Català: Estela 3 de Ceibal (secció central). Període Clàssic Terminal (800-900), pedra calcària. museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Guatemala MUNAE). Exposició Maies. L'enigma de les Ciutats Perdudes del museu arqueològic d'Alacant.

Aquesta estela és un cas exemplar de l'estil híbrid propi del Clàssic Terminal que combina expressions artístiques del Clàssic maia amb nous motius del centre de Mèxic. La divisió de la cara frontal de l'estela en tres seccions és característic d'aquest estil del Clàssic Terminal.

En el registre superior es van representar dues persones gesticulant amb les cares cobertes amb una màscara del Déu Tláloc, una deïtat important del centre de Mèxic. Per sobre del seu cap s'observen dos jeroglífics calendàrics en estil mexicà: 7 Sipaktli i 5 Sipaktli. A la secció central es veu a un personatge parat davant d'una muntanya decorada amb joieria, Al centre de la qual, apareix el llindar d'una cova en forma d'una gran boca oberta. A la mà dreta el personatge sosté el glif 1-YAX-K’AN, que significa "abundància" i "riquesa". Per sota de la mà hi ha tres glifs addicionals, dels quals els primers dos expressen la data 1 Ok 8 K’ank’in (10.2.5.3.10), que es refereix a un dia de l'any 874 d.C. A l'escena inferior s'observa a dos músics asseguts amb les cames creuades.

La divisió de la cara principal i la influència mexicana diferencien marcadament a aquest monument de les esteles dels reis divins del Clàssic. El canvi s'explica pel col·lapse de la reialesa divina i per la desestabilització de les Tierras Bajas.