Premio Lletra d'Or

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 20:08 7 sep 2020 por Matiras (discusión · contribs.). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.

El Premio Letra de Oro (en catalán "Lletra d'Or") es una distinción privada e independiente de cualquier institución o empresa editorial que, desde 1956, se concede en Barcelona, y premia cada año al mejor libro del año anterior publicado en lengua catalana.[1][2]

El premio no está dotado económicamente, y el ganador recibe como recompensa una escultura diseñada por Manuel Capdevila que representa una letra una "phi" griega ("Φ") de orfebrería, símbolo clásico del equilibrio.

El premio nació por iniciativa de un grupo de nueve amigos escritores y aficionados a la literatura en catalán, que en 1956 decidieron organizar el premio.

Los creadores del premio y primer jurado fueron Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié y Antoni Vilanova.

Se constituyeron en jurado ellos mismos y establecieron los criterios (nunca se ha hecho un reglamento escrito) para elegir a la obra ganadora. Uno de los criterios es que sólo puede premiarse una vez a un autor. Otro, que los miembros del jurado participan en las elecciones por última vez el año en que cumplen cincuenta años, y designan personalmente a su sucesor.

Una de las tradiciones instauradas desde la primera edición es que el editor del libro ganador debe invitar a una buena cena al jurado y al autor de la obra. En el transcurso de la cena un joyero de la familia Capdevila (descendientes del diseñador de la escultura) hace entrega de la escultura al ganador.

Paralelamente, se espera que el editor de la obra ganadora "haga uso y abuso del premio", como dice el propio jurado, premiando al autor de alguna manera, ya sea con una prima económica, o imprimiendo nuevas ediciones del libro.

El premio, que ya se ha celebrado en cincuenta ediciones, tiene un gran prestigio en el ámbito cultural catalán, tanto por la calidad de las obras ganadoras, como por el prestigio de los miembros del jurado. También se aprecia mucho la originalidad y simpatía con que se entrega el premio, y su independencia, al no estar sometido a los intereses de ninguna empresa editora ni institución.

Historial

Edición
Año
Obra
Autor
63a 2019 El nus la flor Enric Casasses
62a 2018 Ermita Jordi Llavina
61a 2017 Poesía completa Lluís Solà i Sala
60a 2016 L'esfera insomne Màrius Sampere
59a 2015 Tantes mudes Mireia Calafell
58a 2014 Les cròniques del déu coix Joan-Lluís Lluís [3]
57a 2013 El romanço d'Anna Tirant Josep Pedrals[4]
56a 2012 Pagèsiques Perejaume[5]
55a 2011 Maletes perdudes Jordi Puntí[6]
54a 2010 Una educació francesa Joan Daniel Bezsonoff
53a 2009 El dia revolt: literatura catalana de l'exili Julià Guillamon
52a 2008 Après moi, le déluge Lluïsa Cunillé[7]
51a 2007 Si menges una llimona sense fer ganyotes Sergi Pàmies
50a 2006 A peu per Mallorca Josep Maria Espinàs
49a 2005 T'estimo si he begut Empar Moliner
48a 2004 Pa negre Emili Teixidor
47a 2003 Al cor de les paraules Montserrat Abelló
46a 2002 L'emperador o l'ull del vent Baltasar Porcel
45a 2001 Verbàlia Màrius Serra
44a 2000 Vuitanta-sis contes Quim Monzó
43a 1999 Quinze generacions d'una família catalana Martín de Riquer
42a 1998 Estimat Picasso Josep Palau i Fabre
41a 1997 L'ombra de l'eunuc Jaume Cabré
40a 1996 Obra crítica I Joaquim Molas
39a 1995 Dins el darrer blau Carme Riera
38a 1994 Les hores detingudes Ramon Solsona
37a 1993 El sexe dels àngels Terenci Moix
36a 1992 En quarantena Narcís Comadira
35a 1991 Triomf del present Francesc Parcerisas
34a 1990 Fins a un cert punt Jordi Sarsanedas
33a 1989 Els escenaris de la memòria Josep Maria Castellet
32a 1988 El jove Blai Bonet
31a 1987 Semblança Feliu Formosa
30a 1986 Sandàlies d'escuma Maria Àngels Anglada
29a 1985 Crítica de la nació pura Joan Francesc Mira
28a 1984 Appassionata Xavier Benguerel
27a 1983 Història de la llengua catalana Josep Nadal y Modest Prats
26a 1982 La capella dels Dolors i altres poemes Josep Maria Llompart
25a 1981 Rua de llibres Joan Brossa
24a 1980 A través de la història i de la cultura Miquel Batllori
23a 1979 Invasió subtil i altres contes Pere Calders
22a 1978 L'espai desert Pere Gimferrer
21a 1977 El llarg viatge Miquel Martí i Pol
20a 1976 Mirall trencat Mercè Rodoreda
19a 1975 Les pedres de l'àmfora Vicent Andrés Estellés
18a 1974 I encara les paraules Joan Vinyoli
17a 1973 Del passat quan era present Maurici Serrahima
16a 1972 Lleures i converses d'un filòleg Joan Coromines
15a 1971 L'art català contemporani Alexandre Cirici
14a 1970 Quan tot es trenca Joan Teixidor
13a 1969 Teoria de la sensibilitat Xavier Rubert de Ventós
12a 1968 Com un núvol lleuger Marià Manent
12a 1967 Teoria dels cossos Gabriel Ferrater
11a 1966 Cendra per Martina Manuel de Pedrolo
10a 1965 La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència Jordi Rubió
9a 1964 Maragall i la Setmana Tràgica Josep Benet
8a 1963 Nosaltres els valencians Joan Fuster
7a 1962 Vacances pagades Joan Oliver (Pere Quart)
6a 1961 Onze Nadals i un Cap d'Any Josep Vicenç Foix
5a 1960 És a dir Clementina Arderiu
4a 1959 Els primers comtes catalans Ramon d'Abadal
3a 1958 Absència Josep Carner
2a 1957 Barcelona Josep Pla
1a 1956 Final del laberint Salvador Espriu

Referencias

  1. «Premi Lletra d'Or», Lletra, la literatura catalana a internet, (Consultado el 25 de mayo de 2012) (en catalán)
  2. «Lletra d’Or», Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, (Consultado el 25 de mayo de 2012. (en catalán)
  3. [1]; (en catalán)
  4. [2]; (en catalán)
  5. «'Pagèsiques', de Perejaume, Premi Lletra d'Or 2012»; www.ara.cat, 30 de mayo de 2012. (en catalán)
  6. www.ara.cat, 16 de marzo de 2011, consultado el 25 de mayo de 2012. (en catalán)
  7. «Lluïsa Cunillé rep el Premi Lletra d’Or 2008 per ‘Après moi le déluge’», www.sies.tv, 24 de mayo de 2008. (en catalán)