Usuario:Adpisa/Taller

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Els desplaçaments resultants de diverses maneres de desintegració d'un radioisòtop (eix horitzontal: Z, nombre atòmic; eix vertical: N, nombre de neutrons)

La llei dels desplaçaments radioactius, també coneguda com a llei de Soddy-Fajans, en radioquímica i física nuclear, és una regla que governa la transmutació dels elements durant la desintegració radioactiva. Va ser enunciada l'any 1913, de forma independent, pel radioquímic anglès Frederick Soddy (1877–1956) i pel físic químic nord-americà d'origen polonès Kasimir Fajans (1887–1975), que van arribar a ella al mateix temps.[1][2]

La llei descriu què elements químics i isòtops es creen durant una desintegració radioactiva particular :

  • En la desintegració alfa, quan un àtom radioactiu emet una partícula alfa (α), es crea un element que el seu nombre atòmic disminueix en 2 unitats i que el seu nombre màssic disminueix en 4 unitats respecte a les del radioisòtop pare, per exemple:

  • En la desintegració beta, quan un nucli emet una partícula beta (β), el nombre màssic es manté sense canvis, mentre que el nombre atòmic augmenta en 1 unitat respecte a la del radioisòtop pare, per exemple:

  • Això correspon a la desintegració β o emissió d'electrons, l'única forma de desintegració beta que s'havia observat quan Fajans i Soddy van proposar la seva llei en 1913. Més tard, en la dècada de 1930, van ser descobertes altres formes de desintegració beta, com la desintegració β+ (per emissió de positrons) i la captura d'electrons, es va observar que el nombre atòmic disminueix en 1 unitat respecte a la del radioisòtop pare, per exemple:

Vegeu també[editar]

Referències[editar]

  1. Kasimir Fajans, "Radioactive transformations and the periodic system of the elements". Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, Nr. 46, 1913, p. 422–439.
  2. Frederick Soddy, "The Radio Elements and the Periodic Law", Chem. News, Nr. 107, 1913, p.97–99.