Miquel Àngel Riera
De Wikipedia, la enciclopedia libre
Miquel Àngel Riera Nadal (Manacor, 29 de abril de 1930 - Palma de Mallorca, 1996) fue un escritor de Mallorca, España, en lengua catalana.
Estudió Derecho en la Universidad de Barcelona, donde se licenció en 1956. Fue galardonado con la Creu de Sant Jordi de la Generalidad de Cataluña en 1988.
Contenido |
[editar] Obra
[editar] Poesía
- Poemes a Nai, 1965
- Biografía (1969 - 1970 )
- Parábola i clam de la cosa humana, 1974
- La bellesa de l'home, 1979
- Llibre de benaventurances, 1980
- El pis de la badía, 1992
[editar] Novela
- Fuita i martiri de Sant Andreu Milà, 1973
- Morir quan cal, 1974
- L'endema de mai, 1978
- Panorama amb dona, 1984
- Els deus inaccesibles, 1987
- Illa Flaubert, 1990
[editar] Cuentoss
- La rara anatonia dels centaures, 1979
[editar] Traducciones
- Poemes de l'enyorament, de Rafael Alberti, 1972
[editar] Premios
- Premio Ciudad de Palma-Joan Alcover de Poesía en Catalán 1972
- Premio Sant Jordi de novela por La casa encesa, 1973.
- Serra d'Or, 1975
- Premio Nacional de la crítica, 1979
- Serra d'Or, 1984
- Premio Nacional de Literatura Catalana, 1988
- Creu de Sant Jordi, 1989
- Premio Josep Pla, 1990
- Premio Joan Crexells de narrativa, 1990
- Premio Nacional de la crítica, 1991
- Premio Ciutat de Barcelona, 1991

