Usuario:GiacomoPG/Taller

Francesc Gabarró Solé "Gabby"

Francesc Gabarró Solé "Gabby" Verdú(Catalunya), 21 de desembre de 1914--Cavendish,(Suffolk), 1 de desembre de 1990. Fou un concertista de violoncel, deixeble de Pau Casals i també un reconegut virtuós amb el trombó de vares.

Biografia

Fill de Pere Gabarró Rius i de Victòria Solé Molins. Venia de familia de músics. L'avi fou professor i fundador de l'orquestra "Els Gabarrons", que tocava per tot Catalunya. El pare tocava el fiscorn i el trombó en diverses cobles, i més tard formà part entre d'altres de l' Orquestra Moixins de Sabadell i de la orquestra del Gran Teatre del Liceu. Francesc Gabarró va néixer a Verdú, però la família es va traslladar a Sabadell quan ell era ben jove. Del seu pare va apendre a tocar el violoncel, el va preparar fins al punt que va passar tres cursos de cop. Entrà a L'Institud Musical Casals on estudià solfeig, piano i violoncel, sent deixeble predilecte de Pau Casals. En quatre anys va enllestir els set cursos de violoncel. Amb només dotze anys va donar el seu primer concert. Als divuit anys, l'any 1932, va interpretar obres de Händel,Bruch,Chopin,Saint-Saëns,Rimski-Kórsakov..en un recital important a Sabadell. El mateix any va rebre una menció honorífica al pretigiós Premi Parramon. https://ca.vikipedia.org/wiki/Premi_Parramon-XII._1935._Violoncel Aquells anys de la seva joventut, el Jazz, que va arribar amb tota la seva força, l’entusiasmà i va motivar que comencés a tocar el trombó de vares, alternant aquest instrument amb el violoncel. Formà part de l’orquestra "Los 10 Miuras de Sobré" i d’altres grups musicals. En aquella època era força habitual per als músics tocar en diferents formacions. Fou membre estable de la famosa Orquestra del Hot Club de Barcelona. Actuà al Palau de la Música Catalana el 29 i el 31 de gener del 1936, acompanyant en Benny Carter, en Garnet Clark i i el Quintet del Hot Club de França, amb els famosos Django Reinhardt i Stéphane Grapelli. L’any 1936, unes quantes setmanes abans que tingués lloc el cop d’estat que provocà la guerra civil espanyola, Francesc Casanovas, director de l'Orquestra Casanovas, va convèncer els pares de Francesc Gabarró que el deixessin marxar amb ell de gira per l’Índia, establint Calcuta com a base. L'endemà de marxar, es va tancar la frontera. Aquella gira va durar molts més anys que no es pensava.

Índia

A Calcuta, l'Orquestra Casanovas va actuar als millors hotels: Canos, el restaurant Firpo's, i al Gran Hotel de Calcuta. A l’Orquestra Casanovas, el Francesc tocava el trombó de vares, però també s'ajuntava amb d’altres intèrprets per a fer música simfònica, aleshores amb el violoncel. A partir de Calcuta, l'Orquestra Simfònica es desplaçava a altres ciutats, i actuava en tot tipus d’auditoris. Els concerts eren retransmesos per ràdio, amb una gran audiència. Varen fer una vintena d’enregistraments de concerts i peces de ball per la Columbia Records. El Francesc va viure a l’Índia 11 anys, després dels quals va marxar a Anglaterra, on arribà a finals de 1947, ja amb la nacionalitat anglesa.

Anglaterra

A Londres, el Francesc va estar un any sencer preparant-se per fer oposicions a la London Symphony Orchestra, on va entrar, un cop guanyades, com a segon violoncel•lista. El 1949 es va casar amb Carletta Cockburn, amb qui va tenir dos fills: Peter i Carl Gabarró. A Anglaterra, ja només amb el violoncel, va interpretar música molt diversa: clàssica, jazz, pop, i tot el que li proposaven. Centenars d’enregistraments a ràdio, cine i televisió. Francesc ò Francisco (la família l'anomenava Fransiscu, pronunciat a la catalana de l’època) apareix a molts documents també com a Francis i d’altres variacions. Els amics, però, l’anomenaven Gabby, forma col•loquial anglesa de Gabarró, i aquest és el sobrenom amb el que fou conegut. Va enregistrar gravacions amb molts cantants, especialment amb Frank Sinatra. A la dècada de 1970 i fins i tot abans, una gran quantitat de pel•lícules produïdes a Hollywood, enregistraven la BSO a Londres. Les sessions es feien “a primera vista”, en molt menys temps i costos que a Califòrnia. Els músics procedien habitualment de la London Symphony Orchestra i de la London Festival Orchestra. Això va esdevenir un filó de feina inacabable. Entre els directors d’orquestra que van dirigir Francesc Gabarró, destaquen les millors batutes: Toscanini, Karajan, Stokowski,Furtwängler, Giulini...

A Anglaterra, el Francisco fou membre de moltíssimes formacions musicals:

- London Symphony Orchestra (8 anys). - Hirsch String Quartet (9 anys). - Trio Virtuosi (7 anys). - Philarmonie Orchestra (3 anys). - The Alan Tew Orchestra. - The Freddie Alexander Cello Orchestra. - The London Jazz Chamber Group. - The Patrick Halling String Quartet. - Gordon Franks and his Orchestra. - Bill Le Sage Directions in Jazz Unit.

El Francisco era una màquina de fer companys. La llista de grups i d'amics seria interminable. Entre ells destaca la gran amistat amb el pianista Ken Jones i amb Patrick Halling violinista. Va ser cridat al Palau de Buckingham per tocar el violoncel davant la Reina, en diverses ocasions.

Dels discs de Jazz, el Road to Ellingtonia, de Bill Le Sage, i l’Adam's Rib Suite, de Ken Moules, són gravacions boníssimes. A Chacksfield plays Bacharach, el seu solo d'Alfie és... fantàstic.

De música Clàssica: Els primers discs amb The Hirsch Sting quartet. Amb la London Festival Orchestra, les Overtures de Von Suppé, el solo de Pique Dame... magnífic. El 1972 enregistra l’exitosa banda sonora de la pel•lícula Elizabeth and Essex, amb la National Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Charles Gerhardt. El 1976 enregistra el disc Stokowski Conducts Overtures, on destaca la interpretació de l’Obertura del William Tell de Rossini. La versió d’El llac dels cignes, de Txaikovski, enregistrada el 1977 sota la direcció de Richard Bonynge està considerada “la millor gravació” a la guia On Line Classics i es reedita constantment. Aquests són alguns dels enregistraments més rellevants. Costa de trobar documentació d’aquella època pre-internet, però amb tota seguretat es pot afirmar que el Francisco va participar en centenars de discs per a totes les companyies discogràfiques en voga del moment.

Amb The Beatles: Una altra història

George Martin, l'arranjador musical de The Beatles, va tenir la insòlita idea d’afegir un quartet de corda a la veu i a l’acompanyament de guitarra de Paul McCartney, per a l’enregistrament de la cançó Yesterday. Era tot un repte. Allò trencava els esquemes musicals del quartet de Liverpool. Mai abans s'havien incorporat uns instruments tan clàssics en cap altre enregistrament de The Beatles. De primer, Martin va haver de convèncer en Paul McCartney, el compositor de la cançó, i després que aquest en veiés les possibilitats, va caldre explicar-ho a la resta del grup. Finalment, després de diferents opcions plantejades, en Gabby va interpretar el solo de violoncel aYesterday del disc Help!, publicat el 1965. El resultat fou un èxit molt superior al que n’esperava el mateix George Martin. Aquest episodi està àmpliament explicat al llibre Francesc Gabarró (1914-1990) Un músic entre dos mons, de Simon Berril (editorial Arpegio, 2020). Vegi’s què en diu el propi Paul McCartney, referint-se a George Martin com el cinquè dels Beatles: “... se’m fa difícil triar el millor record amb en George, en tinc tants, però em ve a la ment la vegada que vaig dur la cançó Yesterday a l’estudi i la vaig cantar en solitari, acompanyant-me amb la guitarra només. En George em va dir aleshores que tenia la idea d’afegir un quartet de corda. Jo li vaig respondre que érem una banda de rock and roll i que no em semblava una bona idea. Però ell hi va insistir molt suaument i em va dir ‘provem-ho, i si no funciona ens quedem amb la versió en solitari’. ../.. L’enregistrament del quartet de corda a Abbey Road va funcionar, perquè Yesterday va esdevenir una de les cançons més gravades mai, i amb versions de tot tipus de música”. https://www.plasticosydecibelios.com/paul-mc-cartney/ A continuació, vista l’acceptació obtinguda amb Yesterday, van venir A day in the life, All you need is love, i d’altres col•laboracions del Francisco amb The Beatles. L’enregistrament l’any 1967 del radical LP Sgt. Peppers va ser tot un espectacle, al marge de la música, per les disfresses que duien els participants. Tota aquesta història, a més de al llibre mencionat de Simon Berril, es pot trobar en d’altres i en moltes webs d’internet. En totes es fa referència a Francesc Gabarró com a Gabby.

Altres

El 1987 es va estrenar la pel•lícula Little Dorrit, basada en una novel•la de Charles Dickens, amb música de Giuseppe Verdi. La corresponent banda sonora musical va ser un dels últims enregistraments en els que va participar el Francisco.

Al jubilar-se, es va retirar a la casa de Cavendish (una casa d'aquelles protegides, amb sostre gruixut fet de joncs, molt acollidora) i al cap de poc temps, va morir. Era l’any 1990.