Usuario:TcardellS/Taller

La fugida

Ara fa més de vint anys que vaig viure una experiència inoblidable.

Era un matí amb un cel clar i obert, típic de l'Àfrica subsahariana, havíem sortit com cada dia a passejar amb la furgoneta; volíem fotografiar alguns animals.

A prop del campament on dormíem hi havia un riu. Sense titubejar vàrem fer un cop de cap i ens apropàrem a veure si, amb sort, trobàvem una família d'elefants. Era habitual que en temps de sequera i calor feixuga els animals anessin a beure i a banyar-se al riu.

De manera lenta i metòdica vàrem seguir el curs del riu, intentant passar desapercebuts.

Al cap d'una estona i tot d'un plegat ens vàrem trobar una femella d'elefant molt grossa, just darrere uns arbres que no ens deixaven veure clarament què hi havia. Jo, sense meditar-ho massa, vaig baixar de la furgoneta amb el fi d'obtenir una visió més clara i una millor fotografia.

Quan ja era a menys d'un metre de l'elefanta vaig descobrir que ella amagava i protegia una cria. De cop i volta es va girar cap a mi i obrint les orelles de mapa africà va bramular estrepitosament, era un bramul diferent dels que havia escoltat fins aquell moment, era ben segur un crit d'alarma.

De sobte i en un sol bot em vaig llançar cap al seient del conductor qui m'havia deixat la porta oberta. Vaig quedar asseguda damunt ell, i sense dubtar ni un segon va conduir cap a les muntanyes. Jo seguia tan espantada que tremolava com la lluna dins l'aigua.

Mentrestant, la família d'elefants ja havia començat a córrer en direcció a les muntanyes així com havia endevinat el conductor.

Gràcies a la força del motor els vàrem avançar. Va ser aquí quan el meu company d'aventura em va demanar que baixàs de nou perquè poguéssim prendre una bona fotografia del grup d'animals amb actitud salvatge.

Jo ja no podia concentrar-me en el nostre objectiu, havia quedat tan amoïnada que no volia donar una passa més.

Després d'uns minuts congelats, em vaig enfortir i sense mirar enrere vaig botar del cotxe.

La família d'elefants​ corria davant mi mentre jo intentava captar el moment sense que la força emotiva em paralitzés.

Ho vàrem aconseguir, ara podem gaudir la fotografia d'aquella experiència sense tenir por de ser trepitjada.

Aquesta no és la fotografia de l'article, però al manco podeu gaudir de la bellesa d'aquests animals

Hermosa família d'elefants

Aquest article està dins les activitats realitzades a un curs de l'EBAP: "Eines al núvol per crear i compartir coneixement".