Àngels Gregori

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Àngels Gregori
Información personal
Nombre de nacimiento Àngels Gregori i Parra
Nacimiento 14 de enero de 1985
Oliva, España
Nacionalidad Española
Educación
Educación Teoría de la Literatura y Literatura Comparada
Educada en Universidad de Barcelona
Información profesional
Ocupación Poeta, gestora cultural
Sitio web
Distinciones
Àngels Gregori. Fotografía de Jesús Ciscar

Àngels Gregori i Parra (Oliva, Valencia, 14 de enero de 1985) es una poeta y gestora cultural, directora del Festival de Poesía de Oliva desde sus inicios, en 2005.[1][2]

Biografía[editar]

Gregori nació en Oliva en 1985 y vive entre Barcelona y Valencia. Es licenciada en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada por la Universidad de Barcelona, Máster de Gestión Cultural por la Universidad Abierta de Cataluña, con la tesina Els festivals de poesia com a mitjà de difusió y Máster en Didácticas Específicas por la Universidad de Valencia[3]​. Se doctoró cum laude en el año 2015 por la Universidad de Valencia. El año 2003 recibió el premio Amadeu Oller para jóvenes poetas inéditos con el poemario Bambolines.[4]​ A los diecinueve años creó la Poefesta, el Festival Internacional de Poesía de Oliva, y desde entonces cada año ha dirigido la organización. Ha sido comisaria de Barcelona Poesia (2017-2019), y de Poesia Lleida desde 2018 hasta la actualidad. Durante los años 2022 y 2023 ha coordinado los actos literarios de Villa Amparo, la Casa de los Poetas-Antonio Machado de Rocafort. El año 2007 ganó el premio Ausiàs March de Poesía de Gandía, con Llibre de les Brandàlies.[5]​ El año 2010 recibió el premio Alfons el Magnànim de Poesía por la obra New York, Nabokov & Bicicletes.[6]​ En 2013 recibió el premio de Poesía de los Juegos Florales de Barcelona con el poemario Quan érem divendres. En 2018 gue galardonada con el Premio Vicent Andrés Estellés de poesía por la obra Quan els grans arbres cauen, que mereció el Premio de la Crítica de los Escritores Valencianos. Su obra ha sido incluida en varias antologías de poesía y ha sido traducida a varios idiomas,[3]​ como el italiano, el castellano, el francés, el croata y el asturiano. En 2021 fue comisaria de la exposición Francisco Brines: la certidumbre de la poesía. Es, desde el año 2020, miembro de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Obra[editar]

  • Bambolines, (Barcelona : Galerada. Premio Amadeu Oller, 2003).[7]
  • Llibre de les Brandàlies (Barcelona: Edicions 62. Premio Ausiàs March de Poesía de Gandía 2007).[8]
  • New York, Nabokov & Bicicletes, (Alzira: Edicions Bromera. Premio Alfons el Magnànim València de Poesia, 2010)
  • Herències, (València: Perifèric Edicions. Premio poesía Manel Garcia Grau, 2011).[9]
  • Quan érem divendres, Barcelona: Col·lecció Mitilene de l'Editorial Meteora. Premio de poesía dels Jocs Florals de Barcelona, 2013).[3]
  • Quan els grans arbres cauen. Alzira: Bromera, 2018. Premio de Poesía Vicent Andrés Estellés. Premio de la Crítica de los escritores valencianos.
  • Deberíamos habernos quedado en casa. Barcelona: Godall, 2020
  • Jazz. Barcelona: Proa, 2023
Participación en antologías
  • Joves poetes catalans de Jordi Valls. (València, Brosquil. 2004).
  • Los versos de los acròbates de David Castillo. (México. Editorial Paraíso perdido, 2005).
  • Parlano le donne de Donatella Siviero. (Nápoles. Tullio pironti editore, 2008).
  • El poder del cuerpo de Meri Torras. (Madrid, Castalia Publishing Company, 2009).
  • Revue de poésie Exit Àngels Gregori. (Québec, nº 58, 2010. Traducción de Elisabet Ràfols).
  • L'àrbre à paroles. (Francia, La maison de la poesie d'Amay).
  • Cada oliva és un estel fos de Pau Sanchis y Angel Igelmo. (Seminario de traducción poética de Farrera. Institució de les Lletres Catalanes, 2010).

Referencias[editar]

  1. «Gregori Parra, Àngels». Lletres Catalanes (en catalán). Institució de les Lletres Catalanes, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Consultado el 22 de marzo de 2016. 
  2. HAC MOR, Carles. «Gran Poefesta de la Safor». Avui (en catalán). Consultado el 22 de marzo de 2016. 
  3. a b c ACN (20 de noviembre de 2013). «Àngels Gregori: "Si hi ha algun pes a 'Quan érem divendres' és el dels itineraris de la memòria"». Ara (en catalán). Edició de Premsa Periòdica Ara. Consultado el 25 de marzo de 2016. 
  4. Llistat dels premis Amadeu Oller de poesia des de 1965, Generalitat de Catalunya
  5. SANZ, Z. (24 de noviembre de 2007). «Joan Garí y Àngels Gregori reciben en Gandia los premios Joanot Martorell y Ausiàs March». Las Provincias. LASPROVINCIAS.ES. Consultado el 25 de marzo de 2016. 
  6. «Àngels gregori guanya el Premi de Poesia Alfons el Magnànim». Bromera de lletres (en catalán). Bromera. 1 d’octubre de 2010. Consultado el 25 de marzo de 2016. 
  7. Artículo de Carles Hac, Avui, 27 de noviembre de 2003
  8. Crítica publicada el maig del 2008 a la revista digital Barcelona Review
  9. Balbastre, Josep Maria (20 de mayo de 2012). «"Herències"». Saforíssims (en catalán). Societat literària Saforíssims. Consultado el 25 de marzo de 2016. 

Enlaces externos[editar]