Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña
Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya
273px
Ex Libris de l'AEFC
Localización
País España
Información general
Sigla AEFC
Tipo Etnografia y Folklore
Sede Institució Milà i Fontanals
Carrer Egipcíaques, 15
08001 Barcelona
Organización
Depende de Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Historia
Fundación 1915
CSIC-AEFC

El Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña (AEFC), en catalán Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, es uno de los archivos más importantes de etnografía y de folklore de Cataluña.[1]

Creado en noviembre de 1915 por Tomás Carreras y Artau en el seminario de su Cátedra de Ética en la Universidad de Barcelona,[2]​ recuperando datos etnográficos, psicológicos y éticos con la finalidad de realizar un inventario de etnografía sobre Cataluña. En la creación del AEFC, Carreras y Artau contó con la estrecha colaboración de José María Batista i Roca,[3]​ y también de Rossend Serra i Pagès,[4]Felip Pedrell i Sabaté,[5]​ así como la de numerosos historiadores, etnólogos, folcloristas, literatos, excursionistas y religiosos.[6]​ En su apogeo, esta red de colaboradores moviliza más de trescientas personas en todo el país.[2]

En 1945 el archivo se incorpora al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y, con la creación de la Institució Milà i Fontanals (IMF) en 1968, acaba formando parte de aquesta institución, situada en la calle Egipcíaques, en el barrio de El Raval de Barcelona, donde permanece latente hasta que en 1986 el Dr. Luis Calvo emprende la reorganización e inventario del fondo, con la posterior publicación del primer catálogo de materiales.[7]

Historia[editar]

La evolución histórica del Archivo se puede dividir en varias etapas. Entre 1915 y 1927, la institución se dedicó a recoger datos etnográficos, psicológicos y éticos, realizando una intensa labor de difusión, con el objetivo de crear una gran base de datos sobre la etnografía y el folklore en Cataluña. Se realizaron estudios de encuestas para recopilar información y se publicó el Manual para investigaciones de Etnografía de Cataluña,[8]​ la primera obra editada en España con una finalidad metodológica. Se creó la revista Estudis y Materials.[9]

Entre 1927 y 1939, sus actividades se redujeron. Carreras, sin embargo, continuó con sus tareas de investigación, organización y sistematización de los materiales recopilados, así como en la difusión, pero con el estallido de la Guerra Civil Española en 1936 tuvo que huir de Barcelona, sufriendo el archivo las consecuencias del saqueo y del expolio.

A partir de 1939, una vez finalizada la Guerra Civil, Tomás Carreras regresa al país y se reincorpora a la Universidad de Barcelona. Consigue recuperar parte del material de la AEFC que estaba a punto de ser destruido, y con la ayuda de varios colaboradores intenta reordenar este material.

En febrero de 1945 el archivo se incorporó al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Barcelona, y su labor continúa de manera desigual. En 1954 muere Tomás Carreras y asume la dirección simbólica del AEFC el historiador y arqueólogo Lluís Pericot García hasta el año 1968 cuando, debido a la escasa dotación económica y de personal, el Archivo cesó toda la actividad.

En 1986 el Departamento de Antropología de la IMF comienza la recuperación, limpieza, organización y estudio del Archivo. Posteriormente, Luis Calvo publicó el catálogo de materiales etnográficos y de materiales gráficos.[7]​ A finales del 2012, la Unidad de Documentación y Gestión de Publicaciones de la IMF, elabora un cuadro de clasificación del Archivo[10]​ y, a partir de éste, se inició la descripción y catalogación del material gráfico, con el apoyo técnico de la unidad de Recursos de la Información Científica (URICI). La catalogación se está llevando a cabo con el programa Aleph, utilizado por la Red de Bibliotecas y Archivos del CSIC. Desde el 2013, se encuentra en proceso de organización y catalogación. El acceso público es restringido. Es necesaria una autorización expresa para acceder a la consulta de la documentación del fondo.[11]

Contenido[editar]

La documentación que se conserva actualmente comprende, aproximadamente, 2.500 fotografías, 1.000 postales, e imágenes correspondientes a recortes de prensa, 22.000 refranes, encuestas sociales (21.000 preguntas y 15.000 respuestas), entre las que destacan la Encuesta del Ateneo de Madrid de 1901 y varias encuestas realizadas por el mismo AEFC; 4.000 cartas a los Reyes, 1.500 romances, literatura de cordel, gozos, etc., y gran parte de la documentación generada a partir de la actividad de la Cátedra de Ética de Tomás Carreras y Artal.[11]

Publicaciones[editar]

  • Estudis i Materials, Barcelona : Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya : Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Càtedra d’Ètica (1916-1918)
  • Manual per a recerques d'etnografia de Catalunya, Barcelona, Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, 1921.
  • Qüestionaris, Barcelona, Universitat, Facultat de Filosofia i Lletres, Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, [1918].
  • Ricart i Matas, Josep, Refranero internacional de la música y de la danza, prólogo por Tomás Carreras y Artau, Barcelona, CSIC, Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña, 1950.
  • Romeu Figueras, Josep, El mito de "El Comte Arnau": en la canción popular, la tradición legendaria y la literatura, prólogo por el Dr. Tomàs Carreras Artau, Barcelona, Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña, Instituto Balmes de Sociología, 1948.

Referencias[editar]

  1. «Arxius, publicacions i museus etnològics» Archivado el 6 de diciembre de 2013 en Wayback Machine., Generalitat de Catalunya, Culturcat, s.d.
  2. a b Roma, Josefina (Marzo de 2016). «L’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya Tomàs Carreras i Artau i Josep M. Batista i Roca». Revista d’Etnologia de Catalunya (Núm. 41): 56-66. Consultado el 4 de octubre de 2016. 
  3. José María Batista i Roca L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Rossend Serra i Pagès L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Calvo i Calvo, Lluís. «Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya». Recerca Musicològica, vol. XI-XII, núm. 111, 1991-1992, pàg. 329-334.
  6. Red de Bibliotecas del CSIC Archivado el 13 de noviembre de 2017 en Wayback Machine.: Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya
  7. a b Calvo i Calvo, Lluís, 1957-. Catàleg de materials etnogràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Barcelona : Consell Superior d'Investigacions Científiques, 1990
  8. Manual per a recerques d’etnografia de Catalunya, Barcelona : Universitat de Barcelona, Arxiu d’Etnografía i Folklore de Catalunya, 1922.
  9. T. Carreras i Artau (director), Estudis i Materials Barcelona : Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya : Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Càtedra d'Ètica, 1916-1918
  10. Cuadro de Clasificación del AEFC
  11. a b Red de Bibliotecas y Archivos del CSIC. Biblioteca Virtual [en línea]: catálogo colectivo informatizado de la Red de Bibliotecas del CSIC. [Madrid]: CSIC.

Bibliografía[editar]

  • Calvo i Calvo, Lluís. «El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. CSIC [Madrid], vol., núm. 45, 1990, pág. 43-59. ISSN 1988-8457.
  • Calvo i Calvo, Lluís. El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la antropología catalana. Barcelona: Institució Milà i Fontanals-CSIC, 1991. ISBN 84-00-07145-X.
  • Calvo i Calvo, Lluís. «L'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. El projecte noucentista de renovació i institucionalització de l'Etnografia Catalana». A: Aportacions a la Història de l'Antropologia Catalana i Hispànica (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. ISBN 84-393-2224-0.
  • Calvo i Calvo, Lluís. Catàleg de materials gràfics de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Barcelona: Institució Milà i Fontanals-CSIC - Generalitat de Catalunya, 1994. ISBN 84-00-07424-6.
  • Calvo i Calvo, Lluís. Tomàs Carreras i Artau o el tremp de l’etnologia catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Ajuntament de Bellpuig, 1994. ISBN 84-7826-496-5.
  • Imatges en el temps : Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Barcelona: Institució Milà i Fontanals-CSIC, 1994. ISBN 84-7664-448-5.
  • Temps d'ahir : Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya 1915-1930. Barcelona: Fundació "la Caixa", 1994. ISBN 84-7664-448-5.
  • Calvo i Calvo, Lluís; Mañà, Josep (eds.). De l’ahir i de l’avui : el patrimoni etnològic de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995. ISBN 84-393-3694-2.
  • Calvo i Calvo, Lluís. Historia de la antropología en Cataluña. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Departamento de Antropología de España y América, 1997. ISBN 84-00-07677-X.
  • Torrés i Serra, Miquel (dir.). Quan els records parlen : visions etnogràfiques de Tomás Carreras i Artau. Anglès: Ajuntament d'Anglès, 2000.
  • Boscaro, Roberta; García Caparrós, Isabel; Losada Fernández, Carmen. «El Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya». Enredadera. CSIC [Madrid], núm. 23, 2014, pág. 28-30. ISSN 1696-8239

Enlaces externos[editar]