Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña

Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña
Tipo OSFL, ayuda social, cultural
Forma legal asociación voluntaria
Fundación 1840
1 de agosto de 1841 (oficial)[1]
Sede central Consulado 68, La Habana Vieja
Cuba Cuba
Presidenta Lola Rosich[2]
Coordenadas 23°08′36″N 82°21′34″O / 23.143352, -82.359531
Panteón de la Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña en el Cementerio de Colón de La Habana

Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña (SBNC), también conocida como el Casal Catalán o Beneficencia Catalana,[3]​ es la sociedad de beneficencia más antigua[4][5]​ fundada en La Habana, Cuba, en 1840, para ayudar a los emigrados catalanes que empezaron a ser numerosos desde la independencia de Cuba el año 1900. 

Después de la función asistencial que le dio origen, la Beneficencia Catalana incorporó actividades culturales y festivas. Con más de 1.400 socios,[6]​ promueve diferentes actividades relacionadas con Cataluña como habaneras, celebración de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesía, proyecciones de películas, etc. Aunque su principal actividad es la de dar soporte económico a sus socios.[7]

Otro de sus objetivos es el mantenimiento de la ermita de Montserrate, iglesia que debía ubicarse originalmente en la plaza de la Revolución durante los últimos años del gobierno de Fulgencio Batista pero que finalmente fue construida, a finales de los 1950, en una finca cerca del aeropuerto de La Habana. Es una réplica de la iglesia de S'Agaró, en Castillo de Aro, y alberga una copia de la Virgen de Montserrat.[7]

Con más de 170 años de historia, dispone de un legado documental económico y social de los emigrantes catalanes en Cuba[8]​ y ha recibido galardones del Instituto de Estudios Catalanes, de la Generalidad de Cataluña y la Cruz de Sant Jordi el 1993.[9]

Lista de presidentes[editar]

Presidentes de la Societad de Beneficencia de Naturales de Cataluña desde 1841:

  • Francesc Ventosa Soler (1841-1842)[10]
  • Pau Samà y Parés (1844-1845)[11]
  • Francesc Ventosa Soler (1847-1848)[10]
  • Francesc Martí y Torrents (1851-1852)[12][13]
  • Joan Conill Pí (1860-1861)[14]
  • Jaume Partagàs y Ravell(1866-1867)[15]
  • Joan Veguer y Flaquer (1868-1869)[16]
  • Prudencio Rabell y Pubill (1876-77)[17][18]
  • Narcís Gelats y Durall (1882-1883)[19]
  • Prudenci Rabell y Pubill (1885-1886)
  • Sebastián Figueras y Blat (1891-1893)[20]
  • Prudenci Rabell y Pubill (1893-1894)
  • Narcís Gelats y Durall (1917)
  • Ramón J. Planiol Arcelos (1942-1949)[21]
  • Josep Tous Amill (1950-1955)[22]
  • Ramón J. Planiol Arcelos (1956-1971)[21]
  • Jorge Oller Oller (1999-2009)[23]
  • María Dolores Rosich Leal (2010-actualidad)[2]

Referencias[editar]

  1. Rodríguez Ortega, 2010, p. 27.
  2. a b Rodríguez Ortega, 2010, p. 36-38.
  3. Joan Casanovas (15 de noviembre de 1998). Bread Or Bullets: Urban Labor and Spanish Colonialism in Cuba, 1850–1898. University of Pittsburgh Pre. pp. 54-. ISBN 978-0-8229-7194-8. 
  4. Moisés Llordén Miñambres; Fernando Devoto (1995). Acerca de las migraciones centroeuropeas y mediterráneas a Iberoamérica: aspectos sociales y culturales. Universidad de Oviedo. pp. 153-. ISBN 978-84-7468-867-2. 
  5. Juan Andrés Blanco Rodríguez (2008). El asociacionismo en la emigración española a América. UNED Centro Asoc. de Zamora. pp. 57-58. ISBN 978-84-936871-0-6. 
  6. «Independentista a l'Havana». La Vanguardia (en catalán): 6. 22 de septiembre de 2015. 
  7. a b Hernández, Óscar (28 de junio de 2015). «Huella catalana en La Havana». El Periódico de Catalunya. Consultado el 22 de septiembre de 2015. 
  8. «Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana ingressen a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Generalidad de Cataluña (en catalán). 11 de junio de 2015. Consultado el 22 de septiembre de 2015. 
  9. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Creu de Sant Jordi». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  10. a b Rodríguez Ortega, 2010, p. 28.
  11. Rodríguez Ortega, 2010, p. 192.
  12. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Francesc Martí i Torrents». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  13. Rodríguez Ortega, 2010, p. 143.
  14. Rodríguez Ortega, 2010, p. 150.
  15. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Jaume Partagás i Rabell». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  16. Rodríguez Ortega, 2010, p. 139.
  17. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Prudenci Rabell i Pubill». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  18. Rodríguez Ortega, 2010, p. 146.
  19. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Narcís Gelats i Durall». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  20. Cl - Li. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Generalidad de Cataluña. 1992. ISBN 978-84-7256-987-4. 
  21. a b Rodríguez Ortega, 2010, p. 338.
  22. Rodríguez Ortega, 2010, p. 104.
  23. Rodríguez Ortega, 2010, p. 406.

Bibliografía[editar]

Enlaces externos[editar]