Ir al contenido

Pere Aldavert

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 12:01 25 nov 2013 por Petronas (discusión · contribs.). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.

PereAldavert i Martorell (Barcelona 1850 - 1932) fue un periodista y político español. Fue uno de los más entusiastas impulsores de los inicios del movimiento catalanista, del que fue un personaje clave. Amigo y colaborador de Àngel Guimerà, con sólo 20 años participó en la creación de la Jove Catalunya (1870), y colaboró en el semanario La Gramalla órgano oficial de esta entidad. En 1871 inició la publicación de la revista La Renaixença (diario desde el 1881) y que mantuvo hasta el 1905 en buena parte gracias a su tenacidad y a sus artículos escritos en un lenguaje llano y muy vivo.

Colaboró destacadamente con la Lliga de Catalunya, y con la Unió Catalanista, en la primera asamblea de la cual (1892) en la que intervino en la discusión y la aprobación de las Bases de Manresa. Sus seguidores promovieron la creación de la Asociación Popular Regionalista, donde defendieron la intransigencia de sus planteamientos. Su influencia declinó con la llegada de las nuevas generaciones nacionalistas, ya que se mantuvo siempre fiel a sus planetjaments originarios.

Obras

  • Nòs amb nòs (1904)
  • A la taleia (1906)
  • Furgant pertot arreu (1906)
  • Cantant i fent la meva (1906)
  • Feina vella (1906)
  • D'altres temps (1906)
  • Feina nova (1906)
  • Dels anys de la fàccia (1907)
  • Encara són de moda (1907)
  • A vol d'ocell (1907)
  • Per matar l'estona (1907)
  • Per fer la dotzena (1908)
  • A salt de mata (1908)

Referencias

  • Carola Duran i Tort Pere Aldavert, una vida al servei de l'ideal Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
  • Biografía [1] al web del Archivo Nacional de Cataluña