Lluís Gassó i Carbonell

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Lluís Gassó i Carbonell
Información personal
Nacimiento 1916
Barcelona,
Fallecimiento 21 de septiembre de 2010
Barcelona
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación escritor
Género Poesía Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Lluís Gassó i Carbonell (Barcelona 1916-ibídem, 21 de septiembre de 2010) fue un escritor español.[1][2][3]

Biografía[editar]

Estudió música, piano y violín bajo la dirección de Francesc Baldelló y después en el Conservatorio del Liceu con los maestros Moner y Guérin. Fue funcionario de la Diputación de Barcelona y uno de los fundadores del Grup ESTUDI el año 1939, que editaba la revista Estimats Amics (1941-1942). Durante veinte años fue corrector y colaborador de la editorial Glosa. Su poesía fue influida por Carles Riba y principalmente por Josep Maria López-Picó. Fue Mestre en Gai Saber en 1977. En 2002 recibió el Premio Creu de Sant Jordi por su impulso a la normalización de la lengua y la cultura catalana en los años de resistencia al franquismo. Gassó era yerno del escritor y lingüista Josep Miracle i Montserrat.

Obras[editar]

Poesía[editar]

  • Artifici (1946)
  • Imatges solitàries (1947)
  • Poema de l'amic (1950)
  • Atzurs rebels (1951)
  • Arbre (1955)
  • Llegenda i veritat (1956)
  • Cançons en l'aire (1966)
  • Ciutat oberta (1978)
  • Lliçó de temps (1982, premi Ciutat de Barcelona 1975).
  • Festa (1991, premi Josep Maria Lopez-Pico de Vallirana, 1977).
  • Collita Intemporal (1992)
  • Cor i pensament (1999)
  • El Verb solitari (2003)
  • Reialme interior (2005)

Teatro[editar]

  • La difícil veritat (1950)
  • Parèntesi primaveral (1951)
  • Nausica (1951) del llibret de l'òpera d'Agustí Cohí Grau.

Ensayo[editar]

  • Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966)

Referencias[editar]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana (ed.). «Lluís Gassó i Carbonell». Consultado el 1 de enero de 2018. 
  2. Institució de les Lletres Catalanes (ed.). «Gassó i Carbonell, Lluís». Consultado el 1 de enero de 2018. 
  3. El Punt Avui, ed. (24 de septiembre de 2010). «Lluís Gassó i Carbonell». Consultado el 1 de enero de 2018. 

Enlaces externos[editar]