Joan Vilar

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Joan Vilar
Información personal
Nacimiento Siglo XVjuliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Jurista Ver y modificar los datos en Wikidata

Joan Vilar (Barcelona, principios del siglo XV- Barcelona, más allá de 1475) fue un jurista español del siglo XV.

Doctor en Derecho y reputado jurista barcelonés, fue amigo de Jeroni Pau, que le dedicó dos poemas panegíricos, y de Pere Miquel Carbonell con quienes mantuvo durante el verano de 1475 una correspondencia literaria en latín "sobre los temas más varios y artificiosos, sin cesar mención ni al entorno social ni político y divagando sobre cuestiones eruditas o intelectuales con numerosas citaciones de autores clásicos en una carrera competitiva entre los dos, aspirando el uno a dar más que el otro y viceversa".[1]

Así, en sus cartas, se hacen disquisiciones filológicas, consideraciones sobre puntos oscuros de la genealogía del conde de Barcelona, elogios mutuos y elogios a las obras de Jeroni Pau, los corresponsales citan, como autoridades, a los humanistas Lorenzo Valla y Pier Paolo Vergerio, a los gramáticos Sext Pompeu Fest, Priscià de Cesarea y Tortellio, así como a Apiano, Aristóteles, Ulpiano, Ovidio, Virgilio, Cicerón, Persio, Juvenal, Salustio, Plinio el Viejo y Servio.[2]

Portada de la edición de 1507 de la obra de Valesco de Taranta, traducida por Joan Vilar. Ejemplar de la Biblioteca de Cataluña

Tradujo al catalán el tratado De epidemia et peste, de Valesco de Taranta, publicado en Barcelona en 1475.[3]​ Como indica Lluís Cifuentes y Comamala, se trata de un "libro de peste", que fue uno de los géneros preferidos por la primera imprenta y, en concreto, se trata del primer libro médico impreso en la península ibérica, si bien no se conserva ningún ejemplar.[4][5]​ Una segunda edición (o reimpresión) de esta traducción catalana de Joan Vilar fue hecha en Barcelona por Joan Rosembach en 1507.[6]

Obras[editar]

  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 19 de junio de 1475
  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 22 de junio de 1475
  • Epistula ad Petrum Michaelem Carbonellum. Barcelona, 28 de junio de 1475

Referencias[editar]

  1. Mariàngela Vilallonga,La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic, pàg. 228.
  2. Mariàngela Vilallonga, op.cit., pàg. 229.
  3. Marian Aguiló i Fuster, en el seu Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 ((Edició facsímil de Ed. Curial, Barcelona-Sueca 1977), pàg. 489, el consigna com a: "Tractat de la epidemia e de pestilencia per mestre Valesco o Valasco de Taranta, mestre en arts e doctor en medicina, traduit de lati en lengua cathalana per en Joan vila, doctor en quiscun dret. Estampat en Barcelona any M.CCCC.LXXV. I afegeix, com a referències d'aquesta obra, avui perduda: Nicolás, Antonio, "Biblioteca Vetus, II, página 306, núm. 651. Méndez, Amat, etc. citan esta obra con la autoridad del primero, que asegura la vió."
  4. Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma de Mallorca 2006 (segona edició revisada i ampliada), pàg. 108.
  5. Cifuentes (op.cit., pàg. 108) indica: "De fet sabem que el primer llibre mèdic imprès a la península Ibèrica fou un tractat de pesta: la traducció catalana del "De epidemia et peste" del metge portuguès Valesc (o Valasc) de Taranta. Aquesta traducció no fou elaborada per cap metge, sinó pel jurista de Barcelona Joan Vilar, que fou professor de Bolonya (1459-1461), en una data pròxima a la de la primera edició (Barcelona, 1475), i els seus destinataris foren els membres de la burgesia local barcelonina. Malauradament, igual com s'esdevé amb altres llibres de gran circulació i ús intens, no conservem cap exemplar d'aquesta edició ("Tractat de l'epidèmia i pestilència"), però sí el testimoni habitualment fiable del bibliògraf castellà Nicolás Antonio, que afirmà (1696) haver-ne vist un. L'existència, recentment confirmada, d'una impremta a Barcelona en aquells anys i el fet que la traducció aragonesa (Saragossa, 1494) es fonamenta en la catalana, no el desmenteixen."
  6. Vegeu la reproducció digital de tal edició barcelonina, sota el títol de «Compendi utilissim contra pestilencia tret de la font de medecina, e conte en si dotze auisos molt notables» a laBiblioteca virtual Joan Lluís Vives

Bibliografía[editar]

  • Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836,
  • Mariàngela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
  • Marian Aguiló i Fuster, en el seu Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid 1923 ((Edició facsímil de Ed. Curial, Barcelona-Sueca 1977).
  • Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma de Mallorca 2006 (segona edició revisada i ampliada). ISBN 9788447531202.

Enlaces externos[editar]