Anexo:Maestros de capilla de la Catedral de Gerona

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Lista de maestros de capilla de la Catedral de Gerona[1][2][3][4]
Nombre Inicio Final Notas
Bartomeu Cots ¿? ¿? c. 1474.
Antoni Seguí ¿? ¿? En 1549.
- - -
Tomás Cirera 1630 1642 Primer maestro de capilla por oposiciones.
Jaime Vidal[5] 1643 1645
- - -
- 1650 1652 De 1650 a 1652 Joan Baptista Mallado ocupó el cargo de forma interina; en 1652 Francesc Anglasell también ocuparía el cargo como interino.
Ponç Asperans o Vilasperans 1652 1654
Joan Baptista Ferrer 1654 1656
Josep Mestres 1656 1663
Felipe Parellada Alegret[6] 1664 1669
Felipe Parellada Mata[6] 1669 1682
Francisco Soler 1682 1688 Tras la el fallecimiento de Soler, ocuparon el cargo de forma interina los músicos Josep Torner (en 1688) y Gabriel Argany (en 1690).
Josep Gaz 1690 1711
Gaspar Gibert 1711 1712
Salvador Campeny 1713 1713
Antoni Gaudí 1714 1714
Tomàs Milans 1714 1733
Manuel Gonima[7] 1735 1774
Francisco Juncá 1774 1780
Jaime Balius 1781 1785
Domingo Arquimbau 1785 1790
José Pons 1791 1794
Rafael Compta 1794 1815 Tras el fallecimiento de Compta, ocuparon el magisterio de forma interina los músicos Antoni Guiu (1815) y Josep Quilmetes (1816).
Honorato Verdaguer 1816 1819 Ramón Bassas ocupó el cargo de forma interina brevemente en 1819.
Jaime Juan Lleys 1820 1822 Primera vez. Carles Quilmetes ocupó el cargo como interino en 1822.
Jaime Juan Lleys 1823 1824 Segunda vez. Tomás Riu fue maestro de capilla interino en 1824.
José Barba y Bendad 1825 1846 Se suprimió el beneficio que subvencionaba la plaza. Tras la partida de Bendad, el magisterio fue ocupado de forma irregular e interina por varios músicos: Juan Carreras y Dagas (1851-1860), Bernat Papell i Carreras (1860-1864) y Josep Casademont.
Llorenç Lasa i Sebastian 1871 ¿?
Supresión de la capilla 1886 1887
Miguel Rué y Rubió 1887 1919 Tras la partida de Rué, el magisterio fue ocupado de forma interina por los músicos Josep Padró (1919 y de nuevo entre 1922 y 1923) y Josep Mas i Biosca (1919-1922).
Joan Perramon i Oliva 1923 1946
- - -
Joaquim Colomer i Julià[8] ¿? ¿? En 1997.

Referencias[editar]

  1. Galdon i Arrué, Monti (1998). «La música a la catedral de Girona en la primera meitat del segle XIX». Recerca Musicolbgica (en catalán) (XIII). [tesis doctoral]. pp. 213-222. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO. 
  2. Rifé i Santaló, Jordi (mayo-junio 1997). «Panoràmica de la música a Girona dels segles XVII al XX». Revista de Girona (en catalán) (182). pp. 48-52. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO. 
  3. Pinyol i Balasch, Jaume (2004). «Les partitures dels mestres de capella de la catedral de Girona del segle XVIII». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins (en catalán) XLV. Girona. pp. 501 ss. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO. 
  4. Civil i Castellví, Francesc. «La capilla de música de la catedral de Girona (siglo XVIII)» (en catalán). p. 131-188. Consultado el 4 de febrero de 2022 – via RACO. 
  5. Civil, Francisco (1969). «Thomas Cirera, primer Maestro de Capilla por oposición de la Catedral de Gerona; primera mitad del siglo XVII». Revista de Gerona (49): 47-49. Consultado el 6 de agosto de 2022. 
  6. a b Pujol i Coll, Josep (6 de junio de 2020). «De Cirera a Parellada». El barroc musical gironí La música a les comarques gironines als segles XVII i XVIII, a partir del llibre "El barroc musical", de Josep Pujol (en catalán). Consultado el 6 de agosto de 2022. 
  7. López-Calo, José (20 de enero de 2001). «Gonima, Manuel». Grove Music Online (en inglés). Oxford Music Online. Consultado el 4 de junio de 2022. 
  8. Brugués i Agustí, Lluís (22 de diciembre de 1998). Marquès, Salomó, ed. La música a la ciutat de Girona (1888-1985) (en catalán). Gerona: Universidad de Gerona. Departament de Pedagogia. ISBN 9788469291603. Consultado el 6 de abril de 2023. 

Bibliografía[editar]

  • Marquès, Josep Maria (1999). «Organistes i mestres de capella de la catedral de Girona». Anuario Musical (en catalán) (54): 89-130.