Usuario:Berta Codina/Taller

Erik Olin Wright

Erik Olin Wright (Berkeley, Califòrnia; 9 de febrer de 1947 – 23 de gener de 2019) va ser un sociòleg estatunidenc, membre destacat del marxisme analític. Les seves màximes contribucions es van centrar en la seva revisió de la teoria marxista de les classes socials, així com en el seu esforç per a portar aquesta revisió teòrica al terreny de la investigació empírica.

Obres:

Wright va ser membre del consell editorial de la revista política “Sin Permiso”. Al 2012, va ser elegit president de l’Associació Estadounidenca de Sociologia. Tot i així, va dedicar la seva vida a teoritzar fins a redactar un gran nombre d’obres:

• The politics of punishment: a critical analysis of prisons in America. (1973) ​
• Class, crisis, and the state.(1978) ​
• Class structure and income determination.(1979)​
• Classes. ​
• Class counts: comparative studies in class analysis (1997) ​
• Envisioning real utopias.(1997) ​
• Alternatives to Capitalism: proposals for a democratic economy with Robin Hahnel (2010)
• Understanding Class.(2010) ​

Pensament

Partint de la teoria de l’explotació de John Roemer, Wright considerava que en les societats de capitalisme avançat, a més del béns de capital analitzats per Marx, també són fonamentals els béns d’organització i els béns de qualificació. Els primers es refereixen a la posició jeràrquica en una empresa determinada, mentre que els segons fan referència a les credencials educatives, és a dir, el nivell educatiu titulat. Tots dos béns permeten als qui els posseeixen explotar a les persones que únicament posseeixen la força de treball, però, al mateix temps, els primers són explotats pels qui posseeixen els béns de capital, sovint, el propietari o propietaris de l’empresa determinada.

Per tant, trobem que en aquestes societats avançades hi ha una modificació en l’organització marxista de classes. Marx presentava una dualitat entre classe obrera i burgesia que estaven en una contínua lluita. En les societats de capitalisme avançat, com hem observat, apareix una nova classe social: la mitjana. Aquesta correspon a una classe que no té els béns del capital però posseeix els béns d’organització i qualificació esmentats a l’anterior paràgraf. De manera que li permeten un avantatge per sobre la classe obrera que continua sent la que posseeix únicament la força de treball. Tot i així, per sobre d’aquesta classe mitjana, com no posseeix de capital, es troba la classe alta o burgesia.

Això fa que les noves classes mitjanes es trobin en posicions contradictòries de classes i que, depenent de les característiques particulars de cada formació o canvi social s’orientin més cap a una consciència proletària o a donar suport al capital com, per exemple, en les polítiques públiques de benestar.

La versió acabada d’aquesta teoria la trobem a la seva obra “Classes” (1994). Aquest projecte va generar recerca empírica en diferents països, part de la qual pot trobar-se en el seu treball sense traduir “Count Classes” (1997). A Espanya, el treball empíric general es coneix com a “Estructura, consciència i biografia de Classe (ECBC)” que va generar diferents publicacions de sociòlegs com Julio Carabaña, Juan Jesús González o Olga Salido.

Les recerques de Wright es recolzen en estimació comparativa, la qual cosa ha estat d’enorme utilitat per a comprendre els fenòmens de transculturació als Estats Units i d’entendre la síntesi de Talcott Parsons des d’una visió contemporània.