Baldosa de medianería

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Baldosa de medianería en la calle de les Ànimes de Palafrugell. El letrero advierte que «el vecino tiene derecho al suelo y no a la pared 1848».

Baldosa de medianería se llama a una baldosa típica de mediados del siglo XIX de la ciudad de Palafrugell (provincia de Gerona) y de alguna otra ciudad de su entorno más inmediato. Tiene sencillas inscripciones textuales, algunas con la fecha, que pregonan, de manera pública y permanente, las condiciones de medianería de paredes situadas en las lindes entre propiedades vecinas.[1]​ Se encuentran fijadas, de manera bien visible, en las paredes a las que se refieren y evitaba los frecuentes problemas entre vecinos a la hora de interpretar los derechos de cada uno, en cuanto a las paredes que los separaban mutuamente.[1]

Baldosas de medianería conservadas[editar]

  • Palafrugell: Calle Ample, 64 / Ànimes, 12 / Ànimes, 16 (abans 12) / Bailèn, 60 / Begur, 38 / Begur, 59 / Botines, 8 / Botines, 24 / Bruc, 21 / Bruc, 43 / Bruguerol, 66 / Bruguerol, 74 / A tanca d'hort, al Bruguerol / Creu Roquinyola, 8, a la paret d'hort / Estrella, 6 / Font, 13 / Girona, 67 / A. Clavé, 50 / A. Clavé, 75 / Lluna, 34 / Lluna, 52 / Lluna, 54 / Nou, 9 / Palamós, 15 / Progrés, 25 / Sant Isidre, 8 / Sant Isidre, 11 / Santa Margarida, 15 / Sant Joan, 10 / Sant Josep, 12 / Sant Pere, 67 / Solárium, 13 / Tarongeta, 58 / Tarongeta, 87 / Torroella, 103 / Vilà, 11[2]
  • Calella de Palafrugell. Calle de Bofill i Codina, 26 / Noi Gran, 6 / Villaamil, 37[2]
  • Llofriu. Calle de la Barceloneta, 27 / Puig Montoriol, 15[2]

Véase también[editar]

Referencias[editar]

  1. a b Rosal i Sagalés, Joan (abril de 2007). Les rajoles de mitgeria, un document civil en ceràmica, Inventari (en catalán). Institut d'Estudis del Baix Empordà. 
  2. a b c Ajuntament de Palafrugell (ed.). «Rajoles de mitgeria». Pla Especial de Protecció i d'Intervenció en el Patrimoni Històric (en catalán). Consultado el 20 de setiembre de 2012.  (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).

Bibliografía complementaria[editar]

  • ALSINA, Claudi, FELIU, Gaspar i MARQUET, Lluís (1990): Pesos, mides i mesures dels Països Catalans. Barcelona: Curial, 1990.
  • BASSEGODA I MUSTÉ, Pere Jordi (1928): Las leyes de la construcción en Cataluña. Barcelona: Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1928.
  • PELLA I FORGAS, Josep: Tratado de las relaciones y servidumbres entre las fincas. Barcelona: José Espasa, 1901.
  • ROSAL I SAGALÉS, Joan (1987): «Els terrissers de Palafrugell i la seva obra», Campanar, 3, desembre 1987, pàg. 21-23. Palafrugell: Grup Festes de Primavera.
  • ROSAL I SAGALÉS, Joan (1988): «La terrissa de Palafrugell. 5a i última part», Butlletí Informatiu de Ceràmica, 37, abril-juny 1988, pàg. 36-39. Barcelona: Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa.
  • ROSAL I SAGALÉS, Joan i ROSAL I RICART, Pau (2004): «El lèxic de la ceràmica aplicada a l'arquitectura. 5a part i última», Butlletí Informatiu de Ceràmica, 80-81, gener-juny 2004, pàg. 12-19. Barcelona: Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa.

Enlaces externos[editar]