Anexo:Maestros de capilla de la Catedral de Gerona
Apariencia
Nombre | Inicio | Final | Notas |
---|---|---|---|
Petrus | ¿? | ¿? | Mencionado en 1106 con el cargo de caput scholæ o præcentor de la catedral. En los años siguientes este será el cargo del responsable de los músicos. |
Johannes | ¿? | ¿? | Mencionado en 1078 |
Berengarius | ¿? | ¿? | Mencionado en 1116 |
Guillermis | ¿? | ¿? | Mencionado en 1151 |
Petrus Caciniano | ¿? | ¿? | Mencionado en 1234 |
E. de Cerviano | ¿? | ¿? | Mencionado en 1255 |
Bernat de Queixans | ¿? | 1273 | |
Guillermo de Collis | ¿? | ¿? | |
Berenguer de Pavo | ¿? | 1333 | |
Francesc Alió | ¿? | ¿? | |
Dalmacio Alionis | ¿? | 1341 | |
Dalmatius de Garriga | ¿? | 1370 | Precentor. |
Michaelis | ¿? | ¿? | |
Jaume Rovira | 1465 | 1470 | |
Bartomeu Cots | 1472 | 1480 | Ya mencionado como maestro. |
- | - | - | |
Lorenç Casquer | 1532 | 1537 | |
Antoni Seguí | ¿? | ¿? | Mencionado en 1541 |
Sebartià Fuster | 1581 | 1604 | |
- | - | - | |
Tomás Cirera | 1630 | 1642 | Primer maestro de capilla por oposiciones. |
Jaime Vidal[6] | 1643 | 1645 | |
- | - | - | |
- | 1650 | 1652 | De 1650 a 1652 Joan Baptista Mallado ocupó el cargo de forma interina; en 1652 Francesc Anglasell también ocuparía el cargo como interino. |
Ponç Asperans o Vilasperans | 1652 | 1654 | |
Joan Baptista Ferrer | 1654 | 1656 | |
Josep Mestres | 1656 | 1663 | |
Felipe Parellada Alegret[7] | 1664 | 1669 | |
Felipe Parellada Mata[7] | 1669 | 1682 | |
Francisco Soler | 1682 | 1688 | Tras la el fallecimiento de Soler, ocuparon el cargo de forma interina los músicos Josep Torner (en 1688) y Gabriel Argany (en 1690). |
José Gas | 1690 | 1711 | |
Gaspar Gibert | 1711 | 1712 | |
Salvador Campeny | 1713 | 1713 | |
Antoni Gaudí | 1714 | 1714 | |
Tomàs Milans | 1714 | 1733 | |
Manuel Gonima[8] | 1735 | 1774 | |
Francisco Juncá | 1774 | 1780 | |
Jaime Balius | 1781 | 1785 | |
Domingo Arquimbau | 1785 | 1790 | |
José Pons | 1791 | 1794 | |
Rafael Compta | 1794 | 1815 | Tras el fallecimiento de Compta, ocuparon el magisterio de forma interina los músicos Antoni Guiu (1815) y Josep Quilmetes (1816). |
Honorato Verdaguer | 1816 | 1819 | Ramón Bassas ocupó el cargo de forma interina brevemente en 1819. |
Jaime Juan Lleys | 1820 | 1822 | Primera vez. Carles Quilmetes ocupó el cargo como interino en 1822. |
Jaime Juan Lleys | 1823 | 1824 | Segunda vez. Tomás Riu fue maestro de capilla interino en 1824. |
José Barba y Bendad | 1825 | 1846 | Se suprimió el beneficio que subvencionaba la plaza. Tras la partida de Bendad, el magisterio fue ocupado de forma irregular e interina por varios músicos: Juan Carreras y Dagas (1851-1860), Bernat Papell i Carreras (1860-1864) y Josep Casademont. |
Llorenç Lasa i Sebastian | 1871 | ¿? | |
Supresión de la capilla | 1886 | 1887 | |
Miguel Rué y Rubió | 1887 | 1919 | Tras la partida de Rué, el magisterio fue ocupado de forma interina por los músicos Josep Padró (1919 y de nuevo entre 1922 y 1923) y Josep Mas i Biosca (1919-1922). |
Joan Perramon i Oliva | 1923 | 1946 | |
- | - | - | |
Joaquim Colomer i Julià[9] | ¿? | ¿? | En 1997. |
Referencias
[editar]- ↑ Galdon i Arrué, Monti (1998). «La música a la catedral de Girona en la primera meitat del segle XIX». Recerca Musicolbgica (en catalán) (XIII). [tesis doctoral]. pp. 213-222. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO.
- ↑ Rifé i Santaló, Jordi (mayo-junio 1997). «Panoràmica de la música a Girona dels segles XVII al XX». Revista de Girona (en catalán) (182). pp. 48-52. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO.
- ↑ Pinyol i Balasch, Jaume (2004). «Les partitures dels mestres de capella de la catedral de Girona del segle XVIII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (en catalán) XLV. Girona. pp. 501 ss. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO.
- ↑ Civil i Castellví, Francesc. «La capilla de música de la catedral de Girona (siglo XVIII)» (en catalán). p. 131-188. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. La música a la Catedral de Girona. pp. XIV ss. Consultado el 21 de enero de 2025.
- ↑ Civil, Francisco (1969). «Thomas Cirera, primer Maestro de Capilla por oposición de la Catedral de Gerona; primera mitad del siglo XVII». Revista de Gerona (49): 47-49. Consultado el 6 de agosto de 2022.
- ↑ a b Pujol i Coll, Josep (6 de junio de 2020). «De Cirera a Parellada». El barroc musical gironí La música a les comarques gironines als segles XVII i XVIII, a partir del llibre "El barroc musical", de Josep Pujol (en catalán). Consultado el 6 de agosto de 2022.
- ↑ López-Calo, José (20 de enero de 2001). «Gonima, Manuel». Grove Music Online (en inglés). Oxford Music Online. Consultado el 4 de junio de 2022.
- ↑ Brugués i Agustí, Lluís (22 de diciembre de 1998). Marquès, Salomó, ed. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) (en catalán). Gerona: Universidad de Gerona. Departament de Pedagogia. ISBN 9788469291603. Consultado el 6 de abril de 2023.
Bibliografía
[editar]- Marquès, Josep Maria (1999). «Organistes i mestres de capella de la catedral de Girona». Anuario Musical (en catalán) (54): 89-130.