Diferencia entre revisiones de «Josep Rovira i Bruguera»
Corrigiendo enlace |
Sin resumen de edición |
||
Línea 43: | Línea 43: | ||
En las [[Elecciones generales de España de 1918|elecciones generales de 1918]] es proclamado por su partido candidato a [[Congreso de los Diputados|Cortes]] por el [[distrito electoral|distrito]] de [[Tremp]] ([[Provincia de Lérida|Lérida]]), frente al candidato [[Partido Reformista (España)|reformista]] [[Josep Llari]].<ref>M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/53038 Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera.] (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)</ref> |
En las [[Elecciones generales de España de 1918|elecciones generales de 1918]] es proclamado por su partido candidato a [[Congreso de los Diputados|Cortes]] por el [[distrito electoral|distrito]] de [[Tremp]] ([[Provincia de Lérida|Lérida]]), frente al candidato [[Partido Reformista (España)|reformista]] [[Josep Llari]].<ref>M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/53038 Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera.] (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)</ref> |
||
En [[1922]] es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el [[gobernador civil]] de Barcelona, general Lossada, el [[1 de octubre]] de [[1923]], tras promulgarse el día anterior, como medida del [[directorio militar de Primo de Rivera]] consecuente a su [[Golpe de Estado de Primo de Rivera|golpe de Estado]], un [[real decreto]] por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su [[Alcalde (España)|alcalde]], [[ |
En [[1922]] es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el [[gobernador civil]] de Barcelona, general Lossada, el [[1 de octubre]] de [[1923]], tras promulgarse el día anterior, como medida del [[directorio militar de Primo de Rivera]] consecuente a su [[Golpe de Estado de Primo de Rivera|golpe de Estado]], un [[real decreto]] por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su [[Alcalde (España)|alcalde]], [[Fernando Fabra y Puig]], II [[Marquesado de Alella|marqués de Alella]], así mismo destituido, sustituyéndolo como [[Anexo:Alcaldes de Barcelona|alcalde de Barcelona]] el vocal asociado Josep Banqué i Feliu. |
||
Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en [[Suiza]] y [[Sant Cugat del Vallés]], el día [[29 de abril]] de [[1925]], durante la [[dictadura de Primo de Rivera]], siendo cabo del [[somatén]] del distrito II ([[1922]]-[[1925]])<ref>Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por [[Miguel Primo de Rivera]] el [[17 de noviembre]] de [[1923]]. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/01/29/pagina-12/33280985/pdf.html La Vanguardia] (29/1/1922, p. 12). Cfr. C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (ob. cit.): ibíd.</ref>y presidente de su ateneo obrero ([[1907]]-[[1925]]).<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/95670 Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por] [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] y [[Manuel Folch i Torres]]. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/94469 Entierro de Josep Rovira i Bruguera] (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/30/pagina-10/33266231/pdf.html Necrología] en [[La Vanguardia]] (30/4/1925, p. 10); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/99912 ídem] en [[La Veu de Catalunya]] (30/4/1925, p. 2). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/13/pagina-2/33256751/pdf.html Recordatorio] en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/102341 ídem] en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).</ref> |
Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en [[Suiza]] y [[Sant Cugat del Vallés]], el día [[29 de abril]] de [[1925]], durante la [[dictadura de Primo de Rivera]], siendo cabo del [[somatén]] del distrito II ([[1922]]-[[1925]])<ref>Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por [[Miguel Primo de Rivera]] el [[17 de noviembre]] de [[1923]]. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/01/29/pagina-12/33280985/pdf.html La Vanguardia] (29/1/1922, p. 12). Cfr. C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (ob. cit.): ibíd.</ref>y presidente de su ateneo obrero ([[1907]]-[[1925]]).<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/95670 Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por] [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] y [[Manuel Folch i Torres]]. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/94469 Entierro de Josep Rovira i Bruguera] (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/30/pagina-10/33266231/pdf.html Necrología] en [[La Vanguardia]] (30/4/1925, p. 10); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/99912 ídem] en [[La Veu de Catalunya]] (30/4/1925, p. 2). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/13/pagina-2/33256751/pdf.html Recordatorio] en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/102341 ídem] en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).</ref> |
Revisión del 13:41 1 oct 2015
JOSEP ROVIRA I BRUGUERA | |
Nacimiento | 4 de julio de 1865 Barcelona |
---|---|
Fallecimiento | 29 de abril de 1925 Barcelona |
Ocupación | Industrial y político |
Partido político | Lliga Regionalista |
Familiares | Francesc Rovira i Beleta |
Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, 4 de julio de 1865 — 29 de abril de 1925) fue un industrial y político español, tío de Francesc Rovira i Beleta.[1]
Biografía
Nace en la ciudad de Barcelona, en el distrito del Ensanche, el 4 de julio de 1865, hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta, Jorba, 1836—Barcelona, 1914), industrial, propietario de la fábrica El Progreso de San Martín de Provensals (1888–1988),[2]y Jacinta Bruguera i Rius (Barcelona, 1845—Sant Cugat del Vallès, 1907), propietaria, promotora de la Casa Jacint Bruguera de Sant Cugat del Vallès.[3]
Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente (1922),[4]sucesor en la fábrica El Progreso de Sant Martí de Provençals (1914-1925),[5]presidente de la Asociación de Fabricantes de Harina de Barcelona (1922-1924), individuo de la Lonja de Barcelona, de la Cámara de Comercio, del Fomento del Trabajo Nacional y de la Sociedades económicas de amigos del país, etc.— y concejal y teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona —distrito II antiguo, Lliga Regionalista, elecciones municipales de 1905, 1913 y 1922—.[6]
Carrera política
Entre 1901 y 1925 coordina las campañas políticas de Lliga Regionalista en Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, barrio de Barcelona entonces perteneciente al antiguo distrito II, por el que, como Ferran de Sagarra i de Siscar, Lluís Duran i Ventosa, Juan Ventosa, Pedro Rahola o Joan Rubió i Bellver, será por primera vez elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.[7]
Reelegido concejal en 1913, media en 1915 la cesión de su familia al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos de la cantera Foixarda en la montaña de Montjuic, destinados a parques y jardines[8]según proyecto de urbanización de esta montaña para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929,[9]donde sobre dos de sus hondonadas Pius Font i Quer creará en 1930 el Jardín Botánico de Barcelona (hoy Jardín Botánico Histórico de Barcelona).
En las elecciones generales de 1918 es proclamado por su partido candidato a Cortes por el distrito de Tremp (Lérida), frente al candidato reformista Josep Llari.[10]
En 1922 es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el gobernador civil de Barcelona, general Lossada, el 1 de octubre de 1923, tras promulgarse el día anterior, como medida del directorio militar de Primo de Rivera consecuente a su golpe de Estado, un real decreto por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su alcalde, Fernando Fabra y Puig, II marqués de Alella, así mismo destituido, sustituyéndolo como alcalde de Barcelona el vocal asociado Josep Banqué i Feliu.
Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en Suiza y Sant Cugat del Vallés, el día 29 de abril de 1925, durante la dictadura de Primo de Rivera, siendo cabo del somatén del distrito II (1922-1925)[11]y presidente de su ateneo obrero (1907-1925).[12]
Véase también
Referencias
Notas
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana (ed. dgtl.): Josep Rovira i Bruguera (artículo en catalán).
- ↑ Entierro de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep Rovira i Bruguera, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona. (La Veu de Catalunya: 7/9/1914, p. 2.) Necrología en La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatorio en La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).
- ↑ Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, fallecida en la Casa Jacint Bruguera de San Cugat del Vallés, donde su hijo pasó temporadas convaleciendo. (El Poble Català: 14/10/1907, p. 1.)
- ↑ Tesaurus d'Història de Catalunya: mayor contribuyente.
- ↑ PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 278.
- ↑ CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera. BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
- ↑ SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905. (La Veu de Catalunya: 1/11/1905, p. 2.)
- ↑ Cesión al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, destinados a parques y jardines. (La Vanguardia: 20/11/1915, p. 4.) ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189.
- ↑ GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
- ↑ MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera. (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)
- ↑ Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923. La Vanguardia (29/1/1922, p. 12). Cfr. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (ob. cit.): ibíd.
- ↑ Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) Entierro de Josep Rovira i Bruguera (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) Necrología en La Vanguardia (30/4/1925, p. 10); ídem en La Veu de Catalunya (30/4/1925, p. 2). Recordatorio en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); ídem en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).
Bibliografía
- ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189 (entrada familia Foixart).
- BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
- CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera
- GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
- MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
- MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
- PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282.
- RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba (enlace).
- SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.).
Bibliografía complementaria
- ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II (1909-1913): Botlletí de l'Ateneu Obrer del Districte II: portaveu de la societat del mateix nom, Barcelona, Impr. de Francesch Badia Cantenys.
Enlaces externos
- Historia del Foment del Treball Nacional (web institucional).
- Historia del sector de Icària del Poblenou de St. Martí de Provençals (Barcelona)
- Historia de la Cambra de Comerç de Barcelona (web institucinal)
- Historia de la Llotja de Cereals de Barcelona (web institucional).
- Historia de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (web institucional).
- Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Josep Rovira i Bruguera.