Anexo:Joan Salvat-Papasseit en la cultura popular

De Wikipedia, la enciclopedia libre

En los años 1960, tiempo en que la obra impresa de Joan Salvat-Papasseit aún tenía muy poca circulación, algunos de sus poemas fueron recordados en círculos catalanistas, generalmente de izquierda, mediante lecturas grabadas y versiones musicalizadas.

Los poemas recitados[editar]

  • 1963: El primer poema de Joan Salvat-Papasseit de cuya grabación como mero recitado se tiene constancia es "Nadal"[1] ("Navidad"), con la voz del actor y director Rafael Vidal i Folch, en "Antologia poètica de Nadal" ( EDIGSA).
  • 1964: Josep Palau i Fabre y Jordi Sarsanedas publicaron el disco "Joan Salvat-Papasseit, poemes", en el que recogieron diez composiciones, la mayoría de las cuales serían musicalizadas en los años siguientes por los impulsores de la Nova Cançó: "Res no és mesquí"[2], "Tot l'enyor de demà"[3], "Nadal"[4], "Nocturn"[5], "Perquè has vingut"[6], Nocturn per a acordió[7], "Si anessis lluny"[8], "Omega"[9], "Pantalons llargs"[10] y "L'ofici que més m'agrada"[11].
  • 1966: Núria Espert grabó "L'ofici que més m'agrada" en el disco "Poetes catalans contemporanis" (1966).
  • 1967: De nuevo Núria Espert grabó un poema de Salvat: "Nocturn per a acordió", en "Els poetes expliquen la Catalunya moderna".
  • 1998: Monografía de poemas recitados, publicada en librodisco : "Pesombra (Poemes d'amor, passió i mort)", de Sílvia Brossa (de Els Joglars), Óscar Rabadán, Mercè Recacha i Lluís Soler.

Interpretaciones conocidas[editar]

La mayoría de las interpretaciones consignadas en este apartado son musicales y corresponden a grabaciones comercializadas. Se incluyen aquí además los recitales de la lista anterior.

Las más antiguas[editar]

1927: Eduard Toldrà fue el primer compositor de renombre del que se sabe que pusiera música a los poemas de Salvat-Papasseit. En 1927, ganó el premio Concepció Rabell con una serie de musicaciones de poemas escritos por varios autores catalanes. En esa obra se incluía la musicación de "Platxèria"[12].
1936: Toldrà obtuvo el premio Isaac Albéniz, instituido por la Generalidad de Cataluña, por "La rosa als llavis", serie de seis poemas musicados que dedicó a la soprano Conchita Badía: "Si anessis lluny"[13], "Mocador d'olor"[14], "I el seu esguard"[15], "I el vent deixava"[16], "Seré a ta cambra, amiga"[17] y "Visca l'amor"[18]. Para estrenar la obra, habría que esperar once años, hasta que Conchita volviera del exilio.
1947: Conchita Badía estrena la serie compuesta por Eduard Toldrà en 1936.
1957: El barítono Manuel Ausensi[19][20] grabó "Platxèria" según la canción compuesta por Toldrà a partir del poema. El disco se llama "Canciones catalanas". Discos Alhambra.

Años 1960[editar]

1963. "Si anessis lluny", "Mocador d’olor", "I el seu esguard", "I el vent deixava", "Seré a ta cambra, amiga", "Visca l’amor", "Platxèria". LP: "Eduard Toldrà i Montserrat Caballé a la Unesco". Vergara.

1963: El actor y director Rafael Vidal i Folch grabó "Nadal"[21] en el LP: "Antologia poètica de Nadal". EDIGSA. Recitaciones.

1964. Josep Palau i Fabre y Jordi Sarsanedas: "Res no és mesquí", "Tot l’enyor de demà"[22], "Nadal", "Nocturn", "Perquè has vingut", "Nocturn per a acordió", "Si anessis lluny", "Omega", "Pantalons llargs", "L’ofici que més m’agrada"[23]. LP: "Joan Salvat-Papasseit, poemes". EDIGSA. Recitaciones.

1965. Martí Llauradó: "Tirania de l’amor", "Si anessis lluny", "Venedor d’amor"[24], "Penyora d’amor" (o "L'enamorat li deia)"[25]. LP: "Cançons d’enamorats". Concèntric.

1965. Martí Llauradó: "Nadal", "Mester d'amor"[26]. LP: "Nadal". Concèntric.

1966. Núria Espert: “L'ofici que més m'agrada”. LP: "Poetes catalans contemporanys". Aguilar. Recitado.

1966. Martí Llauradó: "Pantalons llargs"[27]. LP: "Els Setze Jutges-Audiència pública". Concèntric.

1967. Núria Espert : "Nocturn per a acordió". LP: "Els poetes expliquen la Catalunya moderna". EDIGSA.

1968. Guillermina Motta graba el disco "Visca l'amor", en el que canta los poemas de Salvat "Visca l'amor"[28][29] y "Mester d'amor"[30]. Concèntric.

1968. Rafael Subirachs. Su primer álbum, con musicaciones de poemas de Salvat-Papasseit: "El berenar a les roques", "Deu-me una santa", "Llegenda", "La meva amiga com un vaixell blanc", "Si jo fos pescador"[31]. Completan el disco musicaciones de poemas de Josep Carner. LP: "Àlbum Subirachs". Concèntric.

Años 1970[editar]

1970. Rafael Subirachs: "Pètal de galta". LP: "Rafael Subirachs". EMI Regal. Segunda edición, en Ariola, en 1977.

1970: Joan Manuel Serrat, en su disco " Serrat/4", ofrece grabada por primera vez su "Cançó per a Joan Salvat-Papasseit"[32], con texto suyo y de Salvat mezclados, y melodía suya.

1972. Xavier Ribalta: "Ulls clucs", "Perquè has vingut", "Oh, el seu flanc", "Tot l'enyor de demà", "Nocturn per a acordió", "Nadal". LP: "Top [sic] l’enyor de demà". Polydor.

1973. Teresa Rebull: "Arquer d’amor", "Visca l'amor"[33]. LP: "Teresa Rebull canta les seves cançons". Als 4 Vents.

1974. Lluís Llach musica el poema "La casa que vull"[34] en el disco "I si canto trist". Movieplay. Segunda edición, también en Movieplay, en 1991.

1974. Xavier Ribalta: "Tot l'enyor de demà". LP: "Onze cançons amb esperança". RCA.

1975. Dolors Lafitte: "La cortesia". LP: "Hello Dolors!". EDIGSA.

1975. Ovidi Montllor: "Canto la lluita", "L'ofici que més m’agrada", "Nocturn per a acordió", "Nadal", "Divisa", "L’enamorat li deia", "Dóna'm la mà", "Platxèria", "La meva amiga com un vaixell blanc", "Posta", "Marxa nupcial", "Bitllet de quinze", "Encara el tram", "Si jo fos pescador", "El berenar a les roques", "Poema sense acabar"[35], "Res no és mesquí", "Tot l'enyor de demà", "Proverbi". LP: "Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor". EDIGSA. Segunda edición, en PDI, en 1994.

1975: Toti Soler, en su disco instrumental "El cant monjo", de Edigsa, ofrece sus "4 piezas sobre poemas de Joan Salvat-Papasseit", que son "Dóna'm la mà"[36], "Platxèria" [37], "Tot l'enyor de demà"[38] y "Proverbi"[39].

1975. Ramon Muntaner: "La meva amiga com un vaixell blanc". LP: "Cançó de carrer". Edigsa.

1975. Xavier Ribalta: "Nocturn per a acordió", "Tot l'enyor de demà". LP: "Xavier Ribalta a l’ Olympia". 2 de marzo de 1975. Publicado por RCA en 1976.

1976. El pianista Jordi Sabatés graba un disco instrumental llamado "Tot l'enyor de demà" (UM 2028 Zeleste / Edigsa) que comienza con una pieza de igual título.Tete Montoliu y Toti Soler participaron en la grabación del disco, aunque estén ausentes en su pieza nominal.

1976. Oriol Tramvia[40]: "Venedor d'amor". LP: "Bèstia!". Edigsa.

1977. Ovidi Montllor: "Sageta de foc"[41] (fragmento). LP: "De manars i garrotades". EDIGSA.

1977. Ramon Muntaner: "Seré a ta cambra, amiga". LP: "Cròniques". Movieplay.

1977. Teresa Rebull: "Perquè has vingut"[42], "Mester d'amor", "Si la despullava", "Mocador d'olor", "Epitalàmic", "Visca l'amor", "Mentre la roba s'eixamora", "Arquer d’amor", "Sota el meu llavi el seu", "La casa que vull". LP: "Mestier d'amor"[sic]. Chants catalans. SPX, 1977. [Edición catalana: "Mester d'amor". Drums. 1978.]

1977. Xavier Ribalta[43]: "La carn fa carn". LP: "Altes parets de somni". RCA. 1977.

1977: Joan Manuel Serrat publica el disco " Res no és mesquí", en el que canta poemas ya musicados por Martí Llauradó ("Pantalons llargs"[44]), Rafael Subirachs ("Si jo fos pescador"[45]) y Guillermina Motta ("Visca l'amor"[46]). Incluye en ese disco la "Cançó per a Joan Salvat-Papasseit"[47], en la que se mezcla, con melodía de Serrat y arreglos de Josep Maria Bardagí y Ricard Miralles, texto de Serrat con texto de Salvat. Las demás canciones, musicadas por Serrat con arreglos de Bardagí, son "Res no és mesquí"[48], "Cançó de l'amor efímer"[49], "Quina grua el meu estel"[50][51], "Pregària"[52](con participación de Miralles en el arreglo), "Collita de fruits", "Ulls clucs, l'amor"[53], "Si la despullava"[54], "Blanca bruna"[55] y "Deixaré la ciutat"[56][57].

1977. Rafael Subirachs: "Pètal de galta". LP: "Rafael Subirachs". Segunda edición, por parte de Ariola, del disco de EMI Regal de 1970.

1977. La Voss del Trópico (Jordi Farràs): "La carn fa carn", "És fadrineta", "Si la despullava", "Visca l'amor", "Dóna'm la mà". LP: "La Vosss por la G. de Dios". Ocre. En este disco, Farràs está arropado por Joan Albert Amargós y sus compañeros de Música Urbana

1978. Cuixa: "Prometença". LP: "Montgó...o els cavallers de la cuixa rodona". Dial Discos.

1978. Celdoni Fonoll: "Nocturn per a acordió". LP: "He heretat l'esperança". Discos Zafiro.

1978. Rafael Subirachs: "Deu-me una santa". LP: "Dies i hores de la Nova Cançó". Edigsa.

1979. Ramon Muntaner: "I el seu esguard", "Si anessis lluny", "Quin desvetllar-me". LP: "Balades i cançons". Movieplay.

1979. Josep Maria Picas[58][59]: "Madrigal", "Mester d’amor". LP: "Obriu les finestres". EDA.

Años 1980[editar]

1980. El grupo rosellonés L’Agram pone música a "Pantalons llargs" en el LP "Te cal xecar". Terra Nostra.

1980. Mari-Dolç[60]: "Dóna’m la mà". LP: "Potser demà". Nou-Disc.

1980. Xavier Ribalta: "El somni i la rosada". LP: "Resum in Nort America" [sic]. RCA.

1981. Ramon Muntaner: "Quin desvetllar-me", "Seré a ta cambra, amiga", "Si anessis lluny". LP: "Ramon Muntaner". Movieplay.

1981. Teresa Rebull: "Somni". LP: "També per tu". EDIGSA.

1982. Jordi Barre: "Escolta". LP: "Tant com me quedarà". Polygone. 1982.

1982. Montserrat Caballé: “Platxèria”. LP: "Montserrat Caballé a la Unesco". EDIGSA.

1984. Paco Muñoz[61]: "Prometença". LP: "Prometença. Val Disc.

1984. El coro de habaneras Veus de Besalú[62] canta "Si jo fos pescador" en su LP "Veus de Besalú". Alosa.

1985: Toti Soler ofrece una musicación de "Epigrama" [63] en el disco del mismo nombre, grabado en el invierno del 84 al 85 y publicado por Àudio-visuals de Sarrià[64]. El disco incluye también una versión instrumental de la melodía hecha para "Bitllet de quinze"[65].

1985. Celdoni Fonoll[66]: "Vetlla, revetlla", "Les gorges". LP: "Nit de foc". Àudio-visuals de Sarrià.

1986. Josep Tero[67]: "Amo l’aroma". LP: "Batecs d’ocells". Picap.

1987. Ramon Manén: "Diumenge", "Dóna’m la mà". LP: "Primera Mostra de Música Catalana de Banyoles". Àudio-visuals de Sarrià[68].

1987. Josepmiquel Servià[69]: "El somni". LP: "En encesa espera...". Xarxa Cultural.

1989. Maria del Mar Bonet y Manel Camp: "Epigrama". Disco: "Ben a prop". Ariola.

1989. Celdoni Fonoll[70]: "El somni". Disco: "Enllà dels temps". Àudio-visuals de Sarrià.

1989. Polifònica[71] de Puig-reig: "Res no és mesquí". Disco: "Sardanes corals". Àudio-visuals de Sarrià.

1989. Paton Soler[72][73]: "Dóna’m la mà", "Amo l’aroma", "Perquè has vingut", "Quin desvetllarme". Disco: "Amb els amics". NIT.

Años 1990[editar]

1990. Orquestra de Cambra de l' Empordà[74]: "Platxèria", "Visca l’amor". Disco: "J. Serra[75] / X. Turull[76] / E. Toldrà". Àudio-visuals de Sarrià. Con Carmen Bustamante[77]. Se sigue la musicación de Toldrà.

1990. Enric Hernàez: "Com sé que es besa", que aparece como fragmento inserto en la "Cançó de bressol per somiar-te", del álbum "L’últim segon d’un gran somni". Àudio-visuals de Sarrià[78].

1991. Pere Papasseit: "Poema sense acabar", del álbum "Papasseit canta Papasseit". Floc.

1991. Lluís Llach: "La casa que vull"[79][80]. Álbum: "I si canto trist...". Movieplay. Segunda edición del disco de 1974.

1991. Toti Soler: "Epigrama" y "Proverbi". Álbum: "Cançons de la Mediterrània". RNE.

1992. Carme Bustamante[81]: "Platxèria". Álbum "Cançons d’Eduard Toldrà". Àudio-visuals de Sarrià[82].

1994. Ovidi Montllor: "Canto la lluita", "L’ofici que més m’agrada", "Nocturn per a acordió", "Nadal", "Divisa", "L'enamorat li deia", "Dóna’m la mà", "Platxèria", "La meva amiga com un vaixell blanc", "Posta", "Marxa nupcial", "Bitllet de quinze", "Encara el tram", "Si jo fos pescador", "El berenar a les roques", "Poema sense acabar", "Res no és mesquí", "Tot l’enyor de demà", "Proverbi". Álbum: "Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor". Segunda edición, de PDI, del disco de EDIGSA de 1975.

1995: Maria Laffitte: "El somni”. Álbum: "Estimats poetes (Cants de l’esperit)". Picap.

1995. Josep Tero: "Mester d'amor", "Arquer d'amor", "Amada amada", "Sense el ressò del dring", "Ara no es fa, pro jo encara ho faria", "Amo l'aroma". Disco: "Lladre d'amor". Picap. Se completa con canciones de bandoleros y ladrones.

1996. Albert Ferrer[83]: "Mester d'amor", "Ser mestre d'amor", "Inici epitalàmic film", "Divisa", "Venedor d'amor", "Dóna’m la mà". Disco: "Contrast"[84]. AF Produccions.

1996. Teresa Rebull: "Somni", "Mester d’amor". Disco: "Florilegi". Phonothèque méditerranéenne[85].

1996: Serrat graba el disco "Banda sonora d'un temps, d'un país. 1962 - 1975.", en el que canta poemas de Salvat ya musicados por Martí Llauradó, Rafael Subirachs y Guillermina Motta. Los arreglos y la dirección musical del disco son obra de Kitflus. "Si jo fos pescador", "Venedor d’amor"... BMG - Ariola.

1997. Mònica Bargalló[86]: "Cançó". Álbum: "Íntim".

1997. Celdoni Fonoll: "Perquè has vingut". Álbum: "Cançons de l’amor que tinc". S.B.D.

1997. Enric Hernàez: "Vianant vora la mar". Disco: "Enric Hernàez i el lotus blau". Columna Música.

1997. Francesc Mir[87]: "Nocturn per a acordió". Álbum "Llegeix-me". Ayva Cançó.

1997. Toti Soler y Ester Formosa: "Poema sense acabar”, con melodía de Ovidi Montllor. Álbum "M'aclame a tu". Zanfonia - Pequeñas cosas. Reedición, de TO / K-Indústria cultural en el 2002.

1997. Montserrat Torruella: "L'enamorat li deia", "Res no és mesquí". Disco: "Cançons sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit, Miguel Hernández, Josep Carner, San Juan de la Cruz i Octavio Aceves". Ars Harmonica[88].

1997. La Voss del Trópico: "Arquer d'amor". "No són boleros". K-Indústria Cultural.

1998. Sílvia Brossa (de Els Joglars), Óscar Rabadán, Mercè Recacha i Lluís Soler: "Encara el tram", "L'absurd", "El berenar a les roques", "Epigrama", "Platxèria", "Estenies la roba al terrat", "I el seu esguard"[89], "Amo l'aroma", "Si jo fos pescador", "Quina grua el meu estel", "Dóna’m la mà", "Esgarip", "Nocturn per a acordió", "Mester d'amor", "Les formigues", "La meva amiga com un vaixell blanc", "Res no és mesquí", "Si anessis lluny", "Blanca bruna", "És tot fosc i jo al llit", "Rails i més rails", "Arquer d'amor", "Omega", "Tot l’enyor de demà". Librodisco: "Pesombra (Poemes d’amor, passió i mort)". Ediciones Áltera[90].

1998. Loquillo: "Ara no es fa, pro jo encara ho faria". Álbum: "Con elegancia". Picap.

1998. Paton Soler[91][92]: "Dóna'm la mà", "Amo l’aroma", "Perquè has vingut", "Quin desvetllarme". Álbum: "De carícies i pessics". Al·leluia records.

1999. Pep Picas (Josep Maria Picas)[93][94]: "Juny". Álbum: "As de Picas". Columna Música.

Años 2000[editar]

2000: Toti Soler publica el disco "Cançons" en la casa K-Indústria Cultural. Se incluyen musicaciones de los poemas de Salvat "Venedor d'amor", "Platxèria" y "Epigrama". 
2002: Se publica en Francia el álbum "Arc Voltaic"[95][96], de poemas de Salvat-Papasseit (más uno de Josep Vicenç Foix dedicado a Salvat), musicados y cantados por el escritor de San Feliú de Llobregat y la Franja de Aragón Carles Andreu[97], con música del pianista François Tusques[98] y otros, y libreto con traducciones al francés de Annie Andreu-Laroche y el propio Carles Andreu[99].

2002. Toti Soler y Ester Formosa: "Poema sense acabar”, con melodía de Ovidi Montllor. Álbum "M’aclame a tu". Reedición de TO / K-Industria cultural del álbum de 1997 de Zanfonia - Pequeñas cosas.

2004: Se graba el recital "Poetes", de Lluís Llach, y se publica en CD con DVD. En ese recital, el cantautor hizo un repaso de los poetas catalanes que habían marcado su carrera. No falta Salvat, con el poema "La casa que vull". 

Más versiones musicales[editar]

Enlaces externos[editar]