Usuario:Mcapdevila/Prueba

Mcapdevila/Prueba

Recentment, es coneix com a La Celestina catalana la teoria que defensa que La Celestina, també coneguda com Comèdia de Calisto i Melibea o Tragicomèdia de Calisto i Melibea, fou escrita per un autor valencià, i fins i tot, en llengua catalana. S'enfrontà així a la teoria comunament acceptada que atribueix al batxiller Fernando de Rojas quasi la totalitat de l'obra.

Quasi tots els estudiosos coincideixen en que hi va haver una edició, avui dia desapareguda, anterior a l'edició castellana de Burgos de 1499, l'autor de la qual no diu que fós Fernando de Rojas.​ Recordem que a aquesta suposada primera edició de 1499 (on no hi ha el nom de l'autor ​ hi diu literalment "nuevamente revista y enmendada con la adición de los argumentos de cada un auto en principio", de manera que no pot ser l'Edició Prínceps.​

Tot i havent quedat provat que hi va haver una edició (avui perduda) anterior a la de Burgos de 1499, alguns erudits volen que l'Edició Prínceps sigui l'edició de Toledo de 1500, tan sols pel fet que hi apareix com autor el bachiller Fernando de Rojas en el acróstic als versos inicials: "el bachjller fernando de royas acabo la comedia de calysto y melybea y fve nascjdo en la puebla de montalvan", dient que la data de 1499 és errónia.​

Investigadors

José Guillermo García Valdecasas

José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i actual rector de la mateixa,

Alejandro Sendra

L'Alejandro Sendra va fer un recull exhaustiu d'aquestes catalanades.​

L'Alejandro Sendra resseguint la referència de l'eclipsi de sol,​ també apunta a que la localització de l'obra ha de ser València.

Jordi Bilbeny

El 29 de novembre de 2008, va tenir lloc la conferència de Jordi Bilbeny 'L'original perdut de la Celestina', organitzat pel Centre d'estudis Josep Baralt d'Arenys de Mar en col·laboració amb la Fundació Nova Història. Va donar a conèixer el seu parer i el de molts entesos, sobre una edició, l'autor de la cual seria de la corona d'Aragó, anterior a l'edició castellana de Burgos de 1499.

Arguments de la tesi

Perquè l'Edició Princeps no pot ser la de Toledo de 1500

En contra dels que diuen que l'Edició Princeps és la de Toledo de 1500, hi han els següents arguments:

1. Els versos acròstics (encara que molt enginyosos) no poden provar per si sols que l'edició de Toledo del 1500 és l'edició "Prínceps". Li volen donar el valor d'acta notarial: "Algú còpia una obra afegint-hi uns versos acròstics, prova això que que n'és l'autor?"​
2. Si , tal com diuen, l'edició de Burgos 1499 és posterior a la de Toledo de 1500, hauria de contenir (com presumeix a la portada), alguna cosa afegida a la versió de Rojas, i és just al contrari, ja que té molts menys contingut.​
3. La frase "Fernando de royas acabó la comedia", pot ser probatòria per si sola, ja que pot molt bé significar que hi havia un treball previ i que Rojas el va acabar...​

Així dons, per tots els arguments en pro i en contra, tant si la més antiga coneguda és la de Burgos, com si és la de Toledo, ha d'existir una edició "Prínceps" o bé anterior al 1499 o bé anterior al 1500.​

Documents que recolzen la Celestina catalana

200px|right|Passatge que indica que és aragonès Hi ha dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l'autor era "aragonès" (de la Corona d'Aragó) i que per algun motiu el van "encobrir" o esborrar. Als llibres "La agudeza y Arte de Ingenio"​ de Lorenzo Gracián (de 1669 i 1757) hi diu textualment "y el encubierto Aragonès en su ingeniosíssima tragicomedia de Calixto y Melibea". 200px|right|Fragment d'en Joan Lluís Vives Així mateix, hi ha dues còpies d'un llibre ​ d'en Joan Lluís Vives (edicions de 1531 i 1785), on Vives diu explícitament que l'autor de La Celestina la va escriure en la "nostra llengua": "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam". La llengua d'en Vives (perseguit per la Inquisició, arribant a l'extrem d'haver-se de refugiar a casa d'Erasme de Rotterdam) va ser únicament el català, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana optà per escriure en llatí.

Un punt que dona un sòlid suport a aquesta afirmació, s'entén fàcilment ja que tots els inquisidors que van fer matar la seva família i el perseguien a ell mateix, eren de Castella ... Per aquesta raó, va fugir als Països Baixos, sent més tard tutor de Maria Tudor, però ja mai més no va tornar a Espanya. right|200px|Text en el que hi diu "En nuestro vulgar castellano"

Tenim una prova de com un "traduttore" pot ser "traditore", ja que a l'edició en castellà de 1948 d'aquestes mateixes obres​ de Joan Lluís Vives (any en que és de domini públic, "no es podien editar llibres en català, ja que estava prohibit"), s'ha traduït "nostra lingua" per "vulgar castellano". right|200px|Mapa antic de València Mirant un plànol de la ciutat de València del segle XVII s'hi pot veure la localització geogràfica d'alguns llocs (el riu, les blanqueries, l'església de la Magdalena -nº18-, la parròquia de Sant Miquel -nº13-), comparant-los amb els llocs descrits dins l'obra, allà on es desenvolupa l'acció: "una gran ciutat, al costat d'un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea". L'obra diu textualment: Subamos, señor, al açotea alta, porque desde allí goze de la deleytosa vista de los navíos. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren alguns entesos. Encara que hi ha un erudit que diu, que la versió prínceps va ser feta en prosa i situada a una ciutat imaginària Salamanca-Toledo, i la versió posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant allò dels "navíos")...

José Guillermo García Valdecasas, seguint les traces​ d'aquells elements relacionats amb la vida jurídica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusió que els fets narrats a l'obra "havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d'Aragó" i que els tres "cimenterios" (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit l'estada de musulmans en els seus dominis, mentre que a València va ser normal trobar-n'hi durant tot el segle XV.

El fet de que hagués estat escrita en català explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els "errors de traducció" que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català. Recordem que l'Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d'aquestes catalanades.

L'Alejandro Sendra resseguint la referència de l'eclipsi de sol, també apunta a que la localització de l'obra ha de ser València.

Per si fós poc, una edició anglesa del segle XVIII esmenta "València" com a la ciutat on viuen els protagonistes...{{cal ref}}