Simona Škrabec

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Simona Škrabec
Información personal
Nacimiento 15 de septiembre de 1968 Ver y modificar los datos en Wikidata
Liubliana (Eslovenia)
Nacionalidad Española
Educación
Educada en Universidad de Liubliana - Universidad Autónoma de Barcelona
Información profesional
Ocupación Profesora de universidad, traductora, ensayista, escritora, teórica literaria y crítica literaria Ver y modificar los datos en Wikidata
Área Ciencia de la literatura, traductología, teoría literaria, crítica literaria, literatura y traducción Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Universidad Autónoma de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata

Simona Škrabec[1]​ (Liubliana, Eslovenia, 1968) es una escritora, filóloga, estudiosa de la teoría literaria y traductora eslovena. Pasó su infancia en la pequeña ciudad de Ribnica en la región de Baja Carniola. Vive en Barcelona desde 1992.

Trayectoria[editar]

Es licenciada en Filología Alemana y en Literatura Comparada por la Universidad de Liubliana y doctorada en Literatura Comparada por la Universidad Autónoma de Barcelona en el 2002 con una tesis sobre los signos de identidad en la literatura centroeuropea (Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa).[2]

Aparte de su actividad como escritora i traductora, trabaja como profesora en la Universidad Abierta de Cataluña (UOC) en Barcelona. Es miembro del Comité Editorial de la revista humanista L'Espill de la Universidad de Valencia, desde 2007, vocal de la junta directiva de PEN Català,[3]​ y Presidenta del Comité de Derechos Lingüísticos y de Traducción de PEN International (Translation and Linguistic Rights Committee),[4]​ desde 2014. También fue directora de Visat, revista digital de literatura i traducció,[5]​ creada por la misma entidad, desde l'any 2006 hasta 2015.

En su obra vemos un especial interés por la literatura europea del siglo XX y la relación de la literatura con la construcción de la memoria histórica y la identidad. Colabora con ensayos y artículos sobre literatura en revistas académicas y culturales y también es crítica literaria habitual en varios periódicos de Barcelona. Škrabec es autora de los libros L'estirp de la solitud (2002), con el que ganó el Premio Josep Carner a la Teoría Literaria, L'atzar de la lluita ("El azar de la lucha" 2005) y Una Pàtria prestada (2017). Con Arnau Pons, dirigió un extenso proyecto sobre el intercambio cultural entre Alemania y Cataluña en el siglo XX (Grenzen sind Straßen, 2007-2008, 2 vol).

Ha traducido más de treinta libros; Entre los más destacados se encuentran las traducciones de varios libros de autores serbios y eslovenos al catalán y al español (Boris Pahor, Drago Jančar, Aleš Debeljak y Danilo Kiš), así como la traducción de los autores catalanes más importantes (Jesús Moncada, Jaume Cabré, Gabriel Ferrater, Pere Calders, Maria Barbal, J.V. Foix, Lluís Maria Todó, etc.) que presentó a la escena cultural eslovena.

En el campo de la traducción, también participó en la investigación colectiva "Ser traducido o no ser" 2007- dirigida por Esther Allen) sobre la situación de la traducción literaria en el mundo globalizado, y en el volumen Constel·lacions variables (Constelaciones variables, 2012, con Teresa Irribaren) sobre el impacto de los medios digitales en la internacionalización de la literatura.

Colabora con ensayos y artículos sobre literatura en revistas académicas y culturales y también es crítica literaria habitual en varios periódicos de Barcelona. Es miembro del comité editorial de la revista humanista L'Espill[6]​ de la Universidad de Valencia desde 2007.

Ha coordinado simposios y proyectos de investigación cuyos resultados ha editado y se han publicado en Diàlegs sense fronteres ('Diálogos sin fronteras', 2011), sobre autores extranjeros establecidos en Barcelona y que escriben en catalán, Les distàncies d’Europa ('Las distancias en Europa', 2013), una búsqueda interdisciplinaria sobre el futuro de Europa. En 2016, dirigió el informe Culture’s Oxygen sobre la industria editorial en idiomas minoritarios, de PEN International encargado por la UNESCO.

En febrero de 2019, publicaba su último libro de prosa literaria “Torno del bosc amb les mans tenyides”, una obra íntima y personal, que indaga en anécdotas de la vida cuotidiana y de los viajes de la autora.

Obras[editar]

Tesis doctoral[editar]

  • Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa[7]​ (2002). Tesis premiada por la Fundación Jaume Bofill.

Libros[editar]

Informes de investigación[editar]

Coordinación de volúmenes colectivos[editar]

  • Carrers de frontera, Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana Volum II, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: Institut Ramon Llull (2008)
  • Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, Volum I, comissariat junt amb Arnau Pons. Barcelona: Institut Ramon Llull (2007)

Artículos (Selección)[editar]

Traducciones (Selección)[editar]

Al catalán[editar]
  • Danilo Kiš. Una tomba per a Boris Davidovič [Grobnica Borisa Davidoviča, 1976]. Manresa: Angle (2016)
  • Achille Mbembe. «Necropolítica». L’Espill, 53, p. 5-36. (2016)
  • Snježana Kodrić. «El serbocroat avui, entre aspiracions polítiques I fets lingüístics». L’Espill, 49, p. 35-45. (2015)
  • Brane Mozetič. El país de les bombes, el país dels prats [Dežela bomb, dežela trav, 2013]. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)
  • Brane Mozetič. Banalitats [Banalije, 2003; Še banalije, 2005, selecció]. Vic: Cafè Central; Eumo (Jardins de Samarcanda, 54). (2009)
  • Aleš Debeljak. La neu de l’any passat [Somrak idolov, Lanski sneg, Evropa brez Evropejcev, selecció] Palma: Lleonard Muntaner (Traus, 4). (2007)
  • Svetlana Makarovič. El forn d’en Musaranya [Pekarna Mišmaš, 1974]. Il·lustracions de Mercè Arànega. Barcelona: Barcanova. (2006)
  • Svetlana Makarovič. La tia Magda [Teta Magda, 1999]. Barcelona: Alfaguara. (2005)
  • Drago Jančar. Katarina, el paó i el jesuïta [Katarina, pav in jezuit, 2000]. Lleida: Pagès Editors. (2005)
  • Boris Pahor. Necròpolis [Nekropola, 1997]. Lleida: Pagès Editors. (2004)
  • Svetlana Makarovič; Brane Mozetič. He somniat que havies mort. Barcelona: ILC i Emboscall [amb Vicent Alonso, Staša Briški, Aurora Calvet, Jaume Creus, Feliu Formosa, Txema Martínez, Melcion Mateu, Francesc Parcerisas, Tanja Pavlica i Iolanda Pelegrí]. (2004)
  • Drago Jančar. La mirada de l'àngel [Pogled angela, 1992; “Smrt pri Mariji Snežni”]. Manresa: Angle. (2003)
Al esloveno[editar]
  • Maria Barbal. Intimna dežela [País íntim, 2005]. Ljubljana: Študentska Založba. (2016)
  • Manuel Molins. Abu Magrib [Abu Magrib, 2002]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 99-216. (2014)
  • Blai Bonet. Morje [El mar, 1958]. Ljubljana: Center za slovensko književnost. (2014)
  • Josep Maria Benet i Jornet . Želja [Desig, 1991]. Sodobna drama v Španiji. Maribor: Litera, 27-98. (2014)
  • Llorenç Villalonga. Bearn ali sobana porcelanastih lutk [Bearn o la sala de nines, 1956]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 329). (2012)
  • Maria-Mercè Marçal. Pasijon po Renée Vivien [La passió de Renée Vivien, 1994]. Ljubljana: Škuc (Lambda; 91). (2011)
  • Maria Mercè Marçal. Staljeni led [Desglaç, 1988]. Ljubljana: Škuc, (Lambda, 78). (2009)
  • Maria Barbal. Kamen v melišču [Pedra de tartera, 1985]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 210). (2008)
  • Gabriel Ferrater. Ženske in dnevi [Les dones i els dies, selecció, 1968] Ljubljana: Center za slovensko književnost, (Aleph, 116). (2007)
  • Jaume Cabré. Evnuhova senca [L’ombra de l’eunuc, 1996]. Ljubljana: Študenska Založba (Beletrina, 149). (2006)
  • Lluís Maria Todó. Igra izmišljevanja [El joc del mentider, 1994]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 41). (2005)
  • Jesús Moncada. Proti toku [Camí de sirga, 1988]. Ljubljana: Študentska Založba (Beletrina, 110). (2004)
  • J.V. Foix. Dnevnik iz leta 1918 [Darrer comunicat, 1970; Tocant a mà, 1972]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 84). (2003)
  • Pere Calders. Kronike prikrite resnice [Cròniques de la veritat oculta, 1955]. Ljubljana: Center za slovensko književnost (Aleph, 71). (2002)
Al castellano[editar]
  • Brane Mozetič. El país de les bombas, el país de los prados. Barcelona: Edicions Bellaterra. (2014)
  • Škrabec, Simona (ed.). Zgodbe. Antología del nuevo cuento esloveno [Boris Pahor, “Zibelka sveta”; Edvard Kocbek, “Temna stran meseca”; Lojze Kovačič, “Ljubljana, draga Ljubljana”; Lojze Kovačič, “Parabola o dvoglavem sinu”; Maya Novak, “Betula na ulici Vase Miskin”; Drago Jančar, “Avestina”; Suzana Tratnik, “Posim te, nehaj se igrati Johana!”; Aleš Čar, “Muhe”], Madrid: Páginas de Espuma. (2009)

Comunicaciones y ponencias (Selección)[editar]

Referencias[editar]

  1. Como la "Š" del alfabeto esloveno corresponde a la letra "x" en castellano, y la "c" eslovena corresponde al dígrafo castellano "ts", su apellido debería pronunciarse como Xkrábets (Visionar la página sobre el idioma esloveno )
  2. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB vía OTRS) (ed.). «Simona Škrabec». Consultado el 26 de marzo de 2016. 
  3. «PEN Català». 
  4. PEN Internacional. «Being a translator. Simona Škrabec». agosto de 2016. Archivado desde el original el 14 de febrero de 2019. 
  5. «Visat. La revista digital de literatura i traducció de PEN Català». 
  6. «L'Espill. Revista fundada per Joan Fuster». 
  7. Škrabec, Simona (mayo de 2002). «Geografia imaginària. Identitat i literatura a Centreeropa». Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). 
  8. Muñoz, Gustau (11/02/2019). Un nou llibre de Simona Skrabec. el diario.es.
  9. Barbal, Maria (21.03.2019). Vaig al bosc amb el teu llibre. Núvol.

Enlaces externos[editar]