Wikipedia:Proyecto educativo/Fundamentos tecnológicos del e-learning 2018/19 (I)/Aula 1 (Català)/Grupo 8
La millor educació, la que maximitza l’aprenentatge, és l’educació personalitzada. Actualment existeixen mètodes d’ensenyament que milloren els resultats de l’aprenentatge dels estudiants. El model d’aprenentatge Flipped Classroom permet implementar amb èxit diferents metodologies: Just in Time Teaching, Flipped Learning Forte, Flip In Colours i Flipped Mastery Learning.
Flipped Classroom + Just in Time[editar]
Just in Time és una estratègia d'aprenentatge en la que els alumnes realitzen una tasca abans de la classe i el professor, desprès d’analitzar les respostes aportades pels estudiants, adapa “just a temps” els materials educatius o les activitats de la sessió per a donar resposta a les necessitats d’aquests.[1] La combinació amb el Flipped Classroom permet que l'alumne rebi informació sobre un tema concret, generalment en format audiovisual i, tot seguit, realitzi les activitats pròpies del Just in Time.[2]
Els avantatges d’aquestes dues metodologies combinades són nombroses. Per una banda, es disposa d’un registre d’aquelles persones que han dut a terme la tasca abans de començar la classe (independentment de si les respostes són correctes o no). Per altra banda, els docents disposen de més informació per a preparar la classe, ja que coneixen millor el que els alumnes necessiten a partir de les respostes dels qüestionaris. [3]
Amb aquest tipus de metodologies aconseguirem que els alumnes estudien els continguts previament i intenten comprendre amb autonomia. L’alumnat arriba a classe amb els continguts sabuts per tant la interacció estudiant-estudiant, docent-estudiant és participativa i productiva. [4]
Els requisits bàsics d'una Flipping Classroom amb Just in Time Teaching exitosa són: Generació de recursos per a l’estudi previ i la seva comprovació. Gestió i ús del feedforward procedent dels alumnes. Replantejament de les activitats a classe en funció de les dificultats de comprensió dels alumnes. Generació de recursos hipermèdia per tal de possibilitar els estudis previs i la seva comprovació. .[5] Conscienciació prèvia reforçada amb sistemes de recompensa a canvi d’accions (gamificació) i amb accions del professor que demostren als estudiants que els professors estudien meticulosament les seves respostes i que generen feedback a partir d’elles. [6]
Flipped Classroom Forte[editar]
En aquesta variant intensificada del Flipped Classroom, evolució del Just in Time Teaching, els alumnes reben la informació i l’assimilen fora de l’aula. Un cop acabat aquest procés, són ells mateixos els que envien al professors els seus dubtes sobre el material rebut. El docent respon per e-mail els dubtes més urgents i envia la informació a tots els alumnes, fins i tot a aquells que no han enviat cap pregunta i als que no han contestat al qüestionari previ. En aquesta metodologia, la percepció dels docents per part dels alumnes millora considerablement, ja que els professors mostren un major compromís amb l’aprenentatge dels seus estudiants.
El docent també pot obrir fòrums online sobre els conceptes que han presentat més dificultat. El Flipped Learning Forte utilitza mètodes d’avaluació formativa com ara el Team Based Learning, el Just in Time Teaching, PEPEOLA (Preparació i Estudi Previ per Avaluació On Line Automàtica) o el Peer Learning. [7]
L’inconvenient del Flipped Learning Forte és que exigeix un esforç extra per part del docent per a contestar els dubtes dels alumnes, que és proporcional al nombre d’alumnes que s’ha de compensar amb metodologies complementàries. Les seves avantatges principals són les millores en nivells d’aprenentatge, mesurats en exàmens d’avaluació i en la valoració feta pels alumnes de l’activitat docent dels professors. [8]
Flipped Classroom in Colours[editar]
Amb aquesta metodologia els alumnes, un cop han revisat els materials a casa i han contestat el qüestionari tot enviant els seus dubtes referents a la informació rebuda, classifiquen les preguntes en diferents tipologies, marcant-les amb colors diferents. Les preguntes marcades amb color negre necessitaran una explicació per part del professor, i d’aquestes, aquelles que precisin una investigació per part del docent estaran marcades amb groc. Aquells dubtes que puguin ser explicats per un altre company estaran marcats amb color verd i els vermells seran els que sorgeixin com a resultat d’una falta de comprensió del concepte treballat. Les preguntes que puguin ser adequades per a una prova d’avaluació estaran marcades amb blau i aquelles que puguin iniciar un debat, ja sigui presencial o virtual, en taronja. Per últim, estaran marcades amb color lila aquelles preguntes que puguin ser aptes per a iniciar un procés d’investigació per part dels alumnes. [9]
La metodologia Flipped in Colours serveix als docents per a classificar les preguntes urgents de l’alumnat i utilitzar-les per a generar activitats de classe i avaluació formativa.
Flipped Mastery Learning[editar]
El mastery learning consisteix en treballar amb cada estudiant en cadascuna de les àrees d’habilitat fins que l’estudiant aconsegueixi els objectius establerts per a poder pasar al següent nivell.
Els components del Mastery Learning són: 1. Els alumnes treballen en grups o individualment al ritme més adient per a cadascú. 2. El docent realitza l’avaluació formativa i estableix el nivell de comprensió que ha aconseguit cada un dels estudiants. 3. L’alumnat demostra que ha aconseguit els objectius en realitzar l’avaluació sumativa. 4. Els estudiants que no superen les diferents avaluacions rebran un reforç. [10]
El Mastery Learning millora els resultats dels estudiants, però el treball del docent és més costós perquè implica un sistema d’avaluació personalitzat, ja que els estudiants van adquirint els objectius a diferents ritmes. Les eines d’avaluació automàtiques (screencast, Moodle, blackboard, Schoology, jupiter Ed, Quia, etc.) han aconseguit que la metodologia Mastery Learning sigui fàcil d’aplicar. Aquesta metodologia disposa d’un enorme potencial al camp de l’educació online i als MOOCs. A les plataformes educatives (LMS) com Moodle o Schoology, els estudiants poden anar avançant al seu propi ritme fins a assolir els objectius establerts. Al context dels MOOCs, cada estudiant disposa del temps que necessiti per a a adquirir els coneixements d’una unitat i poder passar a la següent. [11]
Aquest model està format per cinc estadis: 1. Instrucció directa mitjançant vídeos creats pels docents. 2. Pràctica: els estudiants practiquen a classe el que han après als vídeos. 3. Aprofundir: els estudiants desenvolupen tasques d’un major nivel cognitiu en forma d’experiment, debat o redacció. 4. Avaluació: les avaluacions seran formatives i sumatives. 5. Correcció: si els estudiants no han aconseguit els objectius fixats, se’ls donaran tasques apropiades de reforç per a solucionar-ho i, a més a més, una altra avaluació. [12]
Els cinc consells perquè la implementació del Flipped Mastery funcioni són: 1. Establir objectius setmanals. 2. “Mastery Checks”: fer avaluació formativa, que millora l'aprenentatge, i descartar els tests. 3. Eliminar les cues dels estudiants per a fer preguntes al docent. En canvi, es proposa donar pistes visuals. Per exemple, hi ha docents que utilitzen sets de gots de colors per a identificar quins estudiants necessiten ajuda. 4. Fer avaluacions sumatives utilitzant plataformes com Moodle on es poden crear tests autocorregibles. [13]
En definitiva, la clau perquè el Mastery Learning sigui posible és simplificar.
Aplicacions útils pel Flipped Classroom[editar]
Existeixen moltes Apps que es poden utilitzar pel Flipped Classroom. A continuació, s’anomenen algunes de les aplicacions més útils a l’hora de “flippejar” l’aula. [14]
Flipped Primary[editar]
Es tracta d’una aplicació gratuïta disponible per a Android i iOS creada per Miguel Ángel Azorín, professor d’educació física. Està pensada per a alumnes de Primària i permet treballar a partir de vídeos explicatius. Podem trobar-hi més de 2.000 vídeos de totes les matèries, és a dir: anglès, educació física, llengua, matemàtiques, ciències naturals, ciències socials, música i religió.
A més a més, al final de cada unitat s’inclou un concurs de preguntes que permet saber al professor si els seus alumnes han adquirit correctament els coneixements del vídeo.
Explain Everything[editar]
Aquesta aplicació proporciona una pissarra blanca virtual que el professor pot compartir amb els alumnes. Aquests, al seu torn, poden editar-la tot afegint informació de forma col·laborativa. També és gratuïta i està disponible per a dispositius iOS, Android i Windows.
EDpuzzle[editar]
Serveix per a retallar vídeos, insertar notes d’àudio o gravar la teva pròpia veu. A més a més, permet afegir-hi preguntes, localitzar un vídeo en diversos espais com YouTube, Khan Academy o LearnZillion o fins i tot pujar els teus propis vídeos. També permet comprovar al professor quan ha visualitzat l’estudiant el vídeo i quan de temps li ha dedicat a la tasca, apart de corregir les seves respostes.
Knowmia Teach[editar]
Aquesta aplicació permet planificar lliçons i gravar-les a través de vídeos curts que, al publicar-los, qualsevol usuari pot consultar. És gratuïta i permet combinar recursos visuals de múltiples fonts i també permet emprar la veu o el rostre en ells.
ShowMe Interactive Whiteboard[editar]
Amb aquesta aplicació es poden gravar tutorials d’àudio sobre la imatge d’una pissarra per compartir-los en línia desprès. En aquestes imatges se’n poden insertar d’altres i existeixen les opcions de dibuixar i esborrar, adaptar la longitud i compartir-lo o mantenir-lo en privat, entre d’altres opcions. A més a més, és gratuïta i serveix per a iOS i Android.
Penultimate[editar]
Serveix per a prendre notes a classe directament sobre la pantalla tàctil de la tauleta, de la mateixa manera que ho faries sobre un paper. Gràcies a la tecnologia de tinta, els traços es veuen de manera molt clara i també compta amb un mode de protecció del canell, que evita que es taqui la pàgina al recolzar-hi les mans. Les notes poden guardar-se en llibretes personalitzades per tema, projecte o categoria i es sincronitzen amb un compte d’Evernote. A més a més, es gratuïta i compatible amb iPad.
Screencast-O-Matic[editar]
Permet gravar en vídeo el que fas amb l’ordinador. Existeixen altres aplicacions per a fer screencasts, però aquesta és singularment versàtil i, al basar-se en la web, és compatible amb qualsevol dispositiu, a més a més de ser gratuïta.
PlayPosit[editar]
Aquesta aplicació permet a professors de qualsevol matèria accedir a una àmplia varietat de vídeos, concretament a més de 300.000. A més a més, disposa d’un motor d’avaluació que permet al professor conèixer allò que han après els estudiants. Disposa d’una versió gratuïta i una de pagament.
Relay[editar]
Es tracta d’una de les plataformes més completes que permeten al docent gravar-se en vídeo i pujar les seves lliçons per després compartir-les amb els alumnes i, a partir d’elles, crear proves avaluadores. Fins i tot inclou explicacions molt específiques pel professor sobre com integrar la plataforma amb les activitats de l’aula segons la metodologia del Flipped Classroom. Es realitza a través del núvol, amb la qual cosa els alumnes poden accedir-hi des de qualsevol lloc.
GoClass[editar]
En aquesta plataforma gratuïta el professor pot crear les seves pròpies lliçons i enviar-les als seus estudiants. Es basa en el núvol, així que tot el material penjat és totalment accessible.
Sophia Learning Platform[editar]
És una plataforma gratuïta que permet trobar o crear tutorials basats en un suport visual amb els conceptes que es vulguin treballar. També permet crear llistes de reproducció amb els diferents treballs o tutorials ordenats pel docent o fins i tot crear aules privades de suport individualitzat.
Referències[editar]
- ↑ «Just-in-Time Teaching».
- ↑ Prieto, A., Díaz D., Monserrat J., y Reyes E. (2014). Experiencias de aplicación de estrategias de gamificación a entornos de aprendizaje universitario. Revisión. pp. 76- 92.
- ↑ «The Benefits of a Just-in-Time Flipped Class».
- ↑ Prieto Martín, Alfredo; Díaz Martín, David; Monserrat Sanz, E.Reyes (2014). Experiencias de aplicación de estrategias de gamificación a entornos de aprendizaje universitario. Revisión 7 (2). ISSN 1989-1199. Consultado el 30 de octubre de 2018.
- ↑ Prieto, A. (2017). FLIPPED LEARNING. Aplicar el modelo de aprendizaje inverso. Ed. Narcea.
- ↑ Pietro, Alfredo (2018). RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia. Ecuador: ed. AISEDAD.
- ↑ Prieto, A. (2017). FLIPPED LEARNING. Aplicar el modelo de aprendizaje inverso. Ed. Narcea.
- ↑ Alfredo Prieto. «flipped learning forte y flip in colours: variantes del flipped learning que mejoran los resultados de aprendizaje (y la valoración de los alumnos)».
- ↑ Alfredo Prieto. «flipped learning forte y flip in colours: variantes del flipped learning que mejoran los resultados de aprendizaje (y la valoración de los alumnos)».
- ↑ Prieto Martín, Alfredo (septiembre 2017). «El problema de las dos sigmas y la facilidad del (flipped) mastery learning en el contexto actual de la educación semipresencial y online».
- ↑ Prieto Martín, Alfredo (septiembre 2017). «El problema de las dos sigmas y la facilidad del (flipped) mastery learning en el contexto actual de la educación semipresencial y online».
- ↑ Bergmann, Jon (marzo 2016). «Mastery Simplifies: Five Tips to Make Mastery a Reality».
- ↑ Bergmann, Jon (marzo 2016). «Mastery Simplifies: Five Tips to Make Mastery a Reality».
- ↑ «10 aplicaciones para 'flipear' la clase».