Baltasar Porcel

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Esta es una versión antigua de esta página, editada a las 18:34 3 may 2014 por 95.18.84.95 (discusión). La dirección URL es un enlace permanente a esta versión, que puede ser diferente de la versión actual.

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx (Mallorca), 14 de marzo de 1937 - Barcelona, 1 de julio de 2009) fue un escritor, periodista y crítico literario español. Su obra literaria está en español y, fundamentalmente, en catalán.

Baltasar Porcel i Pujol

Biografía

Fue un escritor fecundo en catalán en todos los géneros, pero especialmente en la narrativa y el artículo periodístico; la gran mayoría de sus títulos se ha traducido al español, inglés, francés, italiano, alemán, ruso, esloveno e incluso vietnamita, además de acaparar un buen número de premios en Cataluña y en otros lugares. Como periodista, colaboró en La Vanguardia,[1]Última Hora, Serra d'Or, Destino y Catalunya Ràdio. Desde 1960 alternó su residencia entre Barcelona y Mallorca. Presidió el Instituto Catalán del Mediterráneo hasta el año 2000. En 2002 obtuvo el Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña y en 2007 el Premio de Honor de las Letras Catalanas. Por su articulismo recibió los premios Ramón Godó, el Mariano de Cavia y el Espejo de España. También ha obtenido en Italia el Premio Boccaccio, en Francia el Prix Méditerranée y en Estados Unidos el Critics' Choice.

Murió en Barcelona el 1 de julio de 2009 a consecuencia de un tumor cerebral del que había sido operado tres años antes.[2]

Poseedor de un rico estilo, la mayor parte de su obra se centra en su Mallorca natal y más concretamente en su pueblo de Andratx; conjuga localismo y cosmopolitismo mediante el procedimiento del mito.

Solnegro, su primer título (1961) le valió el premio Ciudad de Palma. Con Los argonautas obtuvo el premio de la Crítica catalana de 1968. El Josep Pla lo obtuvo en 1970 con Difuntos bajo los almendros en flor y con Caballos hacia la noche logró los premios Prudenci Bertrana 1975 e Internazionale Mediterráneo 1977, este último otorgado en Italia. Primaveras y otoños le valió el Sant Jordi y Generalitat de Cataluña 1986 a la mejor obra del año. En La Vanguardia de Barcelona escribió una novela por entregas, El divorcio de Berta Barca, que fue muy seguida, pero también destacó en géneros como el libro de viajes o el ensayo; entre estos últimos destacan los consagrados a grandes pintores coetáneos españoles e italianos, como Carlos Mensa, Modest Cuixart, Ángel Baldovino, Benedetta Bonichi, y Claudio Bonichi con quien ha experimentado la integración de diferentes disciplinas artísticas en un todo único y complejo, como la obra titulada Renata davanti allo specchio [1], en colaboración con la actriz Eva Basteiro-Bertoli. Importantes también son sus recopilaciones de cuentos como El misterio del encinar, y obras teatrales como Les illes encantades y Els dolços murmuris de la mar.

Obra

Novela

  • 1961 Solnegro
  • 1963 La lluna i el Cala Llamp
  • 1965 Els escorpins
  • 1968 Los argonautas
  • 1970 Difuntos bajo los almendros en flor
  • 1975 Caballos hacia la noche
  • 1980 Les pomes d'or
  • 1984 Els dies immortals
  • 1986 Primaveras y otoños
  • 1989 El divorcio de Berta Barca
  • 1994 Lola i els peixos morts
  • 1997 Ulisses a alta mar
  • 2000 El cor del senglar
  • 2001 L'emperador o l'ull del vent
  • 2004 Olympia a mitjanit
  • 2008 Cada castell i totes les ombres (Cada castillo y todas las sombras)[3]

No ficción

  • 1967 Viatge literari a Mallorca
  • 1967 Arran de mar
  • 1968 Viatge a les Balears menors
  • 1969 Els xuetes
  • 1969 Exercicis més o menys espirituals
  • 1972 Desintegraciones capitalistas
  • 1973 Debat català
  • 1975 China, una Revolución en pie
  • 1977 Diàlegs
  • 1978 La revuelta permanente[4]
  • 1987 Els meus inèdits de Llorenç Villalonga
  • 1990 A totes les illes
  • 1993 Camprodon. Una vall del Pirineu.

Entrevistas

  • 2003 L'àguila daurada

Retratos literarios

  • 1972 Grans catalans d'ara
  • 2002 El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer.

Viajes

  • 1971 Crònica d'atabalades navegacions
  • 1977 Camins i ombres
  • 1984 Les illes encantades
  • 1996 Mediterrània. Onatges tumultuosos.


Narrativa breve

  • 1979 Reivindicació de la vídua Txing
  • 1982 El misterio del encinar
  • 1984 Tots els contes
  • 2002 Les maniobres de l'amor: Tots els contes, 1958-2001

Teatro

  • 1959 Els condemnats
  • 1962 La simbomba fosca
  • 1965 Teatre
  • 1981 Els dolços murmuris del mar

Obras completas

Teatro representado

  • 1960 Els condemnats. València: Teatre Estudi.
  • 1962 La simbomba fosca. Companyia Agrupació Dramàtica de Barcelona.
  • 1962 Èxode. Barcelona: Companyia Teatre Experimental Català.
  • 1965 El general. Grup Sis x Set: Terrassa.
  • 1965 Romanç de cec. Grup Sis x Set: Terrassa.

Guiones de ficción difundidos

  • El món en català. Televisión.
  • L'espai de Baltasar Porcel. Televisión.
  • Una nit d'estiu. Televisión.
  • L'entrevista impossible, Jacint Verdaguer. Televisión.

Obra escrita originalmente en español

  • 1989 Baleares
  • 1994 Viajes expectantes. De Marrakech a Pekín.
  • 2004 Geografías expectantes

Premios


Predecesor:
Maria Mercè Roca

Premio Ramon Llull de novela

2001
Sucesor:
Màrius Carol

Referencias

Fuentes

Enlaces externos