Usuario:Rutjm/Taller

Biografia

Va néixer a Reus al 1903 en una família de classe mitjana - alta que va adquirir una bona posició econòmica gràcies a l’activitat empresarial i a la inversió dels guanys en finques rústiques. Des de la seva infantesa ja augurava el camí que escolliria, des de ben aviat eren evidents les seves aptituds pel dibuix. Tot i l'oposició dels seus pares la futura artista va tenir el recolzament del seu oncle, Joan Solé Valls que era escultor i comediògraf.

Als 8 anys ingresa a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis i durant la seva adolescència s’instrueix amb els millors pintors del moment. Va cursar batxillerat en una època en la que no hi havia gaire presència femenina a l’ensenyament secundari.

Va estudiar Magisteri i l’any 1922 comença com a professora auxiliar de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Va decidir continuar la seva formació acadèmica encara que en aquesta època era inusual per a una dona. Es matricula en un règim d’ensenyament lliure a la Universitat de Saragossa en la qual cursa Filosofia i Lletres. Al camí que segueix tota la vida és aquesta doble vocació i passió de la docència i la creació artística. Fou sempre una dona independent com a nivell econòmic com intel·lectual.

Primeres exposicions

Al 1926 va fer la seva primera exposició conjuntament amb altres artistes a la secció d’art del centre de lectura de Reus. Va acabar els seus estudis al 1927 i començà a treballar com a professora interina d’idiomes i lletres a l’Institut d’Ensenyament Secundari de Reus, feina que va compaginar amb la de professora de dibuix a l’Escola Municipal d’Aprenents i Comerç de Reus fins al 1933.

Al 1933 es casa el catedràtic Emili Donato i Prunera, també reusenc i destinat com ella a l'institut de Figueres on es converteix en la primera docent dona d’aquell centre educatiu on va exercir com a professora ajudant de llatí, llengua i literatura, allà va conèixer a Dalí i les seves obres tenen un toc surrealista (1935)

Guerra civil i postguerra

Durant la guerra civil es van traslladar a Lleida, van viure intensament el caràcter revolucionari freqüentant ambients intel·lectuals liberals. Al 1937 es va incorporar a l’Institut Obrer de Sabadell com a professora de llengua i literatura. Es tractava d’una experiència docent extraordinària dins del programa educatiu de caràcter democratitzador iniciat pel govern del Front Popular (eleccions del 1936). Tenia la finalitat d’obrir les portes a l’ensenyament secundari, i d’allà a la universitat, als nois i noies de famílies obreres que eren seleccionats per les seves aptituds. Va ser el primer de Catalunya i el segon a l’estat espanyol.

Emili Donato va ser apartat de la seva plaça de catedràtic per la depuració franquista de la postguerra,va passar de 12 anys de condemna a 3 anys de presó atenuada domiciliària per la implicació a la política, i Magda va patir un sever expedient i va ser inhabilitada per pertànyer a la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament).

Del 1942 al 1949 Magda va reprendre la pintura amb tarannà vitalista i esperit de superació. L’art era el centre de la seva vida i la seva font d’ingressos. Aquells anys durs i difícils de la postguerra van afectar a l’art de Magda Folch que en aquella època són fosques i d'aspecte trist i decebut.

L’any 1942 va realitzar diverses exposicions i entre elles va participar a “La Segunda Exposición Nacional de Bellas Artes” plena d'artistes reconeguts i emergents. Aquesta exposició intentava restablir Barcelona com a punt neuràlgic de producció i exhibició artística.

A l’any 1943 va exposar a la prestigiosa Galeria Barcino a Barcelona. Com a resposta a diverses crítiques masclistes Magda va dir “El público y los críticos tratan de adivinar en nuestra obra pintura femenina, como sinónimo de débil y quebradiza, y eso es un error: en el arte no hay sexo, se hace bien o se hace mal”.

Consolidació de l'artista

Als anys 50 van ser de gran activitat artística i va obtenir un gran reconeixement per part de la crítica i del públic.

A 1951 va crear la seva obra més coneguda que va a ser l'execució de la pintura mural de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat per a l'església de Sant Joan de Reus. A l'any 1953 va exposar a la Galeria Macarrón a Madrid un bon nombre d'obres. No era gaire coneguda però encara i així la crítica la va apropar al pintor Sorolla.

Des de la seva inhabilitació com a pedagoga després de la guerra civil, a l'any 1950 fins al 1958 es vincula al Centre d'Influència Catòlica, que era un centre femení i progressista que volia portar la FP a la burgesia catalana.

Al 1959 es traslladen a Eivissa pel treball del seu marit. En aquesta època la seva obra s'omple de llum, comença a experimentar amb retrats amb tinta xinesa i també té lloc la seva consolidació com a artista.

Docència i creació

A l'any 1961 comença a treballar com a professora de dibuix i història de l'art a l'escola d'art de Tarragona on utilitzava la percepció i el descobriment de la línia, la forma i l'objecte, que eren la base del seu mètode d'ensenyament. Al mateix any va exposar a la Sala Rovira a Barcelona titulada "Ibiza en la obra de 4 artistas”.

En aquesta època la van nomenar adjunta de pràctiques a la Càtedra de Dibuix de l'Institut Antoni Martí i Franquès.

Després de 12 anys sense exposar a Barcelona, va realitzar una nova col·lecció a la Galeria Syra amb 48 obres, la qual va durar dos anys. Va obtenir crítques esperançadores com la que li va dedicar La Vanguardia: "pintura jove, fresca , no perd la seva essència ...i sobretot la seva sensibilitat".

A l'any 1975 fa una gran exposició a la prestigiosa Sala Anquin's de Reus que van descriure com una obra plena, sòlida i fresca.

Últims anys

Finalitza la seva carrera com a docent el curs del 1975-1976. Sempre serà recordada com una professora amb un entusiasme contagiós inclús als moments més difícils.

Realitza la seva última exposició l'any 1979 a la Sala Anquin's amb 40 obres. Tot i la seva avançada edat va ser una exposició amb molt d'èxit, i a arrel d'aquesta li van encarregar uns 120 retrats. És aquí quan realitza el seu únic autoretrat.

Al 1981 es veu obligada a retirar-se ja que estava molt malalta a conseqüència d'un càncer, provocant la seva mort el mateix any.

La seva ciutat li ha dedicat un carrer