Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2003

De Wikipedia, la enciclopedia libre
← 1999 • Bandera de Cataluña • 2006 →
Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2003

VII legislatura del Parlamento de Cataluña
Fecha 16 de noviembre de 2003
Tipo autonómicas
Cargos a elegir 135 diputados que, a su vez, eligen al presidente de la Generalidad

Demografía electoral
Hab. registrados 5 307 837
Votantes 3 319 276
Participación
  
62.54 %  3.3 %
Votos válidos 3 280 271
Votos en blanco 3212
Votos nulos 8793

Resultados
CiU – Artur Mas
Votos 1 024 425  13.1 %
Escaños obtenidos 46  10
  
30.94 %
PSC-CpC – Pasqual Maragall
Votos 1 031 454  12.8 %
Escaños obtenidos 42  10
  
31.16 %
ERC – Josep Lluís Carod-Rovira
Votos 544 324  100.7 %
Escaños obtenidos 23  11
  
16.44 %
PP – Josep Piqué
Votos 393 499  32.4 %
Escaños obtenidos 15  3
  
11.89 %
ICV-EUiA – Joan Saura
Votos 241 163  207.4 %
Escaños obtenidos 9  6
  
7.28 %

Resultados por provincia
Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2003

Distribución de escaños en el Parlamento
Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2003

  42   PSC  23   ERC  9   ICV-EA  46   CiU  15   PPC



Presidente de la Generalidad de Cataluña

El 16 de noviembre de 2003 se celebraron elecciones al Parlamento de Cataluña para escoger a los 135 parlamentarios de la cámara autonómica. Fueron unas elecciones importantes, que registraron una participación superior al 62 por ciento, al ser las primeras elecciones catalanas en las que no se presentaba Jordi Pujol como candidato a la Presidencia de la Generalidad de Cataluña. Pese a que su sucesor en Convergència i Unió, Artur Mas, consiguió el mayor número de escaños, que no de votos, no obtuvo la mayoría necesaria para formar gobierno, y una alianza entre el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya e Iniciativa per Catalunya Verds, que formaron el denominado "tripartito catalán", permitió que Pasqual Maragall, el candidato del PSC, fuese elegido Presidente de la Generalidad de Cataluña, acabando con 23 años de gobierno de Convergència i Unió. Otro de los datos destacables de estas elecciones fue el gran ascenso de Esquerra Republicana de Catalunya que, con un 16,5 por ciento de los votos, obtuvo 23 escaños y se convirtió en la tercera fuerza política del Parlamento.

Las elecciones no fueron anticipadas, y la legislatura 1999-2003 se completó en su totalidad.

Antecedentes[editar]

En las elecciones generales del año 2000, el PP logra la mayoría absoluta, por lo que Aznar ya no necesita a CiU para legislar en el Congreso de los Diputados y su política inicia un alejamiento de los nacionalismos, que le habían apoyado en la legislatura anterior. Aznar rechaza seguir desarrollando el Estado de las autonomías, negándose a transferir más competencias.[1]​ Es en ese momento cuando todas las opciones catalanistas se ponen como objetivo forzar ese avance autonómico mediante la aprobación de un nuevo estatuto de autonomía para Cataluña en la legislatura que inaugurarían estas elecciones catalanas de 2003.

Desenlace[editar]

Celebradas pocos meses antes que las generales de 2004, en estas elecciones se produjo un notable aumento de la izquierda soberanista de ERC, la opción diametralmente opuesta a la derecha españolista del PP gobernante en España. ERC duplicó sus números consiguiendo sus mejores resultados en democracia y fue necesaria para la gobernabilidad.

Finalmente, las tres fuerzas de izquierda de la cámara se aliaron en el llamado Pacto del Tinell para acabar con 23 años seguidos de gobierno de CiU y formar por primera vez un gobierno de corte socialista y catalanista. El principal eje del pacto era la mencionada reforma del estatuto de autonomía, para la que se contaría con CiU. Igualmente estas tres fuerzas se comprometieron a no llegar a acuerdos con el PP.[2]

Resultados[editar]

Sumario General[editar]

Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2003

Partido Candidato a Presidente de la Generalidad Votos % Escaños +/-
Partido Popular Catalán
(PPC)
Josep
Piqué
393 499 11,89% 15 +3
Els Verds - L'Alternativa Ecologista
(EV-AE)
Josep Lluís
Freijo
18 470 0,56% 0
Plataforma per Catalunya
(PXC)
4892 0,15% 0
Partit Obrer Socialista Internacionalista
(POSI)
4226 0,13% 0
Partit Comunista del Poble de Catalunya
(PCPC)
2580 0,08% 0
Escons Insubmisos-Alternativa
(EI)
2220 0,07% 0
Estat Català
(EC)
1890 0,06% 0
Els Verds-Alternativa Verda
(EV-AV)
1886 0,06% 0
Izquierda Republicana-Partit Republicà d'Esquerra
(IR-PRE)
1714 0,05% 0
Partit Humanista de Catalunya
(PHC)
1647 0,05% 0
Una Altra Democràcia és Possible
(UADEP)
1386 0,04% 0
Centro Democrático y Social
(CDS)
1073 0,03% 0
Partido Nacionalista Caló
(PNCA)
812 0,02% 0
Moviment Social Republicà
(MSR)
804 0,02% 0
Lluita Internacionalista
(LI (LIT-CI))
802 0,02% 0
Españoles Bajo el Separatismo
(EBS)
603 0,02% 0
Ciudadanos en Blanco
(CenB)
401 0,01% 0

Provincia de Barcelona[editar]


PSC-CPC

CIU

ERC

PPC

ICV-EA
Votos 824.270 33,09% Votos 715.140 28,01% Votos 376.669 15,12% Votos 311.928 12,52% Votos 199.553 8,01%
  1. Pasqual Maragall i Mira
  2. Manuela de Madre Ortega
  3. Josep Maria Vallès i Casadevall
  4. Antoni Castells i Oliveres
  5. Carme Valls i Llobet
  6. Miquel Iceta Llorens
  7. Higini Clotas Cierco
  8. Ernest Maragall i Mira
  9. Carme Figueras Siñol
  10. Montserrat Tura i Camafreita
  11. Joan Ferran i Serafini
  12. Caterina Mieras i Barceló
  13. Miquel Barceló i Roca
  14. Josep Maria Carbonell i Abelló
  15. Teresa Serra i Majem
  16. Manel Royes Vila
  17. José Maria Rañé i Blasco
  18. Oriol Nel·lo i Colom
  19. Consol Prados i Martínez
  20. Lidia Santos i Arnau
  21. Alexandre Masllorens i Escubós
  22. Ramon Espasa i Oliver
  23. Joan Roma i Cunill
  24. David Pérez i Ibáñez
  25. Assumpta Baig i Torras
  26. Anna del Frago i Barés
  27. Flora Vilalta i Sospedra
  28. Mohammed Chaib Akhdim
  29. Pilar Díaz i Romero
  1. Artur Mas i Gavarró
  2. Josep Antoni Duran i Lleida
  3. Felip Puig i Godes
  4. Francesc Homs i Ferret
  5. Núria de Gispert i Català
  6. Ramon Camp i Batalla
  7. Marta Llorens i Garcia
  8. Antoni Fernàndez i Teixidó
  9. Lluís M. Corominas i Díaz
  10. Carme Laura Gil i Miró
  11. Josefina Cambra i Giné
  12. Ramon Espadaler i Parcerisas
  13. M. Eugènia Cuenca i Valero
  14. Lluís Recoder i Miralles
  15. M. Glòria Renom i Vallbona
  16. Jaume Camps i Rovira
  17. Antoni Castellà i Clavé
  18. Josep Rull i Andreu
  19. Joan Raventós i Pujadó
  20. Jordi Casas i Bedós
  21. Oriol Pujol i Ferrusola
  22. Carles Puigdomènech i Cantó
  23. Josep Lluís Cleries i Gonzàlez
  24. Francesc Homs i Molist
  25. Esteve Orriols i Sendra
  1. Josep-Lluís Carod-Rovira
  2. Josep Huguet i Biosca
  3. Pere Esteve i Abad
  4. Carme Porta i Abad
  5. Carles Bonet i Revés
  6. Joan Ridao i Martín
  7. Xavier Vendrell i Segura
  8. Teresa Aragonès i Perales
  9. Pilar Dellunde i Clavé
  10. Uriel Bertran i Arrué
  11. Oriol Amorós i March
  12. Marina Llansana i Rosich
  13. Josep Maria Freixanet i Mayans
  1. Josep Piqué i Camps
  2. Dolors Nadal i Aymerich
  3. Mª Belén Pajares Ribas
  4. Francesc Vendrell i Bayona
  5. Dolors Montserrat i Culleré
  6. Daniel Sirera i Bellés
  7. Josep Llobet Navarro
  8. Eva García Rodríguez
  9. Mª Ángeles Olano García
  10. Rafael López Rueda
  11. Santiago Rodríguez Serra
  1. Joan Saura i Laporta
  2. Elisabet Font Montanyà
  3. Jordi Miralles Conte
  4. Jaume Bosch i Mestres
  5. Joan Boada i Masoliver
  6. Maria Dolors Camats i Luis
  7. Maria Dolors Clavell i Nadal
Total escaños 29 Total escaños 25 Total escaños 13 Total escaños 11 Total escaños 7

Provincia de Tarragona[editar]


CIU

PSC-CPC

ERC

PPC

ICV-EA
Votos 106.589 33,62% Votos 89.109 28,10% Votos 60.092 18,95% Votos 37.183 11,73% Votos 16.419 5,18%
  1. Joan Miquel Nadal i Malé
  2. Joan Carrera i Pedrol
  3. Joan M. Roig i Grau
  4. Carles Pellicer i Punyed
  5. Josep Poblet i Tous
  6. Francesc Sancho i Serena
  7. Mateu Montserrat i Miquel
  1. Lluis Miquel Pérez Segura
  2. Joan Sabaté i Borràs
  3. María Teresa Carrera i González
  4. Martí Carnicer i Vidal
  5. Nuria Segú i Ferré
  1. Ernest Benach i Pascual
  2. Marta Cid i Pañella
  3. Sergi de los Ríos i Martínez
  1. Rafael Luna Vivas
  2. Juan Bertomeu Bertomeu
  1. Maria Dolors Comas d'Argemir
Total escaños 7 Total escaños 5 Total escaños 3 Total escaños 2 Total escaños 1

Provincia de Gerona[editar]


CIU

PSC-CPC

ERC

PPC

ICV-EA
Votos 118.286 38,52% Votos 72.352 23,56% Votos 66.989 21,81% Votos 17.079 8,04% Votos 16.328 5,32%
  1. Pere Macias i Arau
  2. Irene Rigau i Oliver
  3. Elena Ribera i Garijo
  4. Josep Micaló i Aliu
  5. Esteve Vilanova i Vilà
  6. Eudald Casadesús i Barceló
  7. Albert Riera i Pairó
  1. Joaquim Nadal i Farreras
  2. Marina Geli i Fàbrega
  3. Manel Nadal i Farreras
  4. Carme Carretero i Romay
  1. Pere Vigo i Sallent
  2. Maria Mercè Roca i Perich
  3. Carme Capdevila i Palau
  4. Alfons Quera i Carré
  1. Alicia Sánchez-Camacho Pérez
  1. Josep Lluís Postigo i Garcia
Total escaños 7 Total escaños 4 Total escaños 4 Total escaños 1 Total escaños 1

Provincia de Lérida[editar]


CIU

PSC-CPC

ERC

PPC
Votos 84.410 41,26% Votos 45.723 22,35% Votos 40.574 19,83% Votos 19.690 9,62%
  1. Josep Grau i Serís
  2. Josep M. Pelegrí i Aixut
  3. Josep Pont i Sans
  4. Francesc Xavier Ballabriga i Cases
  5. Albert Batalla i Siscart
  6. Agustí Lluís López i Pla
  7. Anna Miranda i Torres
  1. Jordi Carbonell i Sebarroja
  2. Joaquim Llena i Cortina
  3. Marta Camps i Torrens
  4. Francés Boya Alòs
  1. Carmel Mòdol i Bresolí
  2. Jordi Ausàs i Coll
  3. Miquel Angel Estradé i Palau
  1. Jordi Montanya i Mías
Total escaños 7 Total escaños 4 Total escaños 3 Total escaños 1

Participación[editar]

Investidura del presidente de la Generalidad[editar]

El 16 de diciembre de 2003, Pasqual Maragall fue investido presidente de la Generalidad de Cataluña. El resultado de la votación de investidura fue el siguiente:

Candidato Fecha Voto Total
Pasqual Maragall
(PSC)
16 de diciembre de 2003
Mayoría requerida:
Absoluta (68/135)
42 23 9
74/135
No 46 15
61/135
Abstención
0/135

Véase también[editar]

Referencias[editar]

Enlaces externos[editar]