Agustí Pons

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 13:30 4 nov 2015 por Elvisor (discusión · contribs.). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.

Agustí Pons (Barcelona, 1947) es un periodista y escritor español.[1]

Licenciado en Ciencias de la Información en Pamplona, ha sido redactor de El Noticiero Universal (1964-1976), de Oriflama, de Destino y del Avui (1976-1996).[1]​ De 1981 a 1984 fue Jefe de Gabinete de Max Cahner, consejero de Cultura en el primer gobierno de Jordi Pujol.[2]​ Es miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, de la sección catalana del PEN Club Internacional y del Colegio de Periodistas de Cataluña. Colabora en las publicaciones Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps y Debat Nacionalista. En 1991 obtuvo el Premio Joan Fuster de ensayo y desde sus inicios hasta el cierre en 2006 trabajó en la emisora de radio Catalunya Cultura. Ha escrito, entre otras, biografías de referencia como las dedicadas a Pere Calders, Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Salvador Espriu y Raimon Noguera.[2]

En 2015 le fue concedida la Cruz de Sant Jordi "por su significativa presencia en el panorama periodístico del último medio siglo en Cataluña."[1]

Obra

Narrativa
  • Tretze contes llibertaris (1981)
  • Temps indòcils (2007)
  • Cartes a Clara, una periodista del segle XXI (2010)
Poesia
  • Cossos i fets (1977)
  • Tractat de geografia (1980)
  • Signe i desig (1987)
  • Temps d'esbrotar (1989)
  • Metàfora (2009)


Biografias
  • Converses amb Frederica Montseny (1977)
  • Retrats comtemporanis (1991)
  • Deu daus (1991)
  • Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
  • Pere Calders, veritat oculta. (1998)
  • Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
  • Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004)
  • Espriu, transparent (2013)

Referencias

Enlaces externos