició va sofrir de variacions amb l'arribada de la civilització árabe als camps de Castella, com la manifestació en cantics o rondes a la persona estimada.

El Cristianisme ha assimilat multitut de festes paganes que es procesaven amb anterioritat a la seva implantació en festes religioses. Així, en relació amb la Festa de Maig, van sorgir celebraciolns como la Creu de Maig, reempleçant el "Totem" sagrat pel símbol cristià. Així mateix, en altres variants, s'identifica aquesta celebració amb la introducció de la adoració a la Verge Maria.

Els Maios en Espanya

En la Península Ibèrica es celebren en quasi totes les regions (tant d'Espanya com en Portugal), sent el principal fil conductor en celebrarse a principis del mes de maig o durant aquest. Generealment solen celebrarse la nit del 30 d'abril a 1 de maig en molts pobles de la Península Ibèrica. La Maia o el Maio és un tronc o pal alt (arbre de maig) que s'alça o alçava en algunes regions d'Europa, en la plaça o lloc públic durant el mes de maig i on anaven els joves amb balls i festius. El joves competien per escalar l'arbre fins arribar a la part superior on agafaven una bandera, mentre les xiques les animaven des d'avall ballant i cantant rodejant l'arbre.

Castella

La tradiciós del Maios està molt estesa en Castella, però realment on està considerada la festa d'interés turístic regional és en el municipi de Ciutat Reial de Pedro Muñoz, cada any el 30 d'abril el poble es reuneix per cantar-li els Maios a les dames del poble (elegides any rere any) de casa en casa, i en elles ofereixen menjar y zurra per agraïr la visita als convidats, açò tracta de commemorar les antigues rondes que feien els mossos a les mosses antigament en la mateixa data. Però abans de cantar a les dames del poble, els Maios li canten a la patrona del poble, la "Virgen de Nuestra Señora de los Ángeles". Més tart, comença "la Ronda del Maio" on canten a les dames del poble casa per casa. Al dia següent es celebra un Festival Nacional de Folclore, on es poden apreciar balls tradiconals típics de la localitat de Pedro Muñoz. Ademés en aquest mateix Festival, es poden disfrutar balls típics d'altres regions españoles que les visiten. També es celebra una degustació gastronòmica en unes carpes situades prop de La Plaça d'Espanya. En aquesta degustació, en la que es pot degustar productes típics de la terra, solen durar des del fi de semana previ a les festes. Els Maios d'aquesta localitat están declarades d'interés turístic regional i atreuen a molts visitants d'Espanya any rere any.

Fuentenovilla

En Fuentenovilla es fan dos grups, unos canten els versos impars i els altres els pars. Allí es canta uno per cada mossa, en la porta de sa casa. Al dia següent es fa un dinar per convidar als cantants que han estat tota la nit i es visiten totes les cases on s'ha cantat per recol·lectar diners. A més d'alçar el Maio.

Comunitat de Madrid

En Madrid, uns dels municipis que segueix mantenint la tradició és Casarrubuelos, una població petita al sur de la comunitat. En aquest cas la Festivitat es celebra en honor del "Santísimo Cristo de la Vera Cruz", sempre el 1 de maig. El tronc és comprat per la església a una empresa. Al matí següent, tots els mossos del poble van a arreplegar-lo i el porten a la plaça. En el recorregut tiren begudes i canten cançons tradicionals.

Altres

Cantabria, Castilla i Lleó, Regió de Múrcia, Navarra, Galicia, Andalucia, Extremadura, Aragó i el País Basc també gaudeixen d'aquesta festiviat celebrada el mes de maig.