Guillem d'Efak

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Guillem d'Efak
Información personal
Nacimiento 23 de marzo de 1930 Ver y modificar los datos en Wikidata
Asobla (Guinea Española, España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 15 de febrero de 1995 Ver y modificar los datos en Wikidata
Palma de Mallorca (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Cantante, escritor, actor y guía de turismo Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Blues y jazz Ver y modificar los datos en Wikidata
Instrumento Voz Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Guillem Fullana i Hada d'Efak,[1]​ conocido artísticamente como Guillem d'Efak (Asobla, Guinea Española, 23 de marzo de 1930[nota 1][2]​-Palma de Mallorca, 15 de febrero de 1995),[1]​ fue un cantante, escritor y actor hispano-guineano en lengua catalana.

Biografía[editar]

Nació en Asobla, Río Muni (Guinea Española, hoy Guinea Ecuatorial), el 23 de marzo de 1930, hijo de un funcionario colonial. A los tres años se estableció en Manacor, Mallorca,[1]​ y en 1964 se trasladó a Barcelona donde vivió hasta 1980,[1]​ año en que volvió a instalarse en Palma de Mallorca, donde trabajó como guía turístico.[1]​ Durante su etapa en Barcelona abrió diversos cafés teatro —La Cova del Drac, La Cucafera— dedicados a la canción en catalán.[1]​ Guillem d'Efak formó parte del movimiento de la Nova Cançó. Joan Manuel Serrat y Maria del Mar Bonet han grabado posteriormente alguna canción de su autoría, y Núria Feliu grabó un disco íntegro con letras de Efak y música de Antoni Parera Fons: Viure a Barcelona.

Obra[editar]

Su obra se nutre de la música popular mallorquina, el blues y el jazz. Actuó en Andorra, Cataluña, Londres, Mallorca, Perpiñán y Zúrich. Grabó diversos discos con canciones propias y ajenas —Veu de Mallorca, Blues en sol cantat en mi, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, etc.—[1]

Como escritor cultivó la poesía en lengua catalana —El poeta i el mar (1965), Madona i l'arbre (1969), El poeta i la mina (1974), Erosfera (1982), el teatro (J.O.M. (1967), La mort de l'àvia (1968), Paisajexlindos (1988) y la narrativaLes vacances d'en Jordi (1968) y La ponentada gran (1975).[1]

Discografía[editar]

Álbumes de estudio[editar]

  • Veu de Mallorca. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Blues. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Vell riu nostre. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Nadal (col·lectiu). Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Plorant. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Les cançons de Guillem d'Efak. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • El dimoni Cucarell. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • Plou i fa sol. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • Sa cançó de Son Coletes. Concèntric, 1967.
  • Cançó per a les dones. Concèntric, 1968.
  • Lluc i el poble. Palma: Blau, 1974.
  • Guillem d'Efak. Discografia completa. Palma: Blau, 1997.
  • Poeta en bicicleta. Palma: Blau, 1998.
  • Guillem d'Efak. Selecció de Cançons. Palma: Blau, 2010.
  • Siau qui sou!, 2011.

Libros[editar]

Poesía[editar]

  • El poeta i la mar. Palma. La Font de les Tortugues (1956).
  • El poeta i la mina. Palma (1966).
  • Madona i l'arbre. Barcelona. Proa. Aymà (1970).
  • El regne al mig del mar. Palma. Autoeditada (1980).
  • Erosfera. Poema i contrapunt. Manacor. Casa de Cultura (1982).
  • Poeta en bicicleta. Manacor. Casa de Cultura. Caixa de Balears (1984).
  • Poemes, cobles i cançonetes. Manacor. Sa Nostra (1994).
  • Tampoc el foc. Palma. ERC (1995).
  • Capellet de vidre. Palma. Caixa de Balears (1995).
  • El món-paisatges. El darrer quadern. Binissalem. Di7 (1997).
  • Madona i l'arbre i altres poemaris. Palma. Consell Insular de Mallorca (2005).
  • Rondalla de rondalles (con Antoni Parera Fons) (ópera, inacabada).
  • Obra poètica. Pollença. El Gall (2016).

Narrativa[editar]

  • Cançó i conte del dimoni Cucarell. Barcelona. Edebé (1977) (infantil).
  • Les vacances d'en Jordi. Barcelona. Cavall Fort (1968).
  • Tomeu, el pescador. Barcelona. L'Infant (1968).
  • La ponentada gran. Manacor. Ajuntament (1979).
  • El regne al mig del mar. Palma. Serveis de Cultura del Poble (1982).

Teatro[editar]

  • Els de fora.
  • La mort de l'àvia.
  • La pau dels pobres.
  • Paisajexlindos.
  • El dimoni Cucarell. Barcelona. Don Bosco (1978).
  • Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma. Moll (1988).
  • Teatre. Pollença. El Gall (2000).
  • Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Pollença. El Gall (2005).

Traducciones[editar]

Premios[editar]

Referencias[editar]

Notas[editar]

  1. Su padre manipuló la fecha del registro e indicó que había nacido un año antes —1929— para poder sacar a su hijo de Guinea Española, pues estaba prohibido sacar a los menores de dos años.

Citas[editar]

  1. a b c d e f g h «Guillem d’Efak». Enciclopèdia.cat (en catalán). Consultado el 6 de abril de 2018. 
  2. Mestre i Sureda, Bartomeu (1997). Balada d'en Guillem d'Efak (en catalán) (1.ª edición). Palma: Edicions Documenta Balear. ISBN 8489067279. OCLC 39162443. 

Enlaces externos[editar]