Joch partit

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Saltar a: navegación, búsqueda

Un ' Joch partit , Joc partit o Partiment (en castellano juego partido[1] ) es una composición de estilo trovadoresco en el que el trovador que habla primero plantea un problema, una situación, que tiene dos soluciones y se compromete a defender la alternativa contraria a la elegida por su interlocutor. No se trata, pues, de defender la verdad sino de manifestar el ingenio, la agudeza personal. Es similar a las justas poéticas de cualquier cultura (como la japonesa de la época Heian, por ejemplo).

Normalmente la temática es amorosa, como en estos planteamientos:

  • Cuando tiene que sentir más pena del enamorado: si muere la amada o si le es infiel?
  • ¿Qué es preferible: disfrutar de los favores de la dama sin que nadie lo sepa o bien que la gente crea que lo disfruta sin que sea verdad?
  • ¿Qué tipo de enamorado prefiere una dama, el que le da presentes o el que deja que se los den?

El amor que se canta es el típico amor cortés y el idioma suele ser el occitano, si bien algunas composiciones famosas fueron traducidas.

Este es el Joch partit entre Guillem Ramon de Gironella y Pouzet.

I
Del joi d'amor agradiu
chauzets, a lei de cortes,
Pouzet, qu'ieu m'en algr'o.m pes,
o.m nesfortz o.m n'omeliu,
perque mos fins cors consira
d'una pros dona valen
c'az un don'ad autre pren.
Diguatz ves qual plus se vira?

II
En Guilem Raimon d'aisiu
m'es que, s'ieu chauzisc ades
de fin'amors lo meils, c'apres
ne dei esser ten pensiu
que.m te ses joi e ses ira.
E dic que.ill dona s'aten
plus vas sel qui fai prezen
d'aquo don l'autre sospira.

III
Pauzet, son fort cor autiu
blan domna mais per un tres
quan pren gaire ni pauc ni ges;
c'a dreg ten hom per esquiu
penre, qui ben s'o albira.
Donx, quar fai mais d'onramen
a sel qu'il serf qu'al prenden,
ben par c'amors lai la tira.

IV
Sill qu'es vengud'al fort briu
c'ab si.n vol tener dos pres
volgr'ieu mais que donan m'onres
que prenden. Mas be vos pliu,
Guilem Ramon, m'esbaira
de joi si sill c'ab mort len
m'ausi, e sobreplazen,
prezes so de que.ill servira.

V
Pouzet, be.us vei esforsiu
de pauc dir, pero qui.us des,
trop foras del prendr'enpres.
Mas sel c'a lei d'antan viu
fora grazitz e grazira
pro mais donan que prenden,
c'atenden, meten, sirven
del joi plus jauzen jauzira.

VI
Meils par que amors abriu
leis que pueja que prezes
lo cor de son amic e.l bres
de gen servir az u niu,
Guilem Raimon: e chauzira
uns secx vos qui anatz queren,
quar sel c'a dona repren
penre ben par qu.n dezira.

VII
Si la de Palau, que.s mira
en pretz, en joi et en joven,
Pouzet, si.ll plagues, plus gen
d'est partimen nos partira.

VIII
En jutz om meils non chauzira,
qu'il plus gen e.l meils repren
qui razona faillimen
c'autra non ho acuillira.
I
Del goig agradable de l'amor
escolliu, amb plena cortesia,
Pouzet, encara que això m'alegri o em pesi,
m'esforci o m'humiliï,
perquè el meu cor lleial reflexiona
sobre una noble dama valenta
que a un dóna i a l'altre pren.
Digueu vers quin s'inclina més?

II
Guillem Ramon, estic
d'acord, que si escullo de seguida
de l'amor fidel el millor, després
he d'estar tan pensatiu
que resto sense goig i sense ira.
I dic que la dama tendeix
més vers aquell qui fa present
d'allò pel qual l'altre sospira.

III
Pouzet, son fort cor altiu
suavitza la dama tres cops més
quan rep alguna cosa una mica o poc;
perquè amb justícia té l'home per desagradable
rebre, per a qui bé ho consideri.
Doncs, perquè [la dama] fa més honao
a aquell qui la serveix que al que la rep,
bé sembla que l'amor l'arrossegui vers aquell.

IV
Aquella que ha aconseguit l'orgull sever
que amb si vol tenir el do prop
voldria que més que donat m'honorés
més que rebent. Però us ben prometo
Guillem Ramon, que em deliria
de goig si aquella que amb mort lenta
i plaent em mata
valorés quelcom amb què jo la servís.

V
Pouzet, bé us esforceu
a dir poc, però si algú us donés,
us hauríeu preocupat molt a rebre.
Però aquell qui viu a la manera antiga
fóra agraït i agrairia
molt més donant que rebent,
perquè esperant, gastant i servint
del goig més joiós gaudiria.

VI
Sembla millor que l'amor esperoni
aquella que s'enalteix per prendre
el cor del seu amic i el caci
amb bon servir en un niu,
Guillem Ramon; triaria
un cec a qui vós aneu buscant,
perquè aquell que una dama reprèn,
bé sembla que desitja rebre d'ella.

VII
Si a la de Palau, que es mira
en mèrit, en goig i en joventut,
Pouzet, si a ella plagués, més gentilment
d'aquest partiment ens separaria.

VIII
En justícia, ningú no escolliria millor,
perquè ella més gentilment i millor reprén
a qui defensa l'error,
ja que una altra no l'acolliria.

Referencias[editar]

    • Lucena lo tradujo Jochs partits por Juegos de Partido

    Fuente[editar]