Manuel Garcia i Grau

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Manuel Garcia i Grau
Información personal
Nombre de nacimiento Manel Garcia Grau Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 1962 Ver y modificar los datos en Wikidata
Benicarló (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 5 de junio de 2006 Ver y modificar los datos en Wikidata
Castellón de la Plana (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Educación
Educado en Universidad de Valencia Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Catedrático y profesor de catalán Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Universidad Jaime I (desde 1995) Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones
  • Premio Vicent Andrés Estellés de poesía (1990) Ver y modificar los datos en Wikidata

Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castellón de la Plana, 5 de junio de 2006) fue un filólogo y poeta valenciano.[1][2]

Biografía[editar]

Licenciado y doctorado en filología catalana por la Universitat de València, fue profesor de literatura catalana en la Universitat Jaume I desde 1995, de lengua catalana en el Instituto Penyagolosa de Castelló, investigador de la red Teoría y Crítica de los Discursos Creativos, miembro de la asociación CEDRO, de la AILLC y de la AELC. Ha colaborado en las publicaciones Hoy, Levante, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo y Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Murió el 2006.[1][2]

Obras[editar]

Investigación y divulgación[editar]

  • Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
  • Polítiques (i) lingüístiques (1997)

Narrativa[editar]

  • Davall del cel (2006)
  • El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt Vicent Pallarés.

Novela[editar]

  • El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)

Poesía[editar]

  • Oficio del hombre (1983), premio Pablo Neruda otorgado por la Asociación Iberoamericana de Escritores de Estados Unidos en México
  • Anthropoemas (1985), premio Poesía Nueva de la editorial Prometeo de Madrid
  • Quadern d'estances (1988)
  • La veu assedegada (1989)
  • Escenalls dels miratges (1989)
  • Els noms insondables (1990) (Premio Vicent Andrés Estellés de poesía, 1990)
  • Els signes immutables (1991)
  • Llibre de les figuracions (1993)
  • Mots sota sospita (1997)
  • La ciutat de la ira (1998)
  • Anatema (2001) Premio Ausiàs March de poesía
  • Al fons de vies desertes (2002)
  • La Mordassa (2003)
  • Constants vitals (2005) (Premio Roís de Corella de poesía en valenciano)
  • Constants vitals (2006) (Premi de Poesia Ciutat de València)

Estudios literarios[editar]

  • De Castelló a Ítaca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997)
  • Les suspicàcies metòdiques (2002)

Homenajes[editar]

  • Anualmente, la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana convoca el premio de Poesía Manel Garcia i Grau.[3]
  • La biblioteca municipal de Benicarló lleva su nombre.
  • En Castelló, en el barrio Raval Universitario está el CEIP Manel Garcia Grau.[4]
  • En Castelló, los Premis de la Mar tienen una distinción Gurmet Manel Garcia i Grau a poetas jóvenes, organizados por el Ayuntamiento de Castelló y la Associacio La Barraca

Referencias[editar]

  1. a b Manel Garcia Grau [1] Consultado el 24 de marzo de 2016
  2. a b NECROLÓGICA:NECROLÓGICAS. Manel Garcia Grau, escritor. Poeta, novelista, ensayista y profesor de Filología Catalana. María fabra.[2] Consultado 24 de marzo de 2016
  3. [enllaç sense format] http://www.laplanaaldia.com/castello/noticias/57023/l-uji-lliura-el-iv-premi-de-poesia-manel-garcia-grau
  4. CEIP Manuel Garcia Grau[3] Consultado 24 de marzo de 2016

Enlaces externos[editar]