Entidad municipal descentralizada
Entidad Municipal Descentralizada (EMD), en catalán original Entitat Municipal Descentralitzada, es el nombre que recibe en Cataluña la entidad local menor, consistente en uno o más núcleos de población sin ayuntamiento propio que se rigen conjuntamente por una junta de vecinos, al frente de la cual hay un presidente.
Normalmente, las EMD corresponden a antiguos municipios que de este modo recuperan una parte de su autonomía perdida o a núcleos de población con la suficiente entidad dentro de municipios extensos con varias localidades. Estos «casi-ayuntamientos» se rigen por la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña (Ley 8/1987, de 15 de abril) y tienen su precedente en las antiguas entidades locales menores, como todavía se denominan estas entidades en la Comunidad Valenciana, las Islas Baleares y en general en el conjunto de España, donde tienen unas competencias y atribuciones parecidas.
Se pueden constituir a demanda del núcleo de población que aspira a convertirse en EMD, a petición del mismo ayuntamiento o por acuerdo de la Generalidad de Cataluña. Las EMD tienen competencia sobre:
- La vigilancia de los bienes de uso público y de los bienes comunes.
- La conservación y administración de su patrimonio, incluyendo el forestal, y la regulación del aprovechamiento de sus bienes comunes.
- El alumbrado público y la limpieza viaria.
- La ejecución de obras y la prestación de servicios de competencia municipal de interés exclusivo de la entidad, cuando no vayan a cargo del municipio o de la comarca respectivos.
- La ordenación del tránsito de vehículos y de personas dentro su ámbito.
- La conservación y el mantenimiento de los parques y jardines y del patrimonio histórico y artístico de su ámbito.
- Las actividades culturales y deportivas directamente vinculadas a la entidad.
Índice |
Lista exhaustiva [editar]
Actualmente en Cataluña hay 61 EMD, que se listan a continuación. Al lado del nombre de la entidad se especifica el municipio al que pertenece y la comarca.
A [editar]
- Ainet de Besan (Alins, Pallars Sobirá)
- Arànser (Lles, Cerdaña)
- Araós (Alíns, Pallars Sobirá)
- Arcavell i la Farga de Moles (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Arestuy (Llavorsí, Pallars Sobirá)
- Àreu (Alíns, Pallars Sobirá)
- Arró (Las Bordas, Valle de Arán)
- Arrós y Vila (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
- Ars (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Arties e Garòs (Alto Arán, Valle de Arán)
- Asnurri (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Aubert y Betlan (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
B [editar]
- Bagergue (Alto Arán, Valle de Arán)
- Baqueira, Tredòs (Alto Arán, Valle de Arán)
- Baiasca (Llavorsí, Pallars Sobirá)
- Bellaterra (Sardañola del Vallés, Vallés Occidental)
- Bescaran (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Betrén (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
- Bítem (Tortosa, Bajo Ebro)[1]
C [editar]
- Campredó (Tortosa, Bajo Ebro)[2]
- Canalda (Odèn, Solsonés)
- Casau (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
- Civís (Valles del Valira, Alto Urgel)
D [editar]
E [editar]
F [editar]
G [editar]
- Gausach (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
- Gerb (Os de Balaguer, Noguera)
- Gessa (Naut Aran, Valle de Arán)
- la Guàrdia d'Ares (Les Valls d'Aguilar, Alto Urgel)
I [editar]
J [editar]
M [editar]
- Manyanet (Sarroca de Bellera, Pallars Jussá)
- Montenartró (Llavorsí, Pallars Sobirá)
- Els Muntells (San Jaime de Enveija, Montsiá)
O [editar]
P [editar]
- Pi (Bellver de Cerdaña, Cerdaña)
- Picamoixons (Valls, Alto Campo)
- Pla de la Font (Gimenells i el Pla de la Font, Segriá)
R [editar]
S [editar]
- San Martín de Torruella (San Juan de Torruella, Bages)
- Sant Joan Fumat (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Santa Maria de Meià (Vilanova de Meyá, Noguera)
- Seana (Bellpuig, Urgell)
- Sellui (Bajo Pallars, Pallars Sobirá)
- Senet (Vilaller, Alta Ribagorza)
- Sorpe (Alto Aneu, Pallars Sobirá)
- Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussá)
- Sucs (Lérida, Segriá)
T [editar]
- Talladell (Tárrega, Urgell)
- Taús (Les Valls d'Aguilar, Alto Urgel)
- Tornafort (Soriguera, Pallars Sobirá)
U [editar]
V [editar]
- Valldoreix (San Cugat del Vallés, Vallés Occidental)
- Vila i Vall de Castellbò (Montferrer Castellbó, Alto Urgel)
- Vilac (Viella Mitg Arán, Valle de Arán)
- Vilamitjana (Tremp, Pallars Jussá)
- Víllec i Estana (Montellà i Martinet, Cerdaña)
Referències [editar]
- ↑ «DECRET 119/2010, del 7 de septiembre, por el que se aprueba pla constitució de la Entitat Municipal Descentralitzada de Bítem, en el termino municipal de Tortosa.». DOGC num 5711.
- ↑ «DECRET 120/2010, de 7 de septiembre, por el que se aprueba pla constitució de la Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el termino municipal de Tortosa.». DOGC num 5711. Consultado el 21-09-2010.
Bibliografía [editar]
- TORT I DONADA, Joan (1993) Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. ISBN 84-393-2330-1