Diferencia entre revisiones de «Josep Rovira i Bruguera»

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Contenido eliminado Contenido añadido
Wikico.es (discusión · contribs.)
Sin resumen de edición
Wikico.es (discusión · contribs.)
Sin resumen de edición
Línea 28: Línea 28:
==Biografía==
==Biografía==
Hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta,<ref>[[Archivo: Can Rovira de la Volta.jpg|thumb|175px| Masía de Can Rovira de la Volta en Jorba (Anoia). Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.]] [[masía|Masía]] de [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 Can Rovira de la Volta]: edificio de [[Jorba]] ([[Anoia]]) catalogado como bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. Fue propiedad, por donación en [[1811]] de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 Prat] ([[1763]]-[[1843]]), hijo y heredero de Josep Rovira i Soler, jurado de Jorba, de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 Solà] ([[1793]]-[[1870]]), casado en segundas nupcias ([[1834]]) con Paula [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW Casanella] i Ventosa, padres de Ramon Rovira i Casanella. [https://app.box.com/embed/o9e6h15fnh0cvxo.swf R<small>AJA I</small> B<small>ORRÀS</small>, Miquel ''et. ál.'' (2011): ''Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba'', ''Catàleg de Béns Protegits'', ''Patrimoni Arquitectònic'', Jorba, Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).] ↑ [[Gran Enciclopedia Catalana|''Gran Enciclopèdia Catalana'']] (edición digital): "El poble de Jorba" en ''Jorba'' [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 (entrada)]. ↑ ''Inventari del Patrimoni Arquitectònic'' (Base de dades Gaudí): Can Prat, de Vilaclara, término de [[Castellfollit del Boix]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 (ficha)]; Can Solà de la Roca (o Can Solà de la Balma), de [[Sant Pau de la Guàrdia]], término del [[Bruch|Bruc]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 (ficha)]. ↑ ''Gran Enciclopèdia Catalana'' (ed. dgtl.): Can Casanelles, de [[La Llacuna|la Llacuna]] [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW (entrada)].</ref>[[Jorba]], [[1836]]—[[Barcelona]], [[1914]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34085 Entierro de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona.] (''La Veu de Catalunya'', 7/9/1914, p. 2.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34082 Necrología] en ''La Veu de Catalunya'' (6/9/1914, p. 3). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/10/22/pagina-2/33342907/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (25/10/1915, p. 2).</ref>industrial, propietario de la fábrica El Progreso de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]] ([[1888]]–[[1988]]),<ref>[http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan/ Fábrica El Progreso]: industria harinera fundada en [[1879]] por la sociedad Prats i Crehueras en el sector de Icària del barrio del [[El Poblenou|Poblenou]] de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]], levantada sobre el chaflán de las calles Pirineus y Hortolans, manzana formada por el paseo del Cementiri (actual avenida de Icària) y las calles Drumen, Pirineus y Hortolans, en una de las mayores zonas industriales del país a finales del siglo XIX, siendo la industria harinera su quinto sector productivo mayor. Fue comprada, refundada y ampliada ([[1888]]-[[1893]]) por el industrial harinero Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, a cuyos herederos y sucesores perteneció hasta su desmantelamiento y demolición en [[1988]] por el proyecto urbanístico de la [[La Vila Olímpica del Poblenou|Vila Olímpica]] del Poblenou tras ser elegida la ciudad de [[Barcelona]] en [[1986]] sede de los [[Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992|Juegos Olímpicos]] de [[1992]], siendo entonces su bisnieto Enric Rovira-Beleta [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/15/pagina-80/33662983/pdf.html responsable de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas.] Su edifici​​o​,​​ caracterizado singularmente por sus capiteles de tres cuerpos, parecía recordar​ por la composición de su fachada, según [[José Corredor Matheos|José Corredor-Matheos]], a la arquitectura militar de Cataluña de finales del siglo XVIII,​ ​resultando ​​su conjunto​, fijado por Rovira i Casanella en 1893,​​ ​una atípica edificación harinera de finales del siglo XIX​. Parte de su maquinaria fue desmontada y depositada como [[Patrimonio industrial|patrimonio industrial]] en el [[Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña|Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] ([[Tarrasa|Terrassa]]), antes de su derribo en 1988. P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en ''I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya'', L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282. ↑ Fotografías de Martí Llorens (noviembre de 1987) en L<small>LORENS</small>, Martí et ál. (2013): [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan "Barrio de Icària, el Manchester catalán"] en [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com ''Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística''.] (Consulta: 14/3/2014.) ↑ ''La Vanguardia'' (15/5/2004, p. 80).</ref>y Jacinta Bruguera i Rius ([[Barcelona]], [[1845]]—[[Sant Cugat del Vallés|Sant Cugat del Vallès]], [[1907]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/4574 Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep, fallecida en la Casa Jacint Bruguera de Sant Cugat del Vallès] (''El Poble Català'', 14/10/1907, p. 1.) Edificio modernista, actualmente transformado, sito entre las calles dels Marges y Santiago Rusiñol de [[Sant Cugat del Vallès]], a la orilla de su [[Monasterio de Sant Cugat|monasterio]], en uno de los núcleos de veraneo del municipio a finales del siglo XIX y principios del XX, donde Josep Rovira i Bruguera pasó temporadas convaleciendo de su afección pulmonar. Fue construido en 1878 como casa de recreo por encargo de su abuelo Jacint Bruguera i Foixart al maestro de obras Jaume Sagalés i Mates y reedificado en 1901 por encargo de su madre, Jacinta Bruguera i Rius, al maestro de obras Josep Masdéu i Puigdemasa. Es actualmente bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. M<small>IQUEL</small> <small>I</small> S<small>ERRA</small>, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en ''Gausac'', Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.<sup>os</sup> 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente. ''La Vanguardia'' (19/10/1922, p. 9):
Hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta,<ref>[[Archivo: Can Rovira de la Volta.jpg|thumb|175px| Masía de Can Rovira de la Volta en Jorba (Anoia). Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.]] [[masía|Masía]] de [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 Can Rovira de la Volta]: edificio de [[Jorba]] ([[Anoia]]) catalogado como bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. Fue propiedad, por donación en [[1811]] de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 Prat] ([[1763]]-[[1843]]), hijo y heredero de Josep Rovira i Soler, jurado de Jorba, de Josep Rovira i [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 Solà] ([[1793]]-[[1870]]), casado en segundas nupcias ([[1834]]) con Paula [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW Casanella] i Ventosa, padres de Ramon Rovira i Casanella. [https://app.box.com/embed/o9e6h15fnh0cvxo.swf R<small>AJA I</small> B<small>ORRÀS</small>, Miquel ''et. ál.'' (2011): ''Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba'', ''Catàleg de Béns Protegits'', ''Patrimoni Arquitectònic'', Jorba, Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).] ↑ [[Gran Enciclopedia Catalana|''Gran Enciclopèdia Catalana'']] (edición digital): "El poble de Jorba" en ''Jorba'' [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0034792.xml?s.q=jorba#anchor1185dfba920e51166dd64efd18eeec296 (entrada)]. ↑ ''Inventari del Patrimoni Arquitectònic'' (Base de dades Gaudí): Can Prat, de Vilaclara, término de [[Castellfollit del Boix]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?nom=can+prat&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=3&idregistre=16403 (ficha)]; Can Solà de la Roca (o Can Solà de la Balma), de [[Sant Pau de la Guàrdia]], término del [[Bruch|Bruc]] [http://cultura.gencat.cat/invarquit/fitxa.asp?nom=can+sol%E0+de+la+roca&municipi=0&comarca=0&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cerca&NRegistre=&idregistre=4066 (ficha)]. ↑ ''Gran Enciclopèdia Catalana'' (ed. dgtl.): Can Casanelles, de [[La Llacuna|la Llacuna]] [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0401938.xml?s.q=casanelles#.UyMfO1F5NlW (entrada)].</ref>[[Jorba]], [[1836]]—[[Barcelona]], [[1914]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34085 Entierro de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona.] (''La Veu de Catalunya'', 7/9/1914, p. 2.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/34082 Necrología] en ''La Veu de Catalunya'' (6/9/1914, p. 3). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/10/22/pagina-2/33342907/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (25/10/1915, p. 2).</ref>industrial, propietario de la fábrica El Progreso de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]] ([[1888]]–[[1988]]),<ref>[http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan/ Fábrica El Progreso]: industria harinera fundada en [[1879]] por la sociedad Prats i Crehueras en el sector de Icària del barrio del [[El Poblenou|Poblenou]] de [[San Martín de Provensals|Sant Martí de Provençals]], levantada sobre el chaflán de las calles Pirineus y Hortolans, manzana formada por el paseo del Cementiri (actual avenida de Icària) y las calles Drumen, Pirineus y Hortolans, en una de las mayores zonas industriales del país a finales del siglo XIX, siendo la industria harinera su quinto sector productivo mayor. Fue comprada, refundada y ampliada ([[1888]]-[[1893]]) por el industrial harinero Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, a cuyos herederos y sucesores perteneció hasta su desmantelamiento y demolición en [[1988]] por el proyecto urbanístico de la [[La Vila Olímpica del Poblenou|Vila Olímpica]] del Poblenou tras ser elegida la ciudad de [[Barcelona]] en [[1986]] sede de los [[Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992|Juegos Olímpicos]] de [[1992]], siendo entonces su bisnieto Enric Rovira-Beleta [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2004/05/15/pagina-80/33662983/pdf.html responsable de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas.] Su edifici​​o​,​​ caracterizado singularmente por sus capiteles de tres cuerpos, parecía recordar​ por la composición de su fachada, según [[José Corredor Matheos|José Corredor-Matheos]], a la arquitectura militar de Cataluña de finales del siglo XVIII,​ ​resultando ​​su conjunto​, fijado por Rovira i Casanella en 1893,​​ ​una atípica edificación harinera de finales del siglo XIX​. Parte de su maquinaria fue desmontada y depositada como [[Patrimonio industrial|patrimonio industrial]] en el [[Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña|Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] ([[Tarrasa|Terrassa]]), antes de su derribo en 1988. P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en ''I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya'', L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282. ↑ Fotografías de Martí Llorens (noviembre de 1987) en L<small>LORENS</small>, Martí et ál. (2013): [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com/fot-doc/barrio-de-icaria-el-manchester-catalan "Barrio de Icària, el Manchester catalán"] en [http://bcn87-92.tempusfugitvisual.com ''Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística''.] (Consulta: 14/3/2014.) ↑ ''La Vanguardia'' (15/5/2004, p. 80).</ref>y Jacinta Bruguera i Rius ([[Barcelona]], [[1845]]—[[Sant Cugat del Vallés|Sant Cugat del Vallès]], [[1907]]),<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/poblecatala/id/4574 Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep, fallecida en la Casa Jacint Bruguera de Sant Cugat del Vallès] (''El Poble Català'', 14/10/1907, p. 1.) Edificio modernista, actualmente transformado, sito entre las calles dels Marges y Santiago Rusiñol de [[Sant Cugat del Vallès]], a la orilla de su [[Monasterio de Sant Cugat|monasterio]], en uno de los núcleos de veraneo del municipio a finales del siglo XIX y principios del XX, donde Josep Rovira i Bruguera pasó temporadas convaleciendo de su afección pulmonar. Fue construido en 1878 como casa de recreo por encargo de su abuelo Jacint Bruguera i Foixart al maestro de obras Jaume Sagalés i Mates y reedificado en 1901 por encargo de su madre, Jacinta Bruguera i Rius, al maestro de obras Josep Masdéu i Puigdemasa. Es actualmente bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. M<small>IQUEL</small> <small>I</small> S<small>ERRA</small>, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en ''Gausac'', Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.<sup>os</sup> 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente. ''La Vanguardia'' (19/10/1922, p. 9):
[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/10/19/pagina-9/33294866/pdf.html oficio del concejal Josep Rovira i Bruguera solicitando al Ayuntamiento de Barcelona cuatro meses de licencia.]</ref>propietaria.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/11/20/pagina-4/33344779/pdf.html Cesión al Ayuntamiento de Barcelona del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, con destino a parques y jardines] (''La Vanguardia'', 20/11/1915, p. 4.) Sector de la ciudad de Barcelona correspondiente geográfica y toponímicamente a una de las varias canteras de la montaña de [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (la cantera Foixarda) explotadas desde mediados del siglo XVII hasta mediados del siglo XIX por la familia de moleros barceloneses Foixart, cuyos terrenos, recaídos en Jacinta Bruguera i Rius, fueron cedidos por sus herederos al Ayuntamiento de Barcelona en 1915, siendo su hijo Josep Rovira i Bruguera concejal, para la creación del Jardín Botánico de Barcelona (hoy [[Jardín Botánico Histórico de Barcelona|Jardín Botánico Histórico de Barcelona)]] según proyecto de urbanización de la montaña de Montjuïc para la [[Exposición Internacional de Barcelona (1929)|Exposición Internacional de Barcelona de 1929]] confiado al ingeniero [[Marià Rubió i Bellver]], hermano del arquitecto [[Joan Rubió|Joan Rubió i Bellver]], compañero de consistorio de Rovira i Bruguera en el gobierno municipal de Barcelona de [[1905]]. [http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/menuitem.a5e780716128291a1b69d9d1387409a0/?vgnextoid=0000001193432684VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES Imágenes] del [[Jardín Botánico Histórico de Barcelona]], proyectado en [[1930]] por el botánico [[Pius Font i Quer]] sobre hondonadas de la cantera Foixarda en la actual avenida dels Montanyans, detrás del [[Museo Nacional de Arte de Cataluña|Museu Nacional d'Art de Catalunya]], en las inmediaciones de la [[Anillo Olímpico de Montjuic|Anella Olímpica de Montjuïc]]. A<small>RRANZ</small> H<small>ERRERO</small>, Manuel (1991): ''Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII'', Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184 (entrada familia Foixart). G<small>RANDAS</small>, M. Carmen (1988): ''L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929'', Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.</ref>Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente<ref>''Tesaurus d'Història de Catalunya'': [http://www.vocabularyserver.com/historia_catalunya/index.php?tema=466&/majors-contribuents ''mayor contribuyente''.]</ref>([[1922]]), sucesor en la fábrica de Sant Martí de Provençals ([[1915]]-[[1925]]),<ref>Marta P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, ''ob. cit''., p. 278.</ref>presidente de la Associació de Fabricants de Farina de la Província de Barcelona ([[1922]]-[[1924]]), individuo de la [[Lonja de Barcelona|Llotja de Cereals]], de la [[Cámara de Comercio de Barcelona| Cambra de Comerç]], del [[Fomento del Trabajo Nacional|Foment del Treball Nacional]] y de la [[Sociedades económicas de amigos del país|Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]], etc.— y, con Ferran de Sagarra i de Siscar (1905), [[Lluís Duran i Ventosa]] (ídem), [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] (íd.), [[Pedro Rahola|Pere Rahola i Molinas]] (íd.) o [[Joan Rubió|Joan Rubió i Bellver]] (íd.),<ref>S<small>AGARRA</small>, Josep Maria de (1964): ''Memòries'', Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/11927 Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.] (''La Veu de Catalunya'', 1/11/1905, p. 2.)</ref>[[concejal]] y [[teniente de alcalde]] del [[Ayuntamiento de Barcelona]] —[[Distritos de Barcelona|distrito II]], [[Lliga Regionalista]], elecciones municipales de [[1905]], [[1913]] y [[1922]]—.<ref> C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (2013): ''Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona (''e-book''). [http://books.google.es/books?id=DRzHAgAAQBAJ&lpg=PT239&ots=MPxtTSRdX0&dq=regidor%20barcelona%20a%201921&hl=es&pg=PT259#v=snippet&q=%22josep%20rovira%20i%20bruguera%22&f=false Entrada de Josep Rovira i Bruguera.] B<small>ALCELLS</small> <small>I</small> G<small>ONZÁLEZ</small>, Albert et. ál. (coord. Eugènia S<small>ALVADOR</small>) (1989): ''Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.</ref>En las [[Elecciones generales de España de 1918|elecciones generales]] de [[1918]], fue proclamado por su partido candidato a [[Congreso de los Diputados|Cortes]] por el [[distrito electoral|distrito]] de [[Tremp]] ([[Provincia de Lérida|Lleida]]), frente al candidato [[Partido Reformista (España)|reformista]] [[Josep Llari|Josep Llari i Areny]].<ref>M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/53038 Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera.] (''La Veu de Catalunya'', 6/2/1918, p. 7.)</ref>Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en [[Suiza]] y Sant Cugat del Vallès, el día [[29 de abril]] de [[1925]], durante la [[Dictadura de Primo de Rivera|dictadura de Primo de Rivera]],<ref>Era​ concejal del Ayuntamiento de Barcelona (elecciones municipales de 1922) ​cuando el [[30 de septiembre]] de [[1923]], tras el [[Golpe de Estado de Primo de Rivera|golpe de Estado de Primo de Rivera]], fue decretada la disolución de los ayuntamientos y la sustitución de sus regidores por serlo de origen elect​oral​. Fue destituido el [[1 de octubre]] de 1923 por el [[Gobernador civil|gobernador civil]] de Barcelona luego de haber convocado al Ayuntamiento de Barcelona en pleno para desposeer a sus regidores y sustituirlos por vocales asociados, siendo su [[Alcalde de Barcelona|alcalde]], [[Ferran Fabra i Puig]], [[Marquesado de Alella|II marqués de Alella]], así mismo reemplazado, sustituyéndolo el vocal asociado [[Anexo:Alcaldes de Barcelona|Josep Banqué i Feliu]].</ref>siendo cabo del [[Somatén|somatén]] del distrito II ([[1922]]-[[1925]])<ref>Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por [[Miguel Primo de Rivera]] el [[17 de noviembre]] de [[1923]]​.​ [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/01/29/pagina-12/33280985/pdf.html ''La Vanguardia''] (29/1/1922, p. 12). Cfr. C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (ob. cit.): ibíd. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/28/pagina-11/33266172/pdf.html Revista pasada por el capitán general de Cataluña, teniente general Emilio Barrera Luyando, al somatén de la ciudad de Barcelona el 28 de abril de 1925, un día antes de fallecer Josep, al mando del somatén del distrito II.] (''La Vanguardia'', 28/4/1925, p. 11.)</ref>y presidente de su ateneo obrero ([[1907]]-[[1925]]).<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/95670 Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por] [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] y [[Manuel Folch i Torres]]. (''La Veu de Catalunya'', 21/6/1925, p. 5.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/94469 Entierro de Josep Rovira i Bruguera] (''La Veu de Catalunya'', 1/5/1925, p. 4.) [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/30/pagina-10/33266231/pdf.html Necrología] en [[La Vanguardia|''La Vanguardia'']] (30/4/1925, p. 10); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/99912 ídem] en [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] (30/4/1925, p. 2). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/13/pagina-2/33256751/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (28/4/1926, p. 2); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/102341 ídem] en ''La Veu de Catalunya'' (28/4/1926, p. 1).</ref>
[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/10/19/pagina-9/33294866/pdf.html oficio del concejal Josep Rovira i Bruguera solicitando al Ayuntamiento de Barcelona cuatro meses de licencia.]</ref>propietaria.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/11/20/pagina-4/33344779/pdf.html Cesión al Ayuntamiento de Barcelona del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, con destino a parques y jardines] (''La Vanguardia'', 20/11/1915, p. 4.) Sector de la ciudad de Barcelona correspondiente geográfica y toponímicamente a una de las varias canteras de la montaña de [[Montjuic (Barcelona)|Montjuïc]] (la cantera Foixarda) explotadas desde mediados del siglo XVII hasta mediados del siglo XIX por la familia de moleros barceloneses Foixart, cuyos terrenos, recaídos en Jacinta Bruguera i Rius, fueron cedidos por sus herederos al Ayuntamiento de Barcelona en [[1915]], siendo su hijo Josep Rovira i Bruguera concejal, para la creación del Jardín Botánico de Barcelona (hoy [[Jardín Botánico Histórico de Barcelona|Jardín Botánico Histórico de Barcelona)]] según proyecto de urbanización de la montaña de Montjuïc para la [[Exposición Internacional de Barcelona (1929)|Exposición Internacional de Barcelona de 1929]] confiado al ingeniero [[Marià Rubió i Bellver]], hermano del arquitecto [[Joan Rubió|Joan Rubió i Bellver]], compañero de consistorio de Rovira i Bruguera en el gobierno municipal de Barcelona de [[1905]]. [http://w110.bcn.cat/portal/site/MuseuDeCiencies/menuitem.a5e780716128291a1b69d9d1387409a0/?vgnextoid=0000001193432684VgnV6CONT00000000000RCRD&lang=es_ES Imágenes] del [[Jardín Botánico Histórico de Barcelona]], proyectado en [[1930]] por el botánico [[Pius Font i Quer]] sobre hondonadas de la cantera Foixarda en la actual avenida dels Montanyans, detrás del [[Museo Nacional de Arte de Cataluña|Museu Nacional d'Art de Catalunya]], en las inmediaciones de la [[Anillo Olímpico de Montjuic|Anella Olímpica de Montjuïc]]. A<small>RRANZ</small> H<small>ERRERO</small>, Manuel (1991): ''Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII'', Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184 (entrada familia Foixart). G<small>RANDAS</small>, M. Carmen (1988): ''L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929'', Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.</ref>Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente<ref>''Tesaurus d'Història de Catalunya'': [http://www.vocabularyserver.com/historia_catalunya/index.php?tema=466&/majors-contribuents ''mayor contribuyente''.]</ref>([[1922]]), sucesor en la fábrica de Sant Martí de Provençals ([[1915]]-[[1925]]),<ref>Marta P<small>UCHALS</small> <small>I</small> C<small>ANALS</small>, ''ob. cit''., p. 278.</ref>presidente de la Associació de Fabricants de Farina de la Província de Barcelona ([[1922]]-[[1924]]), individuo de la [[Lonja de Barcelona|Llotja de Cereals]], de la [[Cámara de Comercio de Barcelona| Cambra de Comerç]], del [[Fomento del Trabajo Nacional|Foment del Treball Nacional]] y de la [[Sociedades económicas de amigos del país|Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]], etc.— y, con Ferran de Sagarra i de Siscar (1905), [[Lluís Duran i Ventosa]] (ídem), [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] (íd.), [[Pedro Rahola|Pere Rahola i Molinas]] (íd.) o [[Joan Rubió|Joan Rubió i Bellver]] (íd.),<ref>S<small>AGARRA</small>, Josep Maria de (1964): ''Memòries'', Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/11927 Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905.] (''La Veu de Catalunya'', 1/11/1905, p. 2.)</ref>[[concejal]] y [[teniente de alcalde]] del [[Ayuntamiento de Barcelona]] —[[Distritos de Barcelona|distrito II]], [[Lliga Regionalista]], elecciones municipales de [[1905]], [[1913]] y [[1922]]—.<ref> C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (2013): ''Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona (''e-book''). [http://books.google.es/books?id=DRzHAgAAQBAJ&lpg=PT239&ots=MPxtTSRdX0&dq=regidor%20barcelona%20a%201921&hl=es&pg=PT259#v=snippet&q=%22josep%20rovira%20i%20bruguera%22&f=false Entrada de Josep Rovira i Bruguera.] B<small>ALCELLS</small> <small>I</small> G<small>ONZÁLEZ</small>, Albert et. ál. (coord. Eugènia S<small>ALVADOR</small>) (1989): ''Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals'', Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.</ref>En las [[Elecciones generales de España de 1918|elecciones generales]] de [[1918]], fue proclamado por su partido candidato a [[Congreso de los Diputados|Cortes]] por el [[distrito electoral|distrito]] de [[Tremp]] ([[Provincia de Lérida|Lleida]]), frente al candidato [[Partido Reformista (España)|reformista]] [[Josep Llari|Josep Llari i Areny]].<ref>M<small>IR</small> C<small>URCÓ</small>, Conxita (1985): ''Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral'', Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup1/id/53038 Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera.] (''La Veu de Catalunya'', 6/2/1918, p. 7.)</ref>Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en [[Suiza]] y Sant Cugat del Vallès, el día [[29 de abril]] de [[1925]], durante la [[Dictadura de Primo de Rivera|dictadura de Primo de Rivera]],<ref>Era​ concejal del Ayuntamiento de Barcelona (elecciones municipales de 1922) ​cuando el [[30 de septiembre]] de [[1923]], tras el [[Golpe de Estado de Primo de Rivera|golpe de Estado de Primo de Rivera]], fue decretada la disolución de los ayuntamientos y la sustitución de sus regidores por serlo de origen elect​oral​. Fue destituido el [[1 de octubre]] de 1923 por el [[Gobernador civil|gobernador civil]] de Barcelona luego de haber convocado al Ayuntamiento de Barcelona en pleno para desposeer a sus regidores y sustituirlos por vocales asociados, siendo su [[Alcalde de Barcelona|alcalde]], [[Ferran Fabra i Puig]], [[Marquesado de Alella|II marqués de Alella]], así mismo reemplazado, sustituyéndolo el vocal asociado [[Anexo:Alcaldes de Barcelona|Josep Banqué i Feliu]].</ref>siendo cabo del [[Somatén|somatén]] del distrito II ([[1922]]-[[1925]])<ref>Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por [[Miguel Primo de Rivera]] el [[17 de noviembre]] de [[1923]]​.​ [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/01/29/pagina-12/33280985/pdf.html ''La Vanguardia''] (29/1/1922, p. 12). Cfr. C<small>AÑELLAS</small> J<small>ULIÀ</small>, Cèlia y T<small>ORAN</small> B<small>ELVER</small>, Rosa (ob. cit.): ibíd. [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/28/pagina-11/33266172/pdf.html Revista pasada por el capitán general de Cataluña, teniente general Emilio Barrera Luyando, al somatén de la ciudad de Barcelona el 28 de abril de 1925, un día antes de fallecer Josep, al mando del somatén del distrito II.] (''La Vanguardia'', 28/4/1925, p. 11.)</ref>y presidente de su ateneo obrero ([[1907]]-[[1925]]).<ref>[http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/95670 Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por] [[Juan Ventosa|Joan Ventosa i Calvell]] y [[Manuel Folch i Torres]]. (''La Veu de Catalunya'', 21/6/1925, p. 5.) [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/94469 Entierro de Josep Rovira i Bruguera] (''La Veu de Catalunya'', 1/5/1925, p. 4.) [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1925/04/30/pagina-10/33266231/pdf.html Necrología] en [[La Vanguardia|''La Vanguardia'']] (30/4/1925, p. 10); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/99912 ídem] en [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] (30/4/1925, p. 2). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1911/10/13/pagina-2/33256751/pdf.html Recordatorio] en ''La Vanguardia'' (28/4/1926, p. 2); [http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/veup2/id/102341 ídem] en ''La Veu de Catalunya'' (28/4/1926, p. 1).</ref>


== Notas ==
== Notas ==

Revisión del 14:07 7 abr 2014

JOSEP ROVIRA I BRUGUERA
Nacimiento 4 de julio de 1865
Barcelona
Fallecimiento 29 de abril de 1925
Barcelona
Ocupación Industrial y político
Partido político Lliga Regionalista
Familiares Francesc Rovira i Beleta

Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, 4 de julio de 186529 de abril de 1925), industrial y político catalán, tío de Francesc Rovira i Beleta.


Biografía

Hijo y heredero de Ramon Rovira i Casanella (Can Rovira de la Volta,[1]Jorba, 1836Barcelona, 1914),[2]​industrial, propietario de la fábrica El Progreso de Sant Martí de Provençals (18881988),[3]​y Jacinta Bruguera i Rius (Barcelona, 1845Sant Cugat del Vallès, 1907),[4]​propietaria.[5]​Fue industrial, comerciante y propietario —mayor contribuyente[6]​(1922), sucesor en la fábrica de Sant Martí de Provençals (1915-1925),[7]​presidente de la Associació de Fabricants de Farina de la Província de Barcelona (1922-1924), individuo de la Llotja de Cereals, de la Cambra de Comerç, del Foment del Treball Nacional y de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, etc.— y, con Ferran de Sagarra i de Siscar (1905), Lluís Duran i Ventosa (ídem), Joan Ventosa i Calvell (íd.), Pere Rahola i Molinas (íd.) o Joan Rubió i Bellver (íd.),[8]concejal y teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelonadistrito II, Lliga Regionalista, elecciones municipales de 1905, 1913 y 1922—.[9]​En las elecciones generales de 1918, fue proclamado por su partido candidato a Cortes por el distrito de Tremp (Lleida), frente al candidato reformista Josep Llari i Areny.[10]​Muere en la ciudad de Barcelona, tras convalecer en Suiza y Sant Cugat del Vallès, el día 29 de abril de 1925, durante la dictadura de Primo de Rivera,[11]​siendo cabo del somatén del distrito II (1922-1925)[12]​y presidente de su ateneo obrero (1907-1925).[13]

Notas

  1. Masía de Can Rovira de la Volta en Jorba (Anoia). Característica arquitectónica, desde la calle Major, por uno de sus tres accesos.
    Masía de Can Rovira de la Volta: edificio de Jorba (Anoia) catalogado como bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. Fue propiedad, por donación en 1811 de Josep Rovira i Prat (1763-1843), hijo y heredero de Josep Rovira i Soler, jurado de Jorba, de Josep Rovira i Solà (1793-1870), casado en segundas nupcias (1834) con Paula Casanella i Ventosa, padres de Ramon Rovira i Casanella. RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).Gran Enciclopèdia Catalana (edición digital): "El poble de Jorba" en Jorba (entrada). ↑ Inventari del Patrimoni Arquitectònic (Base de dades Gaudí): Can Prat, de Vilaclara, término de Castellfollit del Boix (ficha); Can Solà de la Roca (o Can Solà de la Balma), de Sant Pau de la Guàrdia, término del Bruc (ficha). ↑ Gran Enciclopèdia Catalana (ed. dgtl.): Can Casanelles, de la Llacuna (entrada).
  2. Entierro de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona. (La Veu de Catalunya, 7/9/1914, p. 2.) Necrología en La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatorio en La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).
  3. Fábrica El Progreso: industria harinera fundada en 1879 por la sociedad Prats i Crehueras en el sector de Icària del barrio del Poblenou de Sant Martí de Provençals, levantada sobre el chaflán de las calles Pirineus y Hortolans, manzana formada por el paseo del Cementiri (actual avenida de Icària) y las calles Drumen, Pirineus y Hortolans, en una de las mayores zonas industriales del país a finales del siglo XIX, siendo la industria harinera su quinto sector productivo mayor. Fue comprada, refundada y ampliada (1888-1893) por el industrial harinero Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep, a cuyos herederos y sucesores perteneció hasta su desmantelamiento y demolición en 1988 por el proyecto urbanístico de la Vila Olímpica del Poblenou tras ser elegida la ciudad de Barcelona en 1986 sede de los Juegos Olímpicos de 1992, siendo entonces su bisnieto Enric Rovira-Beleta responsable de accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas. Su edifici​​o​,​​ caracterizado singularmente por sus capiteles de tres cuerpos, parecía recordar​ por la composición de su fachada, según José Corredor-Matheos, a la arquitectura militar de Cataluña de finales del siglo XVIII,​ ​resultando ​​su conjunto​, fijado por Rovira i Casanella en 1893,​​ ​una atípica edificación harinera de finales del siglo XIX​. Parte de su maquinaria fue desmontada y depositada como patrimonio industrial en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa), antes de su derribo en 1988. PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282. ↑ Fotografías de Martí Llorens (noviembre de 1987) en LLORENS, Martí et ál. (2013): "Barrio de Icària, el Manchester catalán" en Viaje a Icària. Barcelona 1987-1992. Transformación urbanística. (Consulta: 14/3/2014.) ↑ La Vanguardia (15/5/2004, p. 80).
  4. Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep, fallecida en la Casa Jacint Bruguera de Sant Cugat del Vallès (El Poble Català, 14/10/1907, p. 1.) Edificio modernista, actualmente transformado, sito entre las calles dels Marges y Santiago Rusiñol de Sant Cugat del Vallès, a la orilla de su monasterio, en uno de los núcleos de veraneo del municipio a finales del siglo XIX y principios del XX, donde Josep Rovira i Bruguera pasó temporadas convaleciendo de su afección pulmonar. Fue construido en 1878 como casa de recreo por encargo de su abuelo Jacint Bruguera i Foixart al maestro de obras Jaume Sagalés i Mates y reedificado en 1901 por encargo de su madre, Jacinta Bruguera i Rius, al maestro de obras Josep Masdéu i Puigdemasa. Es actualmente bien protegido del patrimonio arquitectónico del municipio. MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente. La Vanguardia (19/10/1922, p. 9): oficio del concejal Josep Rovira i Bruguera solicitando al Ayuntamiento de Barcelona cuatro meses de licencia.
  5. Cesión al Ayuntamiento de Barcelona del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, con destino a parques y jardines (La Vanguardia, 20/11/1915, p. 4.) Sector de la ciudad de Barcelona correspondiente geográfica y toponímicamente a una de las varias canteras de la montaña de Montjuïc (la cantera Foixarda) explotadas desde mediados del siglo XVII hasta mediados del siglo XIX por la familia de moleros barceloneses Foixart, cuyos terrenos, recaídos en Jacinta Bruguera i Rius, fueron cedidos por sus herederos al Ayuntamiento de Barcelona en 1915, siendo su hijo Josep Rovira i Bruguera concejal, para la creación del Jardín Botánico de Barcelona (hoy Jardín Botánico Histórico de Barcelona) según proyecto de urbanización de la montaña de Montjuïc para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929 confiado al ingeniero Marià Rubió i Bellver, hermano del arquitecto Joan Rubió i Bellver, compañero de consistorio de Rovira i Bruguera en el gobierno municipal de Barcelona de 1905. Imágenes del Jardín Botánico Histórico de Barcelona, proyectado en 1930 por el botánico Pius Font i Quer sobre hondonadas de la cantera Foixarda en la actual avenida dels Montanyans, detrás del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en las inmediaciones de la Anella Olímpica de Montjuïc. ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184 (entrada familia Foixart). GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  6. Tesaurus d'Història de Catalunya: mayor contribuyente.
  7. Marta PUCHALS I CANALS, ob. cit., p. 278.
  8. SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905. (La Veu de Catalunya, 1/11/1905, p. 2.)
  9. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book). Entrada de Josep Rovira i Bruguera. BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  10. MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera. (La Veu de Catalunya, 6/2/1918, p. 7.)
  11. Era​ concejal del Ayuntamiento de Barcelona (elecciones municipales de 1922) ​cuando el 30 de septiembre de 1923, tras el golpe de Estado de Primo de Rivera, fue decretada la disolución de los ayuntamientos y la sustitución de sus regidores por serlo de origen elect​oral​. Fue destituido el 1 de octubre de 1923 por el gobernador civil de Barcelona luego de haber convocado al Ayuntamiento de Barcelona en pleno para desposeer a sus regidores y sustituirlos por vocales asociados, siendo su alcalde, Ferran Fabra i Puig, II marqués de Alella, así mismo reemplazado, sustituyéndolo el vocal asociado Josep Banqué i Feliu.
  12. Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923​.​ La Vanguardia (29/1/1922, p. 12). Cfr. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (ob. cit.): ibíd. Revista pasada por el capitán general de Cataluña, teniente general Emilio Barrera Luyando, al somatén de la ciudad de Barcelona el 28 de abril de 1925, un día antes de fallecer Josep, al mando del somatén del distrito II. (La Vanguardia, 28/4/1925, p. 11.)
  13. Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres. (La Veu de Catalunya, 21/6/1925, p. 5.) Entierro de Josep Rovira i Bruguera (La Veu de Catalunya, 1/5/1925, p. 4.) Necrología en La Vanguardia (30/4/1925, p. 10); ídem en La Veu de Catalunya (30/4/1925, p. 2). Recordatorio en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); ídem en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).

Fuentes bibliográficas

  • ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189 (entrada familia Foixart).
  • BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986 : context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
  • CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera
  • GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
  • MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
  • MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
  • PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282.
  • RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba (enlace).
  • SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.).

Bibliografía complementaria

  • ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II (1909-1913): Botlletí de l'Ateneu Obrer del Districte II: portaveu de la societat del mateix nom, Barcelona, Impr. de Francesch Badia Cantenys.

Enlaces externos