Antoine Busnoys
Antoine Busnois (también conocido como Antoine Busnoys) (c. 1430 - Brujas, 6 de noviembre de 1492) fue un compositor francés y poeta de la Escuela borgoñona a principios del renacentistas. Aunque también se señaló como un compositor de música sacra, como motetes, fue uno de los más renombrados compositores seculares del siglo XV. Fue la figura principal de la escuela borgoñona tardía después de la muerte de Guillaume Dufay.
Índice |
Vida [editar]
Probablemente fue discípulo de Johannes Ockeghem en Tours. Hacia 1460 estaba en la corte de Borgoña. Más tarde trabajó en la iglesia de San Salvador de Brujas, con el cargo derector cantoriaehasta el año de su muerte.
Obra [editar]
Su producción más importante es de canciones profanas: más de sesenta que se conservan en un manuscrito proveniente de la corte de Borgoña, posiblemente copiado por él mismo. Pero también fueron copiadas en otros cancioneros francos si en algunas de las antologías editadas por Petrucci. La mayoría tienen textos franceses, a menudo de sí mismo, son tres voces y utilizan estructuras fijas, sobre todo el rondó (una treintena). En el apartado de música religiosa, se conservan misas, un credo, himno s, un magnificat y motete. Las misas utilizan la técnica del cantus firmus, una de ellas se basa en la célebre fanfarria L'homme armé.
Misas [editar]
- Missa L'Homme armé
- Misa O crux lignum
- Patrem Vilayge
Misas posiblemente atribuibles a Busnois [editar]
- Misa L'Ardent desir
- Misa L'homme armé (I)
- Misa L'homme armé (II)
- Misa L'homme armé (III)
- Misa L'homme armé (IV)
- Misa L'homme armé (V)
- Misa L'homme armé (VI) (la atribución de estas seis misas conservadas en Nápoles se basa en similitudes estilísticas)
- Misa sine nomine
- Misa quant ce vendra
Motetes y magnificats [editar]
- Ad coenam agni providi
- Alleluia, verbum caro factum est
- Anima mea liquefacta est / Stirps Jesse
- Anthoni usque limina
- Asperger me (perdido)
- Conditor alme siderum
- Gaude coelestis domina
- In hydraulis
- Lamentación por la muerte de Guillaume Dufay, (probablemente escrita en 1474, perdida)
- Magnificat sexti toni
- Noel, noel
- Regina caeli (I)
- Regina caeli (II)
- Victimae paschali laudes
Motetes y magnificats posiblemente atribuibles a Busnois [editar]
- Incomprehensibilia / Preter rerum ordinem
- Magnificat octavi toni
- Magnificat secunde toni
Música profana [editar]
- Acordes moy
- Advegne que advenir pourra
- Amours nous traicté / Je m'en vois
- A qui vens tu tes coquilles
- Au gré de mes iculx
- A une dame
- Au povre par necessité
- A vous, sans autre
- Bel acueil
- Bone chère
- Ce n'est pas moy
- C'est bien maleur
- C'est vous en qui
- Con tutta gentileça
- Corps digne / Dieu que le mariage
- Cy dit benedicite
- En soustenant
- En tous les lieux
- En voyant sa dame
- Esaint-il merci
- Faictes de moy
- Faulx mesdisans
- Fortuna desperata
- (O) Fortune, trop tú es dure
- Ha que ville
- In myne zynn
- Ya que lui ne
- J'ay mayns de bien
- J'ay pris amours tout au rebours
- Je m'esbaïs de vous
- Je ne demande aultre degré
- Je ne demande lialté
- Je ne puis vivre ainsi
- Joye me fuit
- Laissez dangier
- L'autrier la pieça / En l'ombre du buissonet / Trop suis jonette
- L'autrier que passa
- Le corps se va
- Le monde a tel
- Ma damoiselle
- Maintes femmes
- Ma plus qu'assez
- Ma tres souveraine princesse
- M'a su cueur
- Mon mignault / Gracieuse, playsant
- Mon seul et sangle souvenir
- On a grant mal / On est bien malade
- Pour entretenir mes amours
- Pucellotte
- Quant j'ay au cueur
- Quant vous me ferez
- Quelque povre homme
- Quelque povre homme
- Resjois toy terre de France / Rex pacificus
- Seule a par moy
- Soudainementmon cueur
- Terrible dame
- Une filleresse / S'il y a compagnion / Vostre amour
- Ung grand povtre homme
- Ung plus que tous
- Vostre beauté / Vous marchez
- Vostre gracieuse acointance
Obras de atribución conflictiva [editar]
- Amours, amours, amours
- Amours fait moult / Il est de binne heure né / Tant que nostre argent dura
- Cent mile escus
- Et qui la dira
- J'ay bien choisi
- Il sera pour vous canbatu / L'homme armé
- Je ne fay plus
- Je suis venu
- Le serviteur
- Quant ce vendra
- Sans avoir (, S'amours vous fiu' or 'Malagrota')
- Se brief puis
Ejemplos sonoros [editar]
Referencias [editar]
Bibliografía [editar]
- Específica
- Higgins, Paula (ed.): Antoine Busnoys: Method, Meaning, and Context in Late Medieval Music. Oxford University Press, 1999. (Google libros)
- Higgins, Paula: «Antoine Busnoys» en Grove Music Online ed. L. Macy (consultado el 24-06-2008).
- General
- Atlas, Allan W. (ed.): Renaissance music. NY: W. W. Norton, 1998. Traducción al español como La música del Renacimiento. Madrid: Akal, 1998. (Google Libros)
- Atlas, Allan W. (ed.): Antología de la música del Renacimiento. Madrid: Akal, 1998. (Google libros)
- Gallico, Claudio: Historia de la música, 4. La época del humanismo y del Renacimiento. Madrid: Turner, 1986.
- Gleason, Harold & Becker, Warren: Music in the Middle Ages and Renaissance. Bloomington: Frangipani Press, 1986. (Google libros)
- Reese, Gustave: Music in the Renaissance. NY: W. W. Norton, 1954. Traducción al español como La música en el Renacimiento. Madrid: Alianza, 1988.