Tina Vallès

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Tina Vallès
Información personal
Nombre de nacimiento Tina Vallès i López Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 15 de junio de 1976 o 1976 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Educación
Educada en Universidad de Barcelona Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Traductora, filóloga y escritora Ver y modificar los datos en Wikidata
Área Filología, actividad traductora, corrección de pruebas, escritor y catalán Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitio web www.tinavalles.cat Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Tina Vallès López (Barcelona, 15 de junio de 1976) es una escritora, correctora y traductora española.[1]

Biografía[editar]

Se licenció en Filología Catalana en la Universidad de Barcelona en 1999. Ha trabajado de correctora para las principales editoriales del país, como también para empresas del sector del diseño y la publicidad. Ha traducido del castellano al catalán varias obras, entre las cuales se encuentran: Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, de Benito Bermejo (2002); Biografia del silenci, de Pablo d'Ors; Un armari ple d'ombra, de Antonio Gamoneda; Rodoreda: exili i desig, de Mercè Ibarz (2008), o Catalunya serà impura o no serà, de Lluís Cabrera (2010), como también los álbumes de Mortadel·lo y Filemón.[1]​ Ha escrito varios libros de narrativa, entre los cuales El parèntesi més llarg, con el que ganó el premio Mercè Rodoreda.[2]

Como bloguera, es autora de los blogs L’aeroplà del Raval (2003-2007)[3]​ y Ganxet sota les pedres (2009-2012). Es coeditora de la revista digital Paper de Vidre desde el 2006 y miembro fundadora de la Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes de Cataluña.[1]​ El 2017 ganó el Premio Anagrama de novela con La memòria de l'arbre.[4]

Títulos publicados[editar]

  • L'aeroplà del Raval. Barcelona: LaBreu, 2006. Narrativa
  • El caganer més divertit de Nadal en 3D. Barcelona: Estrella Polar, 2011. Narrativa infantil
  • Petita història: Palau Güell. Barcelona: Mediterrània, 2011. Narrativa infantil
  • Maic. Barcelona: Baula, 2011. Narrativa[5]
  • Un altre got d'absenta. Barcelona: LaBreu, 2012. Narrativa[6]
  • El parèntesi més llarg. Barcelona: Proa. 2013. Narrativa[7][8][9]
  • Bocababa. Barcelona: Fragmenta, 2016. Narrativa infantil[10]ISBN 978-84-15518-40-2
  • La memòria de l'arbre. Barcelona: Anagrama, 2017.
  • El senyor Palomar. Barcelona: Anagrama, 2021.
  • Mira. Il·lustracions de Mercè Galí. Barcelona: Ànimallibres, 2021.

Obras traducidas[editar]

  • La memoria del árbol Trad. Carlos Mayor (Anagrama, 2017)
  • El paréntesis más largo Trad. Gonzalo Torné. (Godall ed., 2017)

Premios y reconocimientos[editar]

  • Premio Mercè Rodoreda de narrativa por El parèntesi més llarg (2012)
  • Premio Anagrama de novela por La memòria de l'arbre (2017)[4]

Referencias[editar]

  1. a b c Visat.cat (ed.). «Tina Vallès». Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  2. Fragmenta Editorial (ed.). «Tina Vallès». Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  3. López-Pampló Rius, Gonçal. Traces, ed. «Blogs ran de terra». Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  4. a b «Tina Vallès guanya el premi Anagrama de novel·la amb ‘La memòria de l’arbre’». VilaWeb.cat. Consultado el 16 de enero de 2017. 
  5. Serra, Montserrat. Vilaweb, ed. «Tina Vallès, una història del Raval». Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  6. Vidal, Pau. Núvol (publicación digital), ed. «Tina Vallès: Un altre got d’absenta». Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  7. «Tina Vallès prescindeix de la realitat i busca dins seu les històries d'«El parèntesi més llarg»». Diari Ara. Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  8. Consorci per a la Normalització Lingüística (ed.). «L’escriptora Tina Vallès parla del seu llibre de contes “El parèntesi més llarg”». Archivado desde el original el 3 de marzo de 2016. Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  9. Ventura, Albert. El Singular Digital, ed. «El parèntesi més llarg, de Tina Vallès». Archivado desde el original el 5 de junio de 2015. Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  10. Peix, Susana (26 de marzo de 2016). «Bocabava, recomanat al programa "Més content que un xínxol"». Canal Blau - Ràdio. Archivado desde el original el 17 de abril de 2016. Consultado el 6 de abril de 2016. 

Enlaces externos[editar]