Rafael Vallbona

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Rafael Vallbona
Información personal
Nombre de nacimiento Rafael Vallbona i Sallent
Nacimiento 27 de agosto de 1960 (63 años)
Barcelona
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Escritor, poeta, periodista, guionista de radio y TV.
Años activo 1979 -
Géneros Narrativa, poesía, novela negra, country noir

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 de agosto de1960) es un periodista, escritor y guionista de radio y televisión español.[1]

Empezó escribiendo poesía, pasando más tarde al periodismo, libros de viajes, narrativa, novela negra y novela juvenil.[2]

Sus primeras recopilaciones poéticas tratan de algunos mitos de la modernidad.[2]

Biografía[editar]

Nació en el barrio de Gracia, en Barcelona. Con nueve años se trasladó a vivir a Premiá de Mar. Tras acabar el instituto en Mataró, estudió periodismo en la Universidad Autónoma de Barcelona, y obtuvo un posgrado en escritura para cine y televisión en la misma universidad.[3]

Fue jefe de prensa de la Consejería de Cultura de la Generalidad de Cataluña entre 1986 y 1988, y profesor de la Facultad Blanquerna de Ciencias de la Comunicación de la Universidad Ramon Llull (URL).[3]

Colaborador habitual en radio, prensa y TV, ha trabajado, entre otros medios, en El Mundo, El País, El Punt Avui, Tele/eXprés, El Correo Catalán, El Maresme, Diario de Barcelona, El Periódico, Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Ona Catalana, COM Ràdio, RAC 1 [3]​ y fue jefe de cultura del diario El Observador.[2]


Bibliografía[editar]

Poesía[editar]

Narrativa[editar]

Narrativa breve[editar]

Periodismo y ensayo[editar]

Viajes[editar]

Ciclismo[editar]

Literatura juvenil[editar]

Guiones[editar]

Radio[editar]

  • Beatles, si us plau. 1986.
  • Qui és, qui era?. 1986-88.
  • Elvis per sempre. 1988.
  • Lletrasset. 1989.

Televisión[editar]

  • Especial Núria Feliu. 1989.
  • Puçastoc. 1990.

Adaptaciones al cine[editar]

Premios[editar]

  • 1980 - Premio Marià Manent por Inventari de límits.
  • 1981 - Premio de novela corta Just Manuel Casero por Amfetamínic.[11]
  • 1985 - Premio Ventura Porta i Rosés de guiones radiofónicos.
  • 1990 - Premio de novela erótica «La piga» por El concert de París.
  • 1993 - Premio Emili Teixidor de cuentos.
  • 1995 - Premio Casa del Dau por L'odi porta ales.
  • 1998 - Premio Columna Jove por Recanvis Luna.
  • 1998 - Premio Comas i Maduell de poesía de la Ciutat de Tarragona por Encara queda el blues.[12]
  • 1999 - Premio Rosa Leveroni por "Al Raval".[13]
  • 1999 - Premio de los Juegos Florales de Barcelona por Al Raval.[14]
  • 2001 - Premio Joaquim Amat-Piniella por La comuna de Puigcerdà.
  • 2001 - Premio Ramón Muntaner de literatura juvenil por 'La balada de J.K.'.[15]
  • 2005 - Premio Ernest Udina de Periodismo por Pirineus en venda.[16]
  • 2007 - Premio Néstor Luján de novela histórica por Forasters.[17]
  • 2016 - Premio Ferran Canyameres por Tros.[18]
  • 2017 - Premio Sant Joan de narrativa por La casa de la frontera.[19]
  • 2019 - Premio Roc Boronat por Els bons dies.

Referencias[editar]

  1. «Rafael Vallbona. Biografía e información». Babelio. Babelio SRL. Consultado el 18 de diciembre de 2023. 
  2. a b c «Rafael Vallbona i Sallent». enciclopèdia.cat (en catalán). Grup Enciclopèdia Catalana. Consultado el 18 de diciembre de 2023. 
  3. a b c «Rafael Vallbona». BMR (en catalán). Ajuntament de Premià de Mar. 2023. Consultado el 18 de diciembre de 2023. 
  4. Carrasco, Rebeca (22 de septiembre de 2022). «Rafael Vallbona: “L’etiqueta de novel·la negra no ajuda a vendre”». El País (en catalán) (Grupo Prisa). Consultado el 19 de diciembre de 2023. «Reseña con entrevista de La musa de la Plaça Reial». 
  5. Bennasar, Sebastià (10 de junio de 2014). «Les veritats imprescindibles de Rafael Vallbona». Bearn. Revista de cultura. WordPress. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  6. Vallbona, Rafael (Febrero 2019). «Carles Pujadas, el perruquer virtuós». Tribuna Maresme (en catalán) (Nº 343). Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  7. «L’assaig ‘Soc un boomer’, de Rafael Vallbona, a les llibreries». Paris Bcn / Cultura culture (en catalán). GeneratePress. 1 de marzo de 2022. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  8. «Pis d'estudiants; Rafael Vallbona». El rincón del vago (en catalán). Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  9. «Crítica de la película "Tros"». El Blog de Cine Español. 24 de febrero de 2022. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  10. «Tros (Tierras)». Filmaffinity. 2021. Consultado el 19 de diciembre de 2023. «Página de la película en Filmaffinity». 
  11. «1981. 1a Edició». Premis Casero (en catalán). 1981. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  12. «Premi Comas i Maduell de poesia». Departament de Cultura (en catalán). Generalitat de Catalunya. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  13. «Obres i guardonats». Premis Literaris Cadaqués (en catalán). Ajuntament de Cadaqués. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  14. «Estadística i Difusió de Dades». Barcelona.cat (en catalán). Ajuntament de Barcelona. 2000. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  15. «Rafael Vallbona». lupa del cuento. 2013. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  16. «Rafael Vallbona recibe el premio Ernest Udina por 'Pirineus en venda'». El País (Grupo Prisa). 14 de agosto de 2005. Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  17. Redacción (20 de novembre de 2007). «"Forasters", de Rafael Vallbona, gana el Premio Néstor Luján de novela histórica». La Vanguardia (Grupo Godó). Consultado el 19 de diciembre de 2023. 
  18. «Premiats amb el Premi de Novel·la Ferran Canyameres». Òmnium (en catalán). Òmnium Cultural. 
  19. Redacció (19 de junio de 2017). «Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb ‘La casa de la frontera’». iSabadell (en catalán) (Jordi de Arriba). Consultado el 19 de diciembre de 2023. 

Enlaces externos[editar]