Taifa de Ceuta

De Wikipedia, la enciclopedia libre
La Taifa de Ceuta, en la parte inferior del mapa.

Se denomina Taifa de Ceuta a varios reinos musulmanes independientes (taifa) que tuvieron como centro a la ciudad norteafricana de Ceuta (España) a lo largo de la historia. En ocasiones su territorio incluyó la ciudad de Tánger, actualmente en Marruecos.

Primera 1061–1084[editar]

Creada al separase de la Taifa de Málaga[1]

  • Suqut al-Bargawati (m. 1079)[2]​ de los Bargawata.
    • Acuñaba su propio dinar,[3]​ su título era "lakab al-Mansur"[4]
    • En 1078, los almorávides invaden Tánger.
  • Qadi Ayyad ibn Musa (1083–1149) iman y cadi maliki.

Fue conquistada por el Imperio Almorávide.

Segunda[editar]

Creada en 1233 al separarse de la taifa de Murcia, en 1236 fue invadida por el Imperio Almohade.

Tercera[editar]

En 1249 se independiza de los Háfsidas.

  • Abu'l Qasim (1249-1279) de la dinastía Al Azafi.
    • Durante su gobierno se construyen 2 aljibes.[5]
    • 1259 nace Mohammed ibn Rushayd (m.1321), juez y escritor.
    • 1264 destruye la ciudad de Arcila[6]
    • 1274 el rey meríní Abu Yusuf escribe al rey aragonés: «Manifesta cosa sia a tots com Nós aben Yusuf Miarammollin Senyor de Marrocs i Feza i Suyamoza, i de ses pertinences, Senyor dels Benimarins... ab vós noble en Jaume, per la gràcia de Déu Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, Comte de Barcelona... I puis que romanga aquella pau entreu vostres fills e els nostres, en tal manera que vós ens façats ajuda a pendre Cepta, e que ens enviets deu naus armades e deu galees,...». (grafía actualizada)[7]
    • 1285 muere el poeta sevillano Abu al-Baqa ar-Rundi
  • Abu Hatim Ahmad (1279-1305) muerto en 1315

En 1305 el Reino de Granada lo invadió.[8]

Entre los siglos XIII y XIV los judíos de Marsella comerciaban con la ciudad y tenían un lugar privilegiado[9]

Cuarta taifa[editar]

En 1315 se independiza de los benimerines.

  • Yahyah (1315-1323)
  • Abu'l Qasim Muhammad (1323-1327)

En 1327 los benimerines la reconquistan y vuelven a anexionarla a su imperio.

Referencias[editar]

  1. Maḏāhib al-ḥukkām fī nawāzil al-aḥkām, by ʻIyāḍ ibn Mūsá,Muḥammad Ibn al-Qāḍī ʻIyāḍ
  2. Ayuntamiento de Ceuta
  3. Rif Al Magrib y Al-Andalus, by Ahmed Tahiri, page 84
  4. États, sociétés et cultures du monde musulman médiéval, Xe-XVe siècle, Jean-Claude Garcin, Presses universitaires de France, 2000
  5. El Agua en la Ceuta Medieval, obtención y almacenamiento de Carlos Gozalbes Cravioto, Instituto de Estudios Almerienses
  6. «Arcila, puerto norteafricano de recepción de los sefarditas (1492-93) de ENRIQUE GOZALBES CRAVIOTO». Archivado desde el original el 7 de julio de 2009. Consultado el 1 de septiembre de 2011. 
  7. EL PAPEL DE CEUTA EN LA POLÍTICA EXTERIOR DE JAIME II DE ARAGÓN de Rica AMRÁN-TEDGHI
  8. L`historie du Maghreb, un essai ne synthèse, Abdallah Laroui, 1976, ISBN X-61-144383-9, páginas 189 y 190
  9. L'expulsion des Juifs de Provence et de l'Europe méditerranéenne (XVe-XVIe siècles), de Danièle Iancu, Université Paul Valéry, 2005, página 185