Antoni Vila i Arrufat

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 20:46 10 oct 2020 por Strakbot (discusión · contribs.). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.

Antoni Vila y Arrufat[1]​ (Sabadell, Vallès Occidental, 20 de octubre de 1894 - Barcelona, 18 de septiembre de 1989) hijo del pintor Joan Vila y Cinca<meta />, fue un pintor y grabador y muralista español. Padre del pintor y vitraller Joan Vila Grau.[2]​ Vila Arrufat fue cofundador de la Colla de Sabadell y de la Academia de Bellas artes de Sabadell en 1876.

Biografía

Se formó principalmente con su padre y en la escuela Llotja de Barcelona, para acabar sus estudios en la Real Academia de Bellas artes de San Fernando en Madrid, gracias a una beca concedida por el Ayuntamiento de Sabadell.[2]

Recibió una pensión del Ayuntamiento de Sabadell y viajó a París y a Italia, donde recibió la influencia de Mela Muttermilch. El 1919 expuso a las Galerías Laietanes de Barcelona, pero vivió hasta el 1920 en París, donde dibujó paisajes urbanos. Volvió a Barcelona y expuso individualmente en las galerías El Camarín (1922) y Syra (1932), a la vez que participaba en algunas exposiciones colectivas. A su regreso, se dedicó sobre todo a la pintura mural, especialmente con temas religiosos. como los primeros plafones que pintó representando sant Cosme y sant Damián, para la farmacia Benessat de Sabadell y para el Santuario de la Salud de esta misma ciudad o el altar del Santísimo en la iglesia de la Trinidad de Vilafranca del Penedès en 1935.[2]

Después de la guerra civil española participó en la Exposición de Arte Sacro de Vitoria de 1940 y en la Bienal de Venecia (1940 y 1952). El 1942 recibió la medalla de honor de la Exposición Nacional de Barcelona, y el 1948 la primera medalla de grabado a la de Madrid por La cena. El 1954 expuso individualmente en Buenos Aires y Rosario (Argentina), y más tarde lo hizo en Barcelona (1971, 1979, 1980) y en Sabadell (1974, 1978, 1979). Ha hecho murales en Sabadell, Vilafranca del Penedès, Terrassa, San Sebastián de Montmajor, El Escorial y Barcelona. Su obra se caracteriza por la nitidez y serenidad nouvecentista del ambiente, centrada a menudo en figuras y maternidades. Unos de sus murales más reconocidos son los que ejecutó para la Sala de Comisiones de la Casa de la Ciutat de Barcelona en 1950.

Del 1949 al 1958 fue catedrático de grabado en la Escuela Superior de Bellas artes de Sant Jordi de Barcelona, y también fue miembro de la Real Academia Catalana de Bellas artes de Sant Jordi y de la Real Academia de Bellas artes de San Fernando. Igualmente, fue presidente honorario de la Academia de Bellas artes de Sabadell. El 1983 recibió la Cruz de Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña.

El Museo Nacional de Arte de Cataluña en Barcelona, dispone de varias obras del artista. También se conservan obras de Antoni Vila Arrufat en la Fundación Palau de Caldes de Estrac, en el Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA), al Museo de Arte de Sabadell[3][4]​ y en la Real Academia Catalana de Bellas artes de Sant Jordi.[5][6][7]

Obras

  • Mural de l'altar de Sant Sebastià al Gremi de Fabricants de Sabadell (1925).
  • Mural de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, Parròquia de la Puríssima de Sabadell (1928).[8]
  • Plafons per al pavelló de Sabadell de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).[8]
  • Murals de la capella de la pietat de Sant Vicenç de Jonqueres, Sabadell (1930).[8]
  • Murals de la capella del Santíssim de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès (1935).[8]
  • Murals de l'absis de la parròquia de l'Esperit Sant de Terrassa (1942).[8]
  • Primera fase dels murals del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell (1944).[8]
  • Retrat de l'abat Marcet, al Museu de Montserrat (1944).
  • Murals de la parròquia de Sant Sebastià de Montmajor (1950).[8]
  • Murals de la capella del Santíssim de la parròquia de la Puríssima de Sabadell (1952).[8]
  • Murals de la capella particular d'A. Enrich Valls, a San Lorenzo de El Escorial (1957).[8]
  • Segona fase dels murals del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell (1959).[8]
  • Mural de la Sala de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona (1964).
  • Josefina Grau, muller de l'artista

Exposiciones[9]

Exposiciones individuales

  • 1919. Galeries Laietanes de Barcelona.
  • 1922. El Camarín, Barcelona.
  • 1932. Galeries Syra, Barcelona.
  • 1934. Galeries Syra, Barcelona.
  • 1940. Faianç Català, Barcelona.[8]
  • 1954. Buenos Aires i Rosario de Santa Fe, Argentina.[8]
  • 1971. Sala Parés, Barcelona.[10]
  • 1974. A. Vila Arrufat. Exposició antològica, primera època. Sabadell, Acadèmia de Belles Arts.
  • 1995. A Vila Arrufat. Obra de 1912 a 1942. Barcelona, Palau Moja.
  • 2015. Antoni Vila Arrufat. Exposició de gravats. Sabadell, Acadèmia de Belles Arts.[11]
  • 2016. Antoni Vila Arrufat. Art gràfic a Sabadell. Sabadell, Museu d'Art de Sabadell.[12]

Exposiciones colectivas

  • 1915. Exposició 1915. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, antic teatre Lliga Regionalista de Sabadell.[13]
  • 1917. Exposició de pintura local. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[14]
  • 1918. Exposició d'Art. Palau de Belles Arts, Barcelona.[14]
  • 1923. Exposició de pintura del concurs Plandiura, Barcelona.[8]
  • 1924. Exposición Nacional de Madrid.[8]
  • 1925. Primera Exposició Art Litúrgic. Sala Parés, Barcelona.[8][14]
  • 1926. Saló de Tardor. Sala Parés, Barcelona.[14]
  • 1928. II Exposició d'art litúrgic. Círcol Artístic, Barcelona.[14]
  • 1930. Exposició d'obres de la col·lecció d'en Ferran Benet. Galeries Laietanes, Barcelona.[14]
  • 1930. Exposició del paisatge del Vallès. Casino de Granollers.[14]
  • 1931-1932. Concurs de Pintura. Montserrat vist pels pintors catalans. Palau de les Arts Decoratives, Barcelona.[14]
  • 1931. Pinacoteca del Montestir de Montserrat.[8]
  • 1931. Fira d'Art. Sala Parés, Barcelona.[14]
  • 1932. Biennal de Venècia.[8]
  • 1932. Exposició de Primavera. Palau Nacional, Barcelona.[14]
  • 1932. Fira del dibuix. Galeria Syra, Barcelona.[14]
  • 1932. Exposició inaugural de la temporada 1932-33. Galeria Syra, Barcelona.[14]
  • 1933. Exposició de Primavera. Palau de Projeccions, Barcelona.[14]
  • 1933. Exposició del Nu organitzada pel Círcol Artístic. Vestíbuls dels soterranis dels Ferrocarrils Catalans, Barcelona.[14]
  • 1934. Exposición Nacional de Madrid.[8]
  • 1934. Amics del Gravat de Catalunya.[8]
  • 1934. VI Exhibició de l'Institut Català de les Arts del Llibre. Sala Busquets, Barcelona.[14]
  • 1934. Exposició de Primavera. Palau de Projeccions, Barcelona.[14]
  • 1935. Exposició de Primavera. Saló d'Art Modern (Montjuïc), Barcelona.[14]
  • Cap a 1935. El circ en les arts plàstiques. Galeria Syra, Barcelona.[14]
  • 1936. Exposició Curs III: 1936. Escola Superior del Paisatge d'Olot.[14]
  • 1937. Exposició d'Art pro-Ajut Permanent a Madrid. Ateneu Socialista de Catalunya (Quatre Gats), Barcelona.[14]
  • 1939. Exposición Arte Sacro, Vitoria.[8]
  • 1940. Biennal de Venècia.[8]
  • 1940. Exposición Nacional de Sevilla.[8]
  • 1940. Retrats de nens, Cercle Artístic de Barcelona.[8]
  • 1942. Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona.
  • 1947. Arte Español, Buenos Aires.[8]
  • 1948. Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.[8]
  • 1952. Biennal de Venècia.

Premios y reconocimientos

  • 1924. Tercera medalla a l'Exposición Nacional de Madrid.[8]
  • 1926. Menció honorífica al concurs de cartells per homenatjar la vellesa de la Caixa de Pensions (Barcelona).[15]
  • 1934. Segona medalla de pintura i segona medalla d'art decoratiu a l'Exposición Nacional de Madrid.[8]
  • 1934. Premi únic dels Amics del Gravat de Catalunya.[8]
  • 1940. Primer premi de l'exposició Retrats de nens. Cercle Artístic de Barcelona.[8]
  • 1942. Medalla d'Honor a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona. Obra Reposo.[16]
  • 1948. Primera medalla de gravat a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.[8]
  • 1954. Premi Valdés Leal, Sevilla.[8]
  • 1954. Medalla Joan Vila Cinca de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[8]
  • 1957. Medalla Ciutat de Sabadell.[8]
  • 1958. Medalla Ciutat de Terrassa.[8]
  • 1983. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Referencias

  1. «Antoni Vila i Arrufat».
  2. a b c «Nomenclàtor».
  3. «Museu d'Art de Sabadell» (en català).
  4. Llista d'artistes amb obra al Museu d'Art de Sabadell.
  5. «Museus en línia» (en català).
  6. Llista d'artistes amb obra al MACBA.
  7. «Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi».
  8. a b c d e f g h i j k l m n ñ o p q r s t u v w x y z aa ab ac ad ae af ag Antoni Vila Arrufat.
  9. Fontbona, Francesc (dir.
  10. «Vila Arrufat, según la prensa».
  11. «Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Archivado el 6 de octubre de 2016 en Wayback Machine.».
  12. «Museus Municipals de Sabadell».
  13. Costa i Deu, Joan «L'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts».
  14. a b c d e f g h i j k l m n ñ o p q r s Fontbona, Francesc (dir.
  15. Diari de Sabadell, 22-01-1926, p. 3.
  16. ABC, diumenge 19 juliol 1942, pàg. 17.

Bibliografía

  • Antoni Vila Arrufat [catàleg d'exposició]. Madrid: Artigrafia, 1971.
  • Antoni Vila Arrufat. Gravats [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.
  • A. Vila Arrufat. Pintures 1918-1976 [catàleg d'exposició]. Sabadell: Pinacoteca Sabadell, 1977.
  • Cartells de Festa Major. Impresos, originals, programes i fotografies [catàleg d'exposició]. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell, Muse d'Art de Sabadell, 1983.
  • CASAMARTINA PARASSOLS, Josep: Marian Burguès. Un terrisser que va fer història. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell, Patronat dels Museus Municipals de Sabadell, 1993.
  • CASAMARTINA PARASSOLS, Josep: Vila Arrufat a Sabadell. Sabadell: Comissió pro-centenari del pintor Antoni Vila Arrufat, 1994.
  • CASTELLS PEIG, Eduard: L'art sabadellenc. Sabadell: Ed. Riutort, 1961.
  • Centenari Antoni Vila Arrufat (1894-1994) [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1994.
  • El Noucentisme. Un projecte de modernitat [catàleg d'exposició]. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, 1994.
  • Gent de mar. Pintura costumista catalana ss. XIX i XX [catàleg d'exposició]. Vilassar de Mar: Museu de la Marina, 1993.
  • Volum 20 (2004), Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5448-2
  • La col·lecció 1875-1936. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, 2002, p. 154-161.
  • Llegat Enric Palà Girvent [catàleg d'exposició]. Sabadell: Centenari Sabadell Ciutat, Museu d'Art de Sabadell, 1977.
  • Llegat Joan Figueras Crehueras [catàleg d'exposició]. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 1978.
  • MATES, Joan: La jove pintura local. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, núm. 15, 1927, p. 83-129.
  • MERLI, Joan: 33 Pintors catalans. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, 1937, p. 207-212.
  • RÀFOLS, J.F.: Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, vol. III. Barcelona: Millà, 1954, p. 235.
  • Vila Arrufat [catàleg d'exposició]. Barcelona: Palau de la Virreina, Ajuntament de Barcelona, 1984.

Enlaces externos