Ir al contenido

Albert Balcells

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 03:42 30 jul 2014 por BOT-Superzerocool (discusión · contribs.). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.
Albert Balcells en el Museo de Historia de Cataluña en 2001.

Albert Balcells (Barcelona, 1940) es una autoridad en historia contemporánea de Cataluña historiador español.

Biografía

Es catedrático emérito de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona, donde ha profesado desde 1970, y miembro numerario desde 1986 del Institut d´Estudis Catalans, de cuya Sección Histórico-Arqueológica ha sido presidente de 1998 a 2006 . Entre 1980 y 1987 fue vicedecano del Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Cataluña. En los años setenta fue profesor de la Escuela Superior de Ciencias Sociales del Instituto Católico de Estudios Sociales de Barcelona y director del departamento de historia de la entidad hasta 1988.Fue vicepresidente del Ateneo Barcelonés entre 2003 y 1007 con Oriol Bohigas de presidente. Obtuvo con obras suyas el premio Nova Terra en la Nit de les Lletres Catalanes en 1964 y en 1967, y el premio Carles Rahola de la Fundació Prudenci Bertrana en 2007. Se le concedió por su trayectoria el premio Ramón Fuster en 1992, la Creu de Sant Jordi en 1995 y en 2009 la medalla Narcís Monturiol al mérito científico, ambas distinciones de la Generalitat de Catalunya. Los temas que ha investigado son la lucha de clases, las relaciones del obrerismo y del movimiento campesino con el catalanismo, el pensamiento político, las instituciones de alta cultura y la memoria colectiva, todo ello en la Cataluña de finales del siglo XIX y durante el siglo XX. Dirige la revista " Catalan Historical Review", que desde 2008 se edita en inglés y en catalán y es la primera revista de difusión internacional de la historiografía de los países de habla catalana. La Biblioteca del Congreso de los Estados Unidos presenta 46 entradas de obras suyas. Ha organizado y editado el resultado de los simposios " Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània" (2001), " Història de la historiografia catalana" (2003) y "Els Països Catalans i Europa durant els darrers cent anys" (2007) Especialista en historia social, entre sus libros destacan: El sindicalismo en Barcelona (1965); El problema agrario en Cataluña, la cuestión rabassaire (1968, 1980 y 1983), su tesis doctoral que le valió el premio Nova Terra en 1967; Crisis económica y agitación social en Cataluña de 1930 a 1936 (1971); Trabajo industrial y organización obrera en Cataluña (1974), donde reúne sus estudios sobre la mujer obrera en el primer cuarto de siglo, el socialismo en Cataluña y la escisión treintista de la CNT, centrándose en el movimiento obrero en Sabadell durante el quinquenio republicano. Con Emili Giralt y Josep Termes es autor de Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes. Cronología 1800-1939 (1967, 1978), y con esos mismos historiadores y otros contribuyó a la realización de la Bibliografía dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972).

Balcells dirigió y redactó parte de la obra Història dels Països Catalans (1980) y de la "Història de Catalunya", con Arturo Pérez, Flocel Sabaté y Antoni Simon, que tiene versión catalana publicada en 2004 y 2009, y versión en castellano, en 2006 . Otros libros suyos son: Historia contemporánea de Cataluña (1983); Les eleccions generals a Catalunya entre 1901 i 1923 (1982), obra escrita con Conxita Mir y Joan B.Culla; Rafael Campalans, socialisme català (1985); Justícia i presons deprés del maig de 1937 a Catalunya. Els intents regularitzadors del conseller Bosch Gimpera (1989); y El nacionalismo catalán (1999).

Dirigió también el libro colectivo Pensament polític català, del segle XVIII a mitjan segle XX (1988).

Otros libros suyos son: "El arraigo del anarquismo en Cataluña. Selección de textos de 1926-1934" (1974); "Marxismo y catalanismo" (1977); "Història del nacionalisme català dels orígens al nostre temps" (1992); " L'escoltisme català, 1911 - 1978" (1993, escrito con Genís Samper); " La historia de Catalunya a debat, els textos d'una polémica" (1994); " La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia" ( 1996, con Enric Pujol y Jordi Sabater); " Catalan Nationalism, past and present" (1996, con prólogo de Geoffrey J. Walker); "Miquel Coll i Alentorn. Historiografia i democracia, 1904 - 1990" ( 1999); " Violència social i poder polític, sis estudis històrics sobre la Catalunya contemporània" (2001); " Història de l'Institut d'Estudis Catalans( I, 2002, II, 2007, escrita con Enric Pujol y Santiago Izquierdo); " Llocs de memoria dels catalans" ( 2008); " El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya de 1919 i el seu context històric" ( 2010), que contiene versión en español y en inglés); "El pistolerisme, Barcelona 1917 - 1923" (2009); " Cataluña ante España. Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos, 1888 - 1984" (2011); " L'Institut d'Estudis Catalans. Una síntesi histórica" (2012); " La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936" (2013); " Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva época" (2013), i " Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863 - 1943. De L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans" (2013). Con Josep M. Ainaud ha editado y prologado las obras completas d'Enric Prat de la Riba en tres volúmenes (1998-1999). También ha compilado y estudiado artículos de Lluís Nicolau d'Olwer: "Democracia contra dictadura. Escrits polítics, 1915 - 1960" (2007), y con Enric Pujol ha editado los artículos de Ferran Soldevila: "Entre la Dictadura i la Revolució. Cròniques polítiques per a Ginebra i Liverpool, 1925 - 1947" (2009).

Referencias