Agustí Pons
Agustí Pons (Barcelona, 1947) es un periodista y escritor español.[1]
Licenciado en Ciencias de la Información en Pamplona, ha sido redactor de El Noticiero Universal (1964-1976), de Oriflama, de Destino y del Avui (1976-1996).[1] De 1981 a 1984 fue Jefe de Gabinete de Max Cahner, consejero de Cultura en el primer gobierno de Jordi Pujol.[2] Es miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, de la sección catalana del PEN Club Internacional y del Colegio de Periodistas de Cataluña. Colabora en las publicaciones Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps y Debat Nacionalista. En 1991 obtuvo el Premio Joan Fuster de ensayo y desde sus inicios hasta el cierre en 2006 trabajó en la emisora de radio Catalunya Cultura. Ha escrito, entre otras, biografías de referencia como las dedicadas a Pere Calders, Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Salvador Espriu y Raimon Noguera.[2]
En 2015 le fue concedida la Cruz de Sant Jordi "por su significativa presencia en el panorama periodístico del último medio siglo en Cataluña."[1]
Obra
- Narrativa
- Tretze contes llibertaris (1981)
- Temps indòcils (2007)
- Cartes a Clara, una periodista del segle XXI (2010)
- Poesia
- Cossos i fets (1977)
- Tractat de geografia (1980)
- Signe i desig (1987)
- Temps d'esbrotar (1989)
- Metàfora (2009)
- Biografias
- Converses amb Frederica Montseny (1977)
- Retrats comtemporanis (1991)
- Deu daus (1991)
- Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
- Pere Calders, veritat oculta. (1998)
- Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
- Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004)
- Espriu, transparent (2013)
Referencias
- ↑ a b c «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat. 14 de abril de 2015.
- ↑ a b «Agustí Pons i Mir». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.