Usuario:Melussaterlaku/Taller
Les dominacions estrangeres de Menorca (Segle XVIII)
S’obre una nova etapa històrica a Menorca caracteritzada per:
- Menorca pateix repetits canvis de domini, degut a la seva importància estratègica que té per a les principals potències militars de l’època : Gran Bretanya, França, Espanya.
- El manteniment de les velles institucions polítiques d’autogovern, i el desenvolupament de la cultura catalana. A diferencia de la resta dels territoris de la Corona d’Aragó.
- Al llarg del segle XVIII, podem distingir, 3 dominis britànics, 1 de francès, 1 d’espanyol.
Primer domini britànic (1713-1756)
El 14 de setembre de 1708 Menorca no pogué resistir l’atac de l’esquadra anglo holandesa sota el comandament de l’almirall John Leake i fou conquerida pels anglesos.
Pel Tractat d’Utrecht el 14 d’abril de 1713 (Felip V) Espanya és obligada a cedir l’illa de Menorca i el Penyal de Gibraltar a Gran Bretanya, iniciant així la primera època anglesa.
Per a Gran Bretanya Menorca representava un valuós enclavament en el Mediterrani, que assegurava la seva constant expansió. Sobretot pel magnífic port de Maó.
Sir Richard Kane, va ser el primer i mes notable dels governadors britànics, va residir al castell de Sant Felip. Governaria l’illa amb diferents interrupcions des del 1713 fins al 1736 any de la seva mort.
Construeix el Kane Road, avui dia anomenat camí den Kane, carretera entre Maó i Ciutadella. Va introduir el cultiu de la trepadella, i altres plantes farratgeres i la varietat de poma anomenada d’en Kane. Va importar ramats de Sardenya i del nord d’Àfrica. Menorca passa de monocultiu de blat a agricultura diversificada: verdures, llegums, vinyes amb la producció de vi.
Trasllada la capital a Maó. Menorca viu la millor època per l’expansió comercial, amb la presència de l’armada anglesa i els vaixells corsaris de pavelló angles. Els britànics converteixen Menorca en una base naval de primer ordre.
Amplien el Castell de Sant Felip, convertint-lo en una de les fortaleses més importants de la Mediterrània i hi destaquen una notable guarnició militar.
Tot i el compromís de respectar els privilegis de l’illa, foren freqüents les topades dels governadors britànics amb les autoritats illenques, sobretot de Ciutadella, l’aristocràcia i l’església. Cal recordar que els anglesos eren anglicans i els menorquins, catòlics.
El 1722, traslladen els tribunals de Ciutadella a Maó, traspassant de fet la capitalitat de l’illa.
Concessió de la franquícia comercial, a la llarga impulsa el comerç exterior, principalment a partir del 1740.
Domini francès (1756-1763)
A conseqüència de la guerra dels Set Anys entre França i Gran Bretanya, Menorca fou ocupada pels francesos.
Els francesos el 18 d’abril de 1756 desembarcaren a Ciutadella, baix el comandament del duc de Richelieu. Els francesos assetjaren el Castell de Sant Felip. El governador era Sir Willian Blakeney, no van poder resistir l’assetjament davant el nombrós exercit francès. La capitulació dels britànics fou signada el 29 de juny.
La convivència dels menorquins i francesos fou més senzilla per compartir la pràctica del catolicisme.
Podem destacar la fundació del poble de Sant Lluís, i la construcció al bell mig de l’església dedicada al rei Saint Louis.
· Segon domini britànic. (1763-1782)
l’illa de Menorca retorna als britànics pel tractat de París.
En aquest període s’enderroca l’Arraval de Sant Felip. La seva població és traslladada al nou nucli creat a l’entrada del port natural de Maó; disseny quadriculat amb visió de futur. Rep el nom de Georgetown en memòria del sobirà anglès; actualment anomenat es Castell.
El 1778 l’esclat de la guerra entre França i Gran Bretanya fa revifar l’activitat corsària; juntament amb el comerç exterior i la construcció naval localitzada al Port de Maó, converteixen en una important font d’ingressos per a l’economia menorquina.
· Domini espanyol (1782-1798)
El 19 d’agost, les tropes francoespanyoles sota el comandament del duc de Crillon, desembarquen a sa Mesquida i Alcalfar.
Durant 6 mesos assetgen el castell de Sant Felip, fins la seva capitulació el 5 de febrer de 1782.
El domini espanyol aniria acompanyada del restabliment de la Inquisició, que havia estat abolida a Menorca pels Britànics. Impulsen la castellanització a costa de la florent literatura menorquina en català. Tot i que, no hi hagué un Decret de Nova Planta per a Menorca, les institucions menorquines i el dret floral continuaren vigents.
Sota el govern del comte de Cifuentes, s’enderroca el Castell de Sant Felip, van canviar el nom de la població de Georgetown pel de Real Vila de Sant Carlos, honrant al monarca Carlos III.
El 1795 se restaura la diòcesi menorquina. El ciutadellenc Antoni Vila en seria el primer bisbe. Reapareixen les rivalitats entre Ciutadella i Maó per a l’elecció de la seu episcopal, instaurada definitivament a Ciutadella.
· Tercer domini britànic (1798-1802)
El novembre de 1798, els anglesos tornen a conquerir l’illa, degut a la manca de defenses en què es trobava l’illa.
Intenten reconstruir el Castell de Sant Felip, convertint Menorca en una importantíssima base militar en plena època de les guerres napoleòniques.
El governador Stuart decreta una important reforma de les universitats menorquines, preveient la desaparició de la Universitat General.
·
El 1802 pel Tractat/Pau d’Amiens, Menorca retorna definitivament a la corona espanyola, i les reformes institucionals quedaren sense efecte.
- Text Tractat d’Amiens: «Hi haurà Pau, Amistat i bona intel·ligència entre S.M. el rei d'Espanya, els seus hereus i successors, la República Francesa i la República Bàtava (Holanda), d'una part i S.M. el rei del Regne Unit i els seus hereus i successors, de l'altra». Així mateix, els signants de l'acord «no permetran cap classe d'hostilitat per terra ni per mar per qualsevol causa ni sota cap pretext».
- El 2002 el partit PP d’Aznar va voler celebrar a la mateixa explanada del Castell de Sant Felip la retornada de Menorca a mans espanyoles.
- El CIME es va oposar , el conseller de cultura Sr. Portella «no hi ha res a celebrar ni commemorar aquest any amb motiu del bicentenari de la Pau d'Amiens», ja que va tenir conseqüències negatives per a Menorca «en els àmbits econòmic, social, cultural i de país» i va suposar una pèrdua de llibertat i de benestar.
- Tot i que el Consorci del Museu Militar ubicat a es Castell , celebra actes de commemoració de la Pau d'Amiens.
