Argelaguer

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Saltar a: navegación, búsqueda
Argelaguer
Municipio de España
Flag of None.svg
Bandera
Escut d'Argelaguer.svg
Escudo
Argelaguer - Panoràmica - (Catalonia).jpg
Argelaguer
Argelaguer
Ubicación de Argelaguer en España.
Argelaguer
Argelaguer
Ubicación de Argelaguer en la provincia de Gerona.
País Flag of Spain.svg España
• Com. autónoma Flag of Catalonia.svg Cataluña
• Provincia Flag of Girona province (unofficial).svg Gerona
• Comarca La Garrocha
Ubicación 42°12′52″N 2°38′29″E / 42.2145175, 2.6414922Coordenadas: 42°12′52″N 2°38′29″E / 42.2145175, 2.6414922
• Altitud 183 msnm
Superficie 12,56 km²
Población 425 hab. (2014)
• Densidad 33,84 hab./km²
Gentilicio argelaguense
Alcalde (2011) Josep Dorca Serrat (CiU)
[editar datos en Wikidata]

Argelaguer es un municipio de la provincia de Gerona, Cataluña, España. Situado en la comarca de la Garrocha, se encuentra a la izquierda del río Fluviá.

Tiene bosques de álamos, su agricultura es de secano, principalmente cereales y olivos. Además posee industria hidroeléctrica y artesanía tradicional (alpargatas, zuecos).

Se encuentra en documentos el nombre de Argelagorios en el año 982. A principios del siglo XIII los señores de Sales pasaron el feudo de Argelaguer a los de Montpalau.[1]

Situación de Arguelaguer en la provincia de Gerona.

Entidades de población[editar]

  • Argelaguer
  • El Guilar
  • Hostalnou de Llierca
  • Xivella (San Sebastián)
  • Santa Magdalena
  • Tapioles

Lugares de interés[editar]

1-. Antic Edifici de les Escoles d’Argelaguer

Edifici fundat per la República a través de la Generalitat de Catalunya. La seva construcció, dirigida per l’arquitecte Rafael Sánchez Echeverría, es va iniciar l’any 1929 i es va finalitzar el 1931. L’any 1931, durant la República, es va decidir construir l’escola tal com és ara. Va funcionar fins l’acabament de la guerra civil franquista. Durant l’últim any de la guerra fou utilitzada pels republicans com a magatzem farmacèutic i en la retirada es va cremar. Entre el 1940 i el 1941 va ser reconstruïda. Fou tancada per manca d’alumnes l’any 1977. El 1987 es va tornar a obrir, fins avui, en ple rendiment en l'actualitat: Escola Montpalau (ZER el Llierca) Adreça: c/ Major, 104 – 17853 Argelaguer Directora: Mª Àngels Mir


2-. Via Ànnia - Camí Ral - carrer Major

Via de traçat recta, que passa per l’actual carrer Major. Molt estratègic ja que comunicava les planes empordaneses i Girona amb la muntanya. Utilitzant el curs natural del riu Fluvià mitjançant camins paral.lels. La Vall d’Argelaguer es troba en un lloc estratègic de pas. En temps antics els bascos, ibers i romans van utilitzar el curs del Fluvià mitjançant camins paral·lels. Els romans van construir una via empedrada anomenada la Via Ànnia. La via va ser utilitzada més tard pels visigots, àrabs i francs. En els temps moderns hi van passar les tropes de Napoleó el 1808 i els exèrcits faciosos dels carlistes. Més endavant el 1854 es va iniciar el projecte de la nova carretera paral·lela N260 al camí ral, molt més ampla, de grava i pedra picada que va ser un element bàsic pel desenvolupament i creixement del poble. L’autovia actual A26 passa pel nord del poble amb la construcció d’un fals túnel per reduir-ne l’impacte visual.


3-. Castell de Montpalau

Anomenat Monti Palatio. Els visigots van construir un castrum els anys 500-600. Els senyors feudals de Sales el van habitar l’any 1216 convertint-lo en el castell de Montpalau. Actualment es conserven els murs i una torre mestra. L’antic castell de Montpalau esta ubicat just al puig del davant on actualment hi ha el poble de Sant Jaume de Llierca. Els Montpalau foren els senyors d’Argelaguer i residien en aquest castell. Dins del recinte s’hi va construir una capella dedicada a Santa Magdalena. Cap al 1430 els senyors de Montpalau van construir un nou castell en el nucli d’Argelaguer i van deixar el seu castell de muntanya. (Lejarza) Cal Rei És una casa senyorial amb magnífiques sales. Es diu que, antigament, dels seus soterranis en sortien uns túnels que anaven al castell i que probablement servien de sortides d’emergència.


4-. Capella de Xivella (Sant Sebastià)

Capella construïda a mitjans del s. XVI. Actualment no consta com església i la seva nau és utilitzada com a magatzem. Conta la tradició que a mitjans del s. XVI, la pesta feia estralls als pobles de Girona. La gent d’Argelaguer va fer la promesa a Sant Sebastià, advocat i protector contra la pesta, que si no arribava al poble es construiria una capella dedicada al seu nom. La pesta va arribar fins a Besalú i va parar. El 1562 es va construir la capella en un aire senzill i popular. Al cap d’un temps acompanyat de Sant Sebastià s’hi va afegir Santa Llúcia i Sant Grau. La missa per la diada del sant es va celebrar fins a finals dels anys 1960. L’any 1980 la capella, ja totalment abandonada, va ser venuda al propietari del mas Rafelic. Els sants van ser traslladats a l’ermita del Guilar.


5-. Capella de Santa Anna

És d’origen romànic, d’una nau i absis, amb la porta adovellada. Fou restaurada pels mateixos veïns d’Argelaguer. La Capella de Santa Anna és d’estil romànic. No sabem la data exacta de la construcció però per la seva arquitectura sembla ser de cap al 1000 i 1200. És un edifici senzill de planta rectangular amb capçalera a llevant formada per un absis sense cornisa ni finestra. La nau té volta de canó. La porta d’entrada es troba a ponent i dóna a la placeta. És adovellada i de mig punt.


6-. Castell-Palau d’Argelaguer

Edifici construït al segle XV. És un edifici de planta quadrangular antigament emmurallat i un exemple de fortalesa gòtica catalana. A la façana principal, situada a ponent, hi destaquen un finestral gòtic, tres escuts de pedra dels quals el del mig correspon al de la família Montpalau i una bonica porta dovellada. La família Montpalau s’hi traslladà, abandonant el castell proper en el qual hi havien residit durant molts segles. Fins a mitjan segle XVII van ser amos i senyors d’Argelaguer i van marcar la història del municipi.


7-. Entorn monumental històric

Cal destacar l’església parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa nascut a Argelaguer l´any 304 i l’antic castell o casa forta d’Argelaguer. El terme municipal d’Argelaguer té una extensió de 13 km2 i 183 m. d’altitud. Limita al nord amb Tortellà i Sales de Llierca, a l’est i al sud amb Sant Ferriol i a l’oest amb Sant Jaume de Llierca. El poble d’Argelaguer es troba situat a la vall del riu Fluvià damunt una extensa plana. És un territori poblat des de molt antic. Les recents excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l’any 2003-2004 han revelat l’existència d’un assentament estable situat a la plana, el primer que tenim documentat a la comarca de la Garrotxa, amb una antiguitat que podríem situar entre finals de l’Edat del Bronze i principis del Ferro (900-700 aC). Fa 2000 anys una calçada romana remuntava la vall del Fluvià. Era la via romana que comunicava l’Empordà amb els Pirineus, un brancal secundari de la via principal que anava des de Cadis fins a Roma. Aquesta via es va utilitzar com a camí ramader i com a camí ral al llarg del temps. Recentment, entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, s’han trobat restes d’unes antigues sitges romanes, que servien per a emmagatzemar el gra. Aquest fet ens indica que molt probablement hi deuria haver camps de conreu en aquesta zona i que segurament en algun punt a prop del riu hi havia hagut una vila romana.


8-. Ermita de Santa Magdalena de Montpalau

Temple romànic de nau amb coberta amb volta de canó i absis semicircular amb finestra cega. La porta d’entrada és a ponent i té un campanar d’espadanya. Fou construït pels senyors de Sales a començament del s. XIII. Data de començament del segle XIII. Construcció de planta rectangular, amb una nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular a llevant. Hi ha cornises de pedra a l’absis i a les parets laterals. Un porxo al costat de ponent, refet el 1983-1984, aixopluga la porta principal. Té campanar d’espadanya d’un sol ull i teulat a dues aigües formant part de la façana.


9-. Església Parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa nascut a Argelaguer l´any 304

El portal d’entrada és d’època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d’estil corinti. El temple actual es va construir entre els segles XVI i XVIII, ja que el temple romànic del segle XII va patir greus desperfectes durant els terratrèmols del segle XV. En la construcció actual es van aprofitar diversos elements del temple anterior, com la base de l’absis. En la part baixa encara es poden identificar dues de les columnes adossades, que dividien el tambor absidal. El temple també està dedicat a Sant Damas, segons la tradició fill d’Argelaguer, que va ser elegit Papa l’any 386. Del romànic original conserva la base de l’àbsida, que segles més tard va ser alçada, on s’observen les restes de dues columnes que sustentaven unes arcades decoratives i un interessant pany del mur de migdia, que es troba amagat per una ampliació de 1645 i que presenta una cornisa amb mènsules, decorada amb l’estil dent de serra. Es pot observar la paret des de les golfes de l’altar lateral de Sant Damas. El portal d’entrada és d’època renaixentista, i porta la inscripció de 1573. Segueix la traça romànica amb dues columnes acabades amb un capitell d’estil corinti.


10-. Muralles del castell

Antigues muralles del castell de Montpalau situat al centre d’Argelaguer. El castell també disposava de fossars dels quals no en queden vestigis. La part que es conserva de muralles queda en el carrer del davant, anomenat de la Muralla i a la placeta amb la portalada, que accedeix al pati del castell. És al 982 quan apareixen les primeres referències escrites que esmenten el lloc d’Argelagarios. És durant el 1400/1492, durant l’època de la baixa edat mitjana (segle XV), quan la família Montpalau va edificar l’actual castell al pla. Només s’han documentat dos dels trams de la muralla: el primer discorre paral·lel a la riera i presenta una alçada de 3,40 metres. El segon tram s’aixeca paral·lel al carrer de la Muralla i té una alçada de 3 metres. Posteriorment a la intervenció arqueològica realitzada el 2001, l’arquitecte Valentín Llaguno Lobato dirigí la restauració de la muralla.


11-. Paratge i marges del riu Fluvià

Paratges que es troben resseguint el Fluvià i que tradicionalment han estat utilitzats com a horts. Diversos camins ens porten al voltant de diferents rierols formats pel Fluvià al seu pas per Argelaguer


12-. Patrimoni arqueològic, excavacions de Can Xac

Un poblat a l’aire lliure de finals de l’època del bronze. S’hi van trobar diferents peces i útils, així com les estructures de les cabanes dels habitants de la zona. Arran dels diferents estudis realitzats a la zona (finals 2003-2004), el material que s’ha pogut recuperar és molt abundant, i va des de les grans peces senceres que responen clarament a un ús domèstic i estable de l’indret, fins a ceràmica feta a mà, fauna, malacologia i objectes metàl·lics. Es tracta d’un petit poblat de cabanes agrupades i organitzades. S’han pogut trobar els forats dels troncs que es clavaven a terra per sostenir les parets i el sostre de les cabanes. Els habitatges estaven fets de tovot i branques.


13-. Pou del glaç

Construcció cilíndrica feta en pedra i gran part soterrada que servia per conservar el glaç. A Argelaguer n’hi trobem dos que es creu que serien del s. XVIII. El primer pou situat al costat esquerre del torrent d’Orriols. Amb un gruix de paret de 0.6m fet de pedra, un diàmetre exterior de 6m. i una profunditat de 5.5m. Orientat cap el sud-est hi conserva part de l’entrada de 0,9m d’amplada. L’altre pou se situa en un extern del municipi al marge dret de la riera de can Palomer també de forma cilíndrica, amb un diàmetre superior de 7,5m. i una profunditat actual d’uns 7 metres. El gruix de la paret és de 0,6m i construït amb pedres grans sense escairar. La producció del glaç era molt important, ja que feia la funció de frigorífic natural. La seva activitat començava als primers freds de l’hivern fins al febrer, es desviava l’aigua cap a uns compartiments d’uns 20 cm de fondària i, un cop l’aigua es glaçava es serraven els blocs, d’uns 100 kg. I es baixaven amb cordes al fons del pou i per separar-los es posaven branques d’alzina.


14-. Santuari de Santa Maria d´Albis del Guilar

Aquest petit edifici va ser creat com a capella del castell del Guilar que havia fundat el cavaller Simó de Balbs l’any 1334 arran d’unes promeses de vot, sota l’advocació de Santa Maria Va ser erigida entre final del 1100 i principi del 1200 pels Senyors d’Albis. La Capella és d’estil romànic i dedicada a Santa Maria. Se sap que es va fer una ampliació cap als segles XVII o XVIII. Davant la porta d’entrada hi ha un pòrtic. Existeix un document que ens certifica que el segle XIX ja estava construït.


15-. Camins xarxa de senders Itinerànnia disponemos de cartelera informativa situada en el Ayuntamiento de Argelaguer

El amarillo es el color de las señales de la red Itinerànnia. Hay que seguir los rectángulos amarillos. En los cruces entre varios caminos de la red las señales verticales específicas ayudan a orientarse. En los cruces, entre un camino de la red y un camino no integrado a la red, habitualmente no hay ninguna señal vertical. En cada poste se indican los datos básicos de localización.

Además de las banderolas, los palos disponen de una plaqueta con el topónimo del lugar donde están situados, la altitud y las coordenadas UTM, disponemos de cartelera informativa situada en el Ayuntamiento de Argelaguer con la red de senderos, direcciones y teléfonos útiles, y otras indicaciones prácticas para orientarse y poder disfrutar de Itinerànnia.

En la Garrotxa Itinerànnia cuenta con más de 700 Km. de caminos señalizados, desde la Alta Garrotxa al valle de Hostoles, desde el Collsacabra a Argelaguer (Vall del Llierca) y Besalú. Caminos tradicionales, antiguos caminos ganaderos, caminos de misa.


Juan R Lejarza de Cal Music

Referencias[editar]

Argelaguer emplaçament geogràfic

Argelaguer està situat a la confluència del riu Llierca i el Fluvià. Està dividit en dos nuclis. L’un a 183 m d’altitud al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa de Catalunya, d’origen romànic. L’altre, el carrer Major o Via Annia dels romans i cami de Sant Jaume format per dues rengleres de cases a banda i banda de la Nacional N-260. Darrera la filera de cases, al mig del poble formant una plaçeta hi trobem la capella de Santa Anna d´Argelaguer, d’origen romànic. El terme municipal de Argelaguer es situa a la comarca de la Garrotxa de la província de Girona. Pel nord limita amb els termes de Montagut i Oix, Tortellà i Sales de Llierca. Pel sud i l’est amb Sant Ferriol i a l’oest amb el terme de Sant Jaume de Llierca. El municipi té una extensió de 13 Km 2, format per unes 20 hectàrees de zona de bosc, majoritariament de pins i alzines, amb pasturatges a l’hivern. La vinya i l’olivera que havien estat tradicionals, ja no es cultiven, al igual que els carboners. Han desaparegut activitats que eren tradicionals, com la fabricació d’esclops, de cordes, i espardenyes. En ramaderia, hi ha criança de bestiar oví i boví. L’economia d’Argelaguer era bàsicament agrícola, però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis. Pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera, i la del carrer Major que es desenvolupa paral·lelament a aquest, es on es concentra mes l’animació i activitat de la població. En aquesta zona es troben els equipaments mes representatius com son: l’actual Ajuntament, el Casal Social, La farmàcia, a la zona de la carretera, al carrer Major on actualment hi han les escoles, la pista esportiva i el Polivalent.

Juan R Lejarza Cal Music

Bibliografía[editar]

El castell de Montpalau d´Argelaguer. Juan M Rodriguez Lejarza i Eva Llansana Benaiges (Cal Músic). Revista L´Argelaga núm. 10 -desembre 2002.

Arrels i Llavors d´Argelaguer. Xavier Valeri. Ed. Ecuador 21.S.L.-2002.

Argelaguer. Josep Vilar Vergés. Quaderns de la revista de Girona, núm 139-2008

Una petjada per la Vall del Llierca AAVV. Edita Ajuntaments de la Vall del Llierca-2008

Tomo 2 La Gran Enciclopèdia en català año=2004 editorial = Barcelona, Edicions 62 isbn= 84-297-5430-X

Enlaces externos[editar]