Diferencia entre revisiones de «Ovidi Montllor»
un paragrafo |
Deshecha la edición 31147833 de 84.126.73.109 (disc.) |
||
Línea 3: | Línea 3: | ||
Falleció en 1995 en Barcelona a consecuencia de un [[Cáncer de esófago|cáncer de esófago]](castigo de dios). Cinco meses antes, Alcoy, su pueblo le había tributado un emotivo homenaje. |
Falleció en 1995 en Barcelona a consecuencia de un [[Cáncer de esófago|cáncer de esófago]](castigo de dios). Cinco meses antes, Alcoy, su pueblo le había tributado un emotivo homenaje. |
||
Militó en el PSUC y posteriormente en el [[Partit dels Comunistes de Catalunya]], hasta su muerte. |
Militó en el PSUC y posteriormente en el [[Partit dels Comunistes de Catalunya]], hasta su muerte. |
||
Aquest home, vas ser una persona molt rara, ara podem ser de 15 nacionalitats diferents, encara que yo asoles soc d'una, valencià, y aquesta persona no mereix aquest titol, a pesar d'haver nascut al regne. |
|||
vixca |
|||
== Biografía artística == |
== Biografía artística == |
Revisión del 11:42 4 nov 2009
Ovidi Montllor i Mengual (Alcoy, Alicante, 4 de febrero de 1942 - Barcelona, 10 de marzo de 1995) fue un cantautor y actor alicantino, nacido en Alcoy, que formó parte del movimiento de la Nova Cançó catalana.
Falleció en 1995 en Barcelona a consecuencia de un cáncer de esófago(castigo de dios). Cinco meses antes, Alcoy, su pueblo le había tributado un emotivo homenaje. Militó en el PSUC y posteriormente en el Partit dels Comunistes de Catalunya, hasta su muerte.
Biografía artística
Debutó en 1962 con el grupo teatral La Cassola, de Alcoy. A los 24 años se fue a Barcelona, donde actuó con grupos de teatro independientes, como el del CICF, y más tarde con las compañías de Núria Espert y Adrià Gual. En 1968 inició una carrera destacada como cantante, a menudo acompañado por el guitarrista y compositor Toti Soler, con música propia sobre textos de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart y de él mismo. Entre sus piezas musicales más populares destacan:
- La samarreta
- La fera ferotge
- Homenatge a Teresa
- Perquè vull
- L'escola de Ribera
Otro ámbito en el que Ovidi destacó fue el cine. Intervino, entre otras, en las películas siguientes:
- Furia Española (1975)
- Furtivos (1975)
- Josafat (televisión)
- El beso de la mujer araña
- La nova cançó (1976, como él mismo)
- La ciudad quemada (1976)
- La oscura historia de la prima Montse (1978)
- La portentosa vida del padre Vicent (1978)
- Companys, procés a Catalunya (1979)
- La verdad sobre el caso Savolta (1980)
- El nido (1980)
- La fuga de Segovia (1981)
- Con el culo al aire (1981)
- El Pico I
- L'hivernacle
- Amanece, que no es poco (1988)
Discografía
- La Fera ferotge / Cançó de les balances (EP 1968)
- Història d'un amic / La fàbrica Paulac (EP 1969)
- Sol d'estiu / Ell (senzill 1971)
- Un entre tants... (1972)
- Crònica d'un temps (1973)
- A Alcoi (1974)
- Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975)
- Ovidi Montllor a l'Olympia (1975) Directo en el Teatro Olympia de París
- De manars i garrotades (1977)
- Bon vent... i barca nova! (1979)
- Ovidi Montllor diu 'Coral romput' (doble 1979), reeditado en CD en 2007.
- 4.02.42 (1980)
- Ovidi Montllor... per sempre (recopilatorio póstumo 1995)
- Antologia (13cd 2000)