Usuario:Jonattanpino/Taller

Carla Delgado Gómez (Güímar, Tenerife, Espanya, 13 de juliol de 1959), és una actriu, política i reconeguda activista dels drets LGBT. Des de 2011 és diputada de l'Assemblea de Madrid pel Partit Socialista Obrer Español, convertint-se en la primera i única dona *transexual d'Espanya a accedir a aquest càrrec. En l'actualitat és Portaveu Adjunta de la Comissió de Cultura i Turisme i responsable de famílies, menors i temes LGTBI en la Comissió de Polítiques Socials i Família; Secretària de la Taula de la Comissió de Joventut i vocal de l'Executiva Regional del PSOE-M.

Biografa

Carla Antonelli, va néixer en Güímar, Tenerife, Illes Canàries, Espanya. Va estudiar art dramàtic en el Conservatori de Música i Art Dramàtic de Santa Cruz de Tenerife. Va sortir de la seva ciutat natal en 1977, ja que en aquells moments es feia impensable que una persona transexuals poguésin desenvolupar la seva identitat de gènere en un entorn rural. Va viure espertenecs de la dictadura franquista i el postfranquismo de ple, a més de la persecució policial. A Espanya fins a 1979 les persones transexualss i homosexuals podien ser empresonades sota la Llei de “perillositat social”.

​

Activisme polític

Activista pels drets de les persones transexuals de forma directa des de l'any 1977 -on ja en un mitjà de comunicació de Las Palmas de Gran Canaria- demanava el vot per al Partit Socialista (abans de les primeres eleccions democràtiques d'Espanya), perquè argumentava que seria la formació política que millor defensaria els drets de les persones transexuals; a partir d'aquí la seva aparició en els mitjans ha estat habitual fins al present. En 1980 va gravar el primer documental temàtic sobre transsexualitat que es va emetre en la Televisió Espanyola (TVE-2). Aquest documental va ser segrestat per la censura i no es va emetre fins a setembre de l'any 1981, a causa que va arremetre contra jutges per no possibilitar el canvi de nom i sexe legalment. Finalment va veure la llum després del fallit intent de cop d'estat a la democràcia pel coronel Antonio Tejero. En 1997 va entrar a formar part de forma activa en el Partit Socialista Obrer Español, sent Coordinadora de l'Àrea Transexual del Grup Federal LGBT del PSOE. Va treballar en grup al programa electoral on es va incloure el matrimoni entre persones del mateix sexe i la Llei d'Identitat de Gènere per a les persones transexuals. A més per encàrrec de Mercedes Gallizo, va col•laborar en la redacció de la norma que possibilitava a les dones transexuals ingressar en els mòduls femenins, sense necessitat d'una cirurgia de reassignació de sexe. L'any 2004 el PSOE guanya les eleccions i el Congrés aprova el matrimoni homosexual, però la Llei per transexuals es retardava una vegada i una altra, i quan es va veure perillar la seva sortida, va amenaçar al seu Govern amb iniciar una vaga de gana1 al costat de presidentes d'altres col•lectius si el Consell de Ministres no aprovava el tràmit d'aquesta normativa. Aquesta qüestió va tenir una repercussió mediàtica nacional i internacional, al final el Govern després de diverses reunions es va comprometre de forma pública a tramitar la Llei. Cosa que es va fer realitat l'1 de març de 2007. Va renunciar al seu lloc quan la Llei de Transexuals va ser aprovada, signada pel President del Govern i el Rei d'Espanya el 17 de març de 2007.2 L'1 de juliol d'aquest any anuncia que deixés el seu càrrec per “motius laborals”, ja que començava a gravar la sèrie de televisió d'Antena 3. Va ser Portaveu d'Àrea Transexual de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals d'Espanya i portaveu per als mitjans de comunicació del Col•lectiu Transexualia de Madrid després de violentes agressions a persones transexuales per grup de neonazis en el Passeig de la Castellana. Ha donat xerrades en universitats i centres educatius. Participant en Congressos de Sexologia, com el celebrat a Valladolid a l'octubre de 2009.3 Ha viatjat a Veneçuela, Xile i Mèxic, convidada per col•lectius transexuales dels països a trobades internacionals. A Xile va participar en totes les televisions i programes de màxima audiència del país, amb entrevistes per la demanda dels drets de transexuales, a Mèxic parlo en la Cambra dels diputats i va donar una conferència a la Universitat de Mèrida, en l'Estat de Yucatán.

Reconeixements

Va ser la coordinadora de l'àrea de Transsexualitat del grup federal de gais i lesbianes del PSOE.4 Va ser la primera transexual de la Comunitat de Madrid que va sol•licitar que la seva veritable identitat figurés en els documents oficials després de l'aprovació l'1 de març de 2007 de la Llei d'Identitat de Gènere a Espanya.5 Anteriorment, el 26 d'abril de 2006, havia amenaçat amb emprendre una vaga de gana si el govern socialista no posava una data per treure endavant aquesta llei.6 El 17 d'abril de 2007 el periòdic La Razón va informar que Carla Antonelli rebutjava l'adopció de mesures «prohibicionistas» contra la prostitució a Espanya, ja que un alt percentatge de transexuals es dediquen o han dedicat a aquesta activitat.7 Antonelli va assenyalar que la discriminació existent cap a aquest col•lectiu a l'hora de buscar ocupació i l'absència de mesures positives per fomentar-ho empenyen a molts transexuales cap a la prostitució com a únic mitjà de vida, i que ignorar la prostitució voluntària seria «imposar de forma feixista un pensament únic».7 Deixant clar, que recolza sense cap tipus de fissures la persecució en temes de tràfic de blanques o explotació. Carla Antonelli va anunciar el 2 de juliol de 2007, a través d'un comunicat, la seva sortida del Grup Federal de Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuales del PSOE "per motius de treball i disponibilitat". Antonelli agraeix "a totes les persones del PSOE el tracte rebut" al llarg dels últims deu anys.8 Carla Antonelli, que va anunciar que deixava de ser la coordinadora de l'Àrea de Transsexualitat del PSOE, va assegurar a Públic que sí era veritat que el PP li havia ofert assumir aquest mateix lloc en aquest partit, però que ho havia rebutjat a causa de la seva 'naturalesa intrínseca' d'esquerres. 'Sóc socialista, d'esquerres i zapaterista i seria una absoluta ingratitut que li fes això al Govern que ha legislat un dels meus drets principals', va afirmar Antonelli referint-se a la Llei que permet a les persones transexuales canviar de nom i gènere en el Registre Civil.9 En les eleccions autonòmiques de 2011 va ser triada diputada en l'Assemblea de Madrid pel PSOE, convertint-se en la primera dona transexual a accedir a un càrrec de representació parlamentària a Espanya. El municipi de Tenerife de Güímar la va guardonar en 2009 amb el Premi Cardón per la seva trajectòria vital. Carla Antonelli va sortir de Güímar, fugint de l'exclusió que podria suposar desenvolupar la seva identitat de gènere lliurement. Més de trenta anys després va tornar per rebre l'homenatge del seu poble natal. En el 2010 va ser l'encarregada de llegir el pregó de les festes patronals en honor de Sant Pere Apòstol en el saló d'actes de la Casa de la Cultura de Güímar. El pregó va estar ple de records emotius de joventut. L'Alcalde de la localitat, Rafael Yanes Mesa, la va definir com "una avançada al seu temps i una ferma defensora dels drets i llibertats de les persones i del respecte a les diferències". Premiada pels col•lectius transexuales de Catalunya i Andalusia aquest 2008 per la seva participació en la Llei d'Identitat de Gènere. Premi d'honor del XIII LesGaiCineMad en el 2008, pel seu paper en la sèrie de televisió la "Síndrome d'Ulisses". El Col•lectiu de Transexuales de Madrid, Transexualia, la va premiar en el 2003 i en el 2012 per la seva trajectòria històrica i pel seu activisme en defensa dels drets de les persones *transexuales. Premi «Emploma *Daurada 2008» del col•lectiu H2O de Gais, transexuales i lesbianes a Reus. Premi 2008 i 2011 de la Federació Estatal de Gais, lesbianes i transexuales d'Espanya "Premis Fuets i Plomes". Premi "FanCineGai" del Festival de Cinema LGTB d'Extremadura en el 2010. Guardonada en la primera edició dels Premis '*BaezaDiversa' al costat del jutge Gran Marlaska i Pedro Zerolo. Premi Emilio Castelar a la Defensa de les Llibertats i el Progrés dels Pobles de Sevilla, en el 2011. Premi Willy *Brandt dels Joves Socialistes de València, 2012 “per la seva labor en la defensa de les llibertats públiques i la igualtat”. Premi solidari de l'Associació Hegoak del País Basc en el 2012. Premi -Rosario Miranda 2013- del col•lectiu LGTB ALGARABIA de Tenerife. És la receptora del Premi “*Racimo” destinat a reconèixer els “Valors Humans 2013”, de la ciutat de Serrada, Valladolid. Premio "Triangle" d'Andalusia 2014, de la Fundació Triangle. En el 2015 va ser la pregonera de les Festes d'Agost de la Victòria de Acentejo, municipi del nord de Tenerife, on va manifestar que: "El topònim d'aquest poble fa referència a un fet bèl•lic, però avui dia el que és una autèntica batalla és seguir lluitant en contra de les desigualtats socials. Les diferències han d'enriquir i no distanciar”. Així mateix al setembre del 2015 va ser reconeguda amb l'esment d'honor dels I Premis d'Andalusia LGTBI.

Enllaços Externs

​