Diferencia entre revisiones de «Celia Bustamante»

Añadir enlaces
De Wikipedia, la enciclopedia libre
Explorar historial interactivamente
← Ir a diferencia anteriorIr a siguiente diferencia →
Contenido eliminado Contenido añadido
VisualWikitexto
→‎Biografía: Error ortográfico corregido
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil
Sin resumen de edición
Etiquetas: Revertido posible pruebas
Línea 10: Línea 10:
| tamaño de imagen =
| tamaño de imagen =
| pie de imagen =
| pie de imagen =
| fecha de nacimiento = 14 de abril de 1910
| fecha de nacimiento = 14 d' abril de 1910
| lugar de nacimiento = {{PER}}
| lugar de nacimiento = {{PER}}
| fecha de fallecimiento = 1973
| fecha de fallecimiento = 1973
Línea 54: Línea 54:
| wikidata =
| wikidata =
}}
}}
'''Celia Bustamante Vernal''' (14 de abril, 1910 - Barranca, 1973) era una educadora peruana que gestionó junto con su hermana [[Alicia Bustamante|Alicia Bustamante Vernal]] la peña Pancho Fierro entre 1936 y 1967<ref name=":1">{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/22183796/Alicia_y_Celia_Bustamante_la_Pe%C3%B1a_Pancho_Fierro_y_el_arte_popular._Illapa_3._2006_45-60|título=Alicia y Celia Bustamante, la Peña Pancho Fierro y el arte popular. Illapa 3. 2006:45-60|apellidos=Yllia|nombre=Maria Eugenia|fecha=|publicación=|fechaacceso=8 de marzo de 2019|idioma=en|doi=|pmid=}}</ref>. Además, fue la primera esposa del escritor peruano [[José María Arguedas]].
'''Celia Bustamante Vernal''' (14 d' abril, 1910 - Barranca, 1973)era una educadora peruana que va gestionar juntament amb la seva germana [[Alicia Bustamante|Alicia Bustamante Vernal]] la peña Pancho Fierro entre 1936 i 1967<ref name=":1">{{Cita publicación|url=https://www.academia.edu/22183796/Alicia_y_Celia_Bustamante_la_Pe%C3%B1a_Pancho_Fierro_y_el_arte_popular._Illapa_3._2006_45-60|título=Alicia y Celia Bustamante, la Peña Pancho Fierro i l' art popular. Illapa 3. 2006:45-60|apellidos=Yllia|nombre=Maria Eugenia|fecha=|publicación=|fechaacceso=8 de març de 2019|idioma=en|doi=|pmid=}}</ref>. A més a més, va ser la primera esposa d'l'escriptor peruà [[José María Arguedas]].


== Biografía ==
== Biografía ==
Celia Bustamante fue la menor de siete hermanos. Sus padres fueron Carlos Bustamante y Gandarillas y Josefina Vernal. La familia Bustamante Vernal era conocida por sus antepasados, donde contaban héroes y políticos peruanos. Según la investigadora Carmen María Pinilla, esto constituía el capital social y simbólico que les permitía moverse en las altas esferas en Lima. Además, agrega que su cercanía con la izquierda les permitió acceder al poder durante el gobierno de Manuel Prado<ref name=":0">{{Cita libro|título=Apuntes inéditos: Celia y Alicia en la vida de José María Arguedas|url=https://books.google.com.pe/books?hl=es&lr=&id=mHXfEilP6bYC&oi=fnd&pg=PA17&dq=%22ALICIA+BUSTAMANTE%22&ots=G4fLJmTzLi&sig=rNOJUrUjF7smFyxGzgez5JvDt8I|editorial=Fondo Editorial, Pontificia Universidad Católica del Perú|fecha=2007|fechaacceso=8 de marzo de 2019|isbn=9789972428074|idioma=es|nombre=Carmen María|apellidos=Pinilla}}</ref>.
Celia Bustamante va ser la menor de set germans. Els seus pares van ser Carlos Bustamante i Gandarillas i Josefina Vernal. La família Bustamante Vernal era coneguda pels seus avantpassats, on explicaven herois i polítics peruans. Segons la investigadora Carmen María Pinilla, això constituïa el capital social i simbòlic que els permetia moure en les altes esferes a Lima. A més, afegeix que la seva proximitat amb l'esquerra els va permetre accedir a el poder durant el govern de Manuel Prado<ref name=":0">{{Cita libro|título=Apuntes inéditos: Celia y Alicia en la vida de José María Arguedas|url=https://books.google.com.pe/books?hl=es&lr=&id=mHXfEilP6bYC&oi=fnd&pg=PA17&dq=%22ALICIA+BUSTAMANTE%22&ots=G4fLJmTzLi&sig=rNOJUrUjF7smFyxGzgez5JvDt8I|editorial=Fondo Editorial, Pontificia Universidad Católica del Perú|fecha=2007|fechaacceso=8 de marzo de 2019|isbn=9789972428074|idioma=es|nombre=Carmen María|apellidos=Pinilla}}</ref>.


Celia y su hermana Alicia, desde temprana edad, mostraron su simpatía por la causa socialista, que en ese tiempo estaba enlazada a la causa campesina por la tierra y al movimiento indigenista gracias a la labor que realizó el intelectual [[José Carlos Mariátegui|José Carlos Mariategui]]. Como parte de su labor y apoyo a la causa socialista, ambas hermanas participaron en un grupo de asistencia a los presos políticos [[Segundo gobierno de Óscar R. Benavides|del gobierno de Oscar R. Benavides]] llamado "Socorro Rojo".
Celia i la seva germana Alicia, des de primerenca edat, van mostrar la seva simpatia per la causa socialista, que en aquest temps estava enllaçada a la causa camperola per la terra i a el moviment indigenista gràcies a la tasca que va realitzar l'intel·lectual [[José Carlos Mariátegui | José Carlos Mariategui]]. Com a part de la seva tasca i suport a la causa socialista, ambdues germanes van participar en un grup d'assistència als presos polítics [[Segon govern d'Óscar R. Benavides | de govern d'Oscar R. Benavides]] anomenat "Socors Roig".


Durante esta labor, Celia y Alicia asistieron a los presos políticos de [[el Sexto]], entre ellos a José María Arguedas, que pasó ocho meses en esta cárcel por su apoyo al [[Guerra civil española|Comité de Apoyo a la República Española]]. Durante estos meses, afloró la relación sentimental entre el escritor y Celia Bustamante. A los pocos meses de salir de la cárcel, Celia y José María se casaron en Sicuani, el 30 de junio de 1939. André Alencastre fue el padrino y testigo de la boda<ref name=":0" />. Celia acompañó a Arguedas en sus años como maestro en la escuela Pumacahua en dicha ciudad.
Durant aquesta tasca, Celia i Alicia van assistir als presos polítics de [[el Sisè]], entre ells José María Arguedas, que va passar vuit mesos en aquesta presó pel seu suport a l'[[Guerra civil espanyola | Comitè de Suport a la República espanyola]]. Durant aquests mesos, va aflorar la relació sentimental entre l'escriptor i Celia Bustamante. Als pocs mesos de sortir de la presó, Celia i José María es van casar a Sicuani, el 30 de juny de 1939. André Alencastre va ser el padrí i testimoni del casament <ref name = ": 0" />. Celia va acompanyar a Arguedas en els seus anys com a mestre a l'escola Pumacahua en aquesta ciutat.


Al regresar a Lima, en 1942, Celia obtuvo un trabajo como educadora infantil en el Jardín de Infancia N°1, dirigido por Emilia Barcia Bonifatti, subjefa de Educación Preescolar<ref name=":0" />. Ahí, según el testimonio de Nita Zapata Bustamante y Victor Bustamante Moscoso, sobrinos de Celia y Alicia, Celia enseñaba gimnasia en dicho jardín. Además, siguió un curso de especialización con el que obtuvo el título a nombre de la Nación de "Maestra especializada en Educación Infantil". En 1943, ingresaría al magisterio público, periodo en el que percibió el sueldo de 350 soles. Asimismo, trabajó en el colegio Melitón Carbajal, donde también dictó cursos de gimnasia rítmica, artes y manualidades. En 1946, el Ministerio de Educación le asignó la labor de inspección en las escuelas infantes de Ayacucho y Huanta. Como resultado de esta labor, Celia Bustamante presentó un informe al el director de Educación Común, donde daba recomendaciones para mejorar estas instituciones<ref name=":0" />.
A l'tornar a Lima, el 1942, Celia va obtenir un treball com a educadora infantil a l'Escola Bressol N ° 1, dirigit per Emilia Barcia Bonifatti, sotscap d'educació preescolar <ref name = ": 0" />. Aquí, segons el testimoni de Nita Zapata Bustamante i Victor Bustamante Moscoso, nebots de Celia i Alicia, Celia ensenyava gimnàstica en aquest jardí. A més, va seguir un curs d'especialització amb el qual va obtenir el títol a nom de la Nació de "Mestra especialitzada en Educació Infantil". En 1943, ingressaria a el magisteri públic, període en què va percebre el sou de 350 sols. Així mateix, va treballar al col·legi Melitón Carbajal, on també va dictar cursos de gimnàstica rítmica, arts i manualitats. El 1946, el Ministeri d'Educació li va assignar la tasca d'inspecció a les escoles infants d'Ayacucho i Huanta. Com a resultat d'aquesta tasca, Celia Bustamante va presentar un informe a l'el director d'Educació Comuna, on donava recomanacions per millorar aquestes institucions <ref name = ": 0" />.


== Colaboradora en la gestión de la peña Pancho Fierro ==
== Col·laboradora en la gestió de la penya Pancho Fierro ==
En paralelo con estas actividades, Celia apoyaba a su hermana Alicia en las actividades de la peña Pancho Fierro<ref name=":1" />. José María Arguedas, su esposo, también fue un fuerte colaborador en la gestión de las reuniones y tertulias organizadas en la peña. En la peña ellas se encargaban de organizar las reuniones, preparar viandas y bebidas para los invitados y administrar los gastos de la peña<ref name=":1" />. Asimismo, juntas, aunque principalmente Alicia, se dedicaron a generar una colección de piezas de arte popular que eran exhibidas en la peña.
En paral·lel amb aquestes activitats, Celia donava suport a la seva germana Alicia en les activitats de la penya Pancho Fierro <ref name = ": 1" />. José María Arguedas, el seu marit, també va ser un fort col·laborador en la gestió de les reunions i tertúlies organitzades a la penya. A la penya elles s'encarregaven d'organitzar les reunions, preparar viandes i begudes per als convidats i administrar les despeses de la penya <ref name = ": 1" />. Així mateix, juntes, encara que principalment Alícia, es van dedicar a generar una col·lecció de peces d'art popular que eren exhibides en la penya.


El trabajo realizado en la gestión de la peña resulta fundamental, pues fue un lugar base para el desarrollo de la literatura y pintura peruana del siglo XX. Aunque no existen registros concretos de los asistentes a la peña durante los treinta años de su existencia<ref name=":1" />, se sabe que en ella confluyeron personajes del medio artístico e intelectual. Algunos de los primero asistentes habrían sido [[José Sabogal]], [[Julia Codesido]], [[José María Arguedas]], [[Emilio Adolfo Westphalen|Emilio A. Westphalen]], [[Teresa Carvallo]], [[Manuel Moreno Jimeno]], [[Carmen Saco]], [[María Wiesse]], [[Luis Eduardo Valcárcel Vizcarra|Luis E. Valcárcel]] y el mexicano [[Moisés Sáenz]]. Posteriormente concurrirían una serie de intelectuales y artistas como [[Paul Rivet]], [[Pablo Neruda]], [[Rafael Alberti]], [[David Alfaro Siqueiros]] y en los años cuarenta asisirían jóvenes artistas como [[Fernando de Szyszlo]], [[Jorge Eduardo Eielson]], [[Javier Sologuren]], [[Sebastián Salazar Bondy|Sebastian Salzar Bondy]] y [[Blanca Varela]]<ref name=":1" />.
El treball realitzat en la gestió de la penya resulta fonamental, ja que va ser un lloc base per al desenvolupament de la literatura i pintura peruana de el segle XX. Encara que no existeixen registres concrets dels assistents a la penya durant els trenta anys de la seva existència <ref name = ": 1" />, se sap que en ella van confluir personatges de el mitjà artístic i intel·lectual. Alguns dels primer assistents haurien estat [[José Sabogal]], [[Julia Codesido]], [[José María Arguedas]], [[Emilio Adolfo Westphalen | Emilio A. Westphalen]], [[Teresa Carvallo]], [ [Manuel Moreno Jimeno]], [[Carmen Sac]], [[Maria Wiesse]], [[Luis Eduardo Valcárcel Vizcarra | Luis I. Valcárcel]] i el mexicà [[Moisés Sáenz]]. Posteriorment concorrerien una sèrie d'intel·lectuals i artistes com [[Paul Rivet]], [[Pablo Neruda]], [[Rafael Alberti]], [[David Alfaro Siqueiros]] i en els anys quaranta asisirían joves artistes com [[Fernando de Szyszlo]], [[Jorge Eduardo Eielson]], [[Javier Sologuren]], [[Sebastián Salazar Bondy | Sebastian Salzar Bondy]] i [[Blanca Varela]] <ref name = ": 1" />.


Blanca Varela recuerda la peña y a Arguedas en la peña de la siguiente manera: <blockquote>"Sebastián Salazar Bondy, de quien me hice amiga en la Universidad de San Marcos, me llevó a la peña Pancho Fierro. Fue una experiencia increíble. Me vi trasladada de una casa muy enquistada de algo muy limeño, muy criollo, algo limitada, sin duda, a un mundo nuevo y mayor: el mundo del Perú. Creo que el personaje más importante para mí en ese momento, aunque aún no me diera mucha cuenta de que tal cosa ocurriera, fue Arguedas. El abrió una compuerta curiosa, para mí en particular, y creo que también para otras gentes más evolucionadas y mayores que yo, personas que sabían que existía ese otro Perú que no era Lima ni el barrio en que vivías ni las familias que conocías ni los cuatro nombres que se barajaban en los periódicos, sino que era un mundo que siempre había sido considerado como algo un tanto folclórico y pintoresco, y esto por una lejanía totalmente cultural."<ref>{{Cita publicación|url=https://escholarship.org/uc/item/82452542|título=Entrevista con Blanca Varela|apellidos=Kristal|nombre=Edfraín|fecha=1995|publicación=Mester|volumen=24|número=2|fechaacceso=8 de abril de 2019|idioma=en|issn=0160-2764}}</ref></blockquote>Así, la peña también recibió a artistas populares como al retablista [[Joaquín López Antay]], a los imagineros cusqueños [[Hilario Mendívil Velasco|Hilario]] y Georgina Mendivil o a los buriladores de mates de Cochas, Junín, Catalina Zanabria y [http://www.rumbosdelperu.com/personajes/28-07-2017/valle-del-mantaro-eulogio-medina-un-maestro-del-mate-burilado/ Eulogio Medina] <ref name=":1" />.
Blanca Varela recorda la penya ja Arguedas a la penya de la següent manera: <blockquote> "Sebastián Salazar Bondy, de qui em vaig fer amiga a la Universitat de Sant Marcos, em va portar a la penya Pancho Fierro. Va ser una experiència increïble. Em vaig veure traslladada d'una casa molt enquistada d'una cosa molt Lima, molt crioll, una mica limitada, sens dubte, a un món nou i més gran: el món de l'Perú. Crec que el personatge més important per a mi en aquest moment, tot i que encara no em donés molta adonar que tal cosa ocorregués, va ser Arguedas. el va obrir una comporta curiosa, per a mi en particular, i crec que també per altres gents més evolucionades i més grans que jo, persones que sabien que existia aquest altre Perú que no era Lima ni el barri en què vivies ni les famílies que coneixies ni els quatre noms que s'estudiaven en els diaris, sinó que era un món que sempre havia estat considerat com una cosa una mica folklòric i pintoresc, i això per una llunyania totalment cultural. "<ref> { {Cita publicació n | url = https: //escholarship.org/uc/item/82452542 | títol = Entrevista amb Blanca Varela | cognoms = Kristal | nom = Edfraín | data = 1995 | publicació = Mester | volum = 24 | nombre = 2 | fechaacceso = 8 abril 2019 | idioma = a | issn = 0160-2764}} </ ref> </ blockquote> Així, la penya també va rebre a artistes populars com a l'retablista [[Joaquín López Antay]], als imatgers cusqueños [[Hilario Mendívil Velasco | Hilario]] i Georgina Mendivil o als buriladores d'esmaixades de Cochas, Junín, Catalina Zanabria i [http://www.rumbosdelperu.com/personajes/28-07-2017/valle-del-mantaro- Eulogio-medina-un-mestre-de el-mat-burinat / Eulogio Medina] <ref name = ": 1" />.


Lamentablemente, la peña llegó a su fin luego de numerosos intentos por parte de las hermanas Bustamante y otros allegados a la peña por rescatarla. En 1963 la Beneficencia de Lima vendió el local de la Plazuela San Agustín donde se organizaban las reuniones de la peña. Con solo su jubilación para mantener la peña y sin local, las reuniones dejaron de realizarse en 1967<ref name=":1" />.
Lamentablement, la penya va arribar a la seva fi després de nombrosos intents per part de les germanes Bustamante i altres persones properes a la penya per rescatar-la. El 1963 la Beneficència de Lima va vendre el local de la Placeta Sant Agustí on s'organitzaven les reunions de la penya. Amb només el seu jubilació per mantenir la penya i sense local, les reunions van deixar de realitzar-se en 1967 <ref name = ": 1" />.


== José María en la vida de Celia ==
== José María en la vida de Celia ==
Finalmente, Celia fue indispensable para el desarrollo de la carrera como escritor y antropólogo de José María Arguedas, pues además de su papel como gestora de la peña, dedicó su vida a apoyar la labor artística y cultural de su esposo. Según el testimonio de Cecilia Bustamante, sobrina también de Celia, esta se dedicaba a escribir a máquina los manuscritos que José María hacía a mano<ref>{{Cita web|url=https://copypasteilustrado.wordpress.com/2012/08/15/arguedas-jose-maria-literatura-libros-indigenismo-matrimonio-celia-bustamante-pancho-fierro-foto/|título=El matrimonio de José María Arguedas y Celia Bustamante|fechaacceso=8 de marzo de 2019|apellido=RPPC|fecha=15 de agosto de 2012|sitioweb=Copy Paste Ilustrado|idioma=es-ES}}</ref>. Ella habría realizado la corrección ortográfica y hecho sugerencias de estilo a los manuscritos del escritor. Asimismo, como lo demuestran las cartas compiladas en el libro "Apuntes inéditos: Celia y Alicia en la vida de José María Arguedas", Celia motivaba a Arguedas a expresar sus ideas sobre el arte popular y publicarlos en la prensa escrita<ref name=":0" />.
Finalment, Celia va ser indispensable per al desenvolupament de la carrera com a escriptor i antropòleg de José María Arguedas, ja que a més del seu paper com a gestora de la penya, va dedicar la seva vida a donar suport a la tasca artística i cultural del seu espòs. Segons el testimoni de Cecilia Bustamante, neboda també de Celia, aquesta es dedicava a escriure a màquina els manuscrits que José Maria feia a mà <ref> {{Cita web | url = https: //copypasteilustrado.wordpress.com/2012/08 / 15 / Arguedas-jose-maria-literatura-llibres-indigenisme-matrimoni-celia-bustamante-tranquil-fierro-foto / | títol = El matrimoni de José María Arguedas i Celia Bustamante | fechaacceso = 8 de març de 2019 | cognom = RPPC | data = 15 agost 2012 | sitioweb = Copy Paste Il·lustrat | idioma = ca-eS}} </ ref>. Ella hauria realitzat la correcció ortogràfica i fet suggeriments d'estil als manuscrits de l'escriptor. Així mateix, com ho demostren les cartes compilades en el llibre "Apunts inèdits: Celia i Alicia en la vida de José María Arguedas", Celia motivava a Arguedas a expressar les seves idees sobre l'art popular i publicar-los a la premsa escrita <ref name = " : 0 "/>.


Celia Bustamante y José María Arguedas se divorciaron en 1965.
Celia Bustamante i José María Arguedas es van divorcia en l' any 1965.


== Véase también ==
== Véase también ==

Revisión del 17:58 27 nov 2020

Celia Bustamante Vernal
Información personal
Nacimiento 14 d' abril de 1910
Perú Perú
Fallecimiento 1973
Barranca
Nacionalidad peruana
Familia
Cónyuge José María Arguedas
Información profesional
Ocupación Educadora
[editar datos en Wikidata]

Celia Bustamante Vernal (14 d' abril, 1910 - Barranca, 1973)era una educadora peruana que va gestionar juntament amb la seva germana Alicia Bustamante Vernal la peña Pancho Fierro entre 1936 i 1967[1]​. A més a més, va ser la primera esposa d'l'escriptor peruà José María Arguedas.

Biografía

Celia Bustamante va ser la menor de set germans. Els seus pares van ser Carlos Bustamante i Gandarillas i Josefina Vernal. La família Bustamante Vernal era coneguda pels seus avantpassats, on explicaven herois i polítics peruans. Segons la investigadora Carmen María Pinilla, això constituïa el capital social i simbòlic que els permetia moure en les altes esferes a Lima. A més, afegeix que la seva proximitat amb l'esquerra els va permetre accedir a el poder durant el govern de Manuel Prado[2]​.

Celia i la seva germana Alicia, des de primerenca edat, van mostrar la seva simpatia per la causa socialista, que en aquest temps estava enllaçada a la causa camperola per la terra i a el moviment indigenista gràcies a la tasca que va realitzar l'intel·lectual José Carlos Mariategui. Com a part de la seva tasca i suport a la causa socialista, ambdues germanes van participar en un grup d'assistència als presos polítics de govern d'Oscar R. Benavides anomenat "Socors Roig".

Durant aquesta tasca, Celia i Alicia van assistir als presos polítics de el Sisè, entre ells José María Arguedas, que va passar vuit mesos en aquesta presó pel seu suport a l' Comitè de Suport a la República espanyola. Durant aquests mesos, va aflorar la relació sentimental entre l'escriptor i Celia Bustamante. Als pocs mesos de sortir de la presó, Celia i José María es van casar a Sicuani, el 30 de juny de 1939. André Alencastre va ser el padrí i testimoni del casament [3]​. Celia va acompanyar a Arguedas en els seus anys com a mestre a l'escola Pumacahua en aquesta ciutat.

A l'tornar a Lima, el 1942, Celia va obtenir un treball com a educadora infantil a l'Escola Bressol N ° 1, dirigit per Emilia Barcia Bonifatti, sotscap d'educació preescolar [3]​. Aquí, segons el testimoni de Nita Zapata Bustamante i Victor Bustamante Moscoso, nebots de Celia i Alicia, Celia ensenyava gimnàstica en aquest jardí. A més, va seguir un curs d'especialització amb el qual va obtenir el títol a nom de la Nació de "Mestra especialitzada en Educació Infantil". En 1943, ingressaria a el magisteri públic, període en què va percebre el sou de 350 sols. Així mateix, va treballar al col·legi Melitón Carbajal, on també va dictar cursos de gimnàstica rítmica, arts i manualitats. El 1946, el Ministeri d'Educació li va assignar la tasca d'inspecció a les escoles infants d'Ayacucho i Huanta. Com a resultat d'aquesta tasca, Celia Bustamante va presentar un informe a l'el director d'Educació Comuna, on donava recomanacions per millorar aquestes institucions [3]​.

Col·laboradora en la gestió de la penya Pancho Fierro

En paral·lel amb aquestes activitats, Celia donava suport a la seva germana Alicia en les activitats de la penya Pancho Fierro [4]​. José María Arguedas, el seu marit, també va ser un fort col·laborador en la gestió de les reunions i tertúlies organitzades a la penya. A la penya elles s'encarregaven d'organitzar les reunions, preparar viandes i begudes per als convidats i administrar les despeses de la penya [4]​. Així mateix, juntes, encara que principalment Alícia, es van dedicar a generar una col·lecció de peces d'art popular que eren exhibides en la penya.

El treball realitzat en la gestió de la penya resulta fonamental, ja que va ser un lloc base per al desenvolupament de la literatura i pintura peruana de el segle XX. Encara que no existeixen registres concrets dels assistents a la penya durant els trenta anys de la seva existència [4]​, se sap que en ella van confluir personatges de el mitjà artístic i intel·lectual. Alguns dels primer assistents haurien estat José Sabogal, Julia Codesido, José María Arguedas, Emilio A. Westphalen, Teresa Carvallo, [ [Manuel Moreno Jimeno]], Carmen Sac, Maria Wiesse, Luis I. Valcárcel i el mexicà Moisés Sáenz. Posteriorment concorrerien una sèrie d'intel·lectuals i artistes com Paul Rivet, Pablo Neruda, Rafael Alberti, David Alfaro Siqueiros i en els anys quaranta asisirían joves artistes com Fernando de Szyszlo, Jorge Eduardo Eielson, Javier Sologuren, Sebastian Salzar Bondy i Blanca Varela [4]​.

Blanca Varela recorda la penya ja Arguedas a la penya de la següent manera:

"Sebastián Salazar Bondy, de qui em vaig fer amiga a la Universitat de Sant Marcos, em va portar a la penya Pancho Fierro. Va ser una experiència increïble. Em vaig veure traslladada d'una casa molt enquistada d'una cosa molt Lima, molt crioll, una mica limitada, sens dubte, a un món nou i més gran: el món de l'Perú. Crec que el personatge més important per a mi en aquest moment, tot i que encara no em donés molta adonar que tal cosa ocorregués, va ser Arguedas. el va obrir una comporta curiosa, per a mi en particular, i crec que també per altres gents més evolucionades i més grans que jo, persones que sabien que existia aquest altre Perú que no era Lima ni el barri en què vivies ni les famílies que coneixies ni els quatre noms que s'estudiaven en els diaris, sinó que era un món que sempre havia estat considerat com una cosa una mica folklòric i pintoresc, i això per una llunyania totalment cultural. "<ref> { {Cita publicació n | url = https: //escholarship.org/uc/item/82452542 | títol = Entrevista amb Blanca Varela | cognoms = Kristal | nom = Edfraín | data = 1995 | publicació = Mester | volum = 24 | nombre = 2 | fechaacceso = 8 abril 2019 | idioma = a | issn = 0160-2764}} </ ref> </ blockquote> Així, la penya també va rebre a artistes populars com a l'retablista Joaquín López Antay, als imatgers cusqueños Hilario i Georgina Mendivil o als buriladores d'esmaixades de Cochas, Junín, Catalina Zanabria i Eulogio-medina-un-mestre-de el-mat-burinat / Eulogio Medina [4]​.

Lamentablement, la penya va arribar a la seva fi després de nombrosos intents per part de les germanes Bustamante i altres persones properes a la penya per rescatar-la. El 1963 la Beneficència de Lima va vendre el local de la Placeta Sant Agustí on s'organitzaven les reunions de la penya. Amb només el seu jubilació per mantenir la penya i sense local, les reunions van deixar de realitzar-se en 1967 [4]​.

José María en la vida de Celia

Finalment, Celia va ser indispensable per al desenvolupament de la carrera com a escriptor i antropòleg de José María Arguedas, ja que a més del seu paper com a gestora de la penya, va dedicar la seva vida a donar suport a la tasca artística i cultural del seu espòs. Segons el testimoni de Cecilia Bustamante, neboda també de Celia, aquesta es dedicava a escriure a màquina els manuscrits que José Maria feia a mà <ref> Copy Paste Il·lustrat (en ca-eS) [https: //copypasteilustrado.wordpress.com/2012/08 / 15 / Arguedas-jose-maria-literatura-llibres-indigenisme-matrimoni-celia-bustamante-tranquil-fierro-foto / https: //copypasteilustrado.wordpress.com/2012/08 / 15 / Arguedas-jose-maria-literatura-llibres-indigenisme-matrimoni-celia-bustamante-tranquil-fierro-foto /] |url= sin título (ayuda). Consultado el 8 de març de 2019.  Parámetro desconocido |data= ignorado (se sugiere |fecha=) (ayuda); Parámetro desconocido |cognom= ignorado (se sugiere |apellido=) (ayuda); Parámetro desconocido |títol= ignorado (se sugiere |título=) (ayuda) </ ref>. Ella hauria realitzat la correcció ortogràfica i fet suggeriments d'estil als manuscrits de l'escriptor. Així mateix, com ho demostren les cartes compilades en el llibre "Apunts inèdits: Celia i Alicia en la vida de José María Arguedas", Celia motivava a Arguedas a expressar les seves idees sobre l'art popular i publicar-los a la premsa escrita [3]​.

Celia Bustamante i José María Arguedas es van divorcia en l' any 1965.

Véase también

Referencias

  1. ↑ Yllia, Maria Eugenia. Alicia y Celia Bustamante, la Peña Pancho Fierro i l' art popular. Illapa 3. 2006:45-60 (en inglés). Consultado el 8 de març de 2019. 
  2. ↑ Pinilla, Carmen María (2007). Apuntes inéditos: Celia y Alicia en la vida de José María Arguedas. Fondo Editorial, Pontificia Universidad Católica del Perú. ISBN 9789972428074. Consultado el 8 de marzo de 2019. 
  3. ↑ a b c d Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas : 0
  4. ↑ a b c d e f Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas : 1

Enlaces externos

Obtenido de «https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Celia_Bustamante&oldid=131265548»