Categoría:Pedagogos de España del siglo XXI

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Francisco Imbernón

Francesc Imbernón (1952- ) és mestre, llicenciat i doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, és catedràtic de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona. El seu interès se centra en la formació del professorat a tots els nivells educatius i en la formació de professionals de diferents sectors i formadors. Col·labora amb diaris com El País.[1][2]

Ha estat director de l'Escola Universitària de Formació del professorat de la Universitat de Barcelona i ha estat director del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la mateixa Universitat. Ha rebut diversos premis i ha publicat diversos llibres unipersonals sobre alternatives pedagògiques (Una alternativa pedagógica. Laia, Barcelona, 1982; Medios gráficos de reproducción en la escuela, Graó, 1986; Técnicas de impresión en la escuela. Nuestra Cultura, 1989) i de formación del profesorado (La formació permanent del professorat. Anàlisi de la formació dels formadors, Barcanova, 1987, premi a la Renovació Pedagògica a Catalunya; La formación del profesorado: el reto de la reforma, Laia, 1989; Formación permanente del profesorado en los países de la C.E.E., Horsori/ICE, 1993; La formación del profesorado. Paidós, 1994; La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional, Barcelona, Graó, 1994; La educación en el siglo XXI. Graó. 1999 (traducido al portugués); Formación y actualización de la función pedagógica, Síntesis, 2000. La investigación como herramienta de formación del profesorado, Graó, 2002. Cinco ciudadanías para una nueva educación, Graó, 2002. Vivencias de maestros, Graó, 2005 (Menció honorífica al millor llibre d’investigació educativa en 2006 pel MEC). Estrategies participatives en l’aula universitària, ICE, 2005. 10 ideas clave para la formación permanente del profesorado. Barcelona: Graó, 2007 (premi al millor llibre d’innovació de l’any 2007 por el Ministerio de educación), Les invariants pedagògiques i la pedagogia Freinet cinquanta anys després. Barcelona:Graó, 2010. Calidad de la educación y formación del profresorado. Barcelona: Octaedro, 2014 Ha publicat llibres en Argentina (Programar las tareas del aula, Magisterio Río de la Plata, Buenos Aires, 1995; La formación del profesorado. Formar para innovar. Magisterio Río de la Plata, Buenos Aires, 1996 i En busca del discurso educativo Magisterio Río de la Plata, Buenos Aires, 1996) i en Brasil (Formaçao docente e profissional. Cortez, Sao Paolo, 2000, amb sis edicions en l’actualitat i Formaçao permanente do profesorado. Novas tendências. Cortez, Sao Paolo, 2009). Així com capítols de llibres col·lectius. Ha realitzat molts cursos de formació de formadors, directors d’institucions formatives i d’assessors, formant durant els últims anys als assessors de formació de totes les autonomies de l'Estat Espanyol i alguns països llatinoamericans. És membre de diversos consells de redacció i ha publicat nombrosos articles en "GUIX" (de la qual és director des de 1977), "Cuadernos de Pedagogía", "Aula de innovación", "Investigación en la escuela", "Revista de Educación" "Conceptos" i altres revistes educatives tant nacionals com internacionals. En el camp de la investigació ha estat director de diverses investigacions tant nacionals i internacionals, és director del grup reconegut de qualitat d’investigació (FODIP) de la Universitat de Barcelona sobre formació docent, així com professor visitant i de mestratges i doctorats en quatre països de la Comunitat Europea i diversos de Llatinoamerica (Bolívia, Mèxic, Argentina, El Salvador, Nicaragua, República Dominicana, Xile). És professor honorari de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua-León.