Wikipedia:Proyecto educativo/Fundamentos tecnológicos del e-learning 2018/19 (I)/Aula 1 (Català)/Grupo 5

TALLER GRUP 5: REALITAT AUGMENTADA EN l'ENSENYAMENT

El grup 5 proposa la modificació i enriquiment de la següent pàgina de la Viquipèdia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Realitat_augmentada_en_educaci%C3%B3 

Correcció d'errades (per modificar la pàgina original)

(Donada la detecció d’errades ortogràfiques en la redacció dels continguts que apareixen en la pàgina original de la Viqui seleccionada, el Grup 5 proposa la correcció dels següents apartats)

Definició Realitat Augmentada (Text original de la Viqui)

La realitat augmentada és una eina tecnològica que permet a l'alumne interaccionar entre el món real i el món virtual. En el camp de l'educació i formació actual la presencia de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ofereixen nous escenaris educatius. La implantació de la realitat aumentada dins el camp educatiu encara és escassa però les investigacions constaten que la Realitat Augmentada afegeix millors i noves possibilitats en els procéssos d'ensenyament aprenentatge i  aporta una major motivació i interès per aprendre. La realitat augmentada (RA) pot facilitar la comprensió de fenòmens, complexos, ja que fa possible una visualització de l’entorn i dels objectes, des de diversos angles, més comprensiva, rica, detallada i complementada mitjançant les dades digitals afegides.

Vista dels òrgans en Realitat Augmentada

(El Grup 5 proposa redactar-ho de la següent manera:)

La Realitat Augmentada és una eina tecnològica que permet a l'alumne interaccionar entre el món real i el món virtual. En el camp de l'educació i formació actual, la presència de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) ofereixen nous escenaris educatius. L’establiment de la Realitat Augmentada dins el camp educatiu encara és escassa, però les investigacions corroboren que la Realitat Augmentada esdevé millors i noves possibilitats en els processos d'ensenyament – aprenentatge; i  aporta una major motivació i interès per aprendre. La Realitat Augmentada (RA) pot facilitar la comprensió de fenòmens complexos, ja que fa possible una visualització de l’entorn i dels objectes des de diversos angles, de manera més comprensiva, rica, detallada i complementada mitjançant les dades digitals afegides.

Context (Text original de la Viqui)

En la majoria de països encara no existeix un ús generalitzat d'aquesta tecnologia dins del camp educatiu, però si que hi ha algunes experiències de docents que han obtingut resultats positius. En el seu informe l'equip d'investigació Horitzó 2010  [1], projectava aquesta tecnologia com una tendència d'implantació en quatre o cinc anys, capaç d’aportar transformacions significatives en la manera com els estudiants de diferents disciplines, en l’àmbit de l’educació superior iberoamericana perceben, accedeixen a la realitat física, entesa com a espais, processos o objectes, proporcionant així experiències d’aprenentatge més riques i immersives. Altres autors com Cabrero,J i Barrosso,J (2016), en el seu informe, capacitats educatives de la realitat augmentada ¡Error! Referencia de hipervínculo no válida., consideren la realitat aumentada com una tecnologia emergent que se situarà dins de les universitats en un període de 3 a 5 anys.  L’aplicació de la RA (realitat augmentada) augmenta la seva presencia en àmbits com ara l’arqueologia ja que pot permetre, per exemple, passejar entre les restes i veure el seu estat original tridimensionalment. A més, a diferència de la realitat virtual, la realitat augmentada dóna l’oportunitat de formar part del fenomen, de l’entorn o de l’objecte estudiat i entrar dins la realitat que el recrea.

(El Grup 5 proposa redactar-ho de la següent manera:)

En la majoria de països, encara no existeix un ús generalitzat d'aquest recurs tecnològic dins del camp educatiu, però sí que hi ha algunes experiències, portades a terme per docents, que han obtingut resultats positius. En el seu informe, l'equip d'investigació “Horitzó 2010”, projectava aquesta tecnologia com una tendència d'aplicació en quatre o cinc anys, capaç d’aportar transformacions significatives en la manera de com els estudiants de diferents disciplines, en l’àmbit de l’educació superior iberoamericana, accedeixen a la realitat física, entesa com a espais, processos o objectes, proporcionant així experiències d’aprenentatge més riques i immersives.

Altres autors com Cabrero,J. i Barrosso,J. (2016), en el seu informe “Capacitats educatives de la Realitat Augmentada”, consideren la Realitat Augmentada com una tecnologia emergent que se situarà dins de les Universitats en un període de 3 a 5 anys. 

L’aplicació de la RA augmenta la seva presència en àmbits com ara l’arqueologia, ja que pot permetre, per exemple, passejar entre les restes i veure el seu estat original en tres dimensions. A més a més, a diferència de la realitat virtual, la Realitat Augmentada dóna l’oportunitat de formar part del fenomen, de l’entorn o de l’objecte estudiat i entrar dins la realitat que el recrea.

--Xcalatayud (discusión) 10:49 24 oct 2018 (UTC)

Elements necessaris (ampliació de la definició)

Per al desenrotllament de la realitat augmentada és necessari comptar amb les dues parts que la conformen ​:

Hardware utilitzat per a visualitzar una imatge en realitat augmentada

• El hardware:dispositiu que permet capturar algun aspecte de la realitat.

• El software: consisteix en aquells programes o aplicacions que fan possible l'anàlisi de la informació capturada, enriquint-la amb dades que faciliten la seua comprensió.

--Lourdesmarcar (discusión) 22:20 25 oct 2018 (UTC)

Antecedents de la Realitat Augmentada a l'ensenyament (nou apartat a afegir)

(El grup 5, proposa afegir aquest apartat d'antecedents de la RA a l'educació a la pàgina Viqui seleccionada)

Per comprendre l’origen, l’evolució i les possibilitats que ens ofereix la Realitat Augmentada, és necessari analitzar la cronologia de fets que han ajudat a desenvolupar aquest concepte en l'àmbit educatiu.

• 2001. Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Harvard.

Desenvolupen programes i aplicacions educatives amb RA on involucren alumnes d’Educació Secundària en situacions que combinaven experiències del món real amb informació addicional, presentada a través de dispositius mòbils.

• 2002. “Magic Book” del grup actiu HIT de Nova Zelanda.

L’aportació principal consisteix a llegir llibres a través d’un visualitzador i veient sobre les pàgines continguts virtuals. En aquest cas, l’alumne pot introduir-se dintre de les escenes i experimentar en un entorn virtual immersiu.

• 2002. Environmental Detectives I Mystery “The Museum”.

Desenvoluparen jocs amb RA per ensenyar Matemàtiques i Ciències de forma cooperativa. La seva aportació més significativa fou la utilització de PDA amb sistema GPS per a jocs d’exterior. Mentrestant, per a jocs d’interior, es van recolzar en la tecnologia Wi – Fi.

• 2004 - 2007. “RASMAP” del grup Multimèdia – EHU.

L’objectiu del projecte va consistir a avançar en el coneixement de la tecnologia desenvolupant una plataforma basada en Realitat Augmentada. L’aportació més rellevant va ser el desenvolupament d’un demostrador orientat a l’e-learning i a la formació del manteniment de sistemes mecànics.

• 2007. “Libro Interactivo de Monumentos Andaluces” del grup Arpa - Solutions.

Seguint les directrius del projecte “Magic Book”, van crear un llibre que contenia en les pàgines diferents marcadors, els quals, en visionar-los a través d’una webcam, era possible observar les reproduccions virtuals i tridimensionals a la pantalla de l’ordinador, oferint xicotetes maquetes que els lectors podien manipular.

• 2007. “Piano Virtua”l i “Partitura Virtual” desenvolupat pel grup ISIS (Departament de Tecnologia Electrònica) i el Departament d’Enginyeria de Comunicacions de la Universitat de Màlaga.

Es relaciona la RA i la didàctica musical. Pel que fa a l’aplicació “Piano virtual”, es presenta una plantilla d’un teclat en un paper que podria tocar-se com si fóra un piano a través de la imatge capturada per una webcam. D’altra banda, pel que fa a l’aplicatiu “Partitura virtual”, és possible crear una melodia col·locant notes musicals sobre un pentagrama virtual.

• 2008. CONNECT, CREATE i ARiSE.

La contribució d’aquest projecte fou la creació de ferramentes basades en presentacions 3D amb gran interacció, les quals facilitaven la comprensió de les matèries de Ciències. Amb aquestes, els alumnes podien interactuar amb objectius virtuals en un entorn real augmentat i adquirint nous aprenentatges.

• 2008. Recurs de RA per a les assignatures de l’àrea de coneixement de Química Inorgànica, de la Universitat Jaume I de Castelló.

A través de la RA es podien manipular, com si foren objectes reals, models tridimensionals d’estructures cristal·lines de difícil comprensió per l’abstracció de la seva composició.

• 2010. Projecte “Big – Bang 2.0.”, desenvolupat per l’empresa VirtualWare.

Ús de la RA en l’Educació Primària, concretament en els materials didàctics digitals en l’àrea de Coneixement del Medi del tercer cicle.

• 2010. “APRENDA”, projecte del grup de Gràfics i Multimèdia de l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial i l’Escola d’Estiu de la Universitat Politècnica de València i l’Institut Tecnològic del Joguet d’Ibi.

Emprar la RA per elaborar jocs educatius per a l’aula mitjançant la fórmula educació + entreteniment “edutainment”.

• 2010. Projecte “Realitat 3”, de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana i la Universitat Politècnica de València.

Introducció de la RA en l’ensenyament de l’àrea de Ciències de la Naturalesa per a l’alumnat de 3r i 4t de l’Educació Primària. Possibilita la comprensió de l’espai, ja que permet veure, girar i interactuar amb els objectes i animacions en 3D.

• 2012. Projecte “Aumenta.me”, iniciativa de l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia.

Aquest projecte té per finalitat investigar i difondre experiències pedagògiques amb l’objectiu d’acostar la RA al camp educatiu.

• 2012. Projecte “Aumentaty”, impulsat pel grup d’investigació LabHuman de la Universitat Politècnica de València.

Creació d’una plataforma que proporciona eines d’edició i visualització (de forma gratuïta), perquè docents i alumnes puguin iniciar-se en la creació de continguts en RA.

--Xcalatayud (discusión) 18:19 22 oct 2018 (UTC)

Investigacions més rellevants sobre RA a l'Educació (nou apartat a afegir)

La Realitat Augmentada contribueix de moltes maneres, i molt diverses, al procés d’ensenyament – aprenentatge. Des d’aquestes perspectives, són moltes les investigacions que s’han portat a terme, inclús abans de l’existència del terme de RA. Alguns dels estudis més rellevants sobre l’aplicació de la RA a l’educació, de les quals en destaquem els seus trets principals, són les que es presenten a continuació:

Virtual and augmented reality as spatial ability training tools (Dünser, Steinbügl, Kaufmann & Glück, 2006) Aquesta investigació centra l’interès a determinar com l’habilitat espacial es pot millorar mitjançant l’ús de la Realitat Virtual i la Realitat Augmentada.

Augmented Interface for Children Chinese Learning (Chien – Hsu, Chun Chin Su, Po – Yen Lee & Fong – Gong Wu, 2007)

S’esdevé un ambient d’aprenentatge a través de la RA, eficient i interessant per aprendre la llengua xinesa.

Environmental Detectives “The development of an augmented reality platform for environmental simulations (Klopfer & Squiere, 2008)

En aquest estudi s’explica com dissenyar softwares educatius en les plataformes educatives més emergents, així com el procés de desenvolupament.

AR Marker Capacity Increasing for Kindergarten English Learning (Min – Chai Hsieh & Jiann – Shu Lee, 2008)

Presenta un mètode d’aprenentatge a través de la combinació d’objectes de Realitat Virtual i les escenes, que ajuden a aprendre anglès als més menuts.

Mathematical Education Game Based on Augmented Reality (Sun Lee & Weon Lee, 2008)

Aquest treball proposa un joc per treballar les Matemàtiques emprant la RA.

Dynamics in tangible chemical reactions (Maier, Tönnis & Klinker, 2009)

Aquest estudi empra tècniques de Realitat Augmentada per manipular objectes del món real, amb l’objectiu d’ajudar els estudiants a comprendre millor els processos químics.

Modelling technology acceptance in education: A study of pre-service teachers (Teo, 2009)

En aquest estudi, s’examinen les relacions entre les variables que s’associen amb els efectes que influeixen en l’acceptació de la tecnologia.

Design and validation of an augmented book for spatial abilities development in engineering students (Gutiérrez Saorín, Contero, Alcañiz, López y Ortega, 2010)

En aquest treball es presenta una aplicació de RA per a millorar les habilitats espacials de l’alumnat d’enginyeria. Es considera com una de les ferramentes més fàcil d’utilitzar, atractiva i molt útil.

Virtual and augmented reality as spatial ability training tools (Chien, Huan, Chen, Hsu & Jeng, Sheng, 2010)

Aquest estudi centra l’atenció a emprar la RA per crear un sistema d’aprenentatge interactiu, que ajudi els estudiants de medicina a aprendre millor la complexa estructura de l’anatomia.

Interaction Design Based on Augmented Reality Technologies for English vocabulary Learning (Hsieh & Lin, 2010)

En aquest treball es presenta la RA com a recurs per aprendre l’anglès, mitjançant un llibre màgic i unes targetes interactives.

A Study on Markerless AR-Based Infant Education System Using CBIR (Lim & Kim, 2010)

En aquest treball es presenta un joc de blocs amb RA, on es combinen imatges i sons del món real amb imatges en 2D i 3D, junt amb un mètode d’ensenyament adequat a aquesta tecnologia.

Preliminary evaluation on user acceptance of the augmented reality use for education (Sumadio & Rambli, 2011)

El propòsit d’aquest estudi ha estat observar la familiaritat de les aplicacions de RA en l’entorn d’aprenentatge i per determinar la utilitat d’aquesta en l’àmbit educatiu. Els resultats de la investigació ha determinat que es tracta d’un recurs acceptat i amb bones expectatives de desenvolupament, personal i professional.

Exploring the benefits of augmented reality documentation for maintenance and repair (Henderson & Feiner, 2011)

Aquesta investigació parteix de l’aplicació de la RA per a realitzar tasques d’ensinistrament amb militars. Aquesta conclou en què permet realitzar les tasques més fàcilment, a més a més de ser intuïtiva i satisfactòria.

Prototyping Augmented Reality (Mullen, 2011)

Aquesta recerca ajuda els usuaris a crear aplicacions de RA emprant un llenguatge de programació de codi obert.

Designing Augmented Reality Tangible Interfaces for Kindergarten Children (Campos & Pessanha, 2011)

Aquesta investigació centra l’interès en l’estudi de la motivació que suscita en els alumnes la RA, mitjançant el disseny d’interfícies apropiades al seu nivell de desenvolupament.

Delphi Survey on the Use of Robot Projector based Augmented Reality in Dramatic Activity for Young Children (Hyun, Choi, Kim & Han, 2011)

En aquest estudi s’examina la idoneïtat i l’eficàcia de la utilització d’un robot basat en la RA amb el joc simbòlic dels xiquets i xiquetes.

Impact of an augmented reality system on students’ motivation for a visual art course (Di Serio, et al., 2012)

En aquest treball, els autors mostren que la tecnologia de RA té un impacte positiu en la motivació dels estudiants de Secundària. És important fer-se’n ressò que, després d’una anàlisi posterior, els aspectes més valorats en aquest camp són l’atenció i la confiança.

Augmented Reality in Education and Training (Lee, 2012)

L’autor realitza una revisió de la literatura sobre RA, com s’aplica en l’educació i el seu potencial d’impacte en un futur pròxim. En aquest estudi s’avalua l’actitud dels discents cap a l’aprenentatge en entorns de RA.

--Xcalatayud (discusión) 09:24 27 oct 2018 (UTC)

Avantatges

Algunes possibilitats de la realitat augmentada en l'àmbit educatiu:

• Es possible afegir als llibres, textos, objectes d'aprenentatge, material educatiu en general o informació complementària.
• Es pot aconseguir interactivitat entre el subjecte i l'objecte d'estudi.
• Es pot enriquir l'entorn educatiu amb elements de realitat augmentada.
• Es pot utilitzar per modelar objectes.
• Dóna l'opció d'escoltar i indagar en l'interior d'objectes, com per exemple parts del cos humà.
• Realitzar experiments amb dos o més elements virtuals que interaccionen en realitat augmentada. --Bvinuesa (discusión) 21:08 24 oct 2018 (UTC)

Usos educatius de la RA

Alguns exemples de l'ús educatiu de la realitat augmentada són els següents​::

• Llibres amb model 3D
• Fitxes interactives
• Inserció de vídeo i àudio als textos i gràfiques educatives
• Itineraris didàctics en sortides escolars, museus o mostres.
• Simulacions
• Traduccions en temps real
• Assistència a la realització de tasques
• Accessibilitat a recursos i espais públics. --Bvinuesa (discusión) 21:07 24 oct 2018 (UTC)

Paper del docent​

Les teories pedagògiques de l’ensenyament-aprenentatge han estat desenvolupades en moments en que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) no havien impactat en els processos d’aquest àmbit.

Les TIC són una nova eina, però no són la primera amb què compta la humanitat, per tant els fonaments que descriuen el comportament humà són vàlids, tot i que es van desenvolupar en èpoques anteriors a l’ús de la tecnologia.

L’evolució de la tecnologia és qui ha fet possible l’ús de nous recursos i metodologies presents al procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquest aspecte el docent ha de vetllar perquè el seu ús es centre en continguts i dinàmiques que faciliten l’aprenentatge.

Per tant, el sistema tradicional d’ensenyament-aprenentatge ha de canviar, sent el paper del professor guiar de manera activa a l’estudiant, reforçant els conceptes clau mitjançant la manipulació de la informació i fomentant la participació. D’aquesta manera els alumnes adquireixen la capacitat de trobar la informació quan la necessiten.

--Lourdesmarcar (discusión) 20:21 28 oct 2018 (UTC)

Dispositius

Per a utilitzar aquesta tecnologia resulta imprescindible que els dispositius conten amb una càmera. Així ens trobem amb:

• Ordinadors.
• Tabletes i telèfons intel·ligents.
• Wearables o dispositius wearables. Són aquells que es porten a sobre, sota o inclòs a la roba i que estan sempre encesos, no necessiten encendrel's i apagar-se.

Alguns exemples de aquest tipus són:

• Ulleres intel·ligents o smartglasses.
• Casc de realitat augmentada. ​
• Lents de contacte intel·ligents.​
• Pistoles de realitat augmentada. ​

D’altra banda, trobem altres wereables que, encara que no tinguen càmera, serveixen de recolzament per a que altres dispositius puguin fer la conversió a realitat augmentada, d’aquesta manera podem enumerar alguns exemples com anells, rellotges o camisetes intel·ligents.​ --Bvinuesa (discusión) 20:27 24 oct 2018 (UTC)

Aplicacions de Realitat Augmentada amb usos en ensenyament

• Lectors de codis QR: Hi ha molts lectors de codis QR dissenyats per diferents grups. Els codis QR tenen una aplicació molt limitada i estan en decadència, degut a l'aparició de nous nivells de RA. Aquesta metodologia amb codis QR poden usar-se per a activitats d'aprenentatge de vocabulari, Activitats per aprendre pronuncia, per passar llista i algunes activitats senzilles.

• HP-Reveal: consisteix en una aplicació que associa a una figura plana o senzilla un vídeo, o una foto.​

• [Layar]: consisteix en una aplicació similar a la Hpreveal, però és capaç de superposar capes i ferles semi transparents.

• Arlon Anatomy: Consisteix en una aplicació per aprendre anatomia humana. Agafa com a marcador el propi cos humà i a partir d'ell projecta capes amb músculs i ossos , on s'explica l'estructura.

• Anatomy 4D: és una versió similar a Arlon anatomy, però ampliada.

• Solar system: Consisteix en una aplicació per aprendre sobre astronomia. A partir dels planetes i de les estrelles, surt una realitat augmentada on s'explica història, composició i altres característiques dels astres.

• [Google Sky maps]: Aquesta aplicació localitza un astre del cel i explica quin astre és i alguns dels seus trets bàsics.

• Spacecraft: es tracta d'una aplicació dissenyada per la NASA per visualitzar naus, coets i interactuar amb les naus espacials.

• ARflashcards: es una aplicació que fa servir unes cartes en aper ensenyar l'alfabet en angles a través de l'ús dels noms comuns dels animals.

• Plants: Identifica les plantes i explica alguns trests bàsics.

• Blippar: és una aplicació generalista i associa imatges a vídeos o fotos.

• Zappar: és una aplicació de RA generalista, com Hpreveal o Blippar.

• LearnAR: aquesta aplicació conté diversos apartats per a diverses assignatures.

• Wikitude World Browser: és tracta de la versió vikipèdica però de RA.

• Googles: S'utilitza per buscar objectes amagats(virtualment). S'utilitza per fer jocs o dinàmiques.

• WorldLeans: és un vocabulari traductor amb RA.--Cristian Daniel Ramal Ballester (discusión) 21:07 22 oct 2018 (UTC)

• ARToolKit, biblioteca llicenciada amb GNU GPL permet la creació d'aplicacions de RA desenvolupat originalment per Hirokazu Kato en 1999​ y fue publicado por el HIT Lab de la Universidad de Washington. Actualment es manté com un projecte de codi obert allotjat en SourceForge amb llicencies comercials disponibles en ARToolWorks Archivado el 3 de mayo de 2006 en Wayback Machine..

• ATOMIC Authoring Tool: és un software multiplataforma per la creació d'aplicacions de RA, el qual és un Front end per la biblioteca ARToolKit. fou desenvolupat per getn que no era programadora, i permet crear rapidament petites i senzilles aplicacions de RA. S'usa baix la llicència licencia GNU GPL.

• ATOMIC Web Authoring Tool: és un projecte posterior a ATOMIC Authoring Tool que permet la creació d'aplicacions de RA per explotar-les a qualsevol lloc web. És un frontal per a la biblioteca Fartoolkit, que és una llibreria escrita en ActionScript 3.0 que está basada en el ARToolkit de Java. Aquesta llibreria esta sota llicència GPL (gratuita per ús no comercial, sempre que es posi el codi de font s a disposició de la comunitat) i desenvolupada per Saqoosha. S'usa sota la licencia GNU GPL.

• Blender: és un  programa informátic multiplataforma, dedicat especialment al modelatge, l'il·luminació, renderizado, animació i creació de gràfics tridimensionales. També de composició digital usant la tècnica processal de nodes, edició de vídeo, escultura (inclou topologia dinàmica) i pintura digital. En Blender, a més a més, es pot desenvolupar videojuegos ja que poseeix un motor de jocs intern.

• Unity : és un motor de videojoc multiplataforma creat per Unity Technologies. Unity està disponible com plataforma de desenvolupament per a  Microsoft Windows, OS X y Linux. La plataforma de desenvolupament té un soport de compilació amb diferents tipus de plataforma. A partir de la seva versió 5.4.0 ja no suporta el desenvolupament de contingut per a navegador a través del seu plugin web, sino que s'usa WebGL. Unity té dues versions: Unity Professional i Unity Personal. A més a més des de la versió 2017.2 integra el SDK de Vuforia, per a la realització de contingut de RA.

• AR-Media: ​ és un complement desenvolupat per a millorar el software de tercers que tinguin funcionalitat de RA. Aquest script és útil tant com per als disenyadors digitals co per als usuaris que vulguin convertir esl seus projectes en una RA. Reconeix tatn objectes com figures planes 3D de grans dimensions. Està disponible per a 3D Max, SketchUp, Maya, Cinema 4D, Vertorworks, Scia Engineer.

Nivells de la Realitat augmentada

Prendes Espinosa proposa els denominats nivells de la realitat augmentada com els diferents graus de complexitat que presenten les aplicacions basades en la RA depenent de les tecnologies que la implementen.​ Quant major sigui el nivell de l'aplicació, millors seran les seves funcionalitats. En aquest sentit, Lens-Fitzgerald, el co-fundador de Layar,un dels [navegadors] de realitat augmentada més extessos en la actualitat, proposa una classificació en quatre nivells (de 0 a 3):

• Nivell 0 (enllaçat amb el món físic). Les aplicacions posen un hipervincle entre el món físic mitjançant l'ús de [codis de barres] i codis 2D (per exemple, els [codis QR]). Els susdits codis, posen un [hipervincle] a altres continguts, de manera que No existeix cap rastre ni marcadors.
• Nivell 1 (RV amb marcadors).Les aplicacions usen marcadors -imatges en blanc i negre, quadrangulars i amb dibuixos esquemàtics–, habitualment pel reconeixement 2D. Les formes més avançades d'aquestes aplicacions reconeixen objectes 3D.
• Nivell 2 (RV sense marcadors). Les aplicacions substitueixen els marcadors per la localització GPS i la brúixola [brúixola] dels [dispositius móbils] per determinar la localització i orientació de l'usuari per superposar els punts d'interès sobre les imatges del món real.En aquest nivell també s'inclouen les aplicacions que reconeixen superfícies, on el dispositiu es capaç de detectar, en temps real, una superfície en l'entorn mitjançant una foto de la càmera de l'aparell mòvil i posicionar la RV a la susdita superfície.
• Nivell 3 (Visió augmentada). El representarien aparells com la ullera Google Glass, HoloLens, lentes de contacto d'alta tecnologia o d'altres, que en el futur, ens aportaran una experiència contextualitzada, immersiva i personal.

--Cristian Daniel Ramal Ballester (discusión) 21:26 22 oct 2018 (UTC)traduit. --Cristian Daniel Ramal Ballester (discusión) 16:57 25 oct 2018 (UTC)

Perspectives de futur de la RA a l'educació (nou apartat a afegir)

Les possibilitats que ens obre l’ús creatiu de les TIC aplicades a l’educació són incomptables. Més concretament, en l’àmbit de la Realitat Augmentada, la constant actualització de dispositius, permet que cada vegada més individus tinguin accés a les TIC i les seves potencialitats en l’era tecnològica.

Perspectives de futur de la Realitat Augmentada

El repte de la Realitat Augmentada es troba en combinar el món físic amb el digital, on quelcom dispositiu esdevingui com a lent de contacte entre la realitat i la ficció. Les persones necessitem sentir-nos motivades per actuar i assolir els nostres objectius i metes. És per això, la Realitat Augmentada generarà grans expectatives com a eina de reforç a la formació, presencial i en línia, perquè és actualment la millor connexió entre el món real i els continguts digitals que potencien positivament l’experiència àulica.

La tecnologia “Wearable” serà la clau per portar els dispositius visualitzadors i creadors de Realitat Augmentada sense que ens hi adonem de la seva presència i on el seu funcionament sigui possible en tot moment. D’aquesta manera, acabarem prescindint dels objectes reals per gaudir dels virtuals sobre l’entorn educatiu. Raons fonamentades d’aquesta apreciació són una millor qualitat dels recursos en 2D i 3D, així com l’abaratiment del seu preu.

D’altra banda, l’ús d’ulleres de Realitat Augmentada comença a esdevenir un alt grau de motivació i innovació, doncs es tracta de transformar l’espai d’aula i convertir la lliçó en una experiència virtual educativa. De fet, ja comencen a desenvolupar-se algunes apps, com: V-frog (per a fer la dissecció d’una granota); Cyber Science (destinada a l’assignatura de Ciències); o Tinkercad (per crear els propis models de RA i poder visualitzar-los).

En un futur, cada vegada més pròxim, la tecnologia definirà un nou paradigma educatiu, creant escenaris virtuals immersius. En aquest sentit, els docents ens convertirem en professionals que dissenyarem escenaris d’aprenentatge on la profunditat i les 3 dimensions jugaran un paper fonamental. Ja no és com abans, que el paradigma crea la metodologia, sinó que serà a l’inrevés; serà la tecnologia la que defineixi el nou paradigma educatiu.

--Xcalatayud (discusión) 18:39 24 oct 2018 (UTC)

Bibliografia i Referències

• Campos, P. & Pessanha, S. (2011). Designing Augmented Reality Tangible Interfaces for Kindergarten Children. Virtual and Mixed Reality, Part I, HCII 2011, LNCS 6773, (pàgs. 12 – 19). Japó
• Cascales Martínez, A. (2015). Realidad Aumentada y Educación Infantil: Implementación y evaluación. Múrcia: Universidad de Murcia
• Telefónica, F. (2011). Realidad Aumentada: Una nueva lente para ver el mundo. Barcelona: Ariel.
• Romero, R.; Romám, P. & Llorente, M.C. (2009). Tecnologías en los entornos de Infantil y Primaria. Madrid: Síntesis.