Edictos de Ashoka

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Saltar a: navegación, búsqueda

Los edictos de Ashoka son 33 edictos proclamados por el emperador Ashoka e inscritos en cuevas, muros, rocas y los pilares de Ashoka, una serie de columnas repartidas por sus dominios con el objetivo de hacer llegar el contenido de estos edictos a toda la población. Algunos pilares contienen más de un edicto, otros son monográficos y finalmente otros no conservan el texto original. Los edictos explican partes de la vida de su creador y su visión del dharma, y constituyen un testimonio clave de la historia del budismo y de las costumbres del siglo III a. C..

Su mensaje central es la idea de la retribución, según la cual se recibe en vidas futuras lo que se causa en la presente.

Ejemplo de edicto grabado en un pilar.

Características generales[editar]

Los edictos se pueden clasificar según tres criterios: la base de la inscripción, su contenido y la cronología.

  • Según el soporte, existen los edictos de los pilares (divididos a su vez entre los siete edictos mayores y los pilares menores), los edictos de rocas mayores (14), los edictos de rocas menores (incluyendo las cuevas de Barabar) y los edictos de Kalinga.
  • Según el contenido, los edictos pueden ser morales, sociales, biográficos (referidos a la conversión del emperador o a sus esfuerzos por difundir el budismo) o híbridos.
  • Finalmente, en cuanto a la cronología, se pueden dividir los edictos en ocho grupos,[1]​ coincidentes en gran medida con los soportes de escritura: primeros edictos de rocas menores (258-257 a. C.), edictos de Babru (257 a. C.), edictos de rocas mayores (257-256 a. C.), edictos de Kalinga (256 a. C.), edictos de Barabar (250 a. C.), edictos de los pilares de Tarai (249 a. C.), los edictos de los pilares mayores (243 a. C.) y los edictos de los pilares menores (232 a. C.).

Se sabe que iconoclastas musulmanes han atentado contra monumentos de la época, por lo que podrían existir edictos o soportes perdidos.

Los edictos pueden ser transcripciones literales de discursos de Ashoka, en cuyo caso empiezan por la expresión «Devanampiyadasi (“el bienamado servidor de los dioses”) habla», o bien pueden incluir el contenido sin introducción alguna. Los textos están escritos en prácrito,[2]​ y los primeros arqueólogos no los pudieron descifrar hasta la llegada en 1833 de James Prinsep, quien identificó la lengua. Posteriormente, se observaron variaciones dialectales respecto del estándar del magadhi y un estilo que reflejaba la lengua oral, algo inusual en edictos reales. Los edictos se grabaron en dos sistemas de escritura diferentes: brahmi y karosti, para adaptarse a los usos locales. Algunos edictos de la zona del actual Afganistán están en griego y arameo, lo cual ayudó a la traducción de determinados conceptos prácritos. Debido a esta riqueza, los edictos son de gran importancia para la filología.

Extensión del dharma[editar]

Els funcionaris imperials han de viatjar cada cinc anys per expandir el dharma als seus dominis, aprofitant les visites administratives. Seran els encarregats de difondre el seu principi amb paraules senzilles perquè puguin ser enteses per tota la població. Insta els seus descendents a continuar la seva obra, assegurant que ja comencen a veure's durant el seu regnat signes de l'aprovació divina, com ara estrelles propícies. Assegura que li és costós sovint deixar de costat el seu propi benestar pels altres, ja que una persona noble té més coses a què renunciar que una humil. Es penedeix personalment del mal que ha causat amb la guerra per assegurar i fer créixer el seu imperi i per això fa ferm propòsit de dedicar la seva vida a la religió.

Aquesta extensió del dharma no ha de suposar, però, persecució d'aquells que practiquin altres religions. Tampoc no es pot proclamar que el dharma és superior, sinó que cal mostrar-ho amb els actes i discutir els seus principis amb tothom. Si els funcionaris observen que els servidors imperials locals infringeixen aquestes normes o es comporten amb crueltat, tenen poder per apartar del seu càrrec als qui no han mantingut una bona conducta, digna d'Aixoka. Els presoners de guerra han de ser tractats amb misericòrdia per tal que vegin les bondats del dharma, que pot canviar la seva vida i les properes.

Benestar animal[editar]

Aixoka s'oposa al sacrifici dels animals en festivals religiosos. També proclama que el govern ha de proveir remeis per guarir-los quan les herbes medicinals no estiguin a l'abast de la població. Igualment aboleix la caça com entreteniment dels nobles.[3]​ Els animals i els éssers humans gaudeixen del mateix do de la vida, tinguin dues o quatre potes, visquin a l'aigua, l'aire o la terra i en conseqüència tots mereixen respecte. Estableix mesures per a la conservació d'espècies, es manifesta contra la castració de les bèsties i procura reduir l'aliment d'origen animal.

Creences[editar]

Seguir el camí del dharma porta a la felicitat i tot el bé que es fa en aquesta vida rep la seva recompensa als cels i a les properes existències, fins i tot si els fruits no es veuen a l'existència present. Per això dedicar-se als altres és la més noble fita a què pot aspirar una persona i la tasca principal de l'emperador. Aquest en les seves rutes sempre passa per monestir per portar regals als monjos i instruir-se amb el seu exemple. El dharma o bona conducta és més útil que les cerimònies antigues relatives al naixement dels fills o als viatges, que eren practicades especialment per les dones. No existeixen diferències socials pel que fa a la capacitat d'assolir el bé però els monjos tenen una especial responsabilitat.

Normes morals i socials[editar]

Als seus dominis proclama que tindrà cura dels malalts i que si la terra local no pot produir remeis adequats, els importarà per vetllar per la salut dels seus súbdits. Es plantaran arbres i es construiran fonts als costats dels camins per tal que els viatgers i veïns puguin beneficiar-se'n. No es pot permetre que cap persona quedi sense suport familiar o oficial per tal de garantir el seu sustent. Per aquest motiu els governants, començant per ell mateix, han d'estar accessibles a les peticions de la gent. Cal vetllar per la gent gran i tractar amb benevolència els servidors. En cas d'infraccions dels subordinats, s'ha de limitar el càstig, condemnant el fet però sense causar dolor a l'infractor. El líder ha d'actuar amb els seguidors com un pare amb els seus fills, procurant la seva instrucció i el seu benestar i fent que l'estimin i no el temin.

Cal respectar els pares i els monjos i mostrar generositat amb els amics.[4]​ Reconeix la dificultat de practicar sempre el bé perquè massa sovint la via del mal és més fàcil però la perseverança i l'hàbit fan que hom s'acostumi a obrar correctament. L'autocontrol, la puresa de cor i la devoció ferma són els ajuts per assolir aquest bé. També són dignes de respecte els professors. S'ha de promoure la paciència i evitar la ràbia, que és la precursora de la violència.

És important ser sincer i mantenir les promeses per guanyar-se la confiança dels veïns, parents i subordinats. L'orgull, fins i tot quan neix de la satisfacció d'haver obrat bé, és perillós per a assolir la felicitat perquè genera enveges i odi.

Referencias[editar]

  1. Thorpe, Showick; Thorpe, Edgar (2009). The Pearson General Studies Manual 2009. Pearson Education India. ISBN 9788131721339. Consultado el 1 de febrero de 2018. 
  2. Hultzsch, Eugen (ed.) y Cunningham, Alexander. Inscriptions of Asoka. Calcuta (India): Office of the Superintendent of Government Printing, 1877
  3. Chakravarti, Monmohan (1906). "Animals in the inscriptions of Piyadasi". Memoirs of the Asiatic Society of Bengal. 1 (17)
  4. Traducció dels edictes en anglès