Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
	; Maria Aurèlia Capmany.
Información personal
Nombre de nacimiento	Maria Aurèlia Capmany Farnés
Nacimiento	3 de agosto de 1918; Barcelona
Fallecimiento	2 de octubre de 1991, 73 años; Barcelona
Residencia	Barcelona
Nacionalidad	española
Familia
Padres	Aureli Capmany i Farrés ; Maria Farnés Pagès
Educación
Educada en	Universidad de Barcelona
Información profesional
Ocupación	escritora, feminista, activista
Cargos ocupados	President of PEN català (1979-1983); Concejal del Ayuntamiento de Barcelona (1983-1991); Diputado provincial de Barcelona (1983-1987); Diputado provincial de Barcelona (1987-1991); Diputado provincial de Barcelona (1991) ;
Movimiento	Realismo
Obras notables	Un lugar entre los muertos
Partido político	Partido de los Socialistas de Cataluña
Sitio web	www.fmac.org
Distinciones	Premio Sant Jordi de Novela (1948); Premio Sant Jordi de Novela (1968); Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil (1983)
	[editar datos en Wikidata]

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 de agosto de 1918-Barcelona, 2 de octubre de 1991) fue una novelista, dramaturga y ensayista española. Fue también una destacada feminista, activista cultural y antifranquista

Biografía[editar]

Nieta del intelectual Sebastián autor de la Paremiologia catalana comparada, e hija de Aureli Capmany, folclorista y colaborador en revistas infantiles, pasó su juventud en el piso de la familia junto a la Rambla de Barcelona. Estudió en el Instituto-Escuela de la Generalidad y se licenció en Filosofía en la Universidad de Barcelona de la posguerra.^[1]

Practicó la docencia durante las décadas de 1940 y 1950 en el Instituto Albéniz de Badalona y en la Escuela Isabel de Villena de Barcelona. También trabajó grabando vidrio, oficio aprendido en su época de universitaria.^[1]

Con su primera novela Necessitem morir (publicada en 1952) quedó finalista del premio Joanot Martorell de 1947, premio que ganó al año siguiente con El cel no és transparent (ambas en catalán, lengua no oficial pero tolerada durante el régimen). Su prestigio como narradora le llegó con novelas como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc entre els morts, esta última premio Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió el premio Ramon Fuster, otorgado por el Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Cataluña,^[2] y en 1983 ganó el premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil y Juvenil con el El malefici de la reina d'Hongria.

Fue una de las escritoras catalanas más polifacéticas, ya que además de la narrativa se dedicó a la traducción y cultivó el teatro, el ensayo y otros géneros literarios. Marina Rossell pondría música a sus letras en canciones como Soc una dona, El penjat, Cançó del lladre, El jutge, etc.^[3]

En el campo de la dramaturgia, fundó en 1959, junto a Ricard Salvat la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual. Ejerció de profesora, de actriz y de directora. Además, estrenó obras propias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret fue un destacado abogado de los obreros de Cataluña que murió asesinado en 1920.

Como ensayista sobresale por sus obras sobre la situación de la mujer, sobre todo con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. También dedicó numerosos artículos a diversos aspectos de la cultura y de la sociedad catalana. Así mismo, destacan sus libros de memorias Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.

Participó e intervino en el "Míting de la Llibertat" (22 de junio de 1976) y en el proceso constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (noviembre de 1976).

Fue regidora y responsable de las áreas de Cultura y de Ediciones en el Ayuntamiento de Barcelona durante las primeras legislaturas por el Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC), y miembro de la Diputación de Barcelona desde 1983 hasta a su muerte.^[1] Fue también miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, y presidenta del Centro Català del Pen Club.

Falleció tras una larga enfermedad el 2 de octubre de 1991 en la ciudad de Barcelona y fue incinerada en el Cementerio de Collserola.^[4]

Obras[editar]

Realizó una amplia y fructífera obra en varios idiomas

^[5]

Novela[editar]

Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977
L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955
Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956
Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956
Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988
Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959
El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986
La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963
El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966
Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999
Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994
Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970
Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991
El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987
Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006
Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983
El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

Narrativa breve[editar]

Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1958
Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971
Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980
Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988
Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990
De veu a veu: contes i narracions. (Con Montserrat Roig). Barcelona: Cercle de Lectors, 2001

Literatura infantil[editar]

Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971
Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972
L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977
Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981
El malefici de la reina d'Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982
Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadía de Montserrat, 1993
La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989

Teatro[editar]

Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1961
Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [Con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992
L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974
El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974
Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980
Ca, barret! [Con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984

Ensayo[editar]

Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
Historias de Barcelona [fotografías de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963
La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968
La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968
Els vells. Barcelona: Mateu, 1968
La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969
El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970
De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971
Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972
El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974
La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadía de Montserrat, 1978
Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación transcrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

Dietarios y memorias[editar]

Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

Cómic[editar]

Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979

Guiones[editar]

L'alt rei en Jaume. Televisión, 1977 – 1978
La nina. Televisión, 1977-1978 (basado en Casa de muñecas de Ibsen).
Tereseta-que-baixava-les-escales. Televisión, 1977-1978 [basado en el cuento homónimo de Salvador Espriu]
Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979
La nit catalana. Televisión, 1978-1979
Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979
Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casete (1979).
Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980

Obras completas[editar]

Obra completa (7 volúmenes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición a cargo de Guillem-Jordi Graells).

Traducciones[editar]

Del francés[editar]

BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover]
SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla [La nuit du carrefour]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

Del italiano[editar]

CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres ['La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

Del inglés[editar]

CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965

Bibliografía[editar]

Dale May, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volumen VI (en catalán/gallego/vasco). Barcelona: Anthropos.

Fuentes bibliográficas y documentales[editar]

Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.
DD.AA. (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.
DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.
DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.
DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.
DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
DD.AA. (2002). “Universos” dins l'Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.
Fundació Maria Aurèlia Capmany i Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.
Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d'Or, març 1990.
(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.
(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.
(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.
(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.
(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.
(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.
(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.
(1998). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.
(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany 6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.
(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.
Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.), Barcelona: Proa, pàg. 89-122.
Nadal, Marta (1991). “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.
Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.
Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l'afirmació en la paraula, Valls: Cossetània.
Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.
Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.
Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona. Barcelona: Columna.
Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.
Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.
Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena. (2012)^[6]

Referencias[editar]

↑ ^a ^b ^c «Maria Aurèlia Capmany Farnés». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Archivado desde el original el 22 de abril de 2016. Consultado el 19 de abril de 2016.
↑ Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.). «Premis». Consultado el 19 de abril de 2016.
↑ «Web oficial de Marina Rossell». www.marinarossell.com. Consultado el 24 de mayo de 2016.
↑ Find a grave (ed.). «Maria Aurèlia Capmany». Consultado el 19 de abril de 2016.
↑ Palau Vergés, Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista» (en catalán). Archivado desde el original el 20 de octubre de 2013. Consultado el 19 de abril de 2016.
↑ "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN

Enlaces externos[editar]

Maria Aurèlia Capmany en lletrA, la literatura catalana a internet (en español)
Página dedicada a la escritora (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).
Fundación Maria Aurèlia Capmany

Datos: Q2662356
Multimedia: Maria Aurèlia Capmany / Q2662356
Citas célebres: Maria Aurèlia Capmany

[DbD-1] «Maria Aurèlia Capmany Farnés». Diccionari Biogràfic de Dones. Associació Institut Joan Lluís Vives (CC-BY-SA vía OTRS). Archivado desde el original el 22 de abril de 2016. Consultado el 19 de abril de 2016.

[2] Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (ed.). «Premis». Consultado el 19 de abril de 2016.

[3] «Web oficial de Marina Rossell». www.marinarossell.com. Consultado el 24 de mayo de 2016.

[4] Find a grave (ed.). «Maria Aurèlia Capmany». Consultado el 19 de abril de 2016.

[5] Palau Vergés, Montserrat. Diccionari Biogràfic de Dones, ed. «Maria Aurèlia Capmany Farnés: Intel·lectual, escriptora, feminista» (en catalán). Archivado desde el original el 20 de octubre de 2013. Consultado el 19 de abril de 2016.

[6] "L'obra de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena". Article a NotíciesTGN

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]